NOTICIES » 14-03-2011
 11051
|
El robatori més gran de la història
El periodista lleidatà Eugeni Casanova ens exposa les contradiccions evidents de la historiografia oficial respecte totes les evidències que estan sortint a la llum gràcies a la feina d'en Jordi Bilbeny. Segons ell, Castella hauria suplantat l'alta literatura i fets històrics cabdals protagonitzats per catalans. Les contradiccions són tan flagrants, les evidències, tan abassegadores, que els dubtes comencen a penetrar per les escletxes mal segellades de les càtedres i en pocs mesos tot ha començat a canviar
Un espectre recorre la historiografia catalana. Jordi Bilbeny n'ha presentat una esmena a la totalitat segons la qual Castella hauria suplantat l'alta literatura i fets històrics cabdals protagonitzats per catalans. Fins ara, la visió més o menys oficial s'havia mirat aquestes teories per sobre de l'espatlla, però les contradiccions són tan flagrants, les evidències, tan abassegadores, que els dubtes comencen a penetrar per les escletxes mal segellades de les càtedres. En pocs mesos tot ha canviat i pocs qüestionen ja, per exemple, la catalanitat de Cristòfor Colom. Un país que havia dominat la Mediterrània, que va imposar al món la seua llei marítima i que va generar la gran novel·la o els versos més delicats de la literatura europea, es fon en una dècada. Com és possible?
Jordi Bilbeny fa pedagogia des de les beceroles i ha presentat una ponència sobre la censura moderna a la Universitat Catalana d'Estiu per exposar proves irrefutables, com ara les lleis dictades. El segle XVI és recorregut de dalt a baix per disposicions reials que estableixen un control ferri sobre les idees i les publicacions, un fenomen habitual a les dictadures, però que pocs s'han cuidat d'extrapolar a èpoques llunyanes. El 1503, els Reis Catòlics dicten una pragmàtica sobre el control de les impremtes i l'estampació de llibres. El 1556, una reial cèdula de Felip II prohibeix, entre altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d'Amèrica. El 1556, una altra reial cèdula del mateix monarca ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que requisin els que es troben a les llistes de la Inquisició. El 1558, aquest rei mana imprimir un catàleg de tots els llibres prohibits perquè siguin cremats públicament. Dos anys més tard, reforça aquesta disposició amb una reial cèdula.
Els càstigs per contravenir aquestes normes eren severíssims, inclosa la pena capital. Els oficials reials exercien un control estricte a les duanes i als ports, i existien brigades que recorrien viles i ciutats i buscaven sovint un sol document allà on pogués ser amagat. Bilbeny esmenta el cas de funcionaris enviats expressament a Amèrica per localitzar un llibre prohibit.
Aquesta era la part policial, però hi havia tot un estol de censors que eren funcionaris reials i tenien per ofici corregir i esmenar textos. La monarquia hispànica no era un cas excepcional: a Europa sencera, amb els papes al capdavant, es van dictar centenars de lleis que prohibien i orientaven.
Aquests funcionaris haurien protagonitzat la tasca de suplantar la presència pública i documental d'una nació sencera. Els títols de propietat d'un continent acabat de descobrir s'ho valien. És un cas habitual en la història. Franco va escometre una tasca anàloga amb èxit i avui mateix, en plena democràcia, impera una visió unidireccional d'Espanya imposada per l'Estat que costa molt d'esbotzar. Al segle XVI la feina era molt més senzilla: en va haver prou, possiblement, amb traduir unes 150 obres i alguns milers de documents, una feina que es va abordar en diferents generacions.
Bilbeny ha llegit centenars de textos on les dades que apareixen són un desgavell total. Es traduïen noms de lloc, però es conservava la resta del text, de manera que, per exemple, a El Larazillo de Tormes (Llàtzer de Tormos, un poble de la Marina Alta, segons la interpretació de Bilbeny) o a la crònica de l'arribada de Carles V apareixen llimones a la Meseta i a Astúries.
Pere Antoni de Beuter escriu a la seua Historia de Valencia, publicada en castellà el 1546: "S'imprimí en llengua valenciana com jo la componguí (...), sent jo valencià natural i escrivint de València". L'edició original, però, no s'ha conservat. Aquest seria el cas de molts llibres dels quals hi va haver una primera edició que ha desaparegut, com ara el Quixot, on Cervantes –Miquel Servent, segons els estudis de Bilbeny- fa constar: "Nos han prohibido la lengua, pero no la pluma". La fe de baptisme d'aquest autor està grollerament adulterada i algú hi a escrit a sobre en una lletra totalment diferent.
València era en aquell moment el gran centre cultural dels estats catalans. "¿Com pot ser que personatges monolingües en un país monolingüe escriguin no només en castellano perfecto, sinó que regenerin la prosa en aquesta llengua?", es pregunta Bilbeny. L'historiador explica que el segle XVI està ple de llibres on apareix "nuevamente publicado" en les edicions més antigues. Un cas obvi seria el de Joan Timoneda (València 1518/1583), del qual es conserven majorment obres en castellà en les quals consta "ahora nuevamente sacado a la luz" o "nuevamente compilado". "Ell va escriure sobretot obres de teatre que van tenir un èxit clamorós. Però si el poble no entenia el castellà!", diu Bilbeny.
Philippe Berger, que ha estudiat el Renaixement a València, constata que a partir del 1540 els editors ja no poden publicar en català pressionats pels censors reials i inquisitorials. Existeix el cas notori del dominic lleidatà Jeroni Taix, que va donar a la impremta un llibre sobre la Mare de Déu del Roser en castellà el 1549 per ordre dels seus superiors i, considerant-ho una aberració, ell mateix es va pagar l'edició en català el 1556.
Però la censura i la traducció no només haurien afectat la literatura. La Decadència hauria estat un invent per justificar la desaparició d'un país sencer. "Segons els documents, tot el comerç amb Amèrica passa per Sevilla, però això és impossible perquè allà no hi havia llotja, ni consolat, ni casa de contractació, ni cosmògrafs, ni drassanes, ni tan sols port. I quan cal produir ducats d'or, s'encunyen a Barcelona". Canviant Sevilla per Barcelona en alguns documents tot encaixa.
Eugeni Casanova
Font: Revista BENZINA, núm. 47, p. 29.
https://www.inh.cat/data/files/files/110322121229299.jpg
Redacció: Eugeni Casanova
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
i si hos diguesi quel cid va començar com una llegenda?aixi ho afirma un nou llibra: A lo mijor era un borratxo brabucó que lo mijor que sabie fer hera matar,i tan seu va creure que va intentar peguar un cop de estat al seu rei,este el va desterrar per taixio a castella i despres intenta el perdó oferin valentcia al seu exrei,auest ofes encara amb ell li respon defensala tu sols si pots mil homens i fi de la historia.Despres un historiador anonim fa la seva bersio romantica com ho podrie fer avui en un web ,i amb el tems es mes faborable per castella mantenir la bercio anonima fent casi desapareixer l'autentica.lo dit la historia es com queda en lo escrit per els interesos o interesats amb el trascurs del temps.
fijaros en la enciclopedia de la real academia española como mienten en la biografia de franco dejandolo casi como un erue,asi llevan mintiendo a las futuras generaciones durante siglos a fabor de la españa cañi.
Amigo Lluis, yo no entro en el terreno de los sentimientos, solo me interesan los hechos históricos. Cada cual es muy libre de sentirse oprimido (ya digo que no entro en el terreno de lo sentimientos), pero evidentemente el concepto de nación tal y como lo entendemos hoy día no aparece hasta el siglo XIX. Cuando hablaba de ganarse respeto, obviamente no me refería a los catalanes, que merecen todo el del mundo, sino a las personas, independientemente de los sentimientos nacionales que tengan. Mi intención, ya lo he dicho en otros mensajes, no era general un debate político. Quería hablar un poco de historia, exponer mi punto de vista sobre las hipótesis que se exponen en esta web y en otras videos y publicaciones. Un cordial saludo.
los catalanes sabemos muy vien quel respeto se gana,nos lo pierden cuando defecan en el estatud votado por nuestros patriotas catalanes,le pido perdon de cor si le falte al compararlo con cierta persona no grata en mi tierra ¿pero cuesta tan poco ablar la lengua catalana y hacer pais?,por desgracia los paises catalanes siempre fuimos victimas de ejercitos que salieron de castilla para oprimir nuestro sentimiento de nacion y pagemos con sangre la osadia de defender nuestros derechos de libertat¿es dificil señor UR no sentirse victima cuando un mallor pega al pequeño?!pero el respeto el pequeño lo gana con mucha furza interior¡
LLuis, por desgracia no hablo catalán ni en la intimidad ni en público. Sé lo justo para leerlo. No me gusta que ponga palabras en mi boca que yo no he dicho. ¿Por qué habría de avergonzarse por hablar en su lengua? Me parece ridículo y patético. Ya esta bien de victimismo, ya está bien por favor. Si quieres respeto gáneselo. Por cierto, me molesta que me comparen con ciertos personajes.
boste és dels que parla catala en l'intimitat?,fet que vol dir que tenim que abergonyinos de fer-lo en public?,sinyó UR selibeu el plumero per mol que buiga desimular-lo fent disqursets amb bones paraules i mol medidetes``boste va benir a fer imperi i no nacio a catalunya.
LLavors qui va massacrar els indígenes americans, els castellans o els catalans? perdó per la pregunta eh, però és que tinc una mica de confussió. fins ara sempre havien sigut els castellans els genocides (imperialistes, fatxes, exterminadors, mentiders, falsificadors, xenòfobs, assassins, i un llarg etcètera de coses molt dolentes, que, obvi, el nascut a catalunya mai tindrà), però és clar, ara amb aquesta revisió històrica total, canviem això també o ho deixem com estava?
Estimado amigo Jordi: Creo que me ha interpretado usted mal. Evidentemente quienes hacen la historia son los agentes sociales que “la padecen”, pero quienes la escriben son los historiadores. No sé si me he explicado mejor. Por otro lado, casi todo lo que dice (algunas cosas tendrá que demostrarlas, como ya dije en mi primer mensaje) se puedes aplicar a cualquier estado, no solo al malvado y perverso estado español, del que, por cierto, no soy, ni mucho menos, y a pesar de lo que usted puede pensar dejándose llevar, tal vez, por ideas preconcebidas, un defensor a ultranza. No me gustan los nacionalismos, ni el español, ni el catalán, lo que no quita para que respete a unos y otros. Por otro lado, parece como si el franquismo solo lo hubieran sufrido los catalanes. Le recuerdo que aquellos que practicaron los “afusellaments massius, les tortures, els trets a la nuca, l’esquaraterament de dissidents, els desapareguts, els camps de concentració,” etc., también eran catalanes. ¿Acaso todos lo que fusilaban, practicaban las torturas y el resto de atrocidades, propias de cualquier dictadura, que usted señala en su mensaje, eran españoles? Mi intención no era generar un debate político, sino historiográfico. Un cordial saludo y, aunque no comporta sus puntos de vista, seguiré leyendo sus trabajos.
Amic, Ur: quan dic que estic totalment d’acord amb tu, vull dir que estic totalment d’acord amb el que dius que “la historia és com és i no com ens agradaria q fos” i que “encara que es digui i es repeteixi mil vegades no la convertirem en veritat”. Però hi ha un petit matís, un matís petitíssim que em sembla que t’ha passat desapercebut: que un escriptor o un ciutadà , com l’articulista o el que ha deixat el seu comentari en aquest apartat, no ha escrit i repetit mil vegades la istòria. Per la senzilla raó que al darrera no ha tingut un exèrcit, ni ha bombardejat la població civil, ni se li poden imputar els afusellaments massius, les tortures, els trets a la nuca, l’esquaraterament de dissidents, els desapareguts, els camps de concentració, la crema d’eretges i de llibres, l’expropiació de biblioteques i arxius, la confiscació d’impresos i manuscrits, el control d’impremta, el tancament d’universitats, la purga de mestres, l’etnocidi lingüistic, la repressió cultural, la proïbició d’editar en la llengua pròpia, l’anorreament de les institucions polítiques, la destrucció de la simbologia nacional, el control ideològic, les lleis d’impreta, la professionalització de la censura, la reescripturació de llibres, documents, de títols d’obres diverses, amb el canvi conseqüent dels noms d’autors i any i lloc d’edició; el canvi i els retocs en els gravats, la desaparició d’edicions completes d’un volum, la traducció sistemàtica i premeditada de les obres escrites en català. Tot això, amic Ur, com suposo que ja saps, no ha pogut fer un opinador anònim, que deixa un comentari en un web d’istòria. Això ho ha fet, de forma indefinida, durant segles, amb les lleis al darrera, l’estat, els jutges, les audiències, els virreis, els capitans generals, el consell reial, la inquisició, els bisbes, els professors d’universitat, els censors espanyols. I tant que la istòria és el que és, com tu molt bé dius, i per més que la repetiu una i mil vegades no la convertireu en veritat. És amb això que estic totalment d’acord amb tu Totalment. Però amb un petit, lleu, sauvíssim matís d’enfocament: els responsables efectius del rentat de cervell i de la destrucció de la llibertat de pensament no apunten cap a un opinador anònim, sinó cap a l’estat espanyol.
Jordi, me alegra que, al menos, coincidamos en algo. LLuis, la historia no la escriben los vencederos, la escriben desde hace mucho tiempo los historiadores. Y lo hacen, o deberían, desde un punto de vista científico, con un método, con un aparato crítico y contrastando y confrontando sus hipótesis y teorias con aquellas que defienden otros historiadores. Comparar el caso de los culturas precolombinas con el caso catalán es un sinsentido.
LA HISTORIA LA ESCRIUEN ELS VENSEDORS,CREMEN I FAN DESAPAREISER LA DELS VENÇUTS,I EN LA EDAD ANTIGA HI HABIEN POCS ESCRITS I LA INQUISSISIO ELS FERA DESAPAREIXER. ¿CUANS ESCRITS DE LES CULTURES PRECOLOMBINES VAN DEIXAR ELS CASTELLANS SENSE CREMAR, PER EIXEMPLE D'ELS MAYES?.
Estic totalment d'acord amb el que diu i signa Ur. Totalment. Sobretot quan diu que una cosa encara que es digui i es repeteixi mil vegades no es convertirà en veritat. La istòria és com és i no com us agradaria q fos. Totalment d'acord.
La veritat serà revelada. Gràcies Eugeni per donar llum.
Lluis, me parece muy bien que usted diga lo que le parezca bien donde y cuando quiera, ahora que lo diga y lo repita una y mel veces no lo va a convertir en verdad. La histoira es que como es y no como nos gustaría que fuera. Saludos cordiales.
jo tambe dic quens an rovat la historia i aixi ho conte en els contes d'en draconel
Jamás había leído tanto disparate en tan pocas lineas. Siguiendo vuestra lógica, cualquier obra de que no se conserve primera edición, independientemente de que esté escrita en castellano,inglés o francés, da igual, debío escribirse en catalán. Siguiendo vuestra misma lógica, cualquier obra anónima hubo de ser escrita por un catalán, caso del Lazarillo, aunque se ya sepa casi con total seguridad que lo escribió Diego Hurtado de Mendoza. Resulta, cuanto menos, patético fundamentar una hipótesis en un edifcio tan endeble, pero allá cada cual con su prestigo profesional y con su intergridad como persona y como investigador. P. S. He leído el trabajo de Bilbeny, por si queda alguna duda.
Ah, me n'oblidava! I al rei de torn -Aùatria, Borbó- li era més factible recolzar el seu poder en un regne de Castella més dòcil. Això sí, el fet es feia a canvi de "vestir" aquest amb la "roba" civilitzatòria de la Nació Catalana: en pintura, literatura, nàutica, tecnica militar, comerç...
Pep, en efecte, tot està encara en fase d'investigació. A parer meu. hi ha moltes qüestions que encara romanen obertes. A mi em sembla que cal partir de la hipòtesi que fou Felip II qui va fer girar cap a Castella l'eix de la conquesta d'Amèrica. I, també a parer meu, aquest fet té una lògica. Els catalans/valencians no estaven estratègicament tan ben situats com Andalusia i Galícia -pertanyents al Regne de Castella- respecte al Nou Món. Altrament, la Nació Catalana ha estat de sempre molt constitucionalista. I el rei havia d'avenir-se a respectar-ne les lleis. En canvi, quant a Castella, el rei podia fer i desfer més. Tenia les mans més lliures. M'imagino que tan bon punt el rei es va assegurar l'or d'Amèrica i l'enorme poder que això li atorgava, va fer mans i mànigues per anar deslliurant-se dels catalans/valencians i les seves constitucions -cosa no gens fàcil car el desenvolupament tècnic, militar, naval, jurídic cultural i artístic era molt alt. En altres mots, li era molt més fàcil, en termes de poder, l'explotació del nou continent des de Castella que no pas des de la Corona Catalanoaragonesa.
Entiendo que la iglesia catolica estaba controlada por los castellanos a pesar de que los papas de aquella epoca eran catalanes ( Borgia ) y a pesar de que Carlos V era pro catalán , permitió que Felipe II fuera anticatalán . Y a todo esto cataluña se dejaba hacer este latrocinio sin rebelarse aunque si lo hizo por otras razones. Todo esto está cogido con pinzas
Ningú pot explicar racionalment que la literatura catalana després de la publicació de Tirant lo Blanc el 1490 desaparega per complet sense deixar rastre, tots s'ho han qüestionat de quina manera va passar això. I tots arriben a la mateixa conclusió: la inquisició catòlica castellana. Els castellana ho tenien fàcil, només havien de copiar l'estratègia dels francesos en fer desapareixer per sempre la nació occitana: la inquisicó catòlica. La inquisició catòlica va fer desparèixer del mapa la nació catalana i l'occitana.