Què passa amb Nord-Amèrica?

Avui, 12 d’octubre, se celebra l'arribada d’En Colom a les Antilles fa 531 anys. Tothom reconeix que fou l'inici de la colonització d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central. Però que va passar a Amèrica del Nord? Qui hi va iniciar els viatges? Per què hi van anar els anglesos? Hi van tenir res a veure els catalans?

Pels anglesos, el descobriment de Nord-Amèrica va ser iniciat per Joan Cabot i desprès continuat pel seu fill Sebastià. En Cabot es va trobar amb En Colom a Barcelona el 1493[1], i el 1494 arribà a Terra Nova des de Bristol[2]. Els Cabot van fer diversos viatges a Nord-Amèrica fins a l’any 1509; però, en aquests viatges, no hi trobaren riqueses (or i plata) com al sud del continent i, per tant, En Cabot va tornar a Espanya per preparar altres viatges importants, en concret a les Maluques i Argentina. El viatge a les Maluques el finançaren mercaders genovesos, catalans i valencians, entre els quals destaca el gran amic d’En Sebastià Cabot, Miquel Rifos, de Sarrià[3].

Altres catalans-valencians que finançaren el viatge foren Pere Miquel Remoneda, Joan Nadal, Felip Ribas, Perot Forcadell. El viatge a les Maluques fou el 1526. Més tard, va anar a Argentina, però, finalment, En Cabot va haver de marxar a Anglaterra el 1547 per raó de la persecució dels protestants per la inquisició.

En Cabot, des d'Anglaterra, va crear amb el seu gendre (Ostrich) i altres mercaders com Torner, Lambert, Garret i Barlo (Baral,) diverses companyies comercials (Spanish Company, Andalusia Company, Merchant Adventurers Company i Russian Company) per mercadejar amb Barberia, Espanya i Rússia; la qual cosa va suposar l'inici de l'imperi econòmic anglès i la destrucció de l'armada “invencible” el 1588.

L'historiador Carreras Valls, als anys 30 del segle XX, va escriure dos llibres sobre els catalans Colom i Cabot[4], amb múltiples proves, que avui encara planen sobre els grans dubtes d'una història que no té sentit des del punt de vista econòmico-científic. El temps (i, segurament, la intel·ligència artificial) dirà...

També ens cal un Estat independent per revisar desacomplexadament la nostra història. Estic convençut que portarà sorpreses impensables. La clau del s. XVI és el lul·lisme (la filosofia d’En Ramon Llull, que proposa arribar a Déu a través de la ciència i, per tant, també del coneixement cartogràfic, astrològic o nàutic) enfront de la Inquisició, que diu que cal arribar a Déu a través de la fe, imposant, si cal, les tortures.

Joan Canadell