La Gioconda de Madrid pot amagar imatges i missatges ocults

La còpia de ‛La Gioconda’ que exposa el Museu del Prado. (Museu del Prado)

Un dels quadres més misteriosos i fascinants de la història de l’art, La Gioconda, no deixa d’oferir sorpreses. Tanmateix, aquesta vegada la protagonista no es la Mona Lisa del Louvre de París, sinó la que es troba al Museu del Prado de Madrid.

La pinacoteca espanyola va descobrir fa pocs anys, per mitjà  d’una reflectografia infraroja i una radiografia, de la que se suposava que era una còpia de la famosa obra d’en Leonardo da Vinci, però sobre fons negre, tenia en realitat el mateix paisatge que la del Louvre.

La Gioconda de Madrid abans i després de la restauració. (Museu del Prado)

A més a més, els estudis van dictaminar que totes dues foren pintades alhora,i, fins i tot, van poder sortir de la mateixa taula de noguera. De fet, el Prado asssenyala com a presumpte autor del retrat algun dels seus deixebles més propers, com en Salai o en Francesco Melzi.

Una acurada restauració en va redescobrir al 2012 el fons original que havia romàs ocult, presumiblement afegit “després del 1750”, segons el museu espanyol. És en aquest paisatge recuperat on ha saltat la sorpresa.

Investigació italiana
El conegut investigador italià Silvano Vinceti, president del Comité Nacional per a la Valorització de Béns Històrics, Culturals i Ambientals, acaba de donar a conèixer el resultat d’una investigació que posa de manifest l’existència d’imátges i missatges ocults en aquesta obra, tal com també va desvelar que s’esdevé amb La Gioconda del Louvre fa vuit anys.

El 2010, quan la còpia madrilenya encara estava coberta de negre, en Vinceti va sorprendre el món sencer revelant que la famosa imatge d'en Leonardo da Vinci oculta una lletra ‘S’ en el seu ull esquerre i una ‘L’ en el dret (que podria fer referència a la inicial del geni florentií i de la Lisa Gherardini, la model, i a la de la família Sforza, governants de Milà en aquella època i mecenes del pintor). També va posar a palès l’existència del número 72 sota el pont del paisatge.

'La Gioconda' d'en Leonardo da Vinci (Arxiu)

Ara que ha recuperat tot el seu esplet, en Vinceti i el seu equip han estudiat en profunditat la Mona Lisa madrilenya valent-se del mateix sistema que el de la parisenca. “Amb una curosa observació visual es poden besllumar alguns signes ocults”, afirma l’investigador, abans de detallar que han utilitzat sobretot “una lupa: una eina ja emprada segles abans de Crist”, segurament amb el mateix sistema que va permetre realitzar aquests detalls quasi “invisibles”, segons en Vinceti.

Endemés, l’equip també s'ha servit de fotografies en alta resolució i programes informàtics per “treure a la llum els arcans amagats a les pintures”, assenyala l’investigador italià.

Els elements invisibles
Al paisatge, a l’esquerra del nas de La Gioconda, apareix, segons en Vinceti, un rostre humà que representaria un personatge musulmà. Una teoria que sens dubte serà controvertida, tal com va passar amb la de la Mona Lisa parisenca, i que també secunda l’historiador José Luis Espejo. “Té totes les característiques d’un morisc hispànic”, indica. “Du una gorra magrebí, els seus llavis son gruixuts i carnosos, a la manera semita, i la seva barba és típicament musulmana”. Per a l’investigador, no hi ha “cap dubte que es tracta d’un moro espanyol. N’hi havia centenars de milers  en aquell temps a Espanya”.

A banda d’altres elements que estarien ocults a l’obra, com un castell octogonal “típic de construccions catalanes i també de l’orde dels templaris” o un pont i una església, el quadre presenta, segons la investigació, unes inscripcions en el mateix lloc on a La Gioconda d’en Leonardo apareix la palabra ‘che’ (què).

La presumible imatge d’un rostre ocult a La Gioconda de Madrid (Comité Nacional
per a la Valorizació de Béns Histórics, Culturals i Ambientals)

En aquesta ocasió, es tracta d’un parell de criptogrames escrits en castellà: ‘O fe tenéis’ i ‘Casta non c’tnía’ (casta non cristiana tenia). Per a J. L. Espejo, aquestes manifestacions al·ludirien al “caràcter no cristià del personatge barbut, que sembla que tingui un ull ple de cops”. A parer de l’investigador, aquest detall “pot amagar una crítica o protesta a l’Espanya d’aleshores, que es distingia per la persecució o la discriminació dels que no eren cristians vells”.

En Silvano Vinceti recorda que “en el període del Renaixement, particularment en la tradició toscana i florentina, el pensament iconogràfic era un mitjà de comunicar les idees filosòfiques, religioses i fins i tot polítiques”. De fet, “en aquell moment el tribunal de la Inquisició estava en ple creixement i si un artista volia expressar una crítica, era millor fer-ho amb llenguatge simbòlic”.

L’autor de ′la Gioconda’ espanyola
Per a l’investigador italià, tots aquests elements que vinculen La Gioconda del Prado amb Espanya només poden menar a una conclusió: “L’autor d’aquest quadre és espanyol”.  I més concretament, es tractaria d’un altre deixeble amb cultura i pràctica artística i de pensament traduïda en signes i símbols, la qual cosa constitueix una concepció de l’art renaixentista com a mitjà  per combinar la bellesa i el pensament”, analitza.

En José Luís Espejo també coincideix amb en Vinceti. “Estic convençut que l’autor de la Gioconda de Madrid només pot ser espanyol”.  I apunta un altre detall minúscul. Una de les pupil·les de la Mona Lisa espanyola també oculta una lletra, en aquest cas una ‘M’ sobre dues ratlles, que, per a l’investigador, pot al·ludir a la Maria Magdalena. “En Leonardo va deixar criptogrames al·lusius a les seves creences gnòstiques i càtares”, recorda. Alguna cosa que els seus deixebles haurien après bé.

12/04/2018 00:05
Actualitzat e1 12/04/2018 14:43
Vanguardia digital/
Silvano Vinceti, investigador italià
http://www.lavanguardia.com/cultura/20180412/442455444865/gioconda-madrid-mensaje-oculto-leonardo-da-vinci.htm
https://www.youtube.com/watch?time_continue=14&v=0iffdvalbJI