ARTICLES » 08-10-2018  |  MEMòRIA HISTòRICA
5114

La punta del menhir de Pedralbes

“Els constructors del monestir al segle XIV conservaren un monument megalític del qual només se’n pot contemplar la part superior al mig de la porta del recinte que dóna al carrer Montevideo”. Article d’En Xavi Casinos a la «Vanguardia Digital» del 8 d’octubre del 2018.


El menhir de Pedralbes (Xavi Casinos)

Una gran pedra clavada al terra entrebanca l’accés al recinte del monestir de Pedralbes des del carrer Montevideo. Però no és pas només una simple roca. Es tractaria en realitat d’un monument megalític, d’un menhir, del qual tan sols n’emergeix la punta. La resta reposaria enterrada. Segons que sembla, els constructors del monestir a l’Edat Mitjana haurien decidit de conservar-la a fi de mantenir les propietats tel·lúriques que hom atribueix als menhirs.

Sorprèn la presència de la pedra al bell mig de la porta oest. És coneguda com el Menhir de l‘àngel, i ja en el període megalític degué assenyalar un punt considerat sagrat pels habitants del lloc. Per aquest motiu, degué ser respectada segles després durant la construcció del monestir. Circula una llegenda urbana segons la qual qui topi de cap amb la punta d’aquest menhir sentirà cantar els àngels en el seu interior, acció que, per descomptat, no és recomanable de ser experimentada.


La gran pedra obstaculitza l’accés al recinte del monestir de Pedralbes
des del carrer Montevideo (Xavi Casinos)

El monestir de Pedralbes és un conjunt gòtic fundat pel rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326 i va ser inaugurat un any després amb una missa solemne. Una comunitat de monges clarisses es va encarregar del recinte. La majoria de les religioses eren filles de nobles. Per voluntat de la reina, el monestir va gaudir de diversos privilegis. D’entre aquests, que romangués sota la protecció del Consell de Cent de Barcelona, el qual es comprometia a defensar-lo en cas de perill.

La reina Elisenda també va fer construir un palau annex, al qual es va retirar en morir el rei el 1327, i en el qual va residir-hi fins a finar l’any 1364. En el seu testament, va ordenar que el palau fos enderrocat. Les restes varen ésser descobertes als anys 70 del segle passat. La seva tomba es troba a l’interior del monestir, amb la particularitat que està representada vestida de monja per la banda del claustre i de reina  pel costat que s’aboca a l’església.

El recinte estava fortificat. Encara se’n conserven dues torres defensives i dues portes. En una d’aquestes és on hi ha el menhir. L’altra està al costat del carrer Bisbe Català.

BARCELONA SECRETA
07/10/2018 08:00
Actualizat  al
08/10/2018 09:53
Xavi Casinos
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20181007/452176189222/menhir-monasterio-pedralbes-barcelona-secreta.html





Autor: Xavi Casinos/La Vanguardia Digital

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història