Jordi Bilbeny es pren com “una broma macabra” les crítiques a l’Institut Nova Història

L’historiador Jordi Bilbeny ha decidit respondre a les últimes crítiques rebudes després que el PSC i ERC hagin atacat l’activitat de l’Institut Nova Història (INH) per considerar que practica la “pseudohistòria” i, per tant, que no hauria de ser mereixedor de subvencions públiques. En declaracions a ‘El Món’, Bilbeny ha desactivat aquest dimarts les crítiques sobre el suposat finançament públic explicant que des de la seva fundació l’institut només ha sol·licitat una subvenció en una ocasió. Actualment l’institut funciona amb una despesa de 1.500 euros al mes, quantitat que serveix per pagar el sou de Bilbeny, la feina de qui manté el web i un corrector, i afegeix que els diners provenen de les aportacions voluntàries de 200 afiliats. “Es pot dir categòricament —admet l’historiador— que nosaltres no vivim, ni ens mantenim gràcies a cap mena de subvenció ni de la Generalitat, ni de la diputació, ni de cap entitat cultural ni empresa ni ajuntament, vivim bàsicament en un estat quasi d’indigència i sobrevivim per les aportacions de particulars”.

En una bateria de preguntes al Govern el PSC ha demanat conèixer les subvencions que hauria rebut aquest institut. Bilbeny respon amb ironia sobre l’ombra de sospita aixecada ara pels socialistes: “M’encantaria que m’investiguessin per frau fiscal”. Per l’historiador, aquest fet defineix “l’estat mental d’un país, una invenció” i creu que “fa molta gràcia que s’hagi d’investigar uns senyors que miren papers”. L’autor de la teoria que defensa la catalanitat de Cristòfol Colom denuncia a més que la polèmica s’emmarca en un procés de pèrdua de llibertats: “Ens pensàvem que havíem superat l’època del pensament únic i controlat... i que això vingui de l’esquerra catalana, que siguin ells els que vulguin que es controli el pensament, la recerca i la investigació, això no passava ni en els últims anys del franquisme, és fruit de l’estat mental d’un país on ningú pensa, on tothom rep ordres i escriu el que diuen que has d’escriure i aquell que es mou del guió rep”.

Ferran Pedret, al costat d'Eva Granados, ha presentat preguntes sobre l'Institut Nova Història

Per Bilbeny, però, “el problema” pels seus detractors “no és el dels diners, el problema és la convicció del que fem i de les proves que estem trobant”. L’historiador diu entendre que això molesti a “gent que cobra milions per no fer res, per repetir com a cotorres el discurs monolític, oficial i de la censura d’estat inoculat durant segles” i que els “sobti que hi hagi una entitat de quatre investigadors i molts activistes al darrere que faci l’enrenou que fem”. L’historiador reitera que la feina de l’institut és plural i que ningú ha agafat un llibre seu o d’un altre dels investigadors destacat del centre, Pep Mayolas, per desmuntar-los ja que treballen amb “rigor i de forma escrupolosa, citant sempre la documentació, d’allà on la traiem”. “Abans deien que estàvem flipats i sonats perquè érem independentistes, però ara hi ha una majoria independentista, sembla que això no val i busquen altres pretextos”, apunta.

Contra la “difamació i l’insult”

L’historiador repta els seus crítics a rebatre les teories de l’institut confrontant documents i idees, però no admet que “es vagi a la difamació, a l’insult i a la ridiculització”. En aquest nivell de crítica creu que “no hi ha res a dir”. A banda, considera que “fa molts anys que tenim la batalla guanyada, no només als difamadors de les xarxes socials, sinó a la historiografia catalana que l’únic que fa és repetir el discurs de la Inquisició que s’ha escrit en els últims segles”.

“Tenim una mena de gent —continua Bilbeny— que no vol reconèixer que els llibres d’història es manipulen. Ningú ha rebatut tota la nova informació, simplement decideixen que no existeix i, a partir d’aquí, totes les proves que anem aportant fan com si no existissin en el més pur estil ‘rajoyista’ o de la línia de la política espanyola: tot el que passa a Catalunya no existeix, però sí que existeix i fa 30 anys que estem aportant dades. La magnitud ara és molt grossa”.

El fet que sigui el PSC qui hagi aixecat les crítiques és vist per Bilbeny com “una cortina de fum”  per “evitar enfrontar-se a un govern que ven armes i que està col·laborant amb una política del crim a nivell mundial”. L’historiador considera que “per tapar això, per tapar que ells són còmplices d’un cop d’estat perpetrat amb la dreta i amb la ultradreta espanyola, que han aplicat el 155, que han estat al costat de la policia estomacant a Déu i sa mare, que estan creant una ficció sobre la història moderna de Catalunya i que, quan apareixen imatges ens diuen que són de la dictadura de Pinochet i que tot és un muntatge”. Per tot això, l’historiador troba que és “una broma macabra” que el PSC busqui esbrinar sobre el finançament de l’institut. “És com si botxí que està tallant el cap a la víctima digui ‘ai, és que m’ha esquitxat de sang’, quan el que estàs fent és perpetrar una violació contra els drets humans, les llibertats democràtiques i els drets dels pobles, i mentre ho fas vens armes de tota mena a tot el món, fins i tot institucions internacionals han denunciat Espanya com un actor criminal més”.

En canvi, Bilbeny explica que estaria molt més preocupat si la crítica vingués “d’un monjo, d’una persona retirada en una ermita, una persona d’una notable i marcada conducta ètica, però de tota mena d’estafadors, lladres, bandits i tot aquesta gentola? Fa molta angúnia. A més, és mentida, és una difamació amb totes les lletres. I a nosaltres ens va de conya perquè... si hi hagués alguna cosa certa patiríem per amagar els diners”.

Crítiques a ERC

L’historiador, encès per la polèmica, també reparteix contra ERC, i acusa el partit d’haver-se afegit a les crítiques el PSC després que el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, hagi censurat l’activitat de l’institut: “Suposo que necessiten disparar per la renúncia i l’engany que han fet a la ciutadania de Catalunya, estenent la mà llarga cap al PSOE, s’han convertit un altre cop en una mena de falca de revitalització de l’Estat espanyol, del PSOE, del govern d’Espanya, han tornat a posar el tripartit en el punt de mira, quan havíem superat l’autonomisme. Cap a algun lloc han de disparar. Socialistes apunten i republicans disparen”.

Gabriel Rufián, amb Joan Tardà i Pere Aragonès (J.B.)

D’altra banda, Bilbeny nega que la tasca de l’institut estigui orientada a donar una pàtina de catalanitat a tota figura destacada de la història universal. “Això no és veritat”, afirma rotund. “Catalunya s’ha estès pel Mediterrani, algú des de fora —perquè aquí fa vergonya— ha arribat a parlar de l’imperi medieval català amb possessions a Grècia, al nord d’Àfrica a mitja Itàlia, a mitja Espanya, contactes amb ambaixades: tot això ha produït un moviment de gent brutal i nosaltres seguim aquest moviment de gent”. Bilbeny insisteix en què “hi va haver una expansió brutal al mar mediterrani, que era gairebé 100%, això s’ha dit i redit”.  A partir d’aquí es pregunta: “En totes aquestes possessions catalanes ningú mai va fer res? Ningú va fer una pintura interessant? Ningú va escriure un llibre o va fer una talla? Algú devia fer alguna cosa. Ningú va inventar ni que fos un tornavís? Això no pot ser”.

Bilbeny defensa que es pugui investigar tot aquest bagatge sense ser acusats de supremacistes. “Nosaltres no diem que Ghandi o Jesucrist siguin catalans. Diem que allà on hi ha informació que permet conjecturar, suposar, investigar la possible catalanitat d’algú ho investiguem i ho proposem, no anem darrere amb un exèrcit i els inquisidors amb tots els mitjans i els caps dels partits polítics, disparant amb milions d’euros dient el que és veritat i el que no ho és”.

Sobre les contractes a una empresa del president de l’entitat sobre els quals el PSC també ha demanat informació perquè la seu social coincideix amb l’adreça de l’institut, Bilbeny manifesta que és cert que té empreses, però que en desconeix fins i tot els noms. “El que entra a l’INH són 1.500 euros al mes per pagar el meu sou, el noi que porta el web i les correccions, la resta ve dels voluntaris, que s’adonen de la injustícia que s’ha fet tapant la nostra història i que veuen com nosaltres traiem proves, dades i imatges”.