Els primers indis d’Amèrica que van arribar a Espanya, van ser batejats a la Catedral de Barcelona

Tot passejant per Barcelona un dia d'estiu de forta calor vaig agafar refugi a l’ombra de la Catedral. Anava badant i tafanejant per les diferents capelles sense gens de pressa, fins que vaig ensopegar amb l’anomenada Capella del Baptisteri, que té una pila baptismal molt gran de mabre de Carrara, tallada per l’Onofre Julià l’any 1433. Llavors em vaig adonar, cosa que no havia fet abans –probablement perquè la llum no és massa generosa–, que en una de les parets hi ha una placa també de mabre, amb una escriptura en llatí, que deixa memòria de l'estada d’En Colom a Barcelona, a l'arribada del seu primer viatge de les Índies i dels primers nadius americans que va dur amb ell i que van ser batejats a la Catedral de la capital del Principat de Catalunya.

El text en llatí diu així:

«MENSE APRILI A. D. MCDXCIII IN HUIUS ALMAE CATHEDRALIS CHORO CATHOLICO REGE FERDINANDO FILIOQUE IOANNE PRINCIPE EOSDEM E FONTE LEVANTIBUS SEX PRIMI INDIANI EX AMERICA A CHRISTOPHORO COLUMBO ABDUCTI SACRO BAPTISMA TE RENATI SUNT. QUI DEHINC IN PATRIAM REVERSI MISSIONARIORUM INSTAR EXTITERUNT ITA BARCINONENSIS CIVITAS PRIMUM CHRISTIANORUM SEMEN NOVIS INTULIT MUNDI PLAGIS QUIBUS MATER HISPANIA ET LINGUAM ET LEGES SUAS ERAT DATURA»

Que traduït al català, segons la versió que em facilita En Francesc Magrinyà, diu així:

«El mes d’abril de l’any del Senyor 1493, al cor d’aquesta Catedral vivificant, després que el rei Ferran el Catòlic i el seu fill el príncep Joan s'alcessin personalment de la pila baptismal, van renéixer a la vida mercès a llur bateig sagrat els sis primers indis portats d’Amèrica per En Cristòfor Colom. Aquests, retornats tot seguit a la pàtria, van sobresortir com a missioners. Així, la ciutat de Barcelona va dur la primera llavor dels cristians a les noves regions del món, a les quals la mare Espanya havia de donar la seva llengua i les seves lleis».

He de dir, per acabar, que trobo molt curiós que, tot i que hi ha referències de diferents cronistes i autors que parlen d’aquests fets tan principals de la nostra història, avui dia encara no s’ha trobat als arxius de la ciutat cap document que en faci referència.

Leandre Martí