Portada
 Jaume Sobrequés: «L'Institut Nova Història em mereix el màxim respecte»Transcrivim l’entrevista que l’historiador Jaume Sobrequés va concedir al setmanari ‘La República’. Hi parla de l’Institut Nova Història i de la llibertat de recerca i de pensament.LLEGEIX-NE MÉS »
 Rèplica a ‘Sàpiens’ (i 4): els arxiusPubliquem la quarta i darrera part de l'article que En Lleonard Garcia va confegir en resposta a les declaracions de quatre historiadors a la revista 'Sàpiens'. Els arxius també han patit massivament la censura. Posa els exemples de l'arxiu del Consolat de Mar de Barcelona, l'Arxiu Històric de Girona i l'Arxiu Diocesà també de Girona. Les fogueres, els espolis, els saquejos, la venda il·legal o els robatoris han pogut igualment afectar un arxiu «ben organitzat».
 El millor que podeu fer per la llibertat política de Catalunya és apuntar-vos a l'Institut Nova HistòriaEn Toni Torà està convençut que Espanya controla quasi tots els moviments de Catalunya. Tots? No. Menys l'Institut Nova Història. I que el millor que podeu fer pel procés és apuntar-vos-hi.
|
 Hui fa 305 anys que es va publicar el Decret de Nova Planta de CatalunyaArticle d'ahir a «Nosaltres la Veu». Felip V va configurar a tota la Nació Catalana un règim polític que excloïa la representació de la societat i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments a oficials de l'exèrcit del rei. Catalunya i tota la Nació van viure quasi permanentment en estat d'excepció fins a l'any 1833.
 Mor Pere Claver, defensor dels esclaus a les colònies hispàniques d’AmèricaUn català que va fer una gran feina a Amèrica en un temps en què, segons la història oficial, els catalans tenien prohibit d' anar-hi. L'urgellenc Pere Claver, missioner jesuïta, va dedicar la seva vida a defensar els esclaus africans. Article d'En Marc Pons a el nacional.cat.
 Perillosament correctePer la seva incontestable vigència, hem rescatat un antic article que En Vicenç Villatoro va publicar al diari digital elmon.cat. Hi parla dels perills d'un llenguatge políticament correcte, que, massa sovint, passa per sobre de la veritat i esdevé una eina censora a favor de les causes totalitàries. El perill totalitari de la correcció política.
|
Entrevistes recents
 ''La càbala s’estén al món des de Catalunya''“Tenim un bagatge de jueus catalans molt importants, que han assentat càtedra i són estudiats a tot el món però que malauradament són molt desconeguts a casa nostra. Com a catalans considerem que és un orgull tenir aquest llegat i volem reivindicar-lo." Na Mireia Rourera entrevistà dissabte 19 de setembre d'enguany, per al diari El Punt/Avui+, Na Carme Vinyes, que presideix l'associació 'Amics dels Calls de Catalunya'.
 La història serveix per construir i destruir legitimitatsL'Andreu Marfull ha entrevistat En Pep Mayolas, que fa anys que va trobar el sentit a la manipulació de la història, i això l’ha dut a plantejar escenaris aparentment controvertits que, a poc a poc, sembla que es van fent versemblants.
|
Publicacions
 Cristòfor Colom, Príncep de CatalunyaPròleg d’En Jordi Bilbeny a la redició del seu llibre «Colom, Príncep de Catalunya» per si us feia venir ganes de llegir-lo.
 Inquisició i DecadènciaVideu de l'acte de presentació a Barcelona de la publicació «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI» (Editorial Librooks, Barcelona, 2018)
|
Més articles...
 Una València al ‘Far-West’Entre la València de l’Horta i la Valencia de Nou Mèxic hi ha vuit mil vuit-cents quilòmetres, la qual cosa no ha impedit que la toponímia catalana hi arrelés fa cent quaranta-sis anys, tal com ho ha fet la simbologia catalana en fa trenta. Ambdues llueixen la bandera catalana als respectius escuts. Article d'En Joan-Marc Passada.
 Algunes frases del ‛Lazarillo’ demostren que fou escrit en catalàArticle de la Montserrat Camps en què desenvolupa la seva comunicació al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (Arenys de Munt, novembre del 2017).
 En Baliano De Fornari, el misteriós promotor de la primera biografia impresa d’En ColomEn Pep Mayolas ha indagat sobre la figura de l’hipotètic patrici genovès que la història situa rere l’aparició en llengua italiana, el 25 d’abril de 1571 a Venècia, de la primera biografia impresa del Descobridor d’Amèrica atribuïda a En Ferran Colom, segon fill de l’Almirall. Aquest article ens presenta unes pinzellades sobre una de les possibles identitats de l’anomenat Baliano de Fornari, el promotor de la Vida de l’Almirall.
 Un altiplà i una serra de Núria a Veneçuela
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]  El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]  Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube