Crea el teu compte
Accedeix
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»

Portada


Conversem amb el filòsof Abel Cutillas, que acaba de publicar 'Desànim de lucre' al segell editorial digital Bon Port.

Abel Cutillas és un escriptor declaradament nietzschià, o sigui que tot el que diu té vocació de martellada. Llicenciat en Història i Filosofia per la Universitat de Barcelona, Cutillas va formar-se a la bombolla existencial amb epicentre a Joaquim Costa, el Raval del campus de la UB i el CCCB, el MACBA i Blanquerna, locutoris sospitosos juxtaposats amb moderníssimes cocteleries. Després de 20 anys respirant els vapors d’aquest ecosistema, Cutillas s’adona que tota la ideologia cultural que regna amb mà de ferro a les aules i les institucions és una mentida asfixiant que ha de ser destruïda. Escrit el 2016, Desànim de lucre continuava el que va començar Per una literatura capitalista: una crítica ferotge a l’hegemonia cultural esquerranosa d’inspiració francesa que qüestiona el racionalisme, la voluntat de poder i l’afany de lucre. La lluita no han estat només literària: Cutillas va obrir la Llibreria Calders el 2014 juntament amb Isabel Sucunza, i va ser un dels impulsors de Barcelona és capital, la candidatura liderada per Jordi Graupera a les passades eleccions...

»

195

Articles i notícies recents


Una de les intervencions més brillants del documental L’estafa de la Catalunya bilingüe, codirigit per Ignasi P. Ferré i Jordi Bilbeny, estrenat amb èxit de públic el dia 29 de maig de 2025 als Cinemes Girona de Barcelona, és la de Roger Mallola, en què formula, amb arguments convincents, la tesi sobre la dimensió política de la llengua catalana. Ara, en publiquem l’article en què hi exposa aquesta idea, que havia aparegut al digital L’Unilateral el 16 de maig de 2023.


»

364

Arran de l'estrena del documental hem publicat un seguit d'imatges de l'esdeveniment.


»

639

De la seva ponència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, que va presentar al convent de Sant Francesc de Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'edició XI de la Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer article, que ja vam publicar, fou l’intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon, que publiquem ara, és “La Senyera a l’Armada del Sud (Virregnat del Perú)”. I el tercer serà “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”, que publicarem properament.


»

764
ARTICLES » 04-06-2025

Sant Francesc i els càtars

“La tesi més innovadora de Bilbeny és que Francesc creà, el 1209, l’orde dels frares menors com una via per poder retornar a l’obediència catòlica els seguidors del catarisme".


»

474

Llibres recentment publicats


Una invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana


»

2999

El llibre s'articula com una resposta a l'extens capítol central de Pseudohistòria contra Catalunya (Eumo Editorial, 2020), una obra d'assenyalament i descrèdit que, sota l'aparent pretensió de rebatre algunes tesis històriques "errònies", mira sobretot de torpedinar la credibilitat d'en Bilbeny i de tot aquell qui gosi qüestionar la historiografia colombina oficial. A despit de les confessades intencions corrosives, però, alguns detalls que l'esmentat capítol aporta sobre en Joan Colom permeten de reconstruir amb més precisió la biografia del Descobridor català i auguren nous horitzons de recerca.


»

991

Més articles...


  AGENDA
Vols que organitzem una activitat al teu municipi?
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del...[+]
Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe...[+]
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]
És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+]