Portada
Defensar l'Institut Nova Història és pensar per un mateixEn Santos Fernàndez, llicenciat en història, creu que no es pot aprendre història sense tenir en compte els estudis de l'Institut Nova Història. Alhora, pensa que per redescobrir la història amagada del nostre país cal desenvolupar quatre habilitats importants. Llegiu-ho.LLEGEIX-NE MÉS »
 Jaume Sobrequés: «L'Institut Nova Història em mereix el màxim respecte»Transcrivim l’entrevista que l’historiador Jaume Sobrequés va concedir al setmanari ‘La República’. Hi parla de l’Institut Nova Història i de la llibertat de recerca i de pensament.
 Rèplica a ‘Sàpiens’ (i 4): els arxiusPubliquem la quarta i darrera part de l'article que En Lleonard Garcia va confegir en resposta a les declaracions de quatre historiadors a la revista 'Sàpiens'. Els arxius també han patit massivament la censura. Posa els exemples de l'arxiu del Consolat de Mar de Barcelona, l'Arxiu Històric de Girona i l'Arxiu Diocesà també de Girona. Les fogueres, els espolis, els saquejos, la venda il·legal o els robatoris han pogut igualment afectar un arxiu «ben organitzat».
|
 El millor que podeu fer per la llibertat política de Catalunya és apuntar-vos a l'Institut Nova HistòriaEn Toni Torà està convençut que Espanya controla quasi tots els moviments de Catalunya. Tots? No. Menys l'Institut Nova Història. I que el millor que podeu fer pel procés és apuntar-vos-hi.
 Hui fa 305 anys que es va publicar el Decret de Nova Planta de CatalunyaArticle d'ahir a «Nosaltres la Veu». Felip V va configurar a tota la Nació Catalana un règim polític que excloïa la representació de la societat i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments a oficials de l'exèrcit del rei. Catalunya i tota la Nació van viure quasi permanentment en estat d'excepció fins a l'any 1833.
 Mor Pere Claver, defensor dels esclaus a les colònies hispàniques d’AmèricaUn català que va fer una gran feina a Amèrica en un temps en què, segons la història oficial, els catalans tenien prohibit d' anar-hi. L'urgellenc Pere Claver, missioner jesuïta, va dedicar la seva vida a defensar els esclaus africans. Article d'En Marc Pons a el nacional.cat.
|
Entrevistes recents
 ''La càbala s’estén al món des de Catalunya''“Tenim un bagatge de jueus catalans molt importants, que han assentat càtedra i són estudiats a tot el món però que malauradament són molt desconeguts a casa nostra. Com a catalans considerem que és un orgull tenir aquest llegat i volem reivindicar-lo." Na Mireia Rourera entrevistà dissabte 19 de setembre d'enguany, per al diari El Punt/Avui+, Na Carme Vinyes, que presideix l'associació 'Amics dels Calls de Catalunya'.
 La història serveix per construir i destruir legitimitatsL'Andreu Marfull ha entrevistat En Pep Mayolas, que fa anys que va trobar el sentit a la manipulació de la història, i això l’ha dut a plantejar escenaris aparentment controvertits que, a poc a poc, sembla que es van fent versemblants.
|
Publicacions
 Cristòfor Colom, Príncep de CatalunyaPròleg d’En Jordi Bilbeny a la redició del seu llibre «Colom, Príncep de Catalunya» per si us feia venir ganes de llegir-lo.
 Inquisició i DecadènciaVideu de l'acte de presentació a Barcelona de la publicació «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI» (Editorial Librooks, Barcelona, 2018)
|
Més articles...
 La corona d'Aragó (BdR)“A Catalunya, la destrucció de documents, degut a les guerres i a l’ocupació espanyola, ha dificultat l’estudi de la història més del que seria desitjable”. Article de l'Enric Vila a patreon.com del 18 de gener del 2020.
 Cercant l'antic port de PalsL'Albert Fortuny presenta un magnífic informe d’En Josep Lluís Casanovas, expert en estudis paleo-hidrogràfics, sobre l’antic port de Pals. Un estudi excel·lent, amb una conclusió irrefutable: a Pals hi va haver port, un port encerclat per diverses torres de guaita, les quals fins ara han passat com a tals desapercebudes. Podeu descarregar l'estudi en format PDF.
 La conquesta catalana d'AragóEn Lluís Batlle dóna a conèixer un text d'un cronista florentí de finals del segle XIII i la primera meitat del XIV en què s'explica, entre altres fets, una versió molt diferent a la coneguda sobre l'origen del Regne d'Aragó.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]  Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube