Ruta colombina de Barcelona, a El Periódico

¿I si el Cristóbal Colón que ha transcendit mundialment fos la castellanització del nom d'un altre català del qual es té constància com a Joan Colom? Els paral·lelismes entre l'un i l'altre, segons nombrosos historiadors, són incomptables. ¿A què obeiria aquest espoli històric? Amb aquestes preguntes un grup d'aficionats a la història i curiosos surten un diumenge al mes de la plaça del Duc de Medinaceli, a 200 metres del monument al suposat genovès, amb l'investigador Jordi Bilbeny, que respon amb arguments aquestes qüestions i moltes altres en sis controvertits llibres.

L'elecció del punt de partida de la ruta, organitzada per l'Institut Nova Història (www.inh.cat), també té la seva explicació: «Comencem la ruta en aquesta plaça perquè aquí hi havia el monestir de Sant Francesc, on es van enterrar molts nobles i personalitats com els Colom de Barcelona. Aquest espai ens podria donar moltes claus, però no queda ni una pedra perquè va ser demolit», explica Bilbeny, que denuncia «l'obsessió de l'Estat Espanyol per controlar i reescriure la història».

Una observació minuciosa del monument de 57 metres d'altura situat al final de la Rambla és obligada. Als peus de la icònica figura amb el dit assenyalant el mar, nombrosos gravats, relleus i escultures recorden el paper que va jugar la societat catalana en l'exitosa expedició a l'anomenat Nou Món. Unes estàtues al pedestal representen quatre catalans fonamentals en el projecte colombí com l'ermità Bernat Boïl, el tresorer dels Reis Catòlics Luis de Santángel, el cosmògraf Jaume Ferrer i el militar Pere Margarit.

Nacionalitat del navegant

L'anomenada Ruta Colombina per Barcelona, que costa 20 euros per persona, segueix el rastre de la família Colom per Ciutat Vella amb l'objectiu d'aclarir la nacionalitat del navegant. «El que no es pot dir als llibres, ho expliquen les pedres», afirma Bilbeny, que enfoca tota la seva investigació en aquesta direcció des de l'any 1989.

La passejada també inclou la biblioteca Sant Pau-Santa Creu (abans conegut com a Hospital de Colom), la casa del Colom català al carrer dels Mirallers i el convent de Santa Anna, entre altres racons. Més de 100 documents firmats pels Reis Catòlics l'any 1492, explica Bilbeny durant la ruta, «evidencien que van estar preparant una segona expedició a Amèrica al convent de Santa Anna».

A mesura que transcorre el matí, la sospita inicial es converteix en dubte raonable. Els arguments convencen. «Es nota que Bilbeny controla molt el tema i demostra amb fets la manipulació històrica a què ens han sotmès. Però és clar, la història l'escriuen els vencedors», explica un dels participants, Francesc Bellavista, veí de Mataró.

Maria Gràcia Celma i el seu marit també participen en la ruta darrere el rastre dels Colom. «El finançament era català i el coneixement marítim també. Per tant, no seria gens estrany pensar que Colom fos català», explica Celma.

Luis Benavides

Article original (publicat a El Periódico el dia 25 de juny de 2014).