ARTICLES » 29-09-2022 | MEMòRIA HISTòRICA
 3813
|
Elionor, la reina que va portar la senyera a Anglaterra
Elionor, dels Bel·lònides provençals d’origen català, va introduir la senyera en l’armorial de la casa reial anglesa.
Canterbury (regne d’Anglaterra), 14 de gener de 1236. Fa 786 anys. Elionor de Provença, de la branca Bel·lònida de Provença, es casava (o més ben dit, la casaven) amb el rei Enric III d’Anglaterra. Aquella unió matrimonial segellava una aliança política entre el comtat independent de Provença, sumit en una complicada situació successòria i cobejat per tots els veïns territorials; i el regne d’Anglaterra, ubicat en una situació prou allunyada i perifèrica per a fer bons els equilibris de la cancelleria Bel·lònida d’Ais. Elionor seria reina consort d’Anglaterra durant trenta-sis anys (fins a la mort d’Enric III, el 1272) i reina-vídua durant dinou anys més (fins a la seva mort, el 1291). Durant aquell mig segle llarg, la senyera quadribarrada dels Bel·lònides es convertiria en un dels pavellons habituals de les armes d’Anglaterra.
D’on venia Elionor?
Elionor havia nascut a Ais (seu de la cort provençal) l’any 1223. Era filla del comte independent Ramon Berenguer V de Provença i de la seva esposa Beatriu de Savoia. I era besneta del comte independent Ramon Berenguer IV de Barcelona (1113-1162); i rebesneta del comte independent Ramon Berenguer III de Barcelona (1082-1131) i de la seva tercera esposa, la comtessa independent Dolça de Provença (1090-1127). Precisament, aquesta última unió és la que explica per què els Bel·lònides eren sobirans de Provença. El primogènit de Ramon Berenguer III i Dolça (el comte català no havia tingut fills mascles en els dos anteriors matrimonis), es convertiria en Ramon Berenguer IV de Barcelona; i el fill segon, seria Berenguer Ramon I de Provença, considerat l’iniciador de la branca provençal dels Bel·lònida.
Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons Ramon. Font: Rotlle de Poblet
La senyera catalana d’Elionor
La senyera quadribarrada que Elionor lluïa al seu escut d’armes era d’origen incontestablement català. La genealogia d’aquella reina anglesa ho explica clarament: el senyal de les quatre barres havia estat introduït a Provença amb el matrimoni dels comtes independents Ramon Berenguer III de Barcelona i Dolça I de Provença —sobirans dels seus respectius dominis—, el 3 de febrer de 1112... trenta-vuit anys abans de la unió dinàstica de Barcelona i Aragó (1150). Les quatre barres provençals d’Elionor són les quatre barres dels Bel·lònida catalans, i no dels Ximeno aragonesos com, encara, sostenen obstinadament alguns pretesos historiadors espanyols. I això ho diu clarament la descripció de les armes que il·lustren les representacions de la reina Elionor a Anglaterra: “Armorial of the House of Barcelona and Provence”.
El matrimoni polític d’Elionor
Elionor va ser casada amb Enric amb tan sols tretze anys (en aquell moment, el nuvi en tenia vint-i-nou). I amb setze ja havia engendrat i parit el primer plançó, Eduard (1239), que quan va ser rei va sotmetre una revolta nobiliària i va executar el seu líder Simó de Montfort (1265), fill del qui havia assassinat el comte-rei Pere I, defensor dels càtars, a Muret (1213). Elionor sempre va ser conscient que el seu matrimoni tenia un propòsit estrictament polític. I per aquest motiu, quan va dibuixar el seu escut d’armes personal, el va dividir en dos quarters molt significatius: a l'esquerra els tres lleons rampants (de la nissaga reial anglesa dels Plantagenet) i a la dreta les quatre barres de sang (de la nissaga comtal catalanoprovençal dels Bel·lònida). Amb Elionor les quatre barres catalanes es van convertir en un senyal habitual a la cort anglesa.
Enric III i Eduard I. Font: Abadia de Westminster
Quin paper va tenir Elionor com a reina d’Anglaterra?
Elionor va viure una època molt convulsa com a reina d’Anglaterra. El perfil autoritari del seu marit, Enric III, va provocar dues revoltes generalitzades, que el van enfrontar amb tots els estaments de la societat anglesa, des dels barons feudals fins als gremis mercantils. I en aquell context de guerra civil quasi permanent, Elionor va posar en relleu la seva intel·ligència política i va exercir un rol conciliador —sense oblidar la seva condició de reina— que va ser molt beneficiós pels interessos polítics de la monarquia. La segona revolta (1263-1265), especialment crítica pel rei, que va ser derrotat i confinat a Palau, es va resoldre a favor de la monarquia gràcies a la destresa política d’Elionor, que va ser capaç d’apartar els principals barons anglesos de la causa rebel. L’arquitectura de la victòria sobre Monfort (la venjança de Muret) era obra de la reina Elionor.
Què hauria passat si Elionor hagués heretat Provença?
Ramon Berenguer V i Beatriu van tenir cinc fills: un noi que va morir prematurament i quatre noies. Aquell paisatge familiar els va obligar a traçar una arquitectura d’aliances que pretenia salvar la independència del comtat. Margarida, la primogènita, va ser casada amb Lluís IX de França. Elionor, la segona, amb Enric III d’Anglaterra. I Sança, la tercera, amb Ricard de Cornualla. Però, el comte va designar hereva Beatriu, l'única filla soltera que li quedava. Beatriu es casaria amb un Anjou. I a partir d’aquesta unió els Anjou provençals tindrien una història molt relacionada amb els Bel·lònida de Barcelona, fins al punt que Lluís, descendent de Beatriu i gendre del comte-rei Joan I, va ser a prop de ser coronat rei catalanoaragonès a Casp (1412). Què hauria passat a Catalunya si, en lloc de Beatriu, hagués estat Elionor l’hereva de Provença?
Representació de la nau reial, tripulada per Enric III i Elionor de Provença. Font: British Library
Marc Pons
Podeu llegir l'article original en el següent enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/cultura/elionor-reina-portar-senyera-anglaterra_886128_102.html
Autor: Marc Pons
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Pere el Cerimoniós també surt a l'armorial, com a rei d'aragó.…També rei de catalunya, rei de valencia, rei de sardenya, rei de mallorca, duc d'atenes i neopatria, compte d'empuries, i compte de barcelona, del casal de barcelona…casal amb origen al segle ix…a més de guerrer, era estudiós, culte i versat en ciencies i en dret…va fundar universitats on hi ensenyaven dret, filosofia i medicina…va impulsar les ciencies com la cartografia i la astronomia….Li deien cerimoniós donat que va redactar les ordinacions o regles i passes a seguir a la cerimonia de coronació dels reis de catalunya…durant el seu regnat es va crear la generalitat.
Enric ii era fill bastard del rei alfons xi, rei suposadament del casal borgonya-ivrea, amb origen al segle xii. Enric va guanyar-se la corona amb la guerra civil i matant el seu germà…. En van ser onze, tots bastards, excepte qui va pelar, l'hereu legitim pere i de castella…
Enric II 'el fraticida' estaba sota el vasallatge de Pere "el Cerimoniós" i va pelar a son germà,Pere "el cruel". No se'l veu un castellà massa convençut!
Per cert, el rei que figura per castella i lleo a l'armorial és enric II…. Segons la historiografia castillana va ser el primer trastamara, despres d'autoproclamar-se rei….
A veure si hom enten:
Un rei castillà, fundador de la gran i primera universitat hispànica a salamanca, ciutat que des de llavors i fins avui te una senyera al seu escut d'armes; un gran rei castella que no surt a cap armorial medieval, però sí en simon lopez, subdit i noble de la nació catalana medieval….un gran rei castillà que premia a un noble adscrit a un altre regne amb territoris i dominis reconquerits a les canàries, andalucia i extremadura??….
No quadra senyors!
Pero al blasonari castella diuen que en "Simón López fue heredado en 1253 por el Rey D. Alfonso X "El Sabio”, con unas casas de la población de San Bartolomé, con seis jugadas de Tierra, en término de Alcalá de Guadaira y con seis aranzadas, en tierra de Tagareta….
En la conquista de Sevilla (1248), Simón López recibió del rey Alfonso X, unas propiedades en el término de Alcalá de Guadaira, con lo que dio origen a una familia López andaluza.”
Sí Xavi G. Està demostrat palmariament que Pals va estar un port natural durant segles….
Per altra banda i tornant als lopez:
Segons l'armorial gelre, en simon lopez, que llueix a la corona d'aragó amb unes armes sense llops, ….probablement sigui l'únic llop sense aquest escut parlant…curios i estrany… segons l'armorial gelre, no hi ha nobles a castella… nomes els patetics narvaez….
Ooohh, així fa goig!! Aportant dades i més dades, documents, alhora que es discorre, especula i reflexiona, i a més a més sense cap rastre de trolls!!! Increïble!!
Enhorabona i gràcies a tots.
D'altra banda i per aportar alguna cosa jo, s'heu fixat al mapa d'en Jode amb la enorme i profunda badia o estuari que situa entre Pals i Torroella?
D'altra banda, tens raó quan fas treure la doble"L" de Lopez (Llopez) car, els castellans no la pronuncien. De Martorell en diuen Martorel, de Sabadell, Sabadel i de Castelldefels en diuen Casteldefel. No és d'estranyar que de Llopis o Llopes, passin a Lopes. Salut i Donec Perficiam!
Clar Edmund! No et trec la raó però, una cosa és l'escut pelat del nóm en qüestió, com pot ser Colom i que apareix només un Colom d'argent en camp d'atzur i un altre és l'escut amb tots els quarters i dignitats que tenia en Colom. Vull pensar que, si aquests Lopez de Haro son en realitat els Llop, o Llopis Catalans, ens estan mostran també el seu parentiu amb els comtes de Barcelona ficant la senyera en un quarter, com es veu en les armes que has linkat, i després la resta de senyorius i dignitats que tinguesin, completant els altres quarters. Si apareix la senyera, és per parentiu amb la casa reial catalana. Aixó ho tením assegurat. Salut!
En resum Francesc D., estic d'acord que Lóbez és una altra bona aproximació, si no fos per que, després del rotllo que us he fotut, ara en tenim una de millor...Lóboez, és a dir, "hijo de Lobo”...o lóboezno, "hijo de hombre Lobo”, o lobezno "cachorro de Lobo”....
Salut!
D'altra banda, tornant a la etimologia i filologia d'aquest cognom, la trampa dels castellans de fer-nos empassar que "ez” vol dir "fill” i també "son”, és 100% reversible, és a dir, del cognom s'inventen el nom...
Sabem que a molts territoris no peninsulars de la nació catalana medieval on s'hi parlava, i encara s'hi parla, variants de l'occità, les vocals "I” i "E” es transmuten....
Per tant, per a la construcció del cognom López:
...de Llop, passem als plurals llops i llopis...després transmuta a llopes, i més tard passem al castellanitzat lopes, ja que eviten la "LL” i la transmuten a "L”....i finalment passa al 100% castellanitzat, López., acabat en "Z", curiosament, la darrera lletra a tots els abecedaris occidentals...
Per a la construcció del nom Lope:
Com pels castellans Lopez vol dir fill de Lope, doncs ja tenen el nom propi, lope...així de fàcil...i si portem a l'extrem la norma castellana "ez”, resulta que tenim que el nom propi no resulta lope, si no lop, és a dir, llop...
La heràldica no falla, i per moltes mentides que n'escriguin als blasonaris castellans, és palmari que tots els escuts dels lópez, llop i llopis tenen llops...és clar, són escuts parlants....mentre que al blasonari pels cognoms catalans llop i llopis no hi surt cap ni una senyera, per contra, els lópez castellans en tenen un fotimer....més senyeres els castellans que els catalans?....estrany, oi??
De res Francesc D. Totes les opinions sumen, l'objectiu és compartir i ampliar coneixements...
Otros Llopis traen en campo de gules dos lobos al natural, uno encima de otro. https://www.blasonari.net/apellidos/Llopis.html
Gracies per l'aclaració Edmund encara que, jo continuo pensant que Lopez en castellà hauria de ser Lobez. El nóm Lopez emb fa sospitar que ve de Llop, o Llopis i més si comparem els escuts d'armes, dels Lopez i dels Llopis, son iguals! Però, només és la meva opinió. Salut!
https://www.blasonari.net/apellidos/L%C3%B3pez.html
Cerqueu el cognom lopez al blasonari castillà!
Francesc D, per mi les terminacions "ez” castellanes rere noms propis en absolut tenen res a veure amb les terminacions "son” rere noms propis en angles…. Tot plegat es una patranya mes de la castella que tant estima als espanyols…..En angles "son” sí vol dir fill…. En castella ez no vol dir res…pero tots els espanyols s'empassen que vol dir "hijo de”….es a dir, s'empassen que son=ez=hijo=fill….patètic i llastimos alhora!!
La explicació és ben sencilla…. Els castellans van agafar la idea dels anglesos per passar els cognoms i noms catalans, formats filologicament durant set segles fent-los castillans durant el segle d'or amb el control d'imprempta…mireu :
Perez- eren els Peres (los pedros) no el fill d'en pere
Lopez - eren els Llops, llopis, etc… (los lobos ) no el fill del lop, ni del lope…. Per això si cerqueu heraldica del cognom lopez nomes trobareu llops…
Jimenez - eren els Eiximenis, o ximenis, o Ximenes …. No el fill d'en ximeni….ni d'en gimeno…
Gomez - eren els Gomis, no el fill d'en gome…
Gracies a tu també Edmund per les teves troballes tan aclaridores, i aprofito per a fer una observació que, segurament alguns ja la sabreu. O no! Si us preneu la molestia de cercar les armes dels senyors de Viscaia, els Lopez de Haro, son molt semblantes a las dels Llop catalans, o Llopis. Jo penso que el nóm Lopez ha de venir de Llopis o fill de Llop car, en castellà hauria de ser Lobez ( hijo de lobo). La terminació " ez" en castellà, o "is" en català, vol dir fill de, o descendent de. És un Llop! En anglès pasa el mateix car, "son" vol dir fill i d'aquí Donaldson,Richarson,Stevenson,etc. Els Lopez de Haro fan tota la pinta de ser uns Llopis de far, o alguns Llop que es van establir a les Viscaies. Com pasa amb els Lara que, tenen les armes dels Calders catalans i tinc entés que, n'hi habien per Llanera. Així com els Manriquez de Lara, senyors de Molina que son Narbona. La baula és Amalrich II de Narbona germà de Ramón Berenguer III, si no vaig errat. Anirem tirant del fil a veura que surt! Salut i Donec Perficiam!
Francesc D. i CescT, gràcies a tots dos per compartir les vostres troballes!
Quantes proves necessitem per demostrar que castella s'ho ha apropiat tot i que es in regne inventat sobre el paper???….em quedo amb el mapa d'en de jode del 1578… brutal!!
-La casa de MADRIL, ( no madrid ) al centre de no res
-castella nomes surts com a territori, no com a regne…. Es clar, eren territoris residuals de la corona catalana…
-catalunya sí llueix com a regne….
-Ni rastre del regne d'asturies, nomes surt Esturias de Oviedo, segurament altre territori residual ( i de molt però molt dificil acces) aquest en dependemcia tributaria del rei de llió, que obviament depenia dels casals d'urgell i de barcelona…
….. enhorabona companys!
Endavant!
Cap problema Cesc T. Gracies per compartir. Aquí en deixo un altre. Salut! http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/2731458?nm
Per tu Francesc D. Gràcies
llibre de la congregació i de la germandat de la Sanctíssima Verge del Socorro ( en català ) 1666
https://archive.org/details/llibredelacongre00desc/page/n3/mode/2up
Per tu Francesc D.
Croniques d'Espanya fins aci no divulgades. Llibre digitalitzat en catala 1547. Pere Miquel Carbonell
https://archive.org/details/chroniquesdeespy00carb/page/n3/mode/2up
Una altra. Per tu Francesc D.
Panegirica alabança del molt ilustre Reverent Dr. Pau Claris 1641. Llibre digitalitzat
https://archive.org/details/panegiricaalaban00font/page/n1/mode/2up
Ara afegiré una toballa ben parida per que us deleiteu. - Per tu Francesc D. -
Pedra de Toch de les intencions de l'enemich. LLibre digitalitzat de l'any 1631 en català
https://archive.org/details/secretspublichsp00sala/page/n5/mode/2up
la troballa segona la vaig agafar de Facebook, pensava que s'havia de divulgar al weeb.
La troballa primera es meva. ( la de Cambridge digital ...) . Gracies Francesc D.
No dono tanta importància a les troballes petites, simplement les afegeixo al weeb
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/95028?nm
PARES (Portal de Archivos Españoles) Casa de la Contratación de las Índias. año 1602. " Autos sobre bienes de Antonio de Casamonte, despensero de la nao San Antonio, natural de la villa de Gironella en el REINO DE CATALUÑA, que murió con testamento en México"
Atlas Minor. Mercator. Das Königreich Catalonia. El Regne de Catalunya( en Alemany) https://books.google.com/books/about/Atlas_minor_das_ist_Eine_kurze_jedoch_gr.html?hl=ca&id=8t7HI31SHasC
"Barcelona es ciudad noble rica y gentil. Tiene los mejores edificios de casas de toda la Europa. Es cabeça del REYNO DE CATALUÑA. Es tierra muy fértil..." Martin Fernández de Enciso. 1520. https://www.cervantesvirtual.com/obra/suma-de-geographia-que-trata-de-todas-las-partidas-y-provincias-del-mundo-en-especial-de-las-indias-se-trata-largamente-del-arte-del-marear-juntamente-con-la-esfera-en-romace-con-973805/
De los títulos del REYNO PRINCIPADO DE CATALUÑA. pag. 164 http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=137376&page=14
Reyno de Cataluña Gerard de Jode 1578 https://sanderusmaps.com/our-catalogue/antique-maps/europe/spain-and-portugal/old-antique-map-of-the-iberian-peninsula-by-g-de-jode-1405
Gerard de Jode Spain map 1578 CATALONIA REYNO. fixeu-vos -hi bé !
I ja que estem ficats, aprofito el fil per a linkar-ho també en aquesta web. PARES.(Portal de Archivos Españoles) año 1639. "Consulta sobre el reclutamiento de gente natural del REINO DE CATALUÑA para las galeras" http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/2987173?nm
Una puntualització Edmund. La troballa és meva i està penjada a la web del Cercle Català d'Història, amb les mateixes paraules. En Cesc T. Ho ha compartit. Salut! Que diuen els Anglesos del Casal de Barcelona? Son Comtes de Barcelona, d'Urgell,Cerdanya i Besalú, Princeps de Girona i de Catalunya i... REIS D'ARAGÓ. Poca broma!! Feu-li també un cop d'ull als Urgell, son senyors de Valladolit ( Vall- adolit).
https://wappenwiki.org/index.php/House_of_Barcelona?fbclid=IwAR2XprKEwy-HIe0bI6UtsN4dlRN1pWmmVhn9Ip87gSv1WBj_n-yIShqba6U
Bona troballa CescT !
Molt interessant.
Sembla que els arxius fora d'Aspanya, expliquen la història diferent a com l'expliquen a les escoles espanyoles...i catalanes
Gracies Cesc T per compartir-ho!
Que diuen els Anglesos del Casal de Barcelona? Son Comtes de Barcelona, d'Urgell,Cerdanya i Besalú, Princeps de Girona i de Catalunya i... REIS D'ARAGÓ. Poca broma!! Feu-li també un cop d'ull als Urgell, son senyors de Valladolit ( Vall- adolit).
https://wappenwiki.org/index.php/House_of_Barcelona?fbclid=IwAR2XprKEwy-HIe0bI6UtsN4dlRN1pWmmVhn9Ip87gSv1WBj_n-yIShqba6U
Hi ha una llegenda. Extret de la Viquipedia:
Segons la llegenda, la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, va ser fundada el 1209 per acadèmics que van fugir d'Oxford, després d'una baralla amb agents d'aquesta ciutat. El rei Enric III d'Anglaterra els va concedir el monopoli de l'ensenyament en aquell lloc el 1231. Els trenta-un colleges que integren la universitat són institucions independents i separades de la mateixa universitat, que gaudeixen d'un ample nivell d'autonomia.
https://cudl.lib.cam.ac.uk/collections/peterhouse/1
Ara que me n'adono. Per què al primer college de Cambridge, l'any 1284, van posar només la senyera catalana? . Per què no van posar els tres lleons rampants? . Perquè no van posar els tres lleons rampants i la senyera catalana?. La reina Elionor va prescindir de les armes angleses?
Es pot interpretar que en aquell moment, l'any 1284 les armes angleses eren les armes de Barcelona
https://cudl.lib.cam.ac.uk/collections/peterhouse/1
Aquesta pàgina de dalt que afegeixo ens diu que:
Peterhouse ( founded 1284 ) is the oldest of the Cambridge Colleges. – que traduït vol dir que Peterhouse ( fundat 1284 ) es el més antic dels col•legis de Cambrige. Com podeu comprovar l'escut d'aquest col•legi són les armes de la casa de Barcelona.
Resulta, que ara ja sabem que Elionora de Provença va ser reina d'Anglaterra des de l'any 1236 fins l'any 1291 i que les seves armes eren les armes de la casa de Barcelona, per tant , qui podria haver fundat aquest primer college de Cambridge ? ... i la següent pregunta que faig és si fundes el primer college de Cambridge, vol dir que has fundat la Universitat de Cambrige. Oi que si ?