Un assaig identifica Calderón de la Barca amb el governador català Felip Ramon Calders

ACN Barcelona.-Calderón de la Barca (Madrid, 1600-1681), un dels grans noms de la dramatúrgia espanyola i autor de ‘La vida es sueño’, era català. Això és el que sosté l’assaig històric ‘Calder[ón] o la dramatúrgia catalana al servei de la monarquia’ (Llibres de l’Índex), del metge i estudiós del segle XVII Pere Coll (Sant Joan de les Abadesses, 1958). Segons Coll, Calderón és el pseudònim darrere el qual s’amagava Felip Ramon Calders, destacat membre de la noblesa catalana, que hauria compaginat la producció teatral (en castellà) sota nom fals amb els seus diversos càrrecs a Catalunya, entre ells el de Governador en pena Guerra dels Segadors. L’autor de l’assaig sosté que la biografia “oficial” de Calderón és “feble” i que, en canvi, la trajectòria vital de Calders “es veu reflectida en la seva obra”.

Coll és també autor de ‘Les identitats catalanes de Cervantes. Cervera o Servent’ (Llibres de l’Índex), publicat aquest 2019, un llibre sorgit a l’estela de la tesi de l’historiador Jordi Bilbeny que defensa la catalanitat de l’autor d’‘El Quixot’. Coll explica que una primera pista que el va dur a investigar la seva hipòtesi va ser un manuscrit de Castillo Solórzano que es referia a Calderón com a ‘Calders’. En paral·lel, l’autor va “buscar” en les biblioteques personals d’aquella època i va descobrir que una de les més riques era la del noble català. Era, per tant, un personatge culte. A partir d’aquí, explica, va “investigar la història oficial de la biografia de Calderón” comparant-la amb la de Calders per concloure que “la de Calders és molt més sòlida, i l’altra no és més que un pseudònim per amagar la veritable personalitat de l’escriptor”. Entre altres presumptes evidències de la seva “descoberta”, l’autor apunta també les similituds entre l’escut de Calderón de la Barca i el de la família Calders de Segur, així com en les seves respectives divises: “Por la fe moriré”, resa la de Calderón, mentre que la del noble català diu ‘Ma bona fe conserva ma esperança’.També remarca el fet que a partir de 1640 Calderón va “passar de fer comèdies festives a tragèdies”. La història “oficial”, insisteix, diu que això és degut a la mort del fill del monarca espanyol. “Però ara que pensem que podria ser aquest personatge, la data és molt important, perquè en aquell moment Calders ho va perdre tot”, diu referint-se a les conseqüències del saqueig de Santa Coloma de Farners supervisat pel governador Calders. En el transcurs de la Guerra dels Segadors (1640-1652), Felip Ramon Calders, que havia estat oïdor (1611), insaculat diputat per Cervera (1615) i tresorer reial de Catalunya (1629), fou nomenat governador de Catalunya (1639) i ho va ser al llarg de tota la revolta. Els crims de guerra contra la població catalana l’obligaren a fugir a Madrid sota la protecció del monarca, on, segons l’investigador, “continuà la seva activitat teatral al servei del rei amb el nom de Pedro Calderón de la Barca”. Pere Coll entén que la seva “hipòtesi nova i revolucionària” generi controvèrsia, com ho han fet els últims anys les publicacions de Jordi Bilbeny al voltant de la catalanitat d’altres personatges, com Colom o Cervantes. “El què esperes és que l’oficialitat, els acadèmics o els experts et puguin rebatre, però el què et trobes és una negació absoluta”, lamenta. Els editors d’aquest i del primer llibre de Coll -així com de diversos títols de Jordi Bilbeny- estan preparant una traducció de ‘La vida és sueño’ de Calderón (‘La vida és somni’), que es publicarà properament.

AGÈNCIES
11/10/2019

La República
Diumenge, 28 de febrer de 2021 – Edició 948

https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/un-assaig-identifica-calderon-de-la-barca-amb-el-governador-catala-felip-ramon-calders/