Imperial Molendino Regio

L'any 1833 Pròsper Bofarull, en el seu llibre Los Condes de Barcelona vindicados..., escriu en vers sobre l'Emperador Carles I, conegut també com Carles V d'Alemanya o Carles I el Màxim:

Sigue a ella su hijo Carlos el primero,
de Austria Real heredero,
en cuya heroica frente
pusieron igualmente
por su cuna, y sus prendas superiores
la diadema imperial los Electores:
Molins de Rey presencia su mensaje.

Encara que avui ens pugui semblar un conte fantàstic, la realitat ens revela que des del segle VIII el petit territori dominat pels catalans es va anar estenent des del Llobregat, com una taca d'oli en contínua expansió durant segles, fins arribar a abastar tot el món. Érem comerciants que concentràvem un gran centre de producció amb el més gran poder militar i religiós. Érem els Conqueridors del Llobregat, experts viatgers i mariners que amb la creu i al crit de "Desperta ferro!" vàrem dominar la Mediterrània i navegàrem des de Terra Santa fins als desconeguts oceans del Nou Món.

La història més gran mai explicada és desconeguda per la gent del territori que es considera culta o fins i tot pels mateixos docents. Som les víctimes d'un veritable "historicidi" i tanmateix fa l'efecte que la necessària recuperació de la nostra memòria històrica no hagi d'anar més enllà d'unes desenes d'anys. Castellans, anglesos, francesos, alemanys i italians ens venen la seva versió de la història fonamentada a fer seves les conquestes i descobertes catalanes. Catalunya no existeix en els documentals d'història: la Televisió Nacional de Catalunya, situada al Baix Llobregat, segueix comprant sèries estrangeres per explicar i difondre les falses versions d'altres nacions. Ens expliquen que vivíem en perpètua recessió i que érem uns bandolers o un grapat de pobres pagesos i masovers que donàvem cops de falç, sotmesos per monarques malvats: un país de vassalls. La Història que ens han fet aprendre és la d'un país encara sotmès i censurat que ha de suportar la ignomínia i el menyspreu d'una història plena de falsedats i manipulacions per esborrar la dels regnes de la Corona d'Aragó i atribuir-se els seus fets, els seus autors i les seves gestes. Una història també reescrita pels darrers vencedors franquistes.

L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la terra. La pesta a la ciutat de Barcelona era un dels motius de les llargues estades dels reis a Molins de Rei. El Pare Bartomeu Casas o Casaus pronuncià davant de l'Emperador, a l'església de Sant Miquel de Molins de Rei, el sermó conegut universalment com a precursor dels drets humans, a favor dels indígenes i en contra de l'esclavitud. El nou Emperador Carles rebia cofoi notícies d'en Cortés des de Mèxic i manava que li portessin a Molins de Rei l'or de Moctezuma.

Maximilià de Transilvània, secretari reial, va escriure De Moluccis Insulis, el primer relat publicat sobre la primera volta al món. El seu primer escrit conegut, imprès en llatí, va ser datat el novembre de 1519 a Molendino Regio i s'hi proclama l'elecció de Carles I com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. El primer emperador del Vell i del Nou Món, un Imperi Universal. Carles I va mantenir una estreta relació amb Catalunya. L'any 1529 arribaria a dir: "M'estimo més ésser comte de Barcelona que no pas emperador de romans". Gran devot, Carles I morí amb una imatge de la Verge de Montserrat a les mans.

L'any 2019 es compliran 500 anys del nomenament a Molins de Rei de Carles, primer emperador dels catalans. L'historiador Hugh Thomas assenyala que no queda cap vestigi de la forta empremta que va tenir la vila de Molins de Rei en el regnat de l'Emperador Carles. Segons diu el Pare Bartomeu Casaus en la seva Historia de las Indias, "el rey estaba en un lugar muy fresco, llamado Molín de Rey, y todos los Consejos y los grandes por lugarejos y fortalezas por allí alrededor, el obispo se aposentó en uno de aquellos lugares como mejor pudo." Els castells del Llobregat estaven plens a vessar. Tant de bo es tornessin a omplir amb motiu de la celebració i commemoració del V Centenari de l'Imperi Universal Català l'any 2019.

Josep Barba Raventós