ARTICLES » 26-02-2022 | MEMòRIA HISTòRICA
 1994
|
Més del 90 per cent dels manuscrits cavallerescos de l'Edat Mitjana s'han perdut
Tot just si es conserven sis de cada deu textos medievals en anglès, encara que els casos d'Islàndia i Irlanda han sorprès els investigadors. Article a la Vanguardia d'En David Ruiz Marull.
La història del Rei Artur i els Cavallers de la Taula Rodona és coneguda a tot el món. Un relat heroic que inclou amor, lluita, màgia, espases... i que ha enlluernat milions de persones des de l'Edat Mitjana. El seu cas, però, no és habitual.
Investigadors de les Universitats d'Anvers i Oxford estimen que el 90% dels manuscrits medievals sobre cavalleria i aventures s'han perdut amb el pas del temps. En el cas dels textos en anglès, per exemple, sis de cada deu manuscrits han desaparegut o s'han destruït, segons expliquen en un article publicat a la revista Science .
Hi ha, però, un cas paradigmàtic: més de tres quartes parts de les històries medievals en islandès i irlandès han sobreviscut fins ara, generant en un patró inusual que suggereix que els “ecosistemes” de les illes van ajudar a preservar la seva cultura.
“Creiem que més del 90% de les còpies manuscrites medievals de narracions heroiques i cavalleresques s'han perdut, que més o menys correspon a l'escala de pèrdua que els historiadors ja havien estimat utilitzant diferents enfocaments. A més a més, descobrim que un 32% de les obres han desaparegut completament al llarg dels segles”, indiquen els especialistes.
La taxa de supervivència, tot i així, sembla estar vinculada directament a l'idioma en què aquests textos van ser escrits. “El nostre estudi revela que la tradició irlandesa de ficció narrativa medieval es conserva millor mentre que l'anglesa va patir les pèrdues més greus”, diu la doctora Anna Kapitan.
Coneixem al voltant del 81% dels romanços i contes d'aventures irlandeses medievals, però només el 38% de les obres en anglès. De la mateixa manera, sobreviu al voltant del 19% de les còpies de manuscrits irlandesos medievals, però només el 7% dels anglesos”, afegeix.
El rei Artús derrotant els saxons (segle V-VI)
El doctor Daniel Sawyer, especialista en literatura medieval d'Oxford, apunta que els textos en anglès han patit diferents revessos amb el pas dels segles. “Podríem culpar la dissolució dels monestirs durant el regnat Enric VIII, un procés que va dispersar grans biblioteques de manuscrits medievals. Però les històries heroiques en anglès poques vegades apareixen als catàlegs de les biblioteques dels monestirs i convents”, explica en un comunicat.
“Una altra explicació possible podria ser el prestigi limitat de l'idioma i la relativa insignificància d'Anglaterra durant l'Edat Mitjana. L'anglès ara s'aprèn com a segon idioma a tot el món, però a l'època medieval va tenir poc prestigi internacional i poques vegades es va aprendre més enllà d'Anglaterra”, assenyala.
A més, un fet històric va tenir especial incidència a la literatura anglesa. La conquesta normanda l'any 1066 va convertir el francès en una llengua important a la mateixa Anglaterra. "Fins i tot era més prestigiosa ja que estava vinculada als nous governants", diu Sawyer.
De fet, si sumem les ficcions escrites en francès normand a Anglaterra a les evidències en anglès, la taxa de supervivència s'assembla més a altres idiomes. Això mostra la importància de l'idioma importat per a la cultura anglesa i suggereix que les històries heroiques en francès normand i en anglès van formar una tradició connectada”, apunta.
En contraposició, els investigadors han descobert que es coneixen tres de cada quatre romanços medievals i contes d'aventures en prosa i vers islandesos (o el 77%), però només se n'han preservat un de cada sis manuscrits d'aquestes obres (17%). Aquestes sagues llegendàries són les que tracten sobre les aventures d'herois escandinaus com Sigurður l'assassí de dracs o el llegendari governant Ragnar Lóðbrok, que s'ha fet viral actualment gràcies a la sèrie Vikingos.
“Gran part de la literatura narrativa de l'Edat Mitjana europea s'ha perdut al llarg dels segles a causa de la degradació i la destrucció física dels manuscrits, inclosos els incendis de biblioteques. Però les literatures insulars, com les d'Islàndia i Irlanda, mostren una persistència cultural sorprenentment forta”, conclouen.
Barcelona
David Ruíz Marull
La Vanguardia
18 de febrer del 2022
Enllaç
Autor: David Ruiz Marull
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Amic Amadis, no aspiro a res…de fet l'academia no m'interessa…Vaig molt mes enllà….Només espero a que es compleixi la darrera conclusió que us proposava…
Edmund , aspirar a que l'Academia oficial reconegui res es com aspirar que el lladre et torni el robar.Hi son per justificar l'estat que els paga. En Amadis tot es catala, llevat les drogues que es pren l'Academia :)
Edmund , aspirar a que l'Academia oficial reconegui res es com aspirar que el lladre et torni el robar.Hi son per justificar l'estat que els paga. En Amadis tot es catala, llevat les drogues que es pren l'Academia :)
D'altra banda pensa només una cosa Amadis….
Donant per fet que apareguessin els originals, i quedes demostrat que són redactats en català, creus que l'academia i la oficialitat estatal ho reconeixeria….? Tenim el precedent d'en Tirant…i la feina aclaparadora d'en Bilbeny al seu llibre inquisicio i decadencia…
…..la resposta doncs es clara…. L'amadis continuaria sent literatura cavalleresca castillana.
Conclusió: nomes podrem recuperar la nostra identitat quan desaparegui l'estatpanyolcastillàeuropeu
Bon dia tot el dia … verament m'embalo Amadis. No t'ho prenguis malament….Només hi ha dues certeses:
- la històra oficial és mentida
- els llibres orignals de l'amadis han desaparegut
Conclusió: mai sabrem la veritat
Per tant, amb aquesta tesitura i fora bromes, per mi és del tot irrelevant per no dir estèril i inutil, escatir o discutir si rodriguez montalvo era catala o no, era viu, o mort, o no va existir mai…. Ja que es palmari que ell no és l'autor….jo nomes intentava treure ferro a l'assumpte caricaturitzant aquest r.montalvo com a representant de la censura inquisitorial instaurada de fet i de dret per ferran II….
Edmund t'enbales massa ;) rodriguez de montalvo diuen es de medina del campo, mort quan tenim publicacio de 150i8 de saragossa. Amadis deu tenir diversos llibres abans i la versio de saragossa en castella la fan els gualba .Cal tenir al cap que saragossa es part de la confederació catalana i en l'epoca encara si deu parlar catala.
Resposta amb educació:
En Rodriguez de Montalvo, si es que va existir, no era més que un censor poruc i botifler d'en Ferran II, que com molts d'altres van gaudir de l'expoli inquisitorial dut a terme per l'aparell d'estat apropiant-se obres catalanes i occitanes, en genocidi de la nació catalana….va ser mestre i gran predecesor d'en lope de vega, l'autor menys autor de tots.
…. Com és que un cartògraf reial portugués de portugal, compatriota de l'autor portugues de l'amadis, va fer un mapa mundi al 1573, al que hi dibuixa una senyera com un pi de gran al bell mig de california?….i es clar, com que es la unica senyera que hi llueix a tot el continent americà…. Doncs tot es de castilla i portugal, oi?
Amadis de Gaula... un altre robatori més....
Castillans i portuguesos es barallen per atribuir-se l'autoria d'aquesta obra mestre catalana dels llibres medievals de cavalleries....patètic!
Una història que te lloc a les illes britàniques....amb estètica i referències aquitanes i occitanes ( recordem que una de les àvies d"en Ricard cor de lleó era occitana- academia pura)
I sabem per la propia academia que les illes britàniques mai van estar sota influencia portuguesa o castillana, i enacara menys quan es va escriure el llibre amadis....però sí sota influència catalana....recordeu la peterhouse de cambridge oi?.... i la vibculació palmaria entre la casa reial anglesa i el casal de barcelona, impropiament anomenat corona d'aragó oi?... fins i tot es van casar hereus reials d'aquests casals ( enric i caterina, oi?)
A més, es molt però que molt curios i alhora significatiu el fet que al propi llibre V de l'Amadis es faci referència al territori així anomenat com California.... territori que tampoc mai va estar sota influencia portuguesa, ni castillana, en el moment d'escriure's el llibre.....bé més tard castillana sí, però molt més tard....Concretament i oficial el primer castillà va ser un tal Gaspar de Portolà, un botifler i traidor de mena originari de Balaguer, que ven entrada la segona meitat del segle XVIII va ser anomenat gobernador pel virrei castillà esdevingut després que el borbo felipV destruis la nostra nació....
La gran pregunta:
Com s'explica que els castillans de finals del segle XV i principis del segle XVI, sense saber el significat del nom propi del personatge ( n'haguessin dit Amadizo de Gaula) i sense haver possat un peu a la costa oest dels eeuu fins ben entrat el segle XVIII, un cop impossat l'absolutisme despòtic del gavatxo borbo felip V, poguessin escriure al 1508 l'Amadis de Gaula fent referència literal al territori nordamerica dit California?....
Si entenem que Espanya som els catalans s 'enten millor la perspectiva.
Amadis es obvi, com va indicar jordi bilbeny , el nom ho diu tot. Hi ha una comunicacio simposi Areny on amplia tema .Pero ho son totes llevat de romancos que si son castellans.El cicle amadisos es mes complexe en gran part es un unic autor. Pero totes les castellanes gairebe son traduccio del catala o de fora vía catalanes.
Vejam si us animeu a contestar... amb educació, és clar.
Resposta: doncs perquè la novel la castellana de cavallería deu ser imitació, plagi o robatori de la novel la catalana de cavallería. Podría ser que l Amadís de Gaula dos la traducción d una novel la catalana o occitana?
També han desaparegut tots els llibres de cavallería catalans, sí 3s que han existit mai, i el Curial i Güelfa ha romàs ocult durant segles. Tanmateix, com que la novel la de cavallería es la passa anterior de l evolució vers la novel la cavalleresca, i en català conserven el Tirant i el Curial, ¿Com és possibles que conservem en català l evolució final del procés de la novel la de cavallers i ens falta l inicio del procés, que és la novel la de cavallería amb totes les seves aventures fantàstiques?