Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 17-11-2020  |  MEMòRIA HISTòRICA
3272

Un espoli inexistent

L’Antoni Moliné ens explica en aquest article per què les obres guardades al Museu de Lleida provinents del monestir de Sixena no són fruit de cap mena d’espoli.

Funcionaris traient obres d'art del Museu Diocesà de Lleida custodiats per la Policia Nacional

La idea que des de l’Aragó i l’estat espanyol han intentat fer creure a l’opinió pública que les obres d’art custodiades al Museu de Lleida i posteriorment obligades a retornar al monestir de Sixena, eren fruit d’un espoli (o robatori) sembla que ha quallat, com sempre que es tracta de desprestigiar Catalunya. Ni de bon tros és veritat. Tot seguit, de forma sintetitzada, explico què va succeir en realitat.

El 10 d’abril de 1972, la comunitat de religioses Santjoanistes de Sixena, prèvia autorització del Bisbe de Lleida, decideixen traslladar-se, definitivament, al convent de Barcelona i després a la seu conventual de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). La comunitat vengué, entre 1983 i 1992, la totalitat del patrimoni artístic a la Generalitat, operació que es va realitzar mitjançant la mare priora de Valldoreix, alhora la federal de l’orde, que comptà amb el vistiplau dels prelats de Lleida, Barcelona i del Vaticà.

El 21 d’abril de 1983, la Generalitat adquirí quaranta quatre peces per un valor de deu milions de pessetes. Una segona venda es formalitzà el 17 de desembre de 1992, comprenent un lot de dotze objectes per un muntant de vint-i-cinc milions de pessetes. Aquesta darrera venda a nom del Museu d’Art de Catalunya.

Feu la suma i arribareu a concloure que la comunitat de Santjoanistes, es va endur una picossada, en aquell temps, més que important.

Com a cloenda, unes preguntes que em vénen al cap. Si aquestes compres haguessin estat realitzades per qualsevol altra comunitat, el jutjat, encarregat del cas, hauria donat ordre de retorn amb la intervenció de la Guàrdia Civil? Que cadascú en faci la seva pròpia lectura. Una altra: la Generalitat ha fet tot el possible per deixar incòlume l’honestedat de Catalunya? Tinc la sensació que tothom ha callat. Llavors, el repetit espoli on és?

Cada vegada estic més fastiguejat de la política i els polítics.

Antoni Moliné

Podeu trobar en línia aquest article a l’enllaç que ve a continuació:
https://liniaxarxa.cat/linialescorts/opinio/un-espoli-inexistent/


Imatge de portada:
Les prestatgeries buides on hi havia algunes de les obres de Sixena al Museu de Lleida/ACN



Autor: Antoni Moliné




versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    35165

    Aconseguits 150€
    de 8000€
    Queden 22 dies

    Més informació
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un...[+]
    La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
    Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
    En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La...[+]