Crea el teu compte
Accedeix
"Estar d'acord amb tres quartes parts de la gent és el primer requisit de la salut mental"
Oscar Wilde

Investigació

Na Natàlia Barenys ens exposa que, des del 1r quart del segle XVII, Don Quixot –i no pas Don Quixote– es llegeix als Estats Units d’Amèrica i com, entre els seus lectors predilectes, hi ha En John Adams i En Thomas Jefferson.


LLEGEIX-NE MÉS »

394 lectures

LLEGEIX-NE MÉS »

600 lectures

Finalment, se’ns revelen més similituds entre la llengua de Garcilaso i la de Corella i Ausiàs March, i copsem la més que probable catalanitat del nostre suposat poeta castellà.


LLEGEIX-NE MÉS »

685 lectures

En la tercera part d’aquest estudi, En Marc Vicent Adell ens fa conèixer els trets que Garcilaso comparteix amb Joan Pujol i Jordi de Sant Jordi.


LLEGEIX-NE MÉS »

465 lectures

En aquesta segona part de l’estudi d’en Marc Vicent Adell continuem descobrint els vincles que Garcilaso manté amb diferents poetes catalans, concretament ara amb Pere Serafí.


LLEGEIX-NE MÉS »

735 lectures

Presentem per escrit la conferència que Marc Vicent Adell defensà el 2022 a Arenys de Munt sobre els vincles entre el poeta Garcilaso de la Vega i la literatura catalana antiga, i us n'oferim la primera part.


LLEGEIX-NE MÉS »

1295 lectures

Publiquem el text de la comunicació que Biel Ferrer Puig, filòleg reusenc, va presentar, a la memòria de l’historiador, professor i amic Joaquim Comas Dellà, al 24è Simposi de la Història censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt. En aquesta transcripció, l’autor ha ampliat la comunicació fent una anàlisi comparativa del cas dels silencis al voltant de Curial e Güelfa amb altres textos catalans que presenten interrogants pendents de ser resolts amb noves recerques: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Tirant lo blanc, el Quixot, obres medievals i modernes susceptibles d’haver patit l’acció de la censura inquisitorial que condiciona la Història de la Literatura Catalana i que la converteix, durant segles, en una literatura espoliada, en una literatura (gairebé) abolida.


LLEGEIX-NE MÉS »

994 lectures

Publiquem el text de la comunicació de l’estudiós reusenc Ramon Farré que va presentar al 24è Simposi de la Història Censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt.


LLEGEIX-NE MÉS »

1111 lectures

En Jordi Bilbeny, filòleg, escriptor i cap de Recerca de l’Institut Nova Història, i En Biel Ferrer Puig, filòleg, professor (jubilat) de Llengua Catalana i Literatura a diversos instituts del Camp i de l’Ebre i secretari del Consell Rector de la Universitat Nova Història, ens expliquen el viatge que van fer plegats, dimecres, 24 de setembre de 2025, dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, fins a Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre, per tal de visitar la casa d’un pilot que la tradició oral documenta relacionat amb un Colom amic seu que va descobrir el Nou Món.


LLEGEIX-NE MÉS »

965 lectures
ARTICLES » 14-01-2026

Més presència antiga de la Nació Catalana a Malta: Bernat de Pax

En Miquel Ques ens exposa que el mallorquí Bernat de Pax va rebre del rei Joan II unes terres a Sicília i un feu a l’illa de Malta, dit «La Culea», a les darreries del segle XV.


LLEGEIX-NE MÉS »

807 lectures

Després d’haver-ne publicat la primera part i la segona part, Joan Ramon Gros en presenta ara la tercera i final, del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Aquesta darrera part conté, a més, els annexos, les referències bibliogràfiques i l’índex general del contingut de tota la sèrie.


LLEGEIX-NE MÉS »

845 lectures

En Natxo Monrós ha refet els darrers dies de la vida del nihilista català Mateu Morral i Roca, que va intentar assassinar Alfons XIII, en un atemptat amb bomba a Madrid al 1906.


LLEGEIX-NE MÉS »

1068 lectures

Després d’haver-ne publicat la primera part, Joan Ramon Gros presenta ara la segona part del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Properament en publicarem la tercera part, amb dos annexos, bibliografia i índex general, que clourà la sèrie.


LLEGEIX-NE MÉS »

1080 lectures

Anglaterra no disposava de mariners experimentats per a grans vaixells i va recórrer a les tripulacions de la Mediterrània.


LLEGEIX-NE MÉS »

1326 lectures

El Dr. Andreu Marfull reflexiona críticament sobre les fonts i la vigència de les històriques Constitucions de Catalunya.


LLEGEIX-NE MÉS »

1341 lectures

Na Maria Toldrà ens explica que santa Teresa feia "higas" quan tenia una visió de Crist.


LLEGEIX-NE MÉS »

1369 lectures
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
41043 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]
Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+]
Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+]
Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
La desaparició del monestir de Sant Francesc de Barcelona: una raó d’Estat (part 1)
El principi de parsimònia aplicat a la Història
Hispanoamericanitzar Espanya
Recuperant les arrels catalanes de Malta
La bandera espanyola: història d’una apropiació
Madrid sí que paga els traïdors
Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
La fòrmula valenciana de la Coca-cola
Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
EL MÉS COMENTAT
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
EL MÉS LLEGIT
Miquel Servet, català universal
Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Cervantes, català
La barretina i la seva implicació a Amèrica
“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)