Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 17-02-2015  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
6267 lectures

“Monarquía e Imperio”, el llibre d'història que mai no llegiria En Wert

En Ramon Serrano ens fa la ressenya d'un llibre espanyol d'història, escrit per acadèmics, que comparteix punts de vista amb l'Institut Nova Història.

Portada del llibre (foto: libros alcana)

Sovint es titlla els col·laboradors de l’INH, En Bilbeny inclòs, d’aficionats a la història, tergiversadors, gens seriosos i somiatruites. Però què passa quan tres historiadors de renom acadèmic també defensen que cal fer una revisió del nostre passat?

Al volum tercer de la Historia de España —obra dirigida per En Josep Fontana i En Ramon Villares—, escrit per l’Antonio-Miguel Bernal i titulat Monarquía e Imperio, hi trobem tot un seguit d’afirmacions que contradiuen de ple la història espanyola tradicional dels segles XV-XVI. D’entrada, a la mateixa introducció, els esmentats directors distingeixen dos corrents historiogràfics. Segons ells, l’un respon a una visió unitària, mitificada i propagandística, i l’altre a una visió més plural —de la qual se’n senten hereus—, objectiva i documentada que anirà obrint-se pas amb noms com Bosch-Gimpera, Sánchez Albornoz, Vicenç Vives, Vilar, Tuñón de Lara, etc.

Passem a veure’n un petit recull:

1.- Aragó-Castella, Ferran-Isabel: dues relacions de poder que no eren com ens expliquen

“Es va donar la paradoxa que a mitjan segle XV els Trastàmara de Castella —d’on sorgeix la dinastia matriu— van estar a punt de ser desplaçats i absorbits per la branca col·lateral que es va assentar a Aragó-Catalunya i que donava proves d’un dinamisme i una vitalitat sorprenents com una de les cases regnants més poderoses d’Europa”1. “El prestigi en el concert internacional d’Aragó-Catalunya era un aval determinant davant un regne castellà humiliat des d’Aljubarrota”2, el qual “mantenia paralitzada l’acció de conquesta envers el regne de Granada feia més de dos segles, amb l’excepció de la conquesta d’Antequera feta, precisament, pel Trastàmara amb qui va començar la dita dinastia règia a l’Aragó i Catalunya i que no deixava de fustigar l’Islam a la Mediterrànea i al Nord d’Àfrica”3.

La prevenció envers la corona catalanoaragonesa es feia palesa a les capitulacions matrimonials de Ferran i Isabel fetes a Cervera al 1469 i que establien “una contrapartida enverinada: que Ferran ha de reconèixer i acatar Enric lV, mentre visqui, com a únic i legítim rei de Castella. Una condició que frenava clarament les pretensions anexionistes de la branca dels Trastàmara d’Aragó-Catalunya sobre Castella”4.

Mort el seu germanastre (Enric lV), Isabel s’autoproclama reina de Castella dos dies més tard (11/12/1474), aprofitant el viatge de Ferran al Rosselló. Per defensar els seus drets al tron castellà, Ferran força la Sentencia Arbitral de Segòvia el 15 de gener següent, amb l’annex del 28 d’Abril, on la Reina renuncia “a les seves facultats i poders de governar el regne, ampliant en contrapartida, els de Ferran”5.

Tot i que Isabel es reservava la potestat de transmetre “en exclusivitat el dret de successió a la Corona de Castella”6, a partir d’aquest moment Ferran “accedeix plenament al poder reial de Castella”7. Quan cinc anys més tard moria el seu pare, Ferran, “que ja portava quatre anys com a rei efectiu de Castella, accedeix a les Corones d’Aragó, Catalunya i Sicilia i es converteix, com ho va ser mig segle abans el seu avi Ferran d’Antequera, en un dels prínceps més poderosos de l’Europa del seu temps”8. Tot seguit, després de dir-nos que Castella “va ser la gran beneficiaria de la ‘unió’ fins a convertir-se, amb el temps, en la Corona rectora de la monarquia hispànica”9, ens parla dels guanys assolits en aquests anys, especialment de la conquesta de Granada i de la descoberta d’Amèrica, fets “en els quals la intervenció, quan no el protagonisme, de Ferran va haver de resultar decisiu”10. Per acabar aquest primer bloc, la següent il-lustració10bis no necessita comentari:

2.- La Corona d’Aragó era una corona catalano-aragonesa?

L’error persistent i malintencionat d’identificar Corona d’Aragó amb Regne d’Aragó pretén, única i exclusivament, negar un passat sobirà de Catalunya, tal com passa amb l’error igualment tendenciós (i amb idèntica finalitat) de confondre Hispania amb Espanya o Monarquia Hispànica amb regne d’Espanya.

L’autor sembla tenir clar l’error —penso que també la finalitat— i sovint utilitza diferents denominacions per palesar que dita Corona era el resultat d’una unió entre dues parts i que de cap manera Catalunya formava part del Regne d’Aragó. Només a la pag. 33, ens parla de “Catalunya-Aragó” (com a Corona catalano-aragonesa), “dinastia catalanoaragonesa”, “branca dinástica d’Aragó-Catalunya”, “Aragó- Catalunya” o “Corona aragonesa-catalana”.

3.- El Nou Món

La Inquisició, present també a Amèrica, descol·loca En Bernal i de passada ens aporta una informació fantàstica, atenent al fet que “es donava la paradoxa, única en el sistema de govern de la monarquia, que els tribunals inquisitorials de Lima i Mèxic estaven adscrits a la Secretaria d’Aragó i no a cap òrgan institucional de Castella, el regne propietari de les Indies”11.

Això, en tot cas, només podia passar si la Corona d’Aragó tenia una participació indiscutible en l’empresa americana i el mateix autor ens ho fa més entenedor quan afirma que “descobertes a l’Octubre de 1492, les Índies no es van incorporar formalment a la Corona de Castella fins les Corts de Valladolid de 1518. Havien passat 25 anys, i cal preguntar-se ¿per què tant de temps per adoptar aquesta decisió?”12. Intuint la polèmica del tema, afegeix que “analitzar-lo en profunditat i sense complexos implica furgar en ferides no ben cicatritzades d’aquella història d’Espanya, idealitzada, viscuda en comú pels pobles hispans”13, perquè fer-ho –diuen– “seria aprofundir una mica més en la fractura d’una fràgil unitat nacional i estatal que a tot preu s’ha de preservar”14. Afegeix que “des que comencen les gestions sobre el descobriment hi ha matisos que posen de manifest l’activa concurrència de catalans i aragonesos, encapçalada pel mateix rei Ferran, profundament interessats en el projecte colonial”15. Per tot plegat, En Bernal troba a faltar “un estudi sistemàtic i de conjunt on s’analitzi la política indiana del rei Ferran, a qui la historiografia relega al simple paper de figurant, cosa que no deixa de ser una greu deformació històrica”16.

4.- Conqueridors menystinguts

“ Les gestes de les conquestes de les Índies no varen arribar a quallar en l’estima col·lectiva de la consciencia espanyola”17, segons En Marco Morinigo “per raó de l’insuficient prestigi del llinatge de la majoria dels conqueridors”18. O bé “existeix una tendència historiogràfica dedicada a menysvalorar les actuacions dels conqueridors en terres americanes”19. Aquest menysteniment i desconeixement flagrant de les biografies dels descobridors, tot i que l’autor dóna altres possibles raons, com les matances d’indígenes i altres fets poc justificables, caldrà buscar-lo, sobretot, en la necessitat d’amagar l’origen no castellà de molts d’ells. En tot cas, En Bernal ens fa notar la diferència “amb la manera de fer de la historiografia anglosaxona que ha insuflat esperit èpic a les aventures dels primers emigrants que varen traslladar-se al Nou Món”19bis.

5.- El català, llengua de prestigi

L’autor ens parla de la Gramàtica de la llengua vulgar (Lovaina, 1559), on el seu editor, B. Gravio, ens diu quines són les quatre llengües que es parlen a Espanya: el “vazquense”, l’àrab, el català, idioma “del que no s’han escrit en tota Espanya tants, tan bons i subtils llibres en prosa i metre”20 i la llengua vulgar d’Espanya, no volent-la anomenar espanyola –perquè hi ha altres llengües vernacles que s’hi parlen– ni castellana, “perquè és més clar que la llum del sol que els regnes de Lleó i d’Aragó tenen més gran i millor dret en llengua vulgar que no pas el regne de Castella”21.

6.-Espanya, estat o nació, des de quan?

En els últims temps hem sentit moltes declaracions de polítics, bàsicament del PP, afirmant que Espanya és la nació més antiga d’Europa, que té 1000 anys o, fins i tot, dos o tres mil. Millor deixem la ciència-ficció de banda. Diu En Bernal : “Mort el rei Ferran el 1516, la separació dels dos regnes era un fet a la pràctica”22.

O encara més clar. L’any 1556, Felip I(ll a Castella), arran del seu casament amb Maria Tudor, vol que el títol de rei d’Espanya precedeixi, en qualsevol document i en tot moment, al de rei d’Anglaterra, però els anglesos s’hi neguen adduint que “el regne d’Espanya jurídicament no existia com a tal i els dos regnes hispànics que sí tenien entitat constitucional —Castella i Aragó—”23, en ser independents l’un de l’altre i no poder-se sumar, “havien de ser estimats inferiors al d’Anglaterra i per tant no podien precedir-lo en termes protocol·laris”24.

En el seu últim testament, Felip vol que els regnes de la corona de Portugal “hagin sempre de caminar junts i units a la corona de Castella (no d’Espanya)”24, puntualitza el mateix autor.

A parer d’En Bernal, van ser la resta de nacions europees “les que van acabar per encunyar per a la monarquia de Felip II la imatge unitària d’una Espanya inexistent com a estat integrador”25. A més, “pel que es coneix dels textos deixats per escrit, no sembla que Felip II ni els seus més propers consellers tinguessin cap pensament sobre la globalitat de la monarquia ni d’Espanya ni tan sols de l’imperi d’Amèrica, tan singular i excepcional”27.

Per acabar, l’inici de la contraportada: “Antonio-Miguel Bernal analitza el llarg s. XVI de la història d’Espanya (1474-1598) amb una visió innovadora, allunyada dels tòpics i llocs comuns d’una ‘historiografia oficial que mitificà el període que va dels Reis Catòlics a la mort de Felip II”28.

Tot plegat és doblement important: pel que diuen i pel fet de dir-ho ells, tres historiadors plenament reconeguts.

Perquè aquest període va ser l’inici d’un moment esplendorós per a Espanya, però no de l’Espanya nació o estat, aleshores totalment inexistents, sinó del conjunt de regnes sobirans que conformaven un territori complex i divers.

Que no ens vulguin fer creure el que mai va ser.

Ramon Serrano

NOTES

1 ANTONIO-MIGUEL BERNAL, Monarquía e Imperio, Ed. Crítica / Marcial Pons Ediciones de Historia, Barcelona, 2007, «Historia de España», vol. 3, p. 21.

2 Ídem, p. 31.

3 Ídem, p. 31.

4 Ídem, p. 28.

5 Ídem, p. 32.

6 Ídem, p. 33.

7 Ídem, p. 33.

8 Ídem, p. 37.

9 Ídem, p. 37.

10 Ídem, p. 38.

10bis Ídem, il·lustració, p. 208.

11 Ídem, p. 263.

12 Ídem, p. 298.

13 Ídem, p. 299.

14 Ídem, p. 299.

15 Ídem, p. 303.

16 Ídem, p. 318.

17 Ídem, p. 486.

18 Ídem, p. 486.

19 Ídem, p. 488.

19bis Ídem, p. 487.

20 Ídem, p. 576.

21 Ídem, p. 576.

22 Ídem, p. 74.

23 Ídem, p. 118.

24 Ídem, p. 118.

25 Ídem, p. 136.

26 Ídem, p. 158.

27 Ídem, p. 159.

28 Ídem, contraportada.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Jordi
    14-03-2015 00:25

    1. Gracias, Francesc, por explicarnos lo que pasaba en Estados Unidos durante los siglos XVI y XVII. Deberías escribir un artículo sobre Estados Unidos en aquella época. Tenía buenas relaciones con el Imperio Romano y la Unión Soviética?


    2. Parece que basas tus observaciones sobre el genocidio de los indios en lo que han escrito los historiadores oficialistas. Por qué confías tanto en ellos? Son muy ignorantes. Ni saben que "quixot" vol dir "tòxic".


    3. Tienes razón. Los ingleses mataban a los indios. Los hispanos, infinitamente más humanitarios, mataban a los hombres y violaban a las mujeres. Qué buena gente, vosotros! Habéis dejado una latinoamérica cuyo desarrollo humano es la envídia del mundo.

  2. Francesc
    11-03-2015 15:56

    Bé, el pare Cases ho va denunciar tota la seva vida. Va escriure la Brevissima Relació de la Destrucció de les Índies amb aquesta finalitat. Quant als milions de nadius que hi havia als EUA els segles XVI, XVII i XVIII, algú hauria de dir què se n'ha fet. Només cal comparar d'una banda les tipologies humanes a Amèrica del Sud, Amèrica Central I Mèxic amb les d'Amèrica del Nord -EUA i Canadà- per l'altra. En les dues primeres zones, els trets tipològics dels nadius hi són més que manifestos. No pas així a l'Amèrica del Nord. Per què?


  3. Alex
    10-03-2015 17:19

    El genocidio de los indios, Francesc?

    Pues sabes qué? Resulta que hay un historiador que afirma que no hubo ningún genocidio.

    http://indiancountrytodaymedianetwork.com/2014/08/11/dinesh-dsouzas-buffoonery<p>
    Este historiador no tiene el doctorado y nunca ha publicado nada en una revista de erudición. O sea, no es un historiador oficialista cuyo cerebro ha sido destruido por el proceso formativo. Es un investigador que encuentra muchas pruebas--definitivas, claro--que el "genocidio" es una gran mentira que hay que desmontar.

    Los historiadores oficiales no le toman en serio--seguramente le tienen miedo, no?

    Los únicos que aceptan sus teorías son nacionalistas ultrapatrióticos que creen que EEUU es un país perfecto y que los norteamericanos son el mejor pueblo del mundo. Ninguna de sus seguidores tiene estudios avanzados en historia, pero todos creen tener un gran sentido común. Y creen que detrás del mito del genocidio hay una gran conspiración.

    A ese señor le encanta salir en los medios de comunicación. Ha ganado algunos premios, siempre de grupos ultranacionalistas que no saben nada de la historia pero a quienes les gustan sus teorías.

    Te suena, Francesc?

  4. joan pere
    08-03-2015 21:39

    responsta a això del Jordi
    Te estoy mostrando que es imposible desmontar hasta las gilipolleces más ridículas si tu interlocutor es tozudo y no sabe nada del tema. Si dice, por ejemplo, que Goya era de la Corona de Aragón (y Franco del imperio visigodo, oi?)

    No noi, no. Franco no era visigodo. Franco ha sigut el criminal més gran de ls història moderna.
    i em sembla que queden molts francos camuflats a l'estat espanyol

  5. Francesc
    04-03-2015 13:29

    Jordi. No sé perquè has de ser tan maleducat. No s'ho val: creu-me. *** El teu enllaç: precisament Colom, ell, no fou un genocida. La cosa s'esdevingué molt altrament. Fins i tot els colons catalans que s'instal.laren a les Antilles es queixaren a Ferran el Catòlic perquè ell, Colom, en tant que virrei, governador general i almirall general no consentia de cap de les maneres que es fes mal als nadius. Vet ací un enllaç que ho explica:

    http://data.jordibilbeny.com/files/files/120624090901173.pdf.

    El pare Cases -Bartolomé de las Casas-, l'home que va alçar la veu contra el primer genocidi americà, el defensa amb les dents en aquesta qüestió i en moltes altres. Una altra cosa són els virreis que el seguiren. ***Goya: bé és nascut a Fuendetodos, a la província de Saragossa el 1746. No sé de cap investigador o historiador que hagi presentat uns altres lloc i data per al seu naixement. Si hi fos, en podríem parlar. Bé, en néixer a l'Aragó i en aquesta data, és evident que va veure la llum en la ja aleshores antiga Corona d'Aragó. Cal recordar que, de la mateixa manera que els altres territoris de la corona catalanoaragonesa, l'Aragó també va perdre els seus furs en la derrota a la Guerra de Successió. Per això, parlo de l'antiga Corona d'Aragó. ***El teu link.Tens raó en una cosa: tard o d'hora els catalans -i INH- ens haurem d'acarar en l'inici del genocidi a Amèrica. Però ens hi haurem d'enfrontar tots els pobles colonitzadors europeus: catalans, castellans, portuguesos, anglesos, holandesos i francesos. I encara més: sobretot els estats independents a Amèrica creats al segle XIX. Des d'Argentina fins al Canadà. I no fujo d'estudi en la part que toca a la Nació Catalana, que va ser la primera. Ara: el genocidi més atroç es produí en el sector anglòfon, mentre era encara colònia i, sobretot, amb la creació dels EUA. Possiblement el seu -i l'argentí- és el genocidi més atroç comès mai per la humanitat I no se'n parla. Ni en el teu enllaç.

  6. frederic
    04-03-2015 09:43

    Jordi, carinyu, dormiries més relaxadament si enlloc d'escodrinyar un web on s'hi tracta la manipulació dels elements que marquen i abracen la història oficial, et dediquessis a valorar en quin moment és preferible optar per un tipus d'herbes per a la infusió, i, si cal afegir-hi unes gotes de llimona, taronja..... Negar per negar ja tenim tots els aparells hispano-castellans

  7. Jordi
    04-03-2015 00:27

    Te estoy mostrando que es imposible desmontar hasta las gilipolleces más ridículas si tu interlocutor es tozudo y no sabe nada del tema. Si dice, por ejemplo, que Goya era de la Corona de Aragón (y Franco del imperio visigodo, oi?)


    COLOM CATALA!!!!


    http://indiancountrytodaymedianetwork.com/2013/10/14/mutilation-and-other-carnage-7-worst-atrocities-committed-columbus-151747

  8. Francesc
    03-03-2015 21:10

    En fi, Jordi. No sé què t'empesques.

  9. Jordi
    03-03-2015 14:38

    Vamos, Francesc. "suivre" en francés es "suicidarse" es castellano. Desmóntalo, si puedes. Vamos.

  10. Francesc
    24-02-2015 14:05

    Una cosa és oficial quan té la sanció de l'autoritat constituïda, com diu el diccionari. I tu mateix no pares de dir que les tesis de Nova Història no les reconeix ningú -cosa falsa-. Per tant, no són oficials.*** Dubtes raonables sobre la catalanitat de Colom i Servent. Bé, els dubtes raonables representen una alternativa d'explicació a les tesis oficials, les que estan sancionades per l'autoritat constituïda, com deia. I sí, si apliquem la raó hi ha molts dubtes raonables al que sempre s'ha dit sobre en Colom i en Servent. Per tant, crec que les explicacions alternatives sobre ambdós personatges que defensa INH s'acosten moltíssim a la veritat tal com s'esdevingué. El cas d'en Colom està molt més avançat que el d'en Servent -tot i que aquest, déu n'hi do-. Ara bé, en el meu cas, aquestes explicacions sempre són provisionals, susceptibles de ser reformulades i/o matisades. No són cap dogma de fe.

  11. Jordi
    24-02-2015 12:43

    Dudas razonables? Hablas de dudas razonables, Francesc? Pues dudas de la catalanitat de Colom? De Servent? De verdad, Francesc: más oficialistas que los del INH no hay en inguna parte.

  12. Jordi
    24-02-2015 12:35

    Vale, francesc, te explico. eres traductor, oi?


    Pues te presento el INT (Institut Nova Traducció).

    Hemos descubierto que todos los traductores oficiales no tienen ni idea de lo que hacen, porque no tienen en cuenta los verbos.

    Todas las traducciones editadas hasta ahora no valen nada.

    Los traductores que han estudiado la traducción en la universidad son corruptos. Todos piensan igual. Tienen la mente cerrada.

    "Suivre" en francés significa "suicidarse" en castellano. Se nota que las primera tres letras son las mismas!

    Los miembros del INT sabemos sólo una lengua, pero no hay que saber más para juzgar la calidad de una traducción. Es de sentit comú!

    Vale, Francesc. Ahora intenta desmontarlo. Ya sé que es ridículo, pero no es más ridículo que los argumentos del INH.

  13. Francesc
    22-02-2015 22:06

    1.Jordi, jo voldria saber on has explicat les teves tesis. És que no ho sé. 2 Deus tenir raó, però en la teva darrera intervenció hi són. 3 Què es veritat? 4.hi ha un grup de persones que vigilen que s'apliqui el codi de conducta. 5.En teoria tothom ho sap, això de la història petrificada. Però massa sovint, desmuntar-la representa haver de replantejar-se les pròpies creences, com és el cas.INH s'ho replanteja tot. 6. Veig que t'agrada molt l'adjectiu ridícul. per què són ridicules les teories d'INH'? Totes' En tot? No hi ha dubtes raonables? i mira que hi ha un devessall de temes i àmbits d'estudi. Tots ridículs? 7. La imaginació no hi té, òbviament, res a veure, en la seva acceptació. Té més a veure en els prejudicis.
    .






  14. Jordi
    22-02-2015 17:56

    1. "Mira d'explicar les teves tesis de la manera més clara i entenedora que puguis"

    Ya lo he hecho. No vuelvo a hacerlo.

    2. "que no continguin insults ni desqualificacions."

    La gran mayoría de mis comentarios no contenían insultos. Muchos comentarios de Mandado, JO, etc, sí. Y permanecen aquí.

    3. "És que en el teu darrer comentari sí que hi ha insult i desqualificació "ad hominem"."

    ES LA VERDAD.

    4. "I el fet d'esborrar comentaris no és feina d'en Bilbeny."

    De quién es?

    5. "Història oficial. Bé, d'història oficial -és adir, història petrificada- no n'hi hauria d'haver."

    Todo el mundo lo sabe, Francesc. Excepto los del INH. Estás descubriendo el Mediterraneo.

    6."Sempre ha de ser possible matisar-la, revisar-la i si hi ha motius racionals, capgirar-la."

    Obviamente. Lo sabe todo el mundo. Sólo las ridículas teorías del INH son permanentes.

    7. "Si le tesis de Nova Història arriben a ésser aceptades per la comunitat científica"

    UUUUIIIIII, vaya imaginación que tienes, Francesc.....

  15. Francesc
    22-02-2015 14:06

    Jordi, insisteix, home. Fes pedagogia... Mira d'explicar les teves tesis de la manera més clara i entenedora que puguis. Torna a exposar si us plau els teus arguments, els teus comentaris. Ara: que no continguin insults ni desqualificacions. És que en el teu darrer comentari sí que hi ha insult i desqualificació "ad hominem". I el fet d'esborrar comentaris no és feina d'en Bilbeny. Història oficial. Bé, d'història oficial -és adir, història petrificada- no n'hi hauria d'haver. Sempre ha de ser possible matisar-la, revisar-la i si hi ha motius racionals, capgirar-la. La història sempre ha d'estar en permanent revisió. Sempre. Si le tesis de Nova Història arriben a ésser aceptades per la comunitat científica, la feina d'investigació no s'haurà acabat. Ni de bon tros. Serà revisable contínuament.

  16. Jordi
    22-02-2015 13:01

    pd: Jordi Bilbeny ha borrado docenas de mis comentarios--no hay ni rastro de ellos. No contenían insultos. Lo que pasa es que desmontaban los ridículos argumentos del INH, y revelaban un hecho claro: JORDI BILBENY, APARTE DE SER INCOMPETENTE COMO INVESTIGADOR, ES EMBUSTERO.

  17. Jordi
    22-02-2015 12:59

    Qué humilde eres, Lluís. Com diu el Gran Bilbeny, "Sense umiltat no hi ha coneixement." Una pregunta: cuando los historiadores oficiales dicen lo que decís vosotros, la historia del INH será la historia oficial. Pero la historia oficial siempre es una mentira y una falsificación, no?



    Francesc, lo he dicho antes y lo volveré a decir: explicar a los del INH lo que es la investigación seria es como explicar la teoría de la relatividad a un bogavante.

  18. Lluís
    21-02-2015 23:50

    Un dia els historiadors començaran a dir el que els investigadors de l'INH porten denunciant de fa anys. Ho faran sense citar l'INH per a res ni cap dels seus articles o llibres, i es cobriran de glòria. Diran que allò seu sí que és investigació de la bona.

  19. Ramon
    20-02-2015 19:28

    Nois, jo no sé si el món acadèmic coneix i llegeix, molt, poc o gens, l'INH, ni quina valoració en fa. Millor que sigui negativa, no fos que a l'amic "Jordi" li agafés un cobriment.
    En tot cas penso que la importància d'aquest article no l'hem de buscar en unes dades concretes i espatarrants que de fet no ens donen, no cal. Fan quelcom molt millor, desacrediten la història oficial en bloc, i ho diuen ells, no els "4 arreplegats de l'INH". Conclusió: els arreplegats, encara que ells ni tan sols sàpiguen que existim, ho veiem amb satisfacció i en sortim indubtablement reforçats, o no, que se'ns fereix l'amic...

  20. Lluís
    20-02-2015 18:17

    Durant les dècades que els documents de les operacions dels nostres delegats democràtics són considerats Secrets d'Estat, i ningú els pot consultar, no saps si s'estan inventant i destriant els documents per quan els publiquin, o només els tenen guardats. Quan d'aquí a 30 anys (anant bé) veiem els secretes d'estat de La Transició, diran res de veritat? Estem venuts i hem estat venuts molts de segles. És la democràcia que ens ha donat Madrid.

  21. Francesc
    20-02-2015 18:16

    Jordi, podries argumentar per què són ridículs aquests articles amb centenars de notes? T''has fixat que la majoria d'ells reprodueixen sobretot paraules d'investigadors que ni de bon tros segueixen la línia historiogràfica principal sobre Colom propugnada per Nova Història? T'has adonat que aquests segueixen les tesis generals sobre Colom que tu defenses? Com en tota investigació, hi ha idees, afirmacions i qüestionaments d'investigadors anteriors que un altre investigador pot o ha de tenir en compte, encara que aquest no arribi racionalment a les mateixes conclusions generals d'aquells. És a dir, del que es tracta és de no rebutjar en bloc i per sempre els treballs científics dels predecessors. D'aquests treballs, sempre hi ha aspectes susceptibles a tenir en compte. D'altra banda, és evident que citar tantes i tantes obres d'autors diferents reflecteix una voluntat i una ambició molt ferma d'arribar al fons d'uns fets i d'una qüestió determinada. I és amb aquesta actitud que un hom té les màximes probabilitats d'arribar a la veritat. I el mateix passa amb la documentació manipulada. Molt sovint, el fet que aquesta estigui retocada no vol dir que se l'hagi de forabandir del tot. Sempre hi haurà coses que es correspondran amb la veritat dels fets sempre que es puguin fonamentar des de la raó..
    La manipulació sempre sorgeix de la veritat.I doncs tota manipulació té a dins seu la veritat -la veritat adormissada de què parla Riba. Dit altrament, un manipulador no fa la seva feina del no-res, ans sempre fa la seva feina a partir d'un fonament: la veritat.

  22. Guerau
    20-02-2015 17:12

    La història tota, està manipulada, perquè abans de convertir-se en història els fets són secrets d'estat, ara, una vegada aquests secrets d'estat són estudiats i fets públics, llavors es refà el sentit dels fets, el problema és que els secrets d'estat de la corona de Castella i Lleó del segle XV, XVI en avant, no es consulten pels historiadors, perquè no tenen accés. És un dels estats més opacs I obscurs d'Europa.

  23. Jordi
    20-02-2015 11:35

    JO: Veo el título de este artículo. Afirma que Wert estaría en contra del libro comentado. Y según tus comentarios, el mismo libro es el resultado de una conspiración del gobierno--o sea, a los mejor Wert lo ha financiado!

    Es interesante que ves contradicciones en todas partes...menos en tus ridículos comentarios.

  24. Jordi
    20-02-2015 11:32

    Francesc: Es imposible burlarse de tu último comentario: más ridículo no puede ser. Un noble puede tener muchos "de" en su nombre ("Juan de Pujos de la Virgen de Colorado de....") pero cualquier persona puede inventar un nombre con muchos "de" y dárselo a su hijo, y no significa que sea noble.

    Algunos artículos recientes del INH tienen centenares de notas y no dejan de ser ridículos.

    De hecho, es ridículo que los del INH utilicen notas: si toda la documentción están manipulada, para qué sirve basarse en ella?

  25. Francesc
    19-02-2015 15:52

    Jordi, espigola. Aquí hi ha de tot: articles més ben embastats que d'altres. Jo penso que la clau per saber si un article segueix les passes per arribar a ser científic és la quantitat de notes a peu de pàgina. Com més notes a peu de pàgina, més científic és un article.

  26. Jordi
    19-02-2015 13:18

    A ver si esos eruditos que han escrito un libro que contradice la historia oficial pierden su empleo, como siempre nos ha explicado el gran Bilbeny.

  27. Jordi
    19-02-2015 13:17

    Has de penjar els resultats aqui, val?

  28. cesc
    19-02-2015 13:14

    Jordi. Els trucaré. No pateixis

  29. Jordi
    19-02-2015 12:35

    Qué curioso.

    El INH está basada en la idea que los eruditos "oficiales" nunca cuestionan la historia aceptada (u "oficial", como os gusta decir).

    Ahora resulta que es mentira. Ahora se ve que no es verdad. Ahora se ve que los eruditos SIEMPRE cuestionan las conclusiones de los historiadores anteriores. Exactamente lo que hemos dicho desde el principio los que sabemos algo del mundo de la erudición, los que sabemos cómo investigar, los que hemos publicado libros y artículos de verdad.

    Pero vaya sorpresa! Incluso los historiadores que desmontan las conclusiones anteriores no reconocen la brillantez de los grandes eruditos del INH! Por qué? Pues POR QUE NO LLAMAIS A LOS AUTORES PARA PREGUNTARLES, CESC?

    Cesc, todos los grandes eruditos del INH reconocen tu gran erudición. Seguramente los eruditos oficiales también están impresionados por la profundidad de tus maravillosos artículos. Por qué no les pides que organicen un congreso: "Los investigadores del INH: los mejores del mundo"?

  30. Cesc
    18-02-2015 16:21

    Aquest discurs em sona. Te han dado eh Jordi???. - els tribunals inquisitorials de Lima i Mèxic estaven adscrits a la Secretaria d'Aragó- ;

    - "existeix una tendència historiogràfica dedicada a menysvalorar les actuacions dels conqueridors en terres americanes" caldrà buscar-lo, sobretot, en la necessitat d'amagar l'origen no castellà de molts d'ells- ;

    - B. Gravio, ens diu quines són les quatre llengües que es parlen a Espanya: el "vazquense?, l'àrab, el català, idioma "del que no s'han escrit en tota Espanya tants, tan bons i subtils llibres en prosa i metre?. També hi ha una altra llengua.

    - Ferran força la Sentencia Arbitral de Segòvia el 15 de gener següent, amb l'annex del 28 d'Abril, on la Reina renuncia "a les seves facultats i poders de governar el regne, ampliant en contrapartida, els de Ferran?.

    Hostia Jordi. els erudits coincideixen amb Bilbeny i Mayolas

  31. Jordi
    18-02-2015 16:06

    Me pregunto por qué este libro no cita las grandes obras de erudición de los doctos Bilbeny, Mayolas, Mandado, etc. No será por qué los autores no tienen el más mínimo respeto para las gilipolleces del INH? Por qué no llamáis a los autores para preguntarles?

  32. josepm
    17-02-2015 16:33

    Aporta algunes dades que contradiuen el discurs oficial (interessant que la inquisició de Perú i Mèxic ho controlés la Corona d'Aragó) però poc més, no se sinó el llegirà Wert però no deixen de ser "petits" apunts: la resta assumeix la mentida i frau de conjunt que és la història d'Espanya.

  33. Cesc
    17-02-2015 10:00

    Correcte. Llibre valuós, però tinc una pregunta que té a veure amb els famosos Trastàmara. Pregunta: Per quina raó els famosos Trastàmara d'Aragó- Catalunya mai es fan dir Trastàmara i sempre es fan dir Aragó? Del primer a l´últim. Es com si diguessin que jo sóc un Ferlinghetti o un Papaandreu peò jo signo amb un altre nom.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
20459 lectures
2019 INH 11 Quim Gibert/ «Traces catalanes a Puerto Rico_ Notes d’un viatge d’estiu»
2019 INH 15 Pol Bragulat/ «La casa d’En Sirvent i el temps de la seva estada a Barcelona»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]
A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+]