En Jordi Bilbeny, un heroi lliurepensador del nostre temps

Deu fer cosa d’uns vint anys, En Jordi Bilbeny estava preparant la seva tesi doctoral en Història sobre l’autoria catalana de la descoberta d’Amèrica. El professor que li dirigia la tesi era membre de l’Associació Cultural Baixa Segarra. Es va creure oportú fer venir En Bilbeny a Santa Coloma perquè ens fes cinc cèntims de la seva recerca i els colomins vàrem tenir la bona fortuna de poder escoltar la seva amena, sorprenent, interessant i versemblant exposició sobre la catalanitat d’En Joan Cristòfor Colom, el pare Bartomeu Cases i els germans Pinzón, així com de la sortida des del port de Pals català i la participació exclusivament catalana en el finançament econòmic de la gran empresa.

La història no ens ha arribat pas així. En Bilbeny apuntava com la història que ens ha arribat ha estat manipulada, distorsionada i falsejada pels censors del Rei i de la Santa Inquisició. Sembla ser, per esborrar tot rastre de catalanitat i que tot semblés una conquesta castellana.

Dijous, 15 de juliol d’enguany, la fortuna va tornar a somriure els colomins. En Bilbeny va tornar a a Santa Coloma a presentar el seu darrer llibre, Cristòfor Colom i l’Amèrica catalana. Ens va delectar amb el seu discurs amè, enginyós i desimbolt. Ens hi va fer interessar amb eloqüent informació i ens va fer obrir els ulls i fer-nos adonar que cecs que podem estar sense ni tenir-ne sospites.

Als qui no vàreu poder assistir a la xerrada ja sabeu que la podeu recuperar per internet. Si teniu la ment oberta al coneixement, no us en penedireu, perquè va dir coses per reflexionar. Jo he escoltat la conferència tres cops i us en posaré un exemple: va dir que ell i els seus amics, pel fet de voler esbrinar el paper de la Inquisició en la història i en la narració de la història havien rebut moltes amenaces. Però que davant d’una adversitat, d’un perill tenim dues possibilitats: fugir o bé plantar-li cara i transformar la realitat adversa en favorable: I va posar un exemple dels almogàvers que us agradarà d’escoltar.

En aquests darrers vint anys En Bilbeny ha investigat i investigat: arxius, biblioteques, museus... I la seva investigació li ha proporcionat una ingent informació sobre el paper català en l’Europa dels segles XVI i XVII, quant a política, comerç, ciència, literatura, art, filosofia, misticisme...; de com la censura d’una manera intencionada, efectiva i deshonesta ens ha amagat la veritat falsejant la història, i de com ens han espoliat el nostre segle d’or en literatura, destruint, cremant en fogueres les obres literàries impreses en català, impedint que se n’imprimissin de noves i obligant els escriptors a traduir-les al castellà, castellanitzar el seu nom o senzillament s’inventaven un nom d’autoria. I quantes joies literàries perdudes per sempre... Els segles d’or espanyols són, en realitat, la usurpació dels segles d’or catalans. Tot això té un nom: ignomínia!

I la contribució catalana en el Renaixement europeu, a Itàlia? I en l’humanisme i en l’erasmisme europeu? Amagada, esborrada; així les figures d’Erasme, de Leonardo... ens queden envoltades de misteris.

Seguiu, sense prejudicis, la tasca d’En Bilbeny, escolteu-lo per Youtube, compreu algun llibre seu i llegiu-lo, reflexioneu-hi honestament i podreu opinar per vosaltres mateixos. La recerca de la veritat bé requereix honestedat, esforç i valor.

Torno al títol de l’escrit. Que En Bilbeny és un lliurepensador queda palès: no creu a cegues la narració de la història, dels llibres o de les autoritats, sinó que reclama la llibertat per pensar; investiga, va a les fonts, troba incongruències, contrasta les informacions, obté pistes, raona, fa conjectures, treu conclusions i postula. D’això se’n diu investigar fent servir el mètode científic.

I torno al títol. Per què dic que és un heroi del nostre temps? Doncs perquè crec que encarna les qualitats d’un heroi: la seva estimada causa, la veritat. El seu estendard és la recerca d’aquesta veritat, la llibertat de pensament i la responsabilitat de retornar la dignitat a una societat durant segles enganyada. La seva armadura, el coratge i la voluntat. El seu intrèpid cavall, la confiança incondicional del guerrer que el porta a la victòria. Les seves armes: l’amor, la responsabilitat, l’honestedat, la intel·ligència, la decisió, la fermesa, la delicadesa, la  perseverança, la humilitat, l’enginy... Unes altres qualitats que li veig: és desimbolt, divertit, té do de paraula fent servir un llenguatge acurat tant quan parla com quan escriu.

Aquests trets de caràcter els ha desenvolupat en aquesta vida? No hi ha cap dubte que els ha treballat, però per obtenir aquestes facultats no n’hi ha prou amb una sola vida. De segur que ja s’hi havia esforçat amb anterioritat, i encara té feina per futures vides. I és que l’evolució ve de molt lluny i va per llarg; a nosaltres ens pot semblar lenta, però per a l’evolució no compta massa el temps. El que compta és assolir la perfecció.

Faig un petit incís, l’autèntic heroi s’enfronta i venç els enemics dels quatre costats, però el seu enemic no són les persones. En el fons només té un enemic que ha de véncer: la covardia en totes les seves manifestacions. I és en fer front a les adversitats amb intel·ligència, valor i gentilesa com ell s’autorealitza.

Aquesta mena de persones tan evolucionades poden despertar en nosaltres, jo m’hi incloc, una natural i franca admiració; però en d’altres, la covardia, els recels, l’enveja, la ràbia i d’altres actituds mesquines. Finalment, el seu magnetisme té el poder de despertar “l’esperit heroic”, que és la nostra autèntica naturalesa, latent en el fons de cada ànima, esperant que ens atrevim a mirar-nos els ulls sense por i amb honestedat i el despertem.

'Tribuna Oberta'
Any XLII
N. 503/504
Juliol/Agost 2021
Santa Coloma de Queralt
5€
La Segarra

Nuri Esteve

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge