Hem salpat

Som en mar oberta. Tota la gent que impulsa el procés, organitzada en entitats i amb varietat d'experiències, hem salpat, fem camí, visem l’horitzó. Entre boires i brums ens anem acostant al nou país lliure i engrescador que estem fent, on qualsevol ésser humà decent hi voldria viure.

Guanyant consciència, guanyem l’hegemonia. La personalitat de la nació catalana és rica i forta, ha resistit la pressió de les forces adverses de l’estat opressor. La batalla es lliura en els nostres cors i esperits. A més a més, estem guanyant consciència que el relat històric tradicional és una part rellevant de la propaganda. Amb tot i això, s’observa que no hi ha voluntat de clarificar i resoldre el conflicte científic que planteja el relat històric en què vivim i que, ara per ara, relegitima les elits d’un estat en plena crisi de règim i de legitimitat, d’un estat que lluita per seguir mantenint el sistema i no perdre-hi l’hegemonia.

La història ha de ser la història. Ara bé, dins d’aquest àmbit, les estructures del poder sempre han agafat, han fet i han desfet el relat històric i l’han convertit en propaganda, en una construcció deliberada d’ignorància, fent que els seus comissaris rebin honors i els que en són dissidents siguin insultats i represos per iniquitat.

Doncs bé, per lluitar contra aquest estat de coses hem portat la història al terreny dels Drets Humans. Un seguit de persones ho vam iniciar just acabar la 1a UNH a Crespià l’estiu del 2013. Allí, hi vam defensar el principi que la distorsió deliberada de la història per part de les estructures de poder és una flagrant fallida dels Drets Humans. A més, ens vam proposar l’objectiu de superar el que simbolitza la terrible frase que diu que la història l'escriuen els vencedors, D’aquesta acció, se’n beneficiarà la democràcia i el món podrá lluitar millor contra els totalitarismes i les diverses formes d’opressió. A més a més, com que els estàndards del dret internacional i dels drets humans s’enfoquen a favor de la dignitat de l’ésser humà, els drets humans no poden ser negligits ni defugits. Són universals, interdependents i interrelacionats. Asseguren una protecció legal individual i col·lectiva i obliguen els estats i els diferents actors implicats.

Ara ho internacionalitzem obrint una línia de treball en el marc dels Drets Humans. Aquesta línia de treball consisteix a abanderar el dret que tenen els pobles sense estat a recuperar la pròpia història. És per aquest motiu que la sectorial de Psicologia de l’Assemblea Nacional Catalana i les seves assemblees territorials de Banyoles/ Pla de l’Estany vàrem celebrar la 1a Jornada pel dret a la història a Banyoles el 17 d’octubre passat. La jornada va versar sobre criteris científics, és a dir, sobre la necessitat de cercar el màxim de rigor i de cura a l’hora de fer recerca histórica. Això no obstant, també s’hi va plantejar obertament el paper de la censura com una variable enormement distorsionadora que modifica les fonts i les dades amb què es basteix tot relat històric. És necessari construir un relat històric honest i veraç: amb noves dades i noves relacions de dades i amb nous enfocaments. Unes dades i enfocaments que, des del respecte i sense persecucions ni insults, demana el dret a conèixer la veritable història pròpia.

Seguim en mar oberta, preparant la segona Jornada, ampliant les xarxes i conscients que mentre escrivim el nostre relat, construïm el nostre poder.

Dolors Marín Tuyà

Article original aparegut a El Punt / Avui el diumenge 14 de febrer del 2016.