EN
Crea el teu compte
Accedeix
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart

Investigació


Constantin-François de Chassebœuf (1757-1820), més conegut per Volney, és un altre infant terrible de la investigació històrica i ocupa un lloc singular en la evolució intel·lectual europea de finals del segle XVIII i començaments del XIX.


»

568

Na Natàlia Barenys recull els relats que van aparèixer a la premsa després de la mort de l’arquitecte, n’avalua les contradiccions i les confronta amb l’informe de l’autòpsia que se li va practicar. Això, la situació política del moment i les veus d’alguns barcelonins coetanis que ens han arribat, ens aporten una nova llum i una nova versió sobre la seva mort.


»

8624

L’estudiós Jordi Fornas demostra, en aquest article, que els primers fabricants de motos espanyoles eren catalans des que, a Badalona, Antoni Serra va fundar la marca Pàtria (1922/1936).


»

3127
ARTICLES » 21-05-2026

Record d'Esclarmonda de Foix

Tal dia com avui, el 21 de maig del 1151, naixia aquesta gran dama i perfecta càtara.


»

2601

L’estudiós reusenc de la Simbologia Ramon Farré analitza, en aquest article, els enigmàtics casos del virrei Bonet de la Sénia a Madagascar i de Joan de Grau i Ribó, baró de Toloriu, i Xipaguazin, filla de l'emperador Moctezuma II.


»

849

Ens fem ressò d'aquest article de l'historiador Frederic Porta sobre la repressió catalanòfoba que Espanya ha exercit contra el Barça al llarg de la història.


»

1045

L’estudiós Carles Camp ens presenta un testimoni de començaments del segle XIX que demostra que el català era aleshores la llengua hegemònica en tots els usos i funcions socials a Catalunya malgrat tota la pressió borbònica. Es tracta del qüestionari sobre la llengua catalana, una sèrie de qüestions sobre l’estat i l’ús del català al Principat de Catalunya, que el cònsol francès a Barcelona, M. Viot, respon a requeriment de Lozérien Delon, secretari general de la prefectura dels Pirineus Orientals.


»

949

L’estudiós reusenc Ramon Farré ens explica el relat mitològic de l’origen de Catalunya.


»

1007

L’advocat, escriptor i estudiós de la Història arenyenc Sebastià Sardiné i Torrentallé ens presenta aquest treball sobre el Consolat de Mar. Sardiné ha tingut reunions amb el primer Cònsol modern, ara parlamentari (amb qui n'ha parlat diverses vegades, en una d'elles el va citar al Parlament de Catalunya per a parlar del Consolat i també de la seva innovadora proposta de "Cinquena via econòmica i social” per si la brevíssima República Catalana de 2017 hagués quallat, no pas avortada per qui, sense estar empoderat a fer-ho, la va suspendre). Gràcies a aquest parlamentari, ha tingut accés a molts dels arxius, poc estudiats, del Consolat de Mar a Barcelona, i ha aconseguit de tenir-ne, doncs, un coneixement prou profund per a opinar-ne -històricament-, política d'imatge a part.


»

890

Na Natàlia Barenys ens exposa que, des del 1r quart del segle XVII, Don Quixot –i no pas Don Quixote– es llegeix als Estats Units d’Amèrica i com, entre els seus lectors predilectes, hi ha En John Adams i En Thomas Jefferson.


»

715

»

940

Finalment, se’ns revelen més similituds entre la llengua de Garcilaso i la de Corella i Ausiàs March, i copsem la més que probable catalanitat del nostre suposat poeta castellà.


»

1018

En la tercera part d’aquest estudi, En Marc Vicent Adell ens fa conèixer els trets que Garcilaso comparteix amb Joan Pujol i Jordi de Sant Jordi.


»

718

En aquesta segona part de l’estudi d’en Marc Vicent Adell continuem descobrint els vincles que Garcilaso manté amb diferents poetes catalans, concretament ara amb Pere Serafí.


»

1183

Presentem per escrit la conferència que Marc Vicent Adell defensà el 2022 a Arenys de Munt sobre els vincles entre el poeta Garcilaso de la Vega i la literatura catalana antiga, i us n'oferim la primera part.


»

1781

Publiquem el text de la comunicació que Biel Ferrer Puig, filòleg reusenc, va presentar, a la memòria de l’historiador, professor i amic Joaquim Comas Dellà, al 24è Simposi de la Història censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt. En aquesta transcripció, l’autor ha ampliat la comunicació fent una anàlisi comparativa del cas dels silencis al voltant de Curial e Güelfa amb altres textos catalans que presenten interrogants pendents de ser resolts amb noves recerques: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Tirant lo blanc, el Quixot, obres medievals i modernes susceptibles d’haver patit l’acció de la censura inquisitorial que condiciona la Història de la Literatura Catalana i que la converteix, durant segles, en una literatura espoliada, en una literatura (gairebé) abolida.


»

1280
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
41642
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]