Una pintura de Sant Francesc d’Assís amb interrogants

Cercant informació per la xarxa, em va cridar l'atenció la pintura coneguda com Sant Francesc d'Assís donant la regla als seus frares. El seu autor és el pintor napolità Niccolò Antonio (1420-1460), conegut com a Colantonio, que la va pintar devers l'any 1445.

Segons els entesos, aquesta pintura té influències flamenques i catalanovalencianes. L’autor és considerat el pintor napolità més interessant de segle XV. Ara bé, sobta la pobra informació que ens ha arribat sobre aquest artista. El que en sabem és que va estar sota el patrocini del rei Renat I de Nàpols, quan, entre 1435-1442, va ser-ne rei ―pel fet de ser fill de Na Violant d'Aragó―. Ens referim al mateix monarca que, anys després, en concret a l’any 1466 i durant la Guerra Civil catalana, va acceptar ser rei dels catalans quan la Diputació del General li oferí la corona. Entre els catalans fou conegut com el “Bon Rei Reiner”.

Doncs bé, a En Reiner el va succeir a la cort de Nàpols Alfons V d’Aragó, anomenat el Magnànim. També aquest monarca va mantenir Colantonio sota el seu servei. Així, li va encarregar la que seria la seva obra més coneguda: Sant Jeroni al seu estudi. Aquesta obra i Sant Francesc d'Assís donant la regla als seus frares es troben a hores d’ara al Museu di Capodimonte de Nàpols. A la cort, Colantonio va coincidir amb el pintor valencià Jaume Baçó.  A més, es diu que Colantonio va treballar a València i a Toledo.

Tornem, però, a la pintura Sant Francesc d'Assís donant la regla als seus frares. Si observem la imatge i alhora tenim en compte que molts entesos el reconeixen com un pintor detallista, penso que uns detalls ben particulars expliquen quelcom: les rajoles que decoren el terra. De les moltes interpretacions que se’n poden fer la meva és: ―El terra o la terra que trepitjo són les meves arrels. I les arrels són aquí representades per símbols heràldics. En altres mots: jo em demano el següent: vol dir el pintor que Sant Francesc d'Assís va néixer en terres catalanes o bé que allí hi tenia les arrels? Aquí ho deixo.

Leandre Martí