Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
ARTICLES » 21-02-2021  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
2530

Sebastián de Covarrubias: viola ‘versus’ guitarra

En Joan Casajuana analitza el vell dilema entre la viola de mà i la guitarra, dos instruments que el relat històric diferencia, malgrat la seva semblança.

Guitarra del Renaixement

La guitarra ha canviat al llarg del temps. Ha canviat de forma, de volum, de número de cordes, d’afinació i de modalitats. Tenim la guitarra acústica, l’elèctrica, la baixa, la digital, la virtual, etc, però totes són guitarres. En canvi, la viola de mà —«vihuela» en castellà— ha preservat entrada a part en totes les enciclopèdies i és definida com un altre instrument que té una forma similar a la guitarra.

L’il·lustre Sebastián de Covarrubias, antic capellà de Felip II i consultor del Sant Ofici, va escriure el Tesoro de la lengua castellana o española, la gran obra lexicogràfica del seu temps i el primer diccionari en aquesta llengua. El Tesoro, va ser publicat l’any 1611. En aquest diccionari, En Covarrubias definia així la guitarra: «instrumento bien conocido y ejercitado muy en perjuicio de la música»[1].

Aquesta animadversió cap a la guitarra contrasta amb l’alta estima que l’ínclit personatge professava per la viola de mà —potser més coneguda per la seva designació en castellà «vihuela». En Covarrubias definia, doncs, aquest instrument amb elogis. Després de redactar una profusa introducció sobre els seus orígens mitològics, el lexicògraf en lamentava l’efímera existència, perquè havia estat eclipsada per l’enorme èxit de les guitarres.

“Este instrumento —la viola de mà— ha sido hasta nuestros tiempos muy estimado y ha habido excelentísimos músicos, però después que se inventaron las guitarras son muy pocos los que se dan al estudio de la vihuela. Ha sido una gran pérdida porqué en ella se ponía todo género de música punteada y ahora —referint-se als anys en què es posa de moda la guitarra—, no es más que un cencerro  tan fàcil de tañer (tocar), especialmente en lo rasgado, que no hay mozo de cavallería que no sea músico de guitarra"[2].

Aquesta guitarra  —segons En Covarrubias inventada recentment i suposadament tan fàcil de tocar— no podia ser una altra que l’antiga guitarra renaixentista de 4 cordes, heretada de joglars i  trobadors. Això no obstant, ell la resitua com un instrument inventat posteriorment a la viola de mà.

En Covarrubias va discórrer també sobre els antecedents de la viola a l’antiguitat. Concretament, sobre si procedia de la lira o del «bàrbiton» de l’antiga Grècia. Coneixia la mitologia grecoromana i citava les disquisicions clàssiques sobre si era un instrument inventat pel déu Mercuri.

Però l’erudit passà per alt el llibre De inventione et usu musice, el darrer tractat d’En Johannes Tinctoris, escrit als anys 80 del segle XV. En el llibre aquest estudiós de la música hi afirmava que la guitarra la van inventar els catalans[3].

En Johannes Tinctoris havia estat un compositor i influent teòric del Renaixement. Va escriure una dotzena d’obres. Entre elles, el primer diccionari de termes musicals. Les seves obres foren publicades al Regne de Nàpols, encara dins l’òrbita catalano-aragonesa.

70 anys més tard, a mitjan segle XVI, es publica el primer tractat castellà de referència, la Declaración de Instrumentos musicales, (1555). El seu autor, el músic i teòric Juan Bermudo, ja hi explicitava que l’única diferència que hi ha entre violes i guitarres és el número de cordes:

“Digo que si de la vihuela quereis hazer guitarra a los nuevos quitadle la prima y sexta y las quatro cuerdas que le quedan son las de la guitarra. Y si la guitarra quereis hazer vihuela ponedle una sexta y una prima”[4].

En Sebastian de Covarrubias, en el seu Tesoro, havia descrit la guitarra amb menyspreu, com si fos un perjudici per a la música. Amb quina intenció? Per què la volia desprestigiar? No li agradava que la pogués fer sonar qualsevol plebeu? I per què va ometre les referències als seus orígens catalans?

Recordem que en aquells anys —durant el regnat d’En Felip III— l’expulsió dels moriscs havia provocat un gran dany a l’economia valenciana i havia deixat també Castella i Aragó en la misèria. La relació contextual amb Catalunya començaria a deteriorar-se amb les pressions polítiques i el bandolerisme.

I encara en els bons temps de Felip II, a finals del segle XVI, el jove català Joan Carles Amat ja havia escrit el primer tractat de guitarra, degudament castellanitzat, tal com calia. En Covarrubias també n’hauria de tenir coneixença, d’aquesta obra publicada tot just dues dècades abans. Recordem-ne l’enigmàtic títol: Guitarra espanyola y vandola en dos maneres de guitarra, castellana y catalana de 5 ordenes[5].

El tractat de N’Amat descriu amb precisió i mètode l’instrument de 5 cordes dobles i n’explica diverses modalitats. Però En Covarrubias no el deuria tenir gaire en compte. Sembla, segons deien, que el primer a afegir la cinquena corda a la guitarra havia estat el popular poeta i guitarrista presumptament andalús Vicente Espinel.

Tampoc l’estudiós Covarrubias deuria haver llegit les citacions sobre guitarres i guitarrers constatades en documents antics, com una carta de l’any 1416 del jove príncep Alfons, qui més tard seria el rei Alfons el Magnànim, en la qual parlava d’un tal Rodrigo de la guitarra, músic al servei del seu pare, En Ferran I d’Antequera[6][7].

La cort del rei Ferran I, el nou rei de la Corona d’Aragó, havia heretat la tradició de trobadors i ministrers que tocaven al servei del casal de Barcelona des del segle XIV. Tocaven cítoles i guiternes de 4 cordes, violes i llaüts. Des dels temps del rei Joan I fins a finals del segle XV hi participaven, sobretot durant els Jocs Florals, aquesta mena de músics.

Molt posteriorment, ja en temps de Felip V, cent-vint anys després d’haver-se publicat el Tesoro, el primer dels Borbons va fer publicar un diccionari més modern, l’anomenat Diccionario de autoridades. Els seus autors tampoc no van voler saber-ne res, del que en deien ni En Tinctoris, ni En Bermudo ni l’Amat. Preferiren tirar mà de les referències barroques d’En Covarrubias i obviar-ne els orígens catalans. Més aviat al contrari, li van arranjar un origen estranger: «derivada del francès guitarre o guiterre»[8].

A la primera edició del Diccionario de Autoridades també s’hi defineix el terme «vihuela» o «vigüela». Els autors de l’obra  explicitaren clarament que seguien En Covarrubias. La van definir així: «Instrumento músico de cuerdas, que segun Covarrubias era la lyra antigua; pero oy comunmente vale lo mismo que Guitarra»[8].

Així, el Diccionario, seguint la via Covarrubias, investia directament l’herència de la mítica lira grega a la viola, traient-se la guitarra del mig i d’aquesta manera tergiversant l‘afirmació d’En Tinctoris. En la seva visió classista i tendenciosa havien recol·locat un segle més tard la desprestigiada guitarra, com si fos una degradació posterior, un retrocés o una degeneració de l’emblemàtic instrument espanyol i preferit de l’aristocràcia: «la vihuela»[9][10].

D’aquí, i com a conseqüència de tantes manipulacions, s’esdevé que encara molts teòrics persisteixen a considerar la viola com un antecedent de la guitarra[11]. Si més no, en tracten els orígens amb una confusa ambigüitat.

La distinció mitificada d’aquest instrument encara perdura en la literatura, webs i enciclopèdies, i ocupa un pedestal en la cultura castellana en contraposició a la guitarra, l’instrument del populatxo, la qual, tanmateix, acabarà, paradoxalment, erigint-se com un dels grans emblemes del poble i la cultura espanyola, de la castellana, i particularment de l’andalusa[12].

Joan Casajuana

Referències:
[1] Sebastian de Cobarrubias, Tesoro de la lengua castellana o española; «guitarra», folis 45V, 46R
http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/del-origen-y-principio-de-la-lengua-castellana-o-romance-que-oy-se-vsa-en-espana-compuesto-por-el--0/html/00918410-82b2-11df-acc7-002185ce6064_833.html

[2] Sebastian de Cobarrubias, Tesoro de la llengua castellana o espanyola; «Vihuela», foli 209
http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/del-origen-y-principio-de-la-lengua-castellana-o-romance-que-oy-se-vsa-en-espana-compuesto-por-el--0/html/00918410-82b2-11df-acc7-002185ce6064_1161.html

[3] Johannes Tinctoris, De Inventione et usu musice; llibre IV, capítol, IV, 34:
http://earlymusictheory.org/Tinctoris/texts/deinventioneetusumusice/#f

[5] Joan Carles Amat, Guitarra española y vandola en dos maneras:
https://archive.org/details/guitarraespanola0000amat/page/38/mode/2up

[6]María del Carmen Gómez Muntané, Oxford Music Online: 
https://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/
gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000042955

[7] María del Carmen Gómez Muntané, Some precursors of the Spanish lute school:
https://academic.oup.com/em/article-abstract/XX/4/583/374491?redirectedFrom=fulltext

[8] Diccionario de Autoridades, «guitarra» y «vigüela»:
https://webfrl.rae.es/DA.html

[9] Jordi Bilbeny:
https://www.inh.cat/articles/Malta-i-la-guitarra-catalana

[10] https://www.inh.cat/articles/L-efimera-i-prolifica-existencia-de-la-Vihuela-

[11] https://unycos.com/blog/vihuela-antepasado-guitarra/

[12] Norberto Torres, Antecedentes de la guitarra flamenca S.XVI:
https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=
&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjq4oHT5KLuAhXcRhUIHbhRCuA4ChAWMAh6BAgKEAI&url=
https%3A%2F%2Frevistas.um.es%2Fflamenco%2Farticle%2Fdownload%2F316581%2F223341%2F&usg=
AOvVaw0bgHnvwcDbjqnds_OpyEP5



Autor: Joan Casajuana




versió per imprimir

  1. Manolet
    08-03-2023 22:54

    DESCRIPCIÓ DE LA VIOLA DE LLUIS MILÀ (Tinctoris. Liber .IV. [Capitulum .iii.])
    Ací, la VIOLa dels hispanorum significa dels valencians ja que a Castella es va dir VIHUELA

    Siquidem hispanorum invento: ex lyra processit
    instrumentum quod ipsi ac Itali
    violam Gallici vero dimidum leutum
    vocant. Que quidem viola in hoc a
    leuto differt: quod leutum multo
    majus ac testudineum est: ista vero
    plana: ac (ut plurimum) ex utroque
    latere incurvat

    Per exemple, inventada pels hispans, que tant
    ells com els italians anomenen viola, però
    el francesos l'anomenen demi llaüt
    Aquesta viola difereix del llaüt en què el llaüt
    és molt més gran i té forma de tortuga,
    mentre que la viola és plana, i en la majoria
    casos corbada cap a dins a cada costat
    _________________________
    GHITERRA O GHITERNA
    Quinetiam instrumentum illud a
    Catalanis inventum: quod ab aliis
    ghiterra: ab aliis ghiterna vocatur: ex
    lyra prodisse manifestissimum est: hec
    enim ut leutum (licet eo longe minor
    sit) et formam testudineam: et chorda-
    rum dispositionem atque contactum
    suscipit.

    Apart d'aquest, hi ha l'instru-
    ment inventat pels catalans, que
    uns anomenen "guiterra" i altres
    ghiterne. Òbviament deriva de
    la lira ja que "té forma de tortuga"
    (encara que "molt més petita") i té el
    mateix encordat i mètode de tocar-la

    Aquest "Encara q molt més petit" només pot ser la "guitarra morisca" predecessora del guitarró, com vaig dir a la meva conferència del 2014.

    Ghiterre autem usus: propter
    tenuem ejus sonum: rarissimus est.
    Ad eamque multo sepius Catalanas
    mulieres carmina quaedam amatoria
    audivi concinere: quam viros quic-
    piam ea personare.

    L'ùs de la ghiterra és molt rar,
    degut a l'agudesa del seu so.
    Quan la vaig sentir a Catalunya, era
    normalment, més utilitzada per les
    dones, per acompanyar cançons d'amor,
    que pels homes en persona

    LA TRADUCCIÓ HO DEIXA MOLT CLAR..La ghiterra era un instrument petit, en forma de tortuga i so agut, emprat per les dones catalanes



    Manolito
    07-03-2023 18:54
    EnTinctoris parla d'un gittern amb forma de tortuga i d'una tonalitat aguda..
    No es pot intentar dir quelcom diferent del que dic jo a la meva conferència de Plural-21
    _____________________________________________________

    https://www.youtube.com/watch?v=UP6j-ce1PH8&t=19s

    Mireu aquesta confe de hawai on al final parlo de l'Ukelele derivat del gittern "inventat pels catalans a partir d'un d'àrab", citat pel Tinctoris i que REPETEIXO.. NO ERA LA GUITARRA SINÓ EL GUITARRÓ..(vaig comprar el document original DE INVENTIONE ET USU MUSICA i el vaig traduir) q ha donat origen al tiple/guitarró menorquí/català, al tiple canari, al cavaquinho, al charango i finalment a l'ukulele

    El gittern lo llevó Johannes Tinctoris de Catalunya a Italia a finales del siglo XV
    Conferencia mia de 2014
    https://www.youtube.com/watch?v=_ANRhvho_EE&t=983s

  2. Joan C
    07-03-2021 22:04

    Què és el que hi veus incorrecte, Manel?
    Podries compartir què més en saps del guitarró? Jo no en sé res.
    En deia alguna cosa en Tinctoris?, tu que dius que l'havies llegit més a fons.
    I què dius que en va dir -mig segle més tard- en Joan Lluís Vives? Ens ho podries compartir?
    D'altre banda, en Lluís del Milà, en el Maestro, només hi transcriu tabulacions que servien indistintament per viola, guitarra, guiterna, llaüt o guitarró.
    Que jo sàpiga, no en certifica pas l'origen de cap instrument.
    Gràcies

  3. Manué
    02-03-2021 08:22

    Zorry, s'ha tallat el link aviam si ara surt bé...
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Quod_Caesaris_Caesari

  4. Manué
    02-03-2021 08:18

    M'ha arribat aquesta frase que infereix una conclusió incorrecte:
    "Però l'erudit passà per alt el llibre De inventione et usu musice, el darrer tractat d'En Johannes Tinctoris, escrit als anys 80 del segle XV. En el llibre aquest estudiós de la música hi afirmava que la guitarra la van inventar els catalans."
    Fa vuit anys després de comprar i estudiar a fons l'original en llatídel Tinctoris (fa 61 anys vaig treure matrícula d'honor de llatí.. tot i q en Francesc en sap més, hahaha) "el gittern que tocaven les noies catalanes en el Carmina amatoria..no és la guitarra.. és el guitarró o testudo".. verificat per en Llauradó als escrits d'en Joan Lluis Vives. tot i q en altres termes també parla de la viola que en Lluis del Milà certifica que és catalana
    (em sap greu dir-ho aci i d'aquesta manera, però sempre he dit "Quod Caesaris Caesari)
    mireu el meu article a ca.wiki
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Tribut_al_C%C3%A8sar

  5. Hola Pepsicola
    25-02-2021 00:04

    @Manué pues a mi me parece casualidad, ni más ni menos.

  6. Manué
    24-02-2021 18:09

    Zendal es un apellido inventado!! inexistente antes de 1999.. lo atestigua la busqueda hecha entre los años1500 y 2000 Ninguno de éstos le gustaba a la farmacéutica (Gandalia, Sendalla, Zendalla,S andalla, Cendalla, Cendala) y se inventaron uno con "ZE" existente en todas sus marcas: Zeltia, Zelnova, Xylazel y AstraZeneka
    https://www.google.com/search?q=zendal+apellido+gallego&sxsrf=ALeKk02sFVGxXcMAILk3jST0H6-S81JL0Q%3A1614032574669&source=lnt&tbs=cdr%3A1%2Ccd_min%3A2%2F1%2F1500%2Ccd_max%3A2%2F1%2F2000&tbm=

  7. Hola Pepsicola
    24-02-2021 12:01

    A Manué: Si vamos, son catalanes los que os interesan. Puedes mirar en la Wikipedia en español, no es ningún secreto oculto, que se dice bien clarito que entre los 35 nombres con los que se conoce a esta mujer está Isabel Gandalia, lo que pasa esque estamos hablando de una campesina del siglo XVIII, y las fuentes escritas difieren mucho sobre la naturaleza de su nombre como es natural. Entre ellos están: Isabel López Gandalia, Isabel Sendalla, Isabel Zendalla, Ysabel Gómez Sandalla, Isabel Cendalla y Gómez, Isabel Cendales, Isabel Gandalla, Isabel Sendales e Isabel Cendala y Gómez.
    Para que tú también aumentes tu culturilla, en el gallego hablado en la Coruña se sesea, lo que produce gran confusión a la hora de transcribir zetas, ces y eses.

  8. Manué
    23-02-2021 16:34

    To: Hola Pepsicola.. Adecuada respuesta de leixerit para ampliar tu culturilla y.. si que hay quienes no pueden ser catalanes: Franco, Hitler, Mussolini, Primo de Ribera, Fraga, Aznar, y un largo suma y sigue.. has visto lo que habéis hecho cambiando el nombre de la heroína de la vacuna Isabel López Gandalia y "buscando las siglas ZEN" mimetizar el nombre Zendal con la farmacéutica gallega (antes Zeltia, Zelnova, Xylazel y asociada a AstraZeneka)  Sólo hay que estudiar cálculo de probabilidades ..según la Ley de Chapman-Kolmogóro (artículo q demuestra lo que digo), es muy poco probable  (el "moderno hallazgo" de un apellido inexistente hasta 1999 y muy poco ético usarlo para hacer propaganda de una farmacéutica...

  9. Leixerit
    22-02-2021 18:17

    Responent a "Hola Pepsicola": la cocacola sí, la pepsicola no. Encara que la pepsicola es un derivat per fer al competencia a la cocacola, hahaha

  10. CescT
    22-02-2021 17:56

    Els portuguesos a la guitarra en diuen violao. Segurament la paraiula és agafada del original català

    https://www.youtube.com/watch?v=GXpwC_6JRgA


  11. Hola Pepsicola
    21-02-2021 23:35

    Joan C y yo me pregunto, ¿para vosotros hay algo en el mundo que no sea de orígen catalán?

  12. Joan C
    21-02-2021 21:18

    Per suposat Manué, del teu web s'aprenen moltes coses i és tot un referent. Recomano llegir-la i en particular sobre aquest tema, on hi tens textos traduïts d'en Tinctoris i diverses aportacions interessantíssimes.
    Ah! i moltes gràcies Amadis!

  13. Manué
    21-02-2021 16:50

    Ah!.. i que el gittern es de origen catalán lo dice Johannes Tinctoris en "De inventione et usu musiccae" ver mi conferencia de hace 8 años https://www.histo.cat/1/Gittern-Guitarro-Ukulele_Amat.pdf

  14. Amadis
    21-02-2021 16:04

    Bona aquesta que Enric VIII regala vuit guitarres regal de Catarina d'Arago. Sabent que aquesta es una Cardona i casa reial catalana tot queda a casa.
    Un article molt ben documentat ,felicitats al Joan Casajuana.

  15. Manué
    21-02-2021 15:06

    O la "Pérfida Albión" de Enrique VIII que al morir dejó 9 guitarras (regalo de caterina de Aragón NO DE CASTILLA) q tañía a la perfección para llegar a componer "Mangas verdes" (Green sleeves) puesta en moderno por Richard Antony (tambié de origen catalán) en su famosa canción LOIN loin loin de toi, hahaha

  16. Hola Pepsicola
    21-02-2021 00:52

    Para variar la pérfida cábala castellana por mano de su agente encubierto Sebastián de Covarrubias desprestigia otro preciado instrumento de orígen catalán.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35166

Aconseguits 350€
de 8000€
Queden 21 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]