ARTICLES » 14-10-2015  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
5240

La batalla de Shimbara i les banderes de les forces catòliques

Al 1637, al Japó hi va haver una revolta dels catòlics japonesos contra les forces imperials. Algunes banderes suggereixen a En Daniel Bello que es podia haver tractat de catòlics catalans.

Retall del quadre on s'aprecien les banderes.

La rebel·lió Shimabara al Japó de l'any 1637 va ser un aixecament armat de camperols japonesos, principalment cristians, durant el període Edo i va constituir una de les poques revoltes importants durant el relativament pacífic shogunat Tokugawa. Ens diuen els experts que les forces locals varen poder fer front als rebels gràcies a l'ajuda de l'armada holandesa, que va proveir a les forces atacants de pólvora i canons i que, fins i tot, van destinar-hi un vaixell militar. El shogunat sempre va sospitar que els catòlics occidentals s'havien involucrat en la conjura de la rebel·lió i, per aquest motiu, quan es va esclafar la revolta, es va decidir expulsar del país nipó els comerciants portuguesos.

Ens diuen que la presència de cristians al Japó s'inicia el 1543, quan comencen a arribar els primers vaixells portuguesos a l'illa. Aviat s'engegarà l'activitat missionera dels primers sacerdots catòlics, arribats el 1549, i que asseguren que principalment anava dirigida per jesuïtes patrocinats del Regne de Portugal. Poc temps després, també comencen a arribar sacerdots pertanyents als ordes mendicants dels dominics i dels franciscans, aquesta vegada patrocinats per la corona espanyola. Les fonts jesuïtes asseguren que cap a finals del segle XVI, ja hi havia al Japó uns 300.000 catòlics.

La presència de portuguesos, holandesos i espanyols en tot aquest episodi de la història del Japó i l'absència de catalans en els registres ja és prou sospitosa. Però el més curiós del cas és que, si fem una ullada als dibuixos disponibles de l'època sobre els fets, com per exemple els representats en aquesta pantalla plegable que il·lustra la batalla i que és propietat d'Akizuki Kyodokan, no hi trobem ni rastre de les banderes holandeses o portugueses i, en canvi, sí que alguns emblemes presents s'assemblen molt a la bandera catalana.

Hem ampliat en detall les zones de la pintura on apareixen aquests símbols que trobem sospitosos de catalanitat. A aquestes alçades ja no és possible descartar que la nostra nació també hagi tingut una presència efectiva en aquests fets de la història del Japó i que els espanyols que acompanyen els portuguesos i els holandesos fossin, en realitat, catalans. Caldrà analitzar a fons aquests episodis tan interessants del passat nipó per esbrinar si hi ha més dades que ens aclareixin aquest punt.

fotogrossa

Enllaç a la font de la imatge.

b1

b2

b3

Daniel Bello

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història