Nota de resposta al senyor Jordi Cos

Fa unes setmanes, la pàgina web de l’Institut Nova Història (INH) reproduí un article sobre una possible ascendència catalana del compositor Ludwig van Beethoven, escrit que havia sortit anteriorment publicat al web de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Estava signat per En Jordi Cos, director d’aquesta Orquestra. El senyor Cos va tenir coneixement de la nostra iniciativa i tan bon punt en va ser sabedor ens va fer avinent que defensava amb plena ironia el fet que l’àvia del compositor fos de Vilassar de Dalt i es digués Maria Josepha Ball (també coneguda com Maria Josepha Poll​). Com dèiem, la redacció del web de l’Institut Nova Història va recollir l’article. Com fa sovint en aquests casos ―car corria lliurement per la xarxa― i, per tant, sense el permís explícit de l’autor. Atès que la reproducció es va fer sense aquest permís previ del senyor Cos, li hem demanat disculpes telefònicament i hem retirat el seu article del nostre web i la piulada corresponent.

Com tothom sap, l’Institut Nova Història para esment en determinades qüestions i personalitats relacionades amb la història de Catalunya. Una d’aquestes personalitats és, efectivament, L.V. Beethoven. I és per això que ens vam fixar en l’escrit del senyor Cos. L’INH considerà ―sense aprofundir-hi, com hauria estat recomanable― que el seu article estava ampliant-ne un d’anterior d’En Jesús Ruiz, publicat al diari El País/Cultura el 27 de maig de 2018, el qual es feia ressò del fet que l’àvia d'En Beethoven —o potser ella i els seus pares— s’hagueren d’exiliar. L’article d’En Ruiz també va ser reproduït al nostre lloc web: en concret, el dia 3 de desembre del 2018.

La darrera notícia sobre aquest tema l’ha publicada el diari El País el 19 de juliol d’enguany, on s’hi explica que el butlletí genealògic Die Laterne demostra que l’avantpassada del compositor nasqué a Châtelet (Bèlgica).

L’INH lamenta haver incomodat el senyor Cos. D’altra banda, constata, com d’habitud, amb quina frívola celeritat certs tuitaires s’apunten, sigui quin sigui el pretext, a fer befa de la nostra entitat, i constata igualment el nul interès general per mirar d’esbrinar què va dur Maria Josepha Poll, o ella i els seus pares, a exiliar-se de Catalunya després que el nostre país caigués derrotat a mans dels borbònics castellans i francesos. També constata que fer una investigació seriosa sobre aquest afer i encetar-ne un debat és quelcom que molt probablement incomoda prou els nostres detractors habituals. I finalment també constata que és per aquest motiu que els qui ens van a la contra miren de neutralitzar-lo escarnint-nos públicament.

Institut Nova Història