L'escut dels da Vinci

Els qui hagin llegit el meu article Reflexiones en torno al posible origen de la familia da Vinci ja sabran que el seu escut és el mateix que el de la Corona d'Aragó. I, més en concret, que el de l'antic Regne de Mallorca.

Però hi ha una altra possibilitat, que exposo al meu llibre El viaje secreto de Leonardo da Vinci. Fins al segle XIV no es va estandarditzar l'escut clàssic dels quatre pals. Això explicaria la singularitat de l'escut dels Da Vinci, i el d'altres famílies italianes –amb vincles amb Aragó– que també l’ostentaven (solament en un quarter del seu blasó; no pas en la totalitat, com en el cas dels Da Vinci).

En un llibre titulat Les claus de volta de la Catedral de Girona (José Calzada Oliveras, Escut d'Or, 1975) he trobat la imatge següent, acompanyada d'aquest text:

"Sobre l'entrada del presbiteri [de la catedral] hi ha l'altra clau que té l’ESCUT BARRAT DE CATALUNYA, amb la particularitat que només té tres barres vermelles. Però això no és gaire estrany, ja que en altres llocs hem pogut veure aquest escut amb cinc barres vermelles. Cosa que vol dir que antigament no es donava molta importància al nombre de barres, i que el nombre de quatre pertany més a la llegenda que a una altra cosa".

La conseqüència de tot això és clara. Independentment del nombre de barres, els Da Vinci ostentaven l'escut d'Aragó-Catalunya (que també era, per descomptat, el del Regne de Mallorca).

José Luis Espejo

Traducció de l'article original per Institut Nova Història