Portada
 A la recerca de la història catalana perduda de l’illa de MaltaAquest és un article elaborat a partir de les notes històriques i culturals que En Jordi Bilbeny va escriure per al viatge que va organitzar a Malta, amb l’ajut d’En Pere Alzina.»
 Dénia, el castell, el duc de Lerma i LopeLa Mercedes Gómez ha visitat la ciutat de Dénia al País Valencià i en remarca la gran rellevància històrica. Fou seu episcopal i port marítim. Ja al segle X tenia drassanes i un castell que es va anar ampliant durant els segles posteriors, sobretot el XIV i XV. A finals del segle XVI, adquirí una gran notorietat. El duc de Lerma, ‘valido’ de Felip III de Castella i Vè marquès de Dénia, hi construí un palau renaixentista. En Lope de Vega va hostatjar-s'hi.
 Les «rostes de Santa Teresa»Quin és l’origen de «les rostes, croquetes o torradetes de Santa Teresa»? La Natàlia Barenys ens aproxima aquestes postres a Catalunya.
|
 Tot a punt de cara al 18è simposiL’institut Nova Història anuncia als seus seguidors i simpatitzants que ja té enllestit el programa del 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s’escaurà divendres 16 i dissabte 17 de novembre d’enguany a la Sala Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Hi incloem el programa, llocs on hostatjar-se i el formulari d'inscripció.
 ‘Flamenc(o)ʼ és català: estudis, reflexions i deduccionsEn Francesc Magrinyà ha confegit un petit estudi, una primera aproximació, sobre l’origen del terme «flamenco» i en conclou que és una paraula únicament catalana o occitana, com totes les que acaben en «–enco». La llengua castellana va adoptar en forma de manlleu el mot «flamenc» i d’altres termes que acaben en «–enc» i els va adaptar a la seva fonètica. El «ball flamenc» ha de tenir un origen català.
 2n viatge a Malta:7-10 de desembre del 2018Davant l'èxit de convocatòria del primer viatge a Malta per a aquests primers dies de novembre, l'Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tours n'han programat un de segon entre els dies 7 i 10 de desembre d'enguany.
|
Entrevistes recents
 Entrevista a en David Grau, autor de 'El defensor de les Bruixes'La Gemma Bufias ha entrevistat en David Grau: «Som a la mateixa situació que a començament del segle XVII, quan es perseguien bruixes».
 “Espanya no ha reconegut mai la Nació Catalana”La Mercè Miralles entrevista en Jordi Miravet, economista i president del Memorial 1714, per a El Punt/Avui+ el 7 de setembre del 2017.
|
Publicacions
 Nou llibre: «Sota l’estora del Segle d’Or castellà»Al mes de juliol d’enguany ha estat editat el primer llibre de l’investigador Lluís Batlle: "Sota l’estora del Segle d’Or castellà".
 En Jordi Bilbeny i en Pep Mayolas parlen de la catalanitat de Santa Teresa en una roda de premsa a BarcelonaLlibres de l'Índex acaba d'editar l'Obra Poètica de Santa Teresa, en edició bilingüe català-castellà, i amb traducció d'en Ramon Dacs. Un oferim la roda de premsa que ha tingut lloc el dimarts dia 13 d'ocubre del 2015 al bar del Born Centre Cultural.
|
Més articles...
 Amagau lo valencià! (1/3)Es van passar tots els escriptors catalans, d’un dia per l’altre, bruscament, a escriure en castellà, perquè era una llengua més noble? Per raons de mercat? O simplement per les coaccions, sancions i perills que van haver de patir per part de les autoritats competents i que, al final no van poder salvar? En Jordi Bilbeny ens ho explica en aquest document
 La baronia d'Elx i Crevillent. La falsa dotació nupcial d'Isabel la CatòlicaSegons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran d'Aragó. Aquesta baronia, però, ja havia format part dos anys abans d'un altre dot de casament. En Pep Mayolas ens explica què s'amaga rere un nou cas de contradiccions historiogràfiques.
 La Taula de Canvi i els Colom de BarcelonaRecuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials per entendre qui eren els Colom i l'abast del seu estatus econòmic i polític, que no tenen res a veure amb els Colombo plebeus de Gènova.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules...[+]  Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]  Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+] Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube