Dant Alighieri, Boccaccio, Petarca, entre d’altres literats prerenaixentistes d’alta volada, són els que eleven el vell romanç toscà cap a una llengua de cultura i espiritual: l’italià. La literatura clàssica dels florentins, en l’instant que es va adaptar a les noves tendències humanistes, va possibilitar l’assentament progressiu de la llengua arreu de la bota itàlica. Serà així com l’italià, amb el rang d’oficial, podrà competir amb el llatí, el grec i el català, aleshores els valors lingüístics a l’alça. I és que, de la mateixa manera, Ramon Llull, Ausiàs March, Anselm Turmeda, Jaume Roig, Roís de Corella, Lluís Vives, Joan Timoneda... conformaven també una tradició literària excepcional. Per contra, la Castella del XVI, que coincideix de ple curiosament amb el Siglo de Oro español, registrava un índex d’analfabetisme altíssim, que encara es disparava més en cercles femenins. Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), historiador, en l’assaig Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI (Librooks, 2018), assenyala que si a Espanya hi havia una llengua de prestigi, a les...