Una relíquia imperial amagada

Una relíquia imperial amagada

Que consti a Jordi Farré i Muro, rector de la basílica de la Mercè, a Espanya no hi ha cap altra relíquia exposada al públic del beat Carles d'Habsburg-Lorena, últim emperador d'Àustria-Hongria. L'única relíquia a la vista en aquest país del molt catòlic i dissortat emperador austríac Carles I, beatificat per Joan Pau II al Vaticà l'octubre del 2004, és a Barcelona, en un altar de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè. Dijous passat, festivitat de Tots Sants, Jordi Farré va celebrar una missa solemne amb aquesta relíquia i les altres que hi ha a la basílica, col·locades per a l'ocasió a l'altar major, "com en principi fan, o haurien de fer, totes les esglésies del món que custodien relíquies", aclareix mossèn Farré.

La de Carles I d'Habsburg-Lorena (1887-1922) és "una relíquia ex ossibus, una punta d'un os del beat que ens van enviar des de Roma a instàncies de l'Ordre Constantinià de Sant Jordi a Catalunya", explica Jordi Farré, gran prior coadjutor d'aquest ordre dinàstic per al principat de Catalunya. (El bisbe emèrit de Solsona, Jaume Traserra, és vice-gran prior de l'ordre a escala mundial.)

La relíquia va ser col·locada a l'altar de Sant Miquel Arcàngel -cotitular de la basílica- el 31 d'octubre de 2009, i des d'aleshores se li diu una missa anual. No és que al seu voltant hagi sorgit una gran activitat religiosa, entre altres coses també perquè, a diferència dels sants, que reben culte a l'Església universal, als beats se'ls ret culte local, allà on van viure, van obrar o van morir. Carles I està enterrat a Madeira, on va morir en l'exili als 34 anys. Per als amants de la convulsa història europea del segle XX, la presència d'aquesta relíquia a Barcelona pot ser un esperó per apropar-se a visitar la basílica de la Mercè. És en un reliquiari flanquejat per un retrat de l'emperador obra d'Emilio Bonet Donato i per una ensenya de l'ordre constantinià. L'Església catòlica va declarar beat Carles, entre altres coses, perquè "va servir el seu poble amb justícia i caritat", va buscar la pau, va ajudar els pobres, va conrear amb afany la seva vida espiritual" i "va morir santament", segons afirma un decret del 2003 de la congregació de les causes dels sants, el ministeri vaticà del ram.

La veritat és que la gran majoria d'historiadors coincideixen que Carles -que es va convertir en hereu de l'imperi austrohongarès després de l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran, detonador de la Primera Guerra Mundial- va intentar amb totes les forces, malgrat que sense èxit, aconseguir la pau al continent. Havia succeït al tron i en la guerra el seu besoncle, l'emperador Francesc Josep, i va regnar només dos anys, que van ser terribles. En acabar la contesa, l'imperi austrohongarès es va desmembrar, i Carles i la seva esposa, Zita, van marxar a l'exili.

A la basílica de la Mercè hi ha volença per les relíquies. Així, el passat 24 d'octubre es va col·locar un reliquiari en una capella de l'ordre de Malta (a dalt, a la foto petita) amb dues relíquies ex ossibus més, atribuïdes a sant Joan Baptista i sant Vicent Ferrer, donades a la basílica per Jordi Farré, que al seu torn les va rebre del sacerdot Joan Galtés. "A ells les hi va regalar el cardenal Clemente Micara, que va ser vicari de Roma del Papa Pius XII, i jo les he tingut a casa molt de temps", explica Farré. La basílica també preserva el cos de la mercedària Maria de Cervelló, santa catalana del segle XIII.

María-Paz López

font: "La Vanguardia"