ARTICLES » 03-01-2021 | MEMòRIA HISTòRICA
 3212
|
Les armes catalanes de Ferran el Catòlic entren a Granada
Aquest dissabte 2 de gener ha fet 529 anys que va caure la ciutat de Granada. Les tropes catalanes hi van tenir una participació destacadíssima. Ho ha recordat en Marc Pons des del diari digital elnacional.cat.
El 2 de gener de l’any 1492, fa 529 anys, el rei Boabdil —sobirà del regne nassarita de Granada— rendia la ciutat a les tropes dels Reis Catòlics. Segons les fonts documentals (els Anales de la Guerra de Granada, del cronista coetani Alonso de Palencia), les tropes catalanes que van acompanyar Ferran el Catòlic en aquella campanya militar (1482-1492) hi van tenir una participació destacadíssima. Segons aquest mateix cronista, Màlaga (el principal port del regne nassarita) havia estat conquerit per les forces navals catalanes comandades per Galcerà de Requesens, almirall de Catalunya. També, segons aquest mateix cronista, en aquell moment les armes navals catalanes eren molt superiors a les de qualsevol altra potència marítima del món conegut.
El protagonisme català en aquella empresa militar queda fora de qualsevol dubte: la conquesta de Màlaga, no tan sols va obrir una segona via de penetració al territori, que continuaria amb la progressió terrestre de les armes catalanes, i que contribuiria —conjuntament amb les tropes castellanes— a encerclar Granada; sinó que va establir un efectiu bloqueig marítim que impediria que els nassarites rebessin ajut des de les costes del nord d’Àfrica. Quan es va efectiva la rendició de Granada (02/01/1492), les fonts documentals testimonien que els primers conqueridors que van accedir a l’interior de la ciutat van ser el rei Ferran i les seves tropes catalanes, aquarterades al campament avançat de Santa Fe.
Gravat de Granada, segle XVI. Font: cartoteca de Catalunya
Segons l’historiador granadí Gabriel Pozo Felguera, les armes catalanes que van participar en aquella empresa militar estarien formades per uns 2.000 efectius (“1.500 caballeros catalanes más unos centenares de arqueros y peones”). Segons aquest mateix historiador “Todos ellos eran mercenarios procedentes de las veguerías interiores (que entonces eran las más pobladas), gentes desclasadas sin tierras en propiedad en el Principat y otros cuantos indeseables huidos de sus señores. Una buena parte de ellos se estableció en las nuevas tierras conquistadas a los musulmanes; en los libros de reparto y apeos comprobamos la proliferación de apellidos de origen catalán (...) Varios consiguieron ocupar altos cargos, y acumularon propiedades”.
Marc Pons
Barcelona. Dissabte, 2 de gener de 2021
Autor: Marc Pons/El Nacional.cat