Crea el teu compte
Accedeix
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)

Investigació

ARTICLES » 17-04-2026

Del Consolat de Mar, Cònsols, Alfòndecs i Pariatges

L’advocat, escriptor i estudiós de la Història arenyenc Sebastià Sardiné i Torrentallé ens presenta aquest treball sobre el Consolat de Mar. Sardiné ha tingut reunions amb el primer Cònsol modern, ara parlamentari (amb qui n'ha parlat diverses vegades, en una d'elles el va citar al Parlament de Catalunya per a parlar del Consolat i també de la seva innovadora proposta de "Cinquena via econòmica i social” per si la brevíssima República Catalana de 2017 hagués quallat, no pas avortada per qui, sense estar empoderat a fer-ho, la va suspendre). Gràcies a aquest parlamentari, ha tingut accés a molts dels arxius, poc estudiats, del Consolat de Mar a Barcelona, i ha aconseguit de tenir-ne, doncs, un coneixement prou profund per a opinar-ne -històricament-, política d'imatge a part.


»

293

Na Natàlia Barenys ens exposa que, des del 1r quart del segle XVII, Don Quixot –i no pas Don Quixote– es llegeix als Estats Units d’Amèrica i com, entre els seus lectors predilectes, hi ha En John Adams i En Thomas Jefferson.


»

478

»

648

Finalment, se’ns revelen més similituds entre la llengua de Garcilaso i la de Corella i Ausiàs March, i copsem la més que probable catalanitat del nostre suposat poeta castellà.


»

741

En la tercera part d’aquest estudi, En Marc Vicent Adell ens fa conèixer els trets que Garcilaso comparteix amb Joan Pujol i Jordi de Sant Jordi.


»

504

En aquesta segona part de l’estudi d’en Marc Vicent Adell continuem descobrint els vincles que Garcilaso manté amb diferents poetes catalans, concretament ara amb Pere Serafí.


»

798

Presentem per escrit la conferència que Marc Vicent Adell defensà el 2022 a Arenys de Munt sobre els vincles entre el poeta Garcilaso de la Vega i la literatura catalana antiga, i us n'oferim la primera part.


»

1384

Publiquem el text de la comunicació que Biel Ferrer Puig, filòleg reusenc, va presentar, a la memòria de l’historiador, professor i amic Joaquim Comas Dellà, al 24è Simposi de la Història censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt. En aquesta transcripció, l’autor ha ampliat la comunicació fent una anàlisi comparativa del cas dels silencis al voltant de Curial e Güelfa amb altres textos catalans que presenten interrogants pendents de ser resolts amb noves recerques: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Tirant lo blanc, el Quixot, obres medievals i modernes susceptibles d’haver patit l’acció de la censura inquisitorial que condiciona la Història de la Literatura Catalana i que la converteix, durant segles, en una literatura espoliada, en una literatura (gairebé) abolida.


»

1041

Publiquem el text de la comunicació de l’estudiós reusenc Ramon Farré que va presentar al 24è Simposi de la Història Censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt.


»

1151

En Jordi Bilbeny, filòleg, escriptor i cap de Recerca de l’Institut Nova Història, i En Biel Ferrer Puig, filòleg, professor (jubilat) de Llengua Catalana i Literatura a diversos instituts del Camp i de l’Ebre i secretari del Consell Rector de la Universitat Nova Història, ens expliquen el viatge que van fer plegats, dimecres, 24 de setembre de 2025, dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, fins a Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre, per tal de visitar la casa d’un pilot que la tradició oral documenta relacionat amb un Colom amic seu que va descobrir el Nou Món.


»

1001
ARTICLES » 14-01-2026

Més presència antiga de la Nació Catalana a Malta: Bernat de Pax

En Miquel Ques ens exposa que el mallorquí Bernat de Pax va rebre del rei Joan II unes terres a Sicília i un feu a l’illa de Malta, dit «La Culea», a les darreries del segle XV.


»

855

Després d’haver-ne publicat la primera part i la segona part, Joan Ramon Gros en presenta ara la tercera i final, del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Aquesta darrera part conté, a més, els annexos, les referències bibliogràfiques i l’índex general del contingut de tota la sèrie.


»

876

En Natxo Monrós ha refet els darrers dies de la vida del nihilista català Mateu Morral i Roca, que va intentar assassinar Alfons XIII, en un atemptat amb bomba a Madrid al 1906.


»

1102

Després d’haver-ne publicat la primera part, Joan Ramon Gros presenta ara la segona part del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Properament en publicarem la tercera part, amb dos annexos, bibliografia i índex general, que clourà la sèrie.


»

1118

Anglaterra no disposava de mariners experimentats per a grans vaixells i va recórrer a les tripulacions de la Mediterrània.


»

1346

El Dr. Andreu Marfull reflexiona críticament sobre les fonts i la vigència de les històriques Constitucions de Catalunya.


»

1379
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
41127
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]
Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats...[+]
Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+]
En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
La desaparició del monestir de Sant Francesc de Barcelona: una raó d’Estat (part 1)
El principi de parsimònia aplicat a la Història
Hispanoamericanitzar Espanya
Recuperant les arrels catalanes de Malta
La bandera espanyola: història d’una apropiació
Madrid sí que paga els traïdors
Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
La fòrmula valenciana de la Coca-cola
Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
EL MÉS COMENTAT
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
EL MÉS LLEGIT
Miquel Servet, català universal
Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Cervantes, català
La barretina i la seva implicació a Amèrica
“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)