Vent de ponent, ja prou ta cançó ingrata

m’ha omplert d’amarga pena tot el cor,

plega, si et plau, aquesta serenata,

de notes tristes com un cant de mort.

No corris més per sobre nostres terres,

ni en dansa em posis son arbrat hermós,

no em flagellis les flors, fuig de les serres,

que em torna de la pàtria el cel boirós.

Entorna-te’n al lloc on t’engendraren

i digues que aquí mai t’havem volgut,

i si tampoc aquells que aquí et llençaren,

ofeguin-te a l’infern i et tornin mut.

És gràcies al volum primer de les Obres Completes de Salvador Estrem i Fa, editat l’any 1993 pel Centre d’Estudis Falsetans (gràcies, Anton Vidal, president del Centre d’Estudis Falsetans, pel valuós obsequi: frisem perquè n’enllesteixis el segon volum!), i també mercès a la tesi...