Els tres pèls del gat

Tot llegint El Quixot (1605), al capítol XXII,  de la primera part, hi trobo la primera referència escrita de l'ús d'aquesta expressió en la llengua castellana:

"Donosa majadería, repondió el comisario; bueno está el donaire con que ha salido a cabo de rato: los forzados del rey quiere que le dejemos... váyase vuestra merced, señor, norabuena su camino adelante... y no ande buscando tres pies al gato. Vos sois el gato y el rato y el bellaco, respondió Don Quijote".

En la seva versió actual, aquest refrany avisa als que insisteixen massa en algun assumpte intentant demostrar quelcom impossible.

L'explicació rau a Occitània, Catalunya Nord, i comarques gironines, on el refrany deia (i diu encara):

" Buscar els tres pèls al gat " o " Buscar els tres peus al gat " (amb el sentit de pèls)

Aquesta expressió s'empra per indicar que un fet és impossible comparant-lo amb el disbarat de"buscar tres pèls al gat", ja que segons la tradició secular catalana (demostrada avui dia per la genètica*), mai trobarem un gat amb el pèl de tres colors, sempre que en vegem un de tricolor es tracta d'una gata o bé d'un gat infecund (bord). Només les gates poden ser tricolors.

Segons l'estudiós Lluís Mandado, en occità (en molts casos darrera de vocal), la pronunciació de la lletra "l" es canvia per una "u" (p.e.: Alvèrnia=Auverha, Alps=Aups, etc.), fins i tot en català (Casals=Casaus), per tant "pèls" es pronunciava "peus". Aquest fet permet, aleshores, explicar l'origen del refrany castellà com una mala traducció del català —en forma literal— per part del censor, que ha deixat entre moltes altres errades aquesta de "los tres pies al gato", un fet, però, impossible d'imputar a l'autor del Quixot, atès que és ell qui introdueix al text l'expressió original catalana.

Hi ha un fet inapel·lable: una persona culta, encara que fos castellana, no podia deixar de conèixer la dita original catalana, sobretot en Covarrubias, que si no era valencià, va viure a València.

Alguns escriptors contemporanis, en data posterior al Quixot (1611 i 1627) i amb tota la mala fe, per tal de desviar l'atenció sobre l'origen català del refrany que deixava al descobert l'evident mala traducció al castellà per part dels censors de la Inquisició, es van inventar el següent refrany sense solta ni volta, sense cap fonament ni lògica, per dir que ja existia abans del Quixot

"Buscar los 5  pies al gato"... dient que en Cervantes n'havia canviat la xifra.

Sebastián de Covarrubias el cita en el Tesoro de la Lengua Castellana (1611):

"Buscar cinco pies al gato se dice de los que con sofisterías y embustes nos quieren hacer entender lo imposible; nació de uno que quiso probar que la cola del gato era pie"

Gonzalo Correas, en el seu Vocabulario de refranes y frases proverbiales (1627), diu:

"Buscais cinco pies al gato y no tiene más que cuatro; no, que cinco son con el rabo".

Contra l'originalitat d'aquests refranys cal fer constar que les extremitats dels gats, tant en català com en castellà, s'han denominat sempre "potes" (patas) i no "peus" (pies), cosa que reforça la tesi d'una mala traducció del català, ja que sense derivar-lo de l'expressió catalana el refrany hauria estat: "buscar las tres patas al gato" o "buscar las cinco patas al gato".

I per si tot això fos poc, hi ha un  acadèmic que va proposar una solució encara més pintoresca, dient que el gir "tres pies" no és cap variant del refrany d'en Covarrubias, i que si  Cervantes el va emprar, no va ser per distracció, sinó com a bon gramàtic, ja que es referia a la paraula "gato" que consta de dues síl·labes, "ga-to", és a dir, dos "peus" mètrics, mai tres.

Com en tants altres casos, podem comprovar fins on arribaran abans de reconèixer l'evident origen català d'un fet! Si li apliquem la "navalla d'Ockham", la tesi més senzilla (i per tant, la més probable) és la mala traducció del català al castellà.

Manel Capdevila

(*) Gens: Sabem que el sexe el determina la combinació de cromosomes: (XY) = mascle i (XX) = femella. Els gens que transmeten el negre i el ros estan en el cromosoma X i un exclou l'altre. El gat, per ser mascle, té la combinació (XY) i, per tant, només pot tenir o el color negre o el color ros (a part del blanc), a no ser que tingui un cromosoma X addicional = estèril. La gata, en canvi, té la combinació (XX), i així pot tenir el gen del negre en un cromosoma i el del ros a l'altre, (a part del blanc, és clar).

(1) Spadafori, Gina. «Feline Fallacies». The Pet Connection. VeterinaryPartner.com.