Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli Tamarit
n'ha trobat una nova prova: la llengua àrab en què En Servent explica que era escrit el manuscrit original.

Il·lustració del Quixot
En Jordi Bilbeny ja ha apuntat que el nom del Quixot cal llegir-lo al revés perquè tingui sentit: Tòxic. Amb la inversió de les lletres del protagonista corresponent, però, crec que En Miquel Servent ens informa de la clau amagada del llibre: Per això, en un moment de l'obra, l'autor ens diu que es tracta de la traducció d'un manuscrit àrab. Com vosaltres sabeu, en l'idioma àrab les lletres s'escriuen, a l'inrevés de l'alfabet llatí, de dreta a esquerra.
Per la qual cosa, el nom del «Quixot» s'ha de llegir «Toxiq»; o sigui «Tòxic», com diu En Bilbeny. Però també cal veure-hi el camí de la nació catalana (amb València) que, invertit, recorre un camí intoxicat, que va del seny que recupera el Quixot a les platges de Barcelona fins a la bogeria de la Manxa, on hom es creu el que no és. En Sirvent ens recorda aquesta clau al final de la seva primera part quan el Quixot acaba enfrontant-se
amb el cavaller de la Blanca Lluna. Podeu extreure potser més interpretacions de l'obra en la mateixa línia en base a aquesta clau genial d'en Servent, que us deixo a la vostra consideració.
Brauli Tamarit