Portada
 Ni Colom és jueu ni s’ha demostrat que fos valenciàL’Albert Fortuny, enginyer industrial i exprofessor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ens fa arribar el seu parer sobre el documental “Colón ADN”, emès per TV1 el proppassat dissabte 12 d’octubre.»
 No. En Colom no era jueuArran del documental "Colón ADN. Su verdadero origen", emès per TV1 el proppassat dissabte, 12 d'octubre, N'Ariel Serra ens n'exposa el seu parer, tot negant el pretès judaisme de l'Almirall.
 Fer Història amb Abel CutillasEn Biel Ferrer ens fa un resum de la vida i la tasca intel·lectual d’Abel Cutillas, i de la conferència inaugural de l’onzena Universitat Nova Història, d’aquest agost passat, a Montblanc.
|
 Alfons el Magnànim, un rei que va tenir clar que el català era la llengua de la cortCom a apassionat a la història que és, el professor de llengua i literatura catalana i membre de l’Institut d’Estudis Gironins Josep Brugada va creure necessari “fer justícia” a una de les figures més grans de la nostra història, Alfons el Magnànim.
 Fra Antoni Cardona i Grau, un tarragoní a Terra SantaCent anys de la seva mort. Va ser nomenat tres cops procurador general de la Santa Custòdia entre el 1890 i el 1902. Entre altres moltes coses fou un dels confessors de la reina Maria Cristina d’Habsburg.
 1564: L'any que els catalans havien perdut la memòriaL’arribada de la cort espanyola a la Barcelona de 1564 ens aboca a un fet insòlit: els catalans de l'època vivien orfes de memòria històrica, i els distingits cortesans del seguici reial ficaren tant el dit a la nafra que van provocar una reacció patriòtica de les Corts catalanes. En Pep Mayolas reflexiona sobre l’estranya inexistència de referents històrics catalans a mitjan segle XVI.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Cercant l'antic port de PalsL'Albert Fortuny presenta un magnífic informe d’En Josep Lluís Casanovas, expert en estudis paleo-hidrogràfics, sobre l’antic port de Pals. Un estudi excel·lent, amb una conclusió irrefutable: a Pals hi va haver port, un port encerclat per diverses torres de guaita, les quals fins ara han passat com a tals desapercebudes. Podeu descarregar l'estudi en format PDF.
 Lleonard, Dalí i MontserratPer un fragment del diari d'En Dalí on aquest ens parla de toros, de la plaça de toros, d'En Lleonard i de Montserrat, en Xevi Mató creu que es podria establir una relació entre les muntanyes de Montserrat i les que pintava En Lleonard als seus quadres
 Un estudi situa a Sagunt l'origen i l'acció de «La Celestina»L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre medieval
 Cristòfor Colom i l’Amèrica catalanaEn Josep Baella Isanta ha redactat una petita ressenya sobre el darrer llibre d'En Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana'. Entre d'altres coses afirma que En Bilbeny és un gegant en un món acadèmic de nans atemorits, els quals, malgrat les evidències documentals aportades, són incapaços de deslliurar-se de l’angoixa que representaria enfrontar-se amb el món acadèmic espanyol. Article publicat avui 10 d'agost al diari El Punt-Avui+.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  La història i la seva coneixença, enforteixen els principis i valors en un món quotidianament ennegrit per la...[+]  En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes...[+]  Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube