Portada
 La nova historiografiaArticle al Punt-Avui + del 5 d'abril del 2020 de l'Auke Zeldenrust, frisó que viu al País Valencià: “Hi ha una xarxa de creences que el poder colonial utilitza per justificar el seu domini”. Contra ella cal exercir la desobediència epistèmica.LLEGEIX-NE MÉS »
 La Guerra de Granada (1482-1492), 3a i última part: el meritíssim marquès de ComaresPer què el marquesat andalús de Comares és qualificat de “meritíssim” en un sepulcre d’un Cardona de Catalunya al segle XVII? Pot un “hidalgo” d’Andalusia anomenat «El Gran Capitán» ser el responsable suprem a finals del XV dels exèrcits de la Corona Catalano-aragonesa a Itàlia?. Per què coetàniament desapareix de sobte el Gran Conestable català En Joan Ramon Folch IV de Cardona? La Montse Montesinos acaba aquí l’estudi sobre la Guerra de Granada.
 Carles I sense censuraJa està disponible 'Carles I sense censura' (Librooks - Jordi Bilbeny). “Molts dels documents que fonamenten la història oficial han sigut alterats o recopiats pels censors”. Article d'En Cesc Batlle editat pel Punt-Avui+ al 31 de març del 2020.
|
 Una reina del Casal de Barcelona al darrere de la creació del primer 'college' de Cambridge?La reina Elionor de Provença, del casal de Barcelona, va probablement fundar, mercès al seu marit Enric III, el primer 'college' de la universitat de Cambridge. Article del blog 'La Història Usurpada' del 28 de març del 2020.
 La misteriosa desaparició de la Bíblia Valenciana reeditada i la pàtria d’En ColomEn Pep Mayolas ens proposa una solució per al misteri de la Bíblia Valenciana, reeditada l’any 1515, solució que podria explicar, alhora, la gènesi del mite del Colom plebeu i genovès que el món acadèmic ha subscrit de forma acientífica i acrítica durant segles.
 Els Camps Catalàunics estaven situats a Escatalens, OccitàniaUn escriptor català del segle XVII situa Els Camps Catalàunics —lloc en el qual Àtila va ser derrotat l'any 451 pels gals, romans i gots— a 45 quilòmetres de Tolosa del Llenguadoc, on hi trobem el poble d'Escatalens, que avui dia encara parla català, com ens va innovar En Lluís Maria Mandado. Article copiat del blog 'La història usurpada'.
|
Entrevistes recents
 'El que trobes és la millor evidència per continuar cercant'L’arenyenc Jordi Bilbeny és escriptor, investigador de la història i autor polifacètic de nombrosos llibres i articles sobre la censura de la història i la catalanitat de la descoberta d’Amèrica. Entrevista publicada el 12 d'agost a Capgros, el diari digital de Mataró i el Maresme, que gira a l'entorn del seu llibre 'Inquisició i Decadència' (2018).
 Entrevista a en David Grau, autor de 'El defensor de les Bruixes'La Gemma Bufias ha entrevistat en David Grau: «Som a la mateixa situació que a començament del segle XVII, quan es perseguien bruixes».
|
Publicacions
 Cristòfor Colom, Príncep de CatalunyaPròleg d’En Jordi Bilbeny a la redició del seu llibre «Colom, Príncep de Catalunya» per si us feia venir ganes de llegir-lo.
 Inquisició i DecadènciaVideu de l'acte de presentació a Barcelona de la publicació «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI» (Editorial Librooks, Barcelona, 2018)
|
Més articles...
 La impressió hispànica al segle XVI: una raresa sorprenentEn Joan Cassola creu que no pot ser real que a la Castella del segle XVI s’imprimissin més llibres que arreu de la Nació Catalana, on tothom llegia, escrivia i publicava.
 El traspàs de les lleis i les institucions catalanes a les Índies durant el primer període colonialSi En Colom i els primers mariners que van arribar a Amèrica eren catalans, també ho havien de ser les formes d’organització econòmica i política. N’han quedat rastres documentals que realment fou així? En Jordi Bilbeny els ha resseguit i ens els exposa aquí.
 Els marits de Joana la BojaPer què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En Lluís Maria Mandado ens ho explica, segons la interpretació que extreu de la lectura acurada de l'Orland Furiós d'Ariost.
 Tres proves de la catalanitat de la descoberta d’AmèricaAquest 17 d'octubre, precisament quan es publicava aquest escrit, finava En Marcel Mañé, col·laborador nostre. Aquest ha estat el darrer article seu i en vida seva en aquesta pàgina web, confegit amb els apunts que ell mateix ens va fer arribar. Home d'una gran afabilitat, va creure ferventment en el projecte de Nova Història. Descansi en pau. Descansa en pau, Marcel—. En Marcel Mañé ha trobat tres proves més que indiquen que els catalans van descobrir Amèrica —des d'una perspectiva europea—. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]  La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui...[+]  L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]  Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube