Portada
 Descobert a la cova Dones de Millars un dels principals santuaris d'art paleolític de la PenínsulaInvestigadors de les universitats d'Alacant i Saragossa han descobert un centenar de motius, entre ells dènou representacions d'animals.»
 Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.
|
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
 Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el CatòlicVa ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Quan Tàrraco era l’altra capital de l’imperiReproduïm l'article d'En Marc Pons del dia 30 de juny del 2019 a elnacional.cat sobre Tárraco, Tarragona i el principat i Regne de Tarragona.
 La importància d’un Simposi d’Història fet en un poble que la va canviarEn Pep Rovira va assistir al 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (19 i 20 de novembre del 2021) i ens ha fet arribar les seves impressions. "Ens van robar la catalanitat d’en Colom, Sirvent (Cervantes), Santa Teresa de Jesús... I Espanya es va anar fent gran gràcies a nosaltres. I perquè no se sabés tot allò, se’ns havia de fer desaparèixer. Aquest era i és el seu objectiu principal i per això els historiadors i investigadors de l’Institut Nova Història són tan perillosos".
 Els catalans que van defensar el QuebecEl regiment Royal-Roussillon, format per soldats catalans, va tenir un paper extraordinari en la Guerra del Quebec. Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat.
 Jordi de Montmajor, escriptor xativíPodria semblar una broma o un "fake" -la notícia és extreta d'un blog satíric: 'El penjoll'-, però no ho creiem. L’autor parla d'En Fuster i d'En Jordi Ventura, parla d’una conferència que En Jordi Bilbeny va impartir, efectivament, a Ontinyent i de l’impacte que li provoca. De com es posa a cercar i del que troba. De la cautela amb què s’expressa i de la por que el que ha trobat sigui destruït. Difonem aquest article tal com l’autor, de poca salut i que s’amaga rere el pseudònim J. Papallona, demanava. Des de NH també sospitàvem que l’anomenat Jorge de Montemayor, un suposat portuguès autor de la ‘Diana enamorada’, traductor d’Ausiàs March al castellà i que surt anomenat al 'Quixot', podia ser un Montmajor. Fent-nos ressò d'aquesta demanda, esperonem les persones interessades a aprofundir més en el tema.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]  Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]  Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311?
Quim...[+]  Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube