EN
Crea el teu compte
Accedeix
"No confonguis mai educació amb intel·ligencia. Pots tenir un doctorat i seguir sent un idiota"
Richard Feynman

Investigació


El "Regne visigot de Toledo". Aquesta és una denominació avui omnipresent als manuals d'història, però planteja una qüestió metodològica interessant: era aquest el nom amb què els mateixos visigots designaven el seu regne? O millor dit, apareix aquesta denominació en algun document de l'época dels visigots o propera a aquests temps?


»

888
ARTICLES » 12-10-2026

Francesc Colom i Gamboa

En Carles Camp ens ofereix un estudi revelador sobre l'anomenat Vasco Núñez de Balboa, primer fundador europeu al continent americà, i posa de manifest que era en realitat En Francesc Colom i Gamboa, nét del Descobridor.


»

525

Publiquem aquest antiga «Cronologia» entre les primeres relacions entre València i Amèrica que En Bilbeny ja feia córrer des del 2010.


»

483

En Josep Prats, que hi ha assistit uns dies, ens en fa un resum molt complet i personal.


»

429

Després del primer article del Dr. en Filosofia Ferran Garcia Querol (Tortosa, 1982), intitulat “Glossari de política educativa”, publiquem, tot seguit, la seva segona aportació al website de l’Institut Nova Història, en l’àmbit del Pensament: l’article “La politització de l’educació”. Actualment, Garcia és professor de Filosofia a l’Institut Mediterrani de Campclar (Tarragona) i la seva reflexió sobre la situació actual de l’ensenyament a Catalunya parteix, en aquest cas, de l’alta ràtio d’alumnes per professor, que impedeix la raonable qualitat educativa que el país mereix perquè genera interaccions nocives, però també hi apunta finalment quina mena de relació educativa pot néixer si, malgrat tot, el mestre canvia la pròpia mirada en relació amb la seva tasca devers els alumnes. El debat resta obert i la seua adreça electrònica com a docent és a la vostra disposició: fgarc39@xtec.cat


»

14372

En aquest article, el Dr. en Filosofia Ferran Garcia Querol analitza, amb profunditat i equanimitat, la metodologia que En Jordi Bilbeny empra en les seves recerques, la contrasta amb la dels seus detractors, reflexiona sobre els límits d’ambdues, reivindica la pluralitat científica i comenta el xoc entre l’Institut Nova Història i l’Acadèmia, amb especial referència als casos d'En Colom i d'En Cervantes.


»

1081

La periodista i escriptora Marta Magrinyà i Masdéu (Reus, 1969) té publicades set bones novel·les, moltes de les quals de caire històric: Esperant bones notícies (Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2005) (2006); Terra d'instints (2007); Madame Sorescu (2009); Llaços Secrets (2014); La Força del Vent (2016); On ets Anastàsia? (2017); i La diligència (2023). Per això la vam convidar a la 13a. Universitat Nova Història, que va tenir lloc al convent de Sant Francesc de Montblanc els cinc primers dies del mes d’agost de 2026, i hi va presentar una interessant ponència sobre la poètica de la seva obra, és a dir, sobre els principis que regeixen l’estil de les seves creacions narratives. Aquest n’és el text que hi va llegir.


»

610

Pot ser que l'origen de la bandera dels Estats Units tingui una influència catalana? Republiquem la presentació del micromecenatge creat per En Joan Canadell per publicar el seu nou llibre sobre la relació de la bandera dels Estats Units d'Amèrica amb Catalunya.


»

3005
ARTICLES » 25-07-2026

Glossari de política educativa

Iniciem, amb aquest article, tot un seguit d’aportacions, en l’àmbit del Pensament, de Ferran Garcia Querol (Tortosa, 1982), Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi defensada l’any 2016 i qualificada amb excel·lent cum laude: Frontisses i llindars. Aplicacions de fenomenologia genètica per a una democràcia filosòfica i una filosofia democràtica.


»

765

Aquest article fou escrit i publicat com a epíleg de l'obra magna "La revenja Borja. Orland Furiós al descobert", d'En Lluís Maria Mandado i Rossell. Una obra que val la pena conèixer per saber com es cou el Renaixement a la península Itàlica.


»

1158

Reproduïm un antic article d'En Lleonard Garcia i En Lluís Corredor al diari El Punt, del 25 d'octubre del 2008, sobre l'ocultació del port martítim de Pals.


»

4991

N’Albert Fortuny ens ofereix un estudi revelador sobre els “marcs d’argent” que apareixen citats al «Cantar de Mio Cid», i que per raó de la seva inexistència a la Castella del segle XII, posen de manifest que l’autor havia de ser català o d’una terra molt propera a Catalunya.


»

1240

Pot ser que l'origen de la bandera dels Estats Units tingui una influència catalana? En Joan Canadell ha creat un micromecenatge per publicar el seu nou llibre sobre la relació de la bandera dels Estats Units d'Amèrica amb Catalunya.


»

1198

En Josep-Àngel Vila ens explica una anècdota reveladora sobre la bandera de Malta i la seva relació amb la senyera catalana.


»

6337

L'estudi genètic de la Universitat de Granada confirma allò que alguns investigadors defensaven des de feia dècades: En Colom no era genovès i parlava català.


»

2466

L'article del mestre, músic i estudiós Josep Prats i Tarsà que publiquem documenta l’origen català d’aquest instrument musical.


»

1542
  EDITORIAL
Publiquem el parlament d'En Jordi Bilbeny, escriptor, investigador i Director de la Universitat Nova Història; a l'acte d'obertura de la 13a Universitat Nova Història - Jornades d'Història i Pensament d'aquest 2026.
1884
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí...[+]
Fa uns mesos en Cesc Garrido ens feia saber que el terme anglès marines podia ser el mateix mot català mariners,...[+]