Genovisme: un naufragi anunciat?

El darrer llibre de l’historiador, escriptor, investigador i filòleg Jordi Bilbeny anomenat La data de naixement d’En Colom sembla posar de manifest el naufragi de la història oficial quan aborda la controvertida data de naixement d’En Colom i, per tant, la seva trajectòria.

Anem a pams. No voldria desvelar elements del llibre sense que el lector tingués l'ocasió de confirmar o refutar els arguments que l'autor aporta. El llibre comporta 523 anotacions bibliogràfiques. Per tant, convido el lector a consultar-les i a treure'n les seves pròpies conclusions.

Però malgrat l'esforç titànic i sostingut de l'autor ―ja han passat 30 anys de recerca in solo sobre la temàtica de la Descoberta repartits en 7 llibres i multitud d’articles i referències―, diverses preguntes i reflexions afloren pel que fa la repercussió real que ha tingut la seva obra en el món oficial, universitari i acadèmic.

Què hi passa a les nostres universitats? On són els nostres intel·lectuals? En ple segle XXI les nostres universitats segueixen repetint la mateixa línia argumentativa que Mussolini va impulsar amb el genovisme de la Descoberta! I això malgrat que Ulloa, especialista en la temàtica colombina, i anterior a Mussolini, foss el primer a defensar la catalanitat de la Descoberta.

Qui no combrega amb l'status quo és arraconat o bandejat, com ho demostra la nostra història recent. Aquesta història ens recorda que s’han atropellat deliberadament, saquejat i cremat biblioteques i arxius per crear estats de consciència on qui marca territori és l'agressor, en detriment de l'agredit. ¿Té Catalunya ―i els seus símbols i, en concret, el seu continuum històric― eines que la defensin de forma efectiva?

Si així fos, la història present no situaria Catalunya en un context convuls, en una època de persecucions sense precedents des de la restauració de la monarquia parlamentària. Impugnacions, querelles, inhabilitacions, multes i possibles penes de presó planen sobre molts dels nostres representants per exercir la llibertat d'expressió, el dret a vot i el dret a la dissidència. L'independentisme polític ha anat perdent el temps a mesura que s'ha anat carregant de raons de pes que no li han permès trencar amb l'status quo.

Per tant, esdevé urgent que la classe dirigent de Catalunya surti de la seva pròpia gàbia i superi les seves pròpies febleses. No pot ser que l'educació i la cultura estiguin en mans de mitjans corporatius d'origen dubtós i que continuen emmordassant el lliure pensament i la llibertat de consciència individual, tot cultivant una massa ignorant i manipulable. L'estupidesa no pot continuar triomfant a Catalunya, sotmesa a un mesellisme bordegàs i a una confusió amnèsica.

Hi ha esperança gràcies al raonament crític, l'observació, la contrastació de dades, l'anàlisi, l'avaluació i la conclusió. L'oficialisme pot seguir empastifant la seva autoritat amb un remolí de desqualificacions i plets contra els qui no comparteixen ni la seva etiqueta ni el seu argumentari. La credibilitat de l'oficialisme seguirà naufragant mentre mantingui el seu vet a debatre i a confrontar tesis. Perquè, quan el relat perd la credibilitat, acaba perdent en definitiva la seva autoritat i dóna pas a la decència i a la dignitat.

Isaac Mestres
Bioenginyer per la Université Libre de Bruxelles 
23 de Maig del 2017