Enric IV de Castella: un apunt

Al llarg d’un any i escaig, hem anat posant en paral·lel reis, ducs, comtes, etc... de diferents nacionalitats d’arreu d’Europa. I ho hem fet amb la finalitat de comparar-los entre si. A través dels paral·lelismes que hi trobem, hem pogut detectar un possible patró numèric, amb les seves variants, que aniria entrellaçant els diversos personatges i territoris. Aquesta nota no té com a finalitat l’explicació d’aquest patró numèric, sinó mostrar, a tall d’exemple, una de les moltes relacions numèriques que hem anat recopilant:

En observar els anys de naixença i de traspàs de tots dos monarques, veiem que Alfons V de Portugal respecte a Enric IV de Castella està desplaçat a l’hora de néixer i a la de morir en 7 anys exactes. Aquest no és un cas aïllat. Es pot comprovar també en l’article “Hernan Cortés Hidalgo extremeny o descendent de sang reial catalana”: allí es pot detectar un possible patró numèric en el cas del conqueridor de Mèxic i el seu possible desdoblat Alfons VII de Ribagorça.

Centrem-nos de nou amb Enric IV de Castella i Alfons V de Portugal, i llegim el que ens relata Don Alonso Núñez de Castro, cronista de sa Majestat, a la seva obra Crónica de los Señores Reyes de Castilla, Don Sancho el Deseado, Don Alonso el Octavo, y Don Enrique el Primero, publicada l’any 1665:

Llegit el fragment anterior, tothom que conegui, per poc que sigui, la biografia d’Enric IV de Castella, s’adonarà que ens estan parlant explícitament d’aquest monarca. Però per què hem tapat el nom en el retall que hem enganxat? Per una simple qüestió, i és que, pel cronista Don Alonso Núñez de Castro, fa tot l’efecte que el rei Enric IV de Castella no es deia “Enric”, sinó “Alfons”. Mirem, si no, el fragment amb el nom del rei visible:

Tal com pot comprovar el lector, resulta certament molt curiós que, de milers de noms per poder confondre’s, el cronista reial Núñez de Castro es confongui justament amb el nom del rei que estaria subjecte al patró substitutori que denunciem: “Alfons” en lloc d’”Enric”. I com sempre fem, és recomanable anar a la fe d’errades de l’obra dita i que no sigui una relliscada ja observada pels editors de la crònica. Però resulta que no: no s’hi fa constar la rectificació que caldria. I això ens referma en la idea de l’existència d’un patró numèric que servia per a desdoblar figures reials, fet que reflectiria una adulteració del relat històric d’abast internacional.

Ivan Giménez