ARTICLES » 27-11-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1722

Parlament de la regidora de cultura d’Arenys de Munt al 18è Simposi

L’Institut Nova Història fa a mans als seus seguidors les paraules amb què la regidora de cultura d’Arenys de Munt Tònia Vila va encetar el 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, el 16 de novembre del 2018.

Tònia Vila

Ara que el Simposi arriba a la seva majoria d’edat, podem confirmar que, fent una retrospectiva de tots els temes que s’hi han tractat durant aquests anys, la censura ha estat, està i estarà present al llarg de la història. Els estats autoritaris, com l’espanyol, utilitzen la censura com a instrument per coartar la llibertat d’expressió i amagar i silenciar tot allò que sigui contrari a l’ordre establert. Els catalans ho hem viscut en pròpia pell durant segles.

Els historiadors i investigadors de la història mireu sempre enrere, buscant en el passat allò que ens permet entendre el present. Passen els anys i sembla que res no ha canviat. La repressió borbònica continua; des del segle XVIII fins avui mateix; de Felip V a Felip VI. La maquinària repressiva brutal i devastadora dels borbons només té un objectiu: reprimir i eliminar els nostres símbols, la nostra llengua, les institucions...

Àngel Guimerà ja ho va dir: “el principal botí que s’enduen els pobles conqueridors dels conquerits és la seva llengua i la seva història”.

Durant el segle XX, la dictadura franquista va dissenyar una estratègia per aniquilar la llengua i cultura catalanes i espanyolitzar tots els àmbits de la vida quotidiana amb l’objectiu d’esborrar qualsevol signe de catalanitat, però aquesta persecució política de la llengua ve de lluny; durant el segle XVIII ja es va excloure el català de l’administració i les escoles, així com també es va prohibir editar llibres en català, entre altres.

Molts dels aquí presents podeu recordar el llast que van representar els llargs i foscos anys del franquisme, una dictadura que va acabar amb tot: va abolir la Generalitat, el Parlament i l’Estatut, va imposar el castellà a l’escola, al cinema, a la premsa, es depuren biblioteques i molts intel·lectuals i polítics van haver de marxar a l’exili: un autèntic genocidi cultural. La versió més moderna i descafeïnada és l’article 155, aplicat recentment per l’estat espanyol com a escarment per haver portat a terme el referèndum de l’1 d’octubre.

La transició que ens van fer creure, va ser una tapadora que ha ocultat durant tots aquests anys que el poder fàctic de l’estat espanyol no s’ha mogut ni un mil·límetre dels seus objectius: la repressió a Catalunya. Però els catalans som forts i prova d’això és que durant aquells anys van sorgir iniciatives encaminades a recuperar la llengua i la cultura. Tots recordem La Nova Cançó, Òmnium Cultural, el Cavall Fort, exemples de la resistència de la societat catalana. Malgrat tot, el post-franquisme va mantenir la censura com a eina per reprimir les cançons o els còmics, per exemple.

D’uns anys cap aquí sembla que la cara més fosca de l’estat espanyol es destapa sense prejudicis; la dreta més feixista i rància gestiona un país que l’únic objectiu que té segueix sent Catalunya. Els hereus del franquisme en versió moderna continuen a les esferes del poder de l’estat espanyol, disfressats de polítics moderns i professionals. El seu únic objectiu continua essent anorrear Catalunya. L’estat espanyol torna a tenir un pla premeditat contra l’independentisme i la repressió de la maquinària política, judicial i mediàtica ja s’estava coent a Madrid.

Durant aquest darrer any hem pogut comprovar la manipulació que estan fent de la realitat catalana, construint un relat fals sobre la situació actual, utilitzant els mitjans de comunicació i les xarxes socials per escampar un relat que no s’ajusta al que realment passa, atiant l’odi i fracturant la societat.

El grup de periodistes Ramon Barnils va crear ara fa quatre anys una eina absolutament necessària en aquests moments: la web Mèdia.cat, que en el seu Mapa de la Censura, recull fets o situacions que coarten la tasca dels periodistes o que restringeixen la llibertat d’expressió de la ciutadania.

Justament en el Mapa de la Censura de l’any passat, informen sobre l’ofensiva contra el referèndum d’independència de Catalunya i de l’augment de denúncies sobre la limitació de llibertats.

Durant aquest darrer any l’estat espanyol ha atacat impremtes, mitjans de comunicació; ha tancat pàgines web, ha perseguit judicialment pallassos, cantants, actors, mecànics, mestres, periodistes, empresonat líders socials i polítics, consellers, la presidenta del Parlament, alcaldes, govern, així com han forçat a marxar a l’exili molts d’ells.

Segurament vam ser ingenus de pensar que l’estat espanyol s’avindria a facilitar el referèndum; ara hem vist del que és capaç de fer i sempre, al llarg de la història, ha tingut el mateix objectiu.

Estem en un època políticament convulsa, on els partits independentistes han patit una brutal repressió, i actualment s’està tornant a agafar les regnes de les nostres institucions després de l’aplicació de l’article 155.

No sabem com s’esdevindrà el futur immediat; mentrestant us demanaria que continueu estudiant i fent recerca del nostre passat, que hem de posar sobre el paper, per entendre el present i decidir el nostre futur.

Endavant amb el 18è simposi i que per molts anys pugueu continuar-lo.

Tònia Vila,
Regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament d’Arenys de Munt

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història