Joan I de Castella i Joan I de Catalunya

Com a primogènit i successor d’Enric II, Joan I de Castella fou el segon rei de la dinastia Trastàmara. La majoria de fonts coincideixen a assenyalar el 1390 com a any de la seva defunció. En aquell mateix any havia convocat Corts a la vila de Guadalajara. Un dels punts a tractar en l’esmentada convocatòria era la concessió del ducat de Peñafiel al segon fill de Joan I, l’anomenat Ferran d’Antequera, futur rei de la Corona catalano-aragonesa. Aquestes Corts de Guadalajara haurien passat desapercebudes, si no fos per aquest fragment que presentem a continuació:

Aquest paràgraf forma part de l’obra Los reyes Nuevos de Toledo, realitzada pel Doctor Christoval Lozano, capellà de sa Majestat Felip III (IV de Castella) i Carles II a la Reial Capella dels Reis Nous de Toledo, comissari de la Santa Croada, vicari diverses vegades de la vila d'Hellín, i procurador fiscal de la reverenda cambra apostòlica. L’autor ens descriu amb deteniment la donació del ducat de Peñafiel a Ferran d’Antequera per part del seu pare. Ens assenyala que el ducat és concedit a Ferran en el transcurs de les Corts de Guadalajara, i sabem que aquestes són celebrades el 1390, durant l’últim any de vida de Joan I de Castella. Doncs, bé: com pot ser que el capellà de sa Majestat, a la Reial Capella dels Reis Nous de Toledo, on precisament fou enterrat Joan I, ens anoti que Ferran d’Antequera rep la corona ducal imposada per les mans del seu pare i ens digui que això va tenir lloc a les Corts de Guadalajara realitzades l’any 1395, quan Joan I de Castella ja feia cinc anys que era mort? Es tracta d’una confusió?

Confusió o no, es dóna la casualitat que el 1395, sí que és l’últim any de vida de Joan I, però no pas del monarca castellà, sinó de Joan I de Catalunya. L’autor podria haver errat la data i posar l’any 1379, per exemple, que és quan morí Enric II, pare de Joan I de Castella, o confondre’s amb d’altres dates de reis castellans. Però no: veiem que encerta el nom del rei, però sembla que ens parli de Joan I de Catalunya, ja que esmenta el seu any exacte de defunció.

Com a dada addicional, som sabedors de l’afició per la caça de Joan I de Catalunya, fins al punt que la seva mort es produí de caiguda de cavall mentre caçava, i d’aquí li ve el sobrenom d’“el Caçador”. Simptomàticament, Joan I de Castella morí com el seu homòleg català, també de caiguda de cavall mentre caçava al bosc.

Ivan Giménez