ARTICLES » 02-09-2014  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
7738 lectures

Pere el Gran fou rei de Xipre i de Jerusalem?

A partir de coincidències en les dates i en els noms d'alguns reis hispànics, l'Ivan Giménez creu que Pere el Gran podria haver estat també rei de Xipre i Jerusalem

Desembarcament de Pere II el Gran a Trapani.
Font: wikimedia commons

El primer rei de Xipre a intitular-se rei de Jerusalem fou Hug III, un sobirà que presenta un paral·lelisme cronològic evident amb el rei català Pere II. Un paral·lelisme que es mantindrà i es farà més evident en els seus descendents, tal com veurem a continuació:

Hug III de Xipre

Naixement 1239

Mort 1284

Primer a intitular-se rei de Xipre i Jerusalem

Pere II de Catalunya III d’Aragó

Naixement 1240

Mort 1285

Si parem atenció a l’any de naixença i de traspàs de cadascun dels reis, podem observar com el monarca català està desplaçat un any respecte el seu homòleg xipriota.

I si fem el mateix amb els seus successors,

Joan I de Xipre

Naixement 1259

Mort 1285

Fill d’Hugh III

Alfons II de Catalunya III d’Aragó

Naixement 1265

Mort 1291

Fill de Pere II

veurem com Joan I de Xipre i Alfons II de Catalunya, igual que passava amb els seus progenitors, estan desplaçats, en aquest cas sis anys, tant en l’any de naixença com en el de traspàs. Justament a l’any de defunció del rei català Alfons II, ocorreguda el 1291, la ciutat d’Acre, últim bastió de la cristiandat al regne de Jerusalem, cau a mans dels mamelucs. La coincidència és curiosa, ja que el possible desdoblat d’Alfons II seria Joan I de Xipre, rei de Jerusalem.

Enric II de Xipre

Naixement 1270

Mort 1324

Fill d’Hug III, germà de Joan I

Jaume II de Catalunya i Aragó

Naixement 1267

Mort 1327

Fill de Pere I, germà d’Alfons II

En els sis monarques que fins ara hem comparat, hi detectem que s’estableix un patró numèric a l’hora de néixer i morir. En aquesta ocasió, Enric II de Xipre està dintre de l’interval de vida de Jaume II de Catalunya, ja que neix tres anys després i mor tres anys abans que el rei català. I una altra coincidència que va més enllà de les dates: tant l’un com l’altre succeeixen els seus germans respectius.

Com que Enric II de Xipre va morir sense descendència, va ocupar el tron xipriota el seu nebot, que es coronaria com a Hug IV. Per poder continuar amb la hipòtesi dels desdoblaments, el que hem de fer és cercar un nebot de Jaume II de Catalunya que compleixi el patró numèric. Anem a pams. Sabem que Hug IV de Xipre només tenia una germana; per tant, hem de localitzar un nebot del rei català que només tingui també una germana, i que alhora hi coincideixi cronològicament. Missió impossible, si no tinguéssim raó. Doncs bé, la germana de Jaume II, Elisabeth o Isabel, reina consort de Portugal, tindrà de la seva unió amb el rei Dionís la infanta Constança i el futur rei Alfons IV de Portugal. És a dir, ja hem localitzat el nebot de Jaume II de Catalunya que només té una germana, com el nebot del rei xipriota. Ara bé, compleix els requisits numèrics?

Hug IV de Xipre

Naixement 1293

Mort 1359

Nebot d’Enric II

Alfons IV de Portugal

Naixement 1291

Mort 1357

Nebot de Jaume II

Efectivament. Tant Hug IV de Xipre com Alfons IV de Portugal, a més a més de coincidir que tenen una única germana, també estan desplaçats dos anys, tant en la naixença com en el traspàs, com en els casos anteriors. Podria ser una casualitat? Ens costa molt de creure que sigui purament fruit de l’atzar. Però això és tot, o n’hi ha més?

Pere I de Xipre

Naixement 1328

Mort 1369

Fill d’Hug IV

Pere I de Portugal

Naixement 1320

Mort 1367

Fill d’Alfons IV

Fixem-nos que tant al regne de Xipre com al regne de Portugal, els successors d’Hug IV i d’Alfons IV ja s’anomenen igual: Pere. Alhora, veiem que Pere I de Xipre traspassà l’any 1369, justament deu anys després que ho fes el seu pare el 1359. Però Pere I de Portugal, que finà el 1367, també presenta una diferència de deu anys exactes respecte a la defunció del seu pare, succeïda el 1357. Coincidència simptomàtica.

I encara podem afegir un apunt més a l’última comparativa. El rei Pere I de Xipre fou assassinat a mans del seu germà Joan, o per ordre d’aquest. Arribem a un punt on comencen a manifestar-se uns paral·lelismes sorprenents entre els monarques dels grans regnes peninsulars (Portugal, Castella i Corona Catalana). Així, el mateix 1369, Pere I de Castella traspassava, com el seu homòleg i homònim xipriota, a mans del seu germanastre Enric, o per ordres directes d’aquest. És a dir: ara conflueixen la coincidència cronològica, el nom dels sobirans i el relat històric que els afecta personalment. Examinem els germans de Pere de Xipre i de Pere de Castella:

Joan de Lusignan

Naixement 1330

Mort 1375

Enric de Trastàmara

Naixement 1334

Mort 1379

Altre cop observem un desplaçament —en aquest cas, de quatre anys— en les dates de naixement i de defunció de Joan de Lusignan i d’Enric (futur Enric II de Castella). La coincidència en el patró numèric torna a ser prou remarcable.

Comptat i debatut, si aquest seguit de paral·lelismes no és producte de la casualitat, sinó el resultat d’un desdoblament de personatges fet a consciència, tindríem elements per sospitar que, tal vegada, Alfons el Magnànim no va ser el primer comte-rei català que incorporaria el títol de rei de Jerusalem —un títol nominal que avui encara manté Felip VI d’Espanya—, sinó que aquesta titulació es podria remuntar, com a mínim, al temps de Pere el Gran.

Ivan Giménez

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història