Videu sobre el drac dissecat del Monestir de Montserrat

Montserrat, eix del món

A l’any 1805, l’Alexandre de Laborde, un militar i erudit francès, fa cap a Barcelona amb la finalitat de documentar gràficament el monestir de Montserrat. De Laborde plasma a través de magnífiques il·lustracions l’antic monestir de Montserrat i el seu entorn: uns documents gràfics que han sobreviscut fins als nostres dies i que tenen un valor històric incalculable per tot el que representen. I això en la mesura que tan sols uns anys després, l’any 1811, durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques redueixen a cendres el monestir de Montserrat i les seves dotze ermites. Tot va quedar arranat. Aquest tràgic succés va suposar la fi de l’antic monestir de Montserrat i la pèrdua de tots els seus grans tresors, o, si més no, la major part d’aquests. D’aquí la importància d’aquestes il·lustracions. Perquè si aquest senyor hagués trigat uns pocs anys més a documentar gràficament el monestir de Montserrat, s'hauria trobat ni més ni menys  que amb les  cendres que hi van deixar les tropes de Napoleó. Per això considero tan valuoses aquestes il·lustracions: perquè demostren un Montserrat que ja no existeix. Mercès a aquest document historiogràfic, podem saber com era l’antic monestir de Montserrat abans de la seva destrucció l’any 1811. Si Laborde no ho hagués fet, ara seria impossible saber com era l’anterior monestir. Passats uns anys, es va construir el nou monestir damunt de les ruïnes de l’anterior. Doncs bé, repassant aquestes il·lustracions, vaig descobrir un detall insòlit, un detall que ha passat desapercebut fins al moment present, un detall que pot canviar la història per tot allò que implica.

Aquesta és l’antiga sala d’ex-vots del monestir de Montserrat abans de la seva destrucció l’any 1811, com he comentat abans. Allí hi podem observar la presència d’un dragó, un dragó dissecat que penja del sostre, una ofrena que va ser dipositada per un devot a la Mare de Déu de Montserrat. I també hi apareix un altre ex-vot curiós que cal mencionar per la seva importància en aquesta història: una petita maqueta d’un navili transoceànic del segle XVI.

I bé, la curiositat em va dur a fer aquest treball de recerca històrica. He hagut de clavar cinc mil cosses i lligar molts caps, molts caps solts fins a descobrir l’enigma d’aquest misteri: els dragons dissecats de l’antiga sala d’ex-vots del monestir de Montserrat. El primer que vaig fer va ser descartar que es tractés d’una espècie extingida de gran rèptil. I també vaig descartar que es tractés d’un dragó mitològic. La taxonomia encaixava a la perfecció amb el «dragó de Komode», per la qual cosa vaig arribar a la conclusió que aquest gran rèptil era un dragó de Comode. El sauri més gran del món. I si ho observem, tot hi coincideix. Es tracta de la mateixa espècie: un dragó de Comode. Però, és clar, vet aquí el problema. Segons la versió oficial, no va ser fins a principis del segle XX, concretament fins a l’any 1912, quan un aviador va percebre que havia vist dragons en una petita illa d’Indonèsia. Va ser llavors quan el director del museu zoològic de Bohor, a Java, va descriure i va classificar aquesta espècie desconeguda.

I bé, aleshores, ¿què hi fa un dragó de Comode a l’antic monestir de Montserrat quan la la versió oficial de la història afirma que el descobriment d’aquest gran rèptil s’esdevé a principis del segle  XX, si no abans? La versió oficial no serveix com a argument, per la qual cosa en aquest sentit he hagut d’unir moltes peces fins a trobar una resposta plausible a aquest enigma: un dragó originari de la llunyana indonèsia penjat del sostre de l’antiga sala d’ex-vots del monestir de Montserrat. Surrealista, però cert.

Bé, la conclusió a la qual he arribat és la següent: durant el segle XVI els Àustries eren devots de la mare de Déu de Montserrat, per la qual cosa el monestir de Montserrat representava el centre espiritual més important de l’imperi. Els primers europeus que van arribar a Indonèsia van ser els exploradors espanyols i portuguesos del segle XVI, quan les potències mundials Espanya i Portugal pugnaven per monopolitzar el comerç de les espècies a les llunyanes illes del sud-est asiàtic. Els primers europeus a descobrir el dragó de Comode van ser els exploradors del segle XVI i no pas els holandesos del segle XX. D’això, en dedueixo que algun mariner que va viatjar a la Indonèsia central va caçar i dissecar aquest dragó. Després, va anar al monestir de Montserrat i el va oferir com a ex-vot. Que l’armada dels Àustria arribés a navegar i a cartografiar les illes d’Indonèsia al segle XVI és un fet històric que ara sabem gràcies a l’aparició d’un mapa de l’any 1587. En aquest mapa hi apareixen cartografiades les petites illes de la Indonèsia Central: el mapa que el rei Felip II va encarregar a Urbano Monte, el millor cartògraf de tots els temps.