La importància de ser Jordi Bilbeny

Diuen que la història l'escriuen els vencedors. Però millor encara seria dir que la reescriuen com més els convé, deixant per la posteritat uns registres extrets de la manipulació i la conspiració. En definitiva un llegat de mala fe barrejat amb un còdex que amaga els veritables fets del passat.

Aturar-se a pensar si tot allò que ens han dit és mentida, tenir prou coratge per intentar desemmascarar els farsants i esbrinar què amaguen amb arguments sòlids és la tasca que ja fa molt de temps es va proposar fer l'arenyenc Jordi Bilbeny. Un regal dels Déus pel país -si m'ho permeteu-: un valent que no té fe en les novel·les de duro i recela de les llibreries que han estat exposades massa temps a l'ombra del vent de les Espanyes.

És el nostre Indiana Jones: un aventurer capaç d'anar pel carrer amb gorra de llana amb borla i birret de color kiwi que reflecteix una personalitat única, extravagant, si voleu, però despuntant a la vegada. Un català que des de la fascinació refà el trajecte que ens ha portat als nostres dies seguint rastres i senyals que han estat ocultats i enterrats sota una gruixuda capa de pols.

Els seus estudis han pogut desembullar l'origen de l'almirall Colom i la seva relació amb la casa reial catalana, i ja són avalats sense reserves per altres historiadors internacionals totalment aliens al conflicte Catalunya-Espanya i, per tant, totalment objectius. Però la seva feina no acaba aquí. Encara hi ha llum a la llibreria de can Jordi Bilbeny i entre tasses de cafè aromàtic dilata la història assenyalant amb el dit als quatre vents la faramalla i xerrameca dels relats tergiversats pels espanyols.

Descobrir les llacunes històriques que evidencien enganys sobre l'origen d'en Sirvent i la desaparició de l'exemplar del Quixot escrit en català, els misteris que amaga l'escut d'armes d'en Leonardo i, en general, la censura que oculta els èxits de personatges dels països catalans, el converteixen en una amenaça pel govern espanyol. De moment aquests cretins es limiten a intentar ridiculitzar el treball d'en Bilbeny, amb somriures burletes i titllant-lo de boig i d'oportunista compulsiu, però, a la vegada, el miren de reüll, amb la mala cara d'aquell que se sent amenaçat i descobert.

Si en Bilbeny aconsegueix desentrellar més misteris que dobleguin els puntals de l'imperi de les Espanyes, que Déu l'agafi confessat, perquè l'ombra de la baioneta pot acabar per sentenciar-lo. El govern català hauria de protegir i donar tot el suport que calgui a l'Institut Nova Història per esvair l'amenaça de la confraria de poders fàctics que, quan es vegin del tot desolats, poden caure en la temptació d'incórrer en la violència " justificada" d'estat (por el bién de la patria española).

Estic segur que en un futur el país reconeixerà amb tots els honors la gran tasca d'algú a qui no li va tremolar la mirada quan va veure què hi havia més enllà de l'ombra de la necròpolis històrica.

David Morgades
octubre 14, 2011 |