ARTICLES » 01-05-2010  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
22669

Ferran Cortès, extremeny?

Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com Hernan Cortés, Són aquestes unes imatges que sense cap mena de dubtes no poden deixar ningú impassible. De vegades una imatge val mes que mil paraules.

Per començar, mostrarem tres imatges on apareix en tamany petit l'escut d'armes que utilitzava En Ferran Cortès. No hem pogut aconseguir fotografies més grans on es pugui veure l'escut amb mes claredat. Bo i així, pensem que són suficients perquè hi puguem observar  que al centre d'aquest hi apareixen les quatre barres catalanes. Els raonaments que donen els historiadors oficialistes a aquest fet sorprenent —no per a nosaltres— són tan ridículs i incomprensibles i tan allunyats del que s'espera d'uns professionals, que és millor no reproduir-los.

 

A les dues últimes hi advertim clarament unes banderes. De fet som davant d'una qüestió de banderes. Qui de debò no vulgui admetre el que representen les ensenyes que hi apareixen, hauria de recordar que aquest colors no son pas representatius de cap estat ibèric de la època llevat del de la corona catalano-aragonesa.

Us en presentem dues més:

I què és el que hi trobem? Doncs com no podia ser d'altra manera, una senyera catalana. Però també n'hi ha una altra, de bandera: una creu vermella, la qual encara ens aclarirà més de quina nació procedeix qui l'enarbora o hi està sota el seu aixopluc. Aquesta creu és la creu de Jerusalem. I qui van ser els reis de Jerusalem? Doncs els comtes de Barcelona. De fet, si algú en té dubtes, pot verificar quins títols té en l'actualitat el rei Joan Carles I i veurà que entre d'altres hi ha el de Comte de Barcelona i el de Rei de Jerusalem.

 

El quadre anterior representa una altra imatge, una imatge amb més banderes. Una inscripció d'aquest quadre ens fa saber que cal situar l'escena a la ciutat mexicana de Veracruz. Les ensenyes les veiem per tot arreu. Les barres vermelles i grogues són per tot el quadre. No oblidem que la bandera de la marina catalana no portava el mateix número de pals que l'escut reial.

A continuació us presentem, a baix, una altra pintura. És una imatge que representa la presa de Tenochtitlan o Ciutat de Mèxic.

Encara una altra. Aquesta, cal situar-la cronològicament a la segona meitat del XVII: The entrance of Hernan Cortés into the city of Tabasco (120x200 cm). Per veure més grans les imatges, feu clic al damunt.

AQQ

Dibuix contemporari de Christoph Weidlitz (1529)

ADDENDUM:

- Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio (1a Edició, Nuremberg al 1524)

  • Data: 1524

  • Autor:

  • Escola cartogràfica:

  • Breu descripció: Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio (1a edició, Nuremberg)

  • Localització Física: New York Public Library

  • Petita descripció dels elements clau que hi apareixen: senyeres a la ciutat de Tenochtitlan i les possessions del Rei Carles I.

  • Imatges: 04

Apunt històric
L'actual disseny de la bandera espanyola, amb els seus colors vermell i groc, va ser aprovada pel Rei Carles III l'any 1785 per a ser utilitzada per la marina espanyola. A partir de l'any 1845 hom instaurà també per llei que aquesta ensenya fos utilitzada a terra ferma. Així doncs, la iconografia de l'actual format de la bandera espanyola ja s'utilitzava en els segles anteriors (XII-XVIII) per representar les possessions catalanes i de la corona aragonesa.

Nosaltres des de l'INH, mantenim que l'ús dels colors vermell i groc per dissenyar la bandera espanyola va ser el darrer intent d'apropiament iconogràfic dels colors de la Corona catalana i aragonesa i, per tant, l'apropiament dels colors que representen els Senyors del Cap i Casal de Barcelona. Comptat i debatut, aquest fet suposaria el darrer pas per a consumar definitivament l'apropiació de la nostra història per part dels castellans.

La marina catalana feia segles que ja utilitzava aquests colors. Només cal mirar, per exemple, els quadres referents a la Batalla de Lepant, a l'Armada Invencible i a la Conquesta de Mèxic per En Ferran Cortès. En cap d'ells no es veu ni un sol lleó ni cap castell.

En referència als mapes i portolans, més de 300 exemplars dels segles XIV al XVIII, corroboren aquesta mateixa idea.

Aclariment: aquestes dues imatges formen part del llibre Praeclara Ferdinandi Cortesii de Nova Maris Oceani Hyspania Narratio, que En Ferran Cortès envià al seu Rei Carles I, explicant-li els fets i conquestes que s'esdevingueren a l'actual Mèxic.

Els espanyols, ¿no són conscients que la seva bandera és realment una bandera catalana pels quatre costats?

Per saber-ne més sobre l'establiment de la bandera de l'actual Espanya us podeu descarregar l'article d'en Jordi Bilbeny "Les banderes catalanes i la descoberta d'Amèrica" .

Enric Guillot



Autor: Enric Guillot

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història