Portada
 Volen esborrar Francesc Salvà i Campillo com el primer «teleco»?Un acte de vandalisme que ha esborrat les dates de naixement i mort de la placa dedicada a En Francesc Salvà i Campillo, pare dels Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya, situada al carrer Petritxol de Barcelona, porta En Francesc Robusté a demanar-se si el fet és innocent o podria amagar quelcom més sinistre.LLEGEIX-NE MÉS »
 Enregistraments de l'11a Universitat Nova HistòriaPubliquem els enregistraments dels actes de l'11a Universitat Nova Història, que han tingut lloc a Montblanc del 3 al 7 d'agost del 2024.
 Es compleixen cent anys de la prohibició de 'La Santa Espina', en temps de Primo de RiveraEl 5 de setembre del 1924 el governador civil de Barcelona va prohibir la peça per considerar-la un himne independentista.
|
 El 8 de setembre del 1157 va néixer Ricard Cor de LleóEns fem ressò de l'efemèride del dia passat, dia del naixement del famós rei d'Anglaterra, el qual tingué una connexió amb la nació catalana molt forta.
 Parlament de Na Daniela Grau en la Commemoració de la massacre francesa d'Elna al 1285El passat 26 de maig del 2024, a Elna, a l'acte de commemoració de la massacre francesa del 1285 d'aqueixa ciutat, Na Daniela Grau hi pronuncià el parlament següent.
 Entrevista a Josep Tero: «Volen matar la nostra cultura i són capaços d’estomacar-nos si ens reivindiquem»La música té vincles amb la literatura i amb la llibertat, i així ho explica el cantautor empordanès Josep Tero en aquesta entrevista en què rescata les veus intemporals de Jordi de Sant Jordi i de les trobairitz occitanes, conreadors de la nostra llengua antiga, i s’agermana amb poetes com Moustaky, Kavafis i el nostre clàssic contemporani que és Carles Riba. A més a més, també ens hi conta les seves aventures per la Grècia ortodoxa, país que recorda les petges dels almogàvers catalans com un malson a foragitar a partir de l’entesa i el respecte a les cultures mediterrànies.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Presentació del projecte de documental «L'estafa de la Catalunya bilingüe»El 31 de juliol, el primer dia de la Universitat, es va presentar a la tarda el projecte d'un documental que s'anomenarà 'L'estafa de la Catalunya bilingüe'. Aquest és un projecte de l'Ignasi P. Ferré i En Jordi Bilbeny. Els catalans no hem començat a ser efectivament bilingües fins a partir dels anys 60/70 i sobretot a partir del tombant de mil·leni. En Pol Bragulat ens n'ha fet una petita crònica.
 Carles I no va desembarcar pas a Astúries, al 1517, sinó al regne de ValènciaJa fa temps que En Manel Capdevila, En Pep Mayolas i l’Ivan Giménez han exposat les seves conjectures per les quals creuen que Carles I, llavors de la seva primera vinguda a Espanya, no va arribar a Astúries sinó al regne de València. Ara En Jordi Bilbeny hi insisteix amb noves proves i arguments.
 Amagau lo valencià! (3/3)Es van passar tots els escriptors catalans, d'un dia per l'altre, bruscament, a escriure en castellà, perquè era una llengua més noble? Per raons de mercat? O simplement per les coaccions, sancions i perills que van haver de patir per part de les autoritats competents i que, al final no van poder salvar? En Jordi Bilbeny ens ho explica en aquest document.
 El segle de la marmotaArticle d’en Cesc Batlle al diari El Punt-Avui+ del 27 de març del 2018 sobre el llibre “Inquisició i Decadència” d’en Jordi Bilbeny que acaba d’aparèixer.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]  Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]  Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+]  El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
| 1. | El «Lazarillo de Tormes» i els rellotges mecànics catalans | |
| 2. | Censura històrica: manipulació possible segons la Intel·ligència Artificial | |
| 3. | Viatjar a Malta: la importància de dir-se Ernest |
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube