Crea el teu compte
Accedeix
"La llibertat d'expressió i la lluita contra la censura són pròpies de països civilitzats. La resta és la barbàrie."
Jordi Bilbeny

Investigació


Na Natàlia Barenys ens exposa que, des del 1r quart del segle XVII, Don Quixot –i no pas Don Quixote– es llegeix als Estats Units d’Amèrica i com, entre els seus lectors predilectes, hi ha En John Adams i En Thomas Jefferson.


»

337

»

568

Finalment, se’ns revelen més similituds entre la llengua de Garcilaso i la de Corella i Ausiàs March, i copsem la més que probable catalanitat del nostre suposat poeta castellà.


»

654

En la tercera part d’aquest estudi, En Marc Vicent Adell ens fa conèixer els trets que Garcilaso comparteix amb Joan Pujol i Jordi de Sant Jordi.


»

451

En aquesta segona part de l’estudi d’en Marc Vicent Adell continuem descobrint els vincles que Garcilaso manté amb diferents poetes catalans, concretament ara amb Pere Serafí.


»

702

Presentem per escrit la conferència que Marc Vicent Adell defensà el 2022 a Arenys de Munt sobre els vincles entre el poeta Garcilaso de la Vega i la literatura catalana antiga, i us n'oferim la primera part.


»

1268

Publiquem el text de la comunicació que Biel Ferrer Puig, filòleg reusenc, va presentar, a la memòria de l’historiador, professor i amic Joaquim Comas Dellà, al 24è Simposi de la Història censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt. En aquesta transcripció, l’autor ha ampliat la comunicació fent una anàlisi comparativa del cas dels silencis al voltant de Curial e Güelfa amb altres textos catalans que presenten interrogants pendents de ser resolts amb noves recerques: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Tirant lo blanc, el Quixot, obres medievals i modernes susceptibles d’haver patit l’acció de la censura inquisitorial que condiciona la Història de la Literatura Catalana i que la converteix, durant segles, en una literatura espoliada, en una literatura (gairebé) abolida.


»

979

Publiquem el text de la comunicació de l’estudiós reusenc Ramon Farré que va presentar al 24è Simposi de la Història Censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt.


»

1095

En Jordi Bilbeny, filòleg, escriptor i cap de Recerca de l’Institut Nova Història, i En Biel Ferrer Puig, filòleg, professor (jubilat) de Llengua Catalana i Literatura a diversos instituts del Camp i de l’Ebre i secretari del Consell Rector de la Universitat Nova Història, ens expliquen el viatge que van fer plegats, dimecres, 24 de setembre de 2025, dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, fins a Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre, per tal de visitar la casa d’un pilot que la tradició oral documenta relacionat amb un Colom amic seu que va descobrir el Nou Món.


»

958

En Miquel Ques ens exposa que el mallorquí Bernat de Pax va rebre del rei Joan II unes terres a Sicília i un feu a l’illa de Malta, dit «La Culea», a les darreries del segle XV.


»

787

Després d’haver-ne publicat la primera part i la segona part, Joan Ramon Gros en presenta ara la tercera i final, del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Aquesta darrera part conté, a més, els annexos, les referències bibliogràfiques i l’índex general del contingut de tota la sèrie.


»

830

En Natxo Monrós ha refet els darrers dies de la vida del nihilista català Mateu Morral i Roca, que va intentar assassinar Alfons XIII, en un atemptat amb bomba a Madrid al 1906.


»

1049

Després d’haver-ne publicat la primera part, Joan Ramon Gros presenta ara la segona part del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Properament en publicarem la tercera part, amb dos annexos, bibliografia i índex general, que clourà la sèrie.


»

1064

Anglaterra no disposava de mariners experimentats per a grans vaixells i va recórrer a les tripulacions de la Mediterrània.


»

1318

El Dr. Andreu Marfull reflexiona críticament sobre les fonts i la vigència de les històriques Constitucions de Catalunya.


»

1326

Na Maria Toldrà ens explica que santa Teresa feia "higas" quan tenia una visió de Crist.


»

1356
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
41021
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]