Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ser nens per sempre"
Ciceró (106 AC-43 AC) Escriptor, orador i polític

Portada


Després del matrimoni amb Enric, les quatre barres serien presents a l’armorial anglès durant mig segle.


LLEGEIX-NE MÉS »
306 lectures

De la seua conferència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, donada a Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'XI Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de fer-la més entenedora i posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer és aquest, intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon serà “La Senyera a l’Armada del Sud” i el tercer “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”. A més, Galcerà té un altre estudi sobre arquitectura de la Lima colonial que, un cop enllestit, presentarà properament.

LLEGEIX-NE MÉS »
362 lectures

Aquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.

LLEGEIX-NE MÉS »
431 lectures

Recuperem l'enregistrament d'aquesta conferència, ara publicada al canal de Youtube d'En Manel Capdevila, perquè pugueu visualitzar-la

LLEGEIX-NE MÉS »
359 lectures

Caterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.

LLEGEIX-NE MÉS »
1399 lectures

LLEGEIX-NE MÉS »
1200 lectures


Entrevistes recents


Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.

LLEGEIX-NE MÉS »
9009 lectures

En Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.

LLEGEIX-NE MÉS »
6360 lectures


Publicacions


Una invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana

LLEGEIX-NE MÉS »
1990 lectures

Aquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.

LLEGEIX-NE MÉS »
7601 lectures


Més articles...


ARTICLES » 13-04-2021

Quan els moros eren els bascos

A ran de la publicació al nostre web de l'article d'en Jordi Bilbeny «Quan els moros no eren musulmans», hem rebut el testimoniatge d'En Josep Maria Poch, que recull, de la tradició familiar aragonesa, que els moros eren els bascos. Reproduïm aquí aquesta vivència oral, per la importància que té a l'hora d'ajudar-nos a entendre que els moros dels temps pretèrits no tenien res a veure amb els musulmans, sinó amb els bascos antics.

LLEGEIX-NE MÉS »
3548 lectures

La reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, atorgà el 20 de març de 1441 el privilegi per a la creació del Col·legi de Farmacèutics de València, conegut com “d’els Apothecaris de la Ciutat i Regne de València“, amb prou capacitat i independència per ser considerat el primer en el seu gènere arreu del món.

LLEGEIX-NE MÉS »
2656 lectures

En Jaume Farguell ha escrit un article resumint la relació històrica de l'illa de Malta amb Catalunya arran d'un viatge recent que hi ha fet amb l'Associació d'Ex Parlamentaris

LLEGEIX-NE MÉS »
1075 lectures

Al desembre del 1987 En Jordi Bilbeny va publicar un petit estudi sobre els orígens de la festa de la Mare de Déu Fumadora, que, cada 8 de desembre, dia de la Puríssima, s’escau a Arenys de Mar i permet als infants, només en aquesta diada, fumar lliurement i públicament

LLEGEIX-NE MÉS »
10383 lectures