L'arquebisbe de Tarragona, cosí de l'autor del 'Quixot'.

Estudia a Salamanca i a Pa­rís i va ser inquisidor del Regne d'Aragó. De gran eloqüència, assisteix a les sessions del Concili de Trento (1535-1563). Va exercir com a inquisi­dor a Sevilla i Nàpols. Arquebisbe de Messina i Palerm a Itàlia, és amic de Felip II i el presenta com a arquebisbe a la Seu de Tar­ragona el 1568. Embarca des d'Itàlia. Posteriorment, la Santa Seu el nomena cardenal el 1572. Féu diferents fortificacions a la ciutat, entre les quals cal destacar els baluards de Cervantes, Je­sús, Sant Pau, Sant Joan, Ram­bla Vella i Santa Clara. El Portalet era un coll d’ampolla per l'existència d’un habitatge que impe­dia la fluida circulació ciutadana i que s'enderroca a instàncies del prelat. L'Hospital, situat ala Rambla Vella, passa a titular-se de Santa Tecla i Sant Pau. El patrici esdevé un referent ciutadà. Cervantes ordena constru­ir un temple dedicat als sants Reis d'Orient Melcior, Gaspar i Baltasar: un notable exponent del Renaixement català situat a la Rambla Vella. En Gaspar Cervantes de Gaeta morí abans de la seva finalització.

Funda la primera universitat a Tarragona, tot i que les aules universitàries no es van inaugurar fins a l'any 1577 sota el mandat del seu successor Antoni Agustí. En fou rector el bisbe auxiliar Joan Teres. Roma autoritza la fundació del centre universitari de Cervantes, però, posteriorment, l'Estat unifica els centres superiors en favor de Cervera, fidel als postulats del nefast mandat de Felip V. Aleshores, la universitat passa a ser Estudio General literario amb el mateix rang universitari. En Gaspar Cervantes de Gaeta constitueix el convent dels jesuïtes a la Rambla Vella. Funda parròquies a localitats com la Riera, Almoster, Cambrils i el 1575 estableix la Parroquial de la Pobla de Montornès. Funda vicaries i curats i celebra dos concilis provincials. Funda també el pri­mer Seminari Tridentí el 1569 amb l'ordenació jurídica de seminaris, compartint els espais universitat i seminaris a la Ram­bla Vella. Cervantes de Gaeta funda el convent de les Monges de San­ta Clara, trobant-se els llibres capitulars a l’Arxiu Historic Arxidiocesà de Tarragona, el pri­mer dels quals data del 1574. Aquest convent esdevé un lloc privilegiat, situat al costat del passeig de les Palmeres i fou destruït durant la guerra de 1936. El cardenal Cervantes és honorat amb una cèntrica via urba­na a prop de les restes romanes del Fòrum de la colònia de la nostra ciutat. Les despulles del patrici eclesiàstic reposen en un sumptuós sarcòfag funerari a la Catedral de Tarragona. Era cosí de Cervantes, l’escriptor del Quixot.

Enllaç a article original

Imatge preliminar: sepulcre del cardenal, a la catedral de Tarragona.