Portada
 Dénia, el castell, el duc de Lerma i LopeLa Mercedes Gómez ha visitat la ciutat de Dénia al País Valencià i en remarca la gran rellevància històrica. Fou seu episcopal i port marítim. Ja al segle X tenia drassanes i un castell que es va anar ampliant durant els segles posteriors, sobretot el XIV i XV. A finals del segle XVI, adquirí una gran notorietat. El duc de Lerma, ‘valido’ de Felip III de Castella i Vè marquès de Dénia, hi construí un palau renaixentista. En Lope de Vega va hostatjar-s'hi.»
 Les «rostes de Santa Teresa»Quin és l’origen de «les rostes, croquetes o torradetes de Santa Teresa»? La Natàlia Barenys ens aproxima aquestes postres a Catalunya.
 Tots a punt de cara al 18è simposiL’institut Nova Història anuncia als seus seguidors i simpatitzants que ja té enllestit el programa del 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s’escaurà divendres 16 i dissabte 17 de novembre d’enguany a la Sala Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.
|
 ‘Flamenc(o)ʼ és català: estudis, reflexions i deduccionsEn Francesc Magrinyà ha confegit un petit estudi, una primera aproximació, sobre l’origen del terme «flamenco» i en conclou que és un terme unívocament català i occità, com totes les paraules que acaben en «-enco». La llengua castellana va adoptar en forma de manlleu el mot «flamenc», i d’altres termes que acaben en «–enc», i els va adaptar. El «ball flamenc» ha de tenir un origen català.
 2n viatge a Malta:7-10 de desembre del 2018Davant l'èxit de convocatòria del primer viatge a Malta per a aquests primers dies de novembre, l'Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tours n'han programat un de segon entre els dies 7 i 10 de desembre d'enguany.
 En Nèstor Luján i la cuina catalana dels segles XV-XVIEn Francesc Garrido recull en aquest article un seguit de referències a l’entorn de la cuina catalana dels segles XV i XVI que ha trobat en una obra del periodista Nèstor Luján. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.
|
Entrevistes recents
 Entrevista a en David Grau, autor de 'El defensor de les Bruixes'La Gemma Bufias ha entrevistat en David Grau: «Som a la mateixa situació que a començament del segle XVII, quan es perseguien bruixes».
 “Espanya no ha reconegut mai la Nació Catalana”La Mercè Miralles entrevista en Jordi Miravet, economista i president del Memorial 1714, per a El Punt/Avui+ el 7 de setembre del 2017.
|
Publicacions
 Nou llibre: «Sota l’estora del Segle d’Or castellà»Al mes de juliol d’enguany ha estat editat el primer llibre de l’investigador Lluís Batlle: "Sota l’estora del Segle d’Or castellà".
 En Jordi Bilbeny i en Pep Mayolas parlen de la catalanitat de Santa Teresa en una roda de premsa a BarcelonaLlibres de l'Índex acaba d'editar l'Obra Poètica de Santa Teresa, en edició bilingüe català-castellà, i amb traducció d'en Ramon Dacs. Un oferim la roda de premsa que ha tingut lloc el dimarts dia 13 d'ocubre del 2015 al bar del Born Centre Cultural.
|
Més articles...
 El retir de Carles I: a BarcelonaArticle d’en Cesc Garrido sobre el darrer viatge de Carles I a Espanya presentat al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya. Ha trobat un document en què s’esmenta la ciutat de Barcelona com a destinació final. Creu que aquest viatge el va fer, seguint les investigacions d’en Manel Capdevila, a través del “Camí dels catalans”.
 Savassona i la mística arcaicaEl passat 28 d'octubre del 2018 va tenir lloc la primera Ruta Megalítica per Savassona, guiada per l'investigador Jordi Bilbeny i l'escriptor Xevi Roviró. En Joan Cassola va participar-hi i ens en fa la crònica.
 Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona?Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura dels segles XVI i XVII també li han endossat poemes que eren d'autors catalans?
 Francesc d’Aldana: de valencià a extremeny per obra i gràcia de la censura d’EstatEs pot ser valencià i extremeny alhora? Aquest és el cas del poeta del Renaixement català Francesc d’Aldana, que ara en Jordi Bilbeny ressitua en el seu context nacional del qual ha estat, durant segles, esborrat: el de la València del segle XVI.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube