ARTICLES » 09-03-2011 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
18704 lectures
|
Més sobre el Port de Pals
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el mapa topogràfic i geològic de Pals i en treu la conclusió que sí que n'hi havia: que Pals tenia port al segle XV, des d'on hauria salpat la primera expedició d'En Colom.
Farà ja uns quatre anys que la meva germana, un dia d'estiu em va dir: "Saps que n'hi ha un que va dient que en Colom va sortir de Pals?". – "Però que dius? –li vaig contestar jo–. Si a Pals no hi ha port". I és veritat: a Pals no hi ha port. Però potser n'hi havia.
Què era un port al s. XV? Aleshores no hi havia un port tal com l'entenem ara. Els vaixells varaven davant la platja; segurament hi havia una barca que et venia a buscar, hi havia aigua i menjar, el taller d'un mestre d'aixa, pescadors i, segurament, una taverna.
Hauríem de pensar que el port més gran seria el de Barcelona; però, si en veiem un gravat, observem que el vaixells varaven davant la platja i prou sort si hi havia un petit espigó per protegir-se del vent de llevant.
Barcelona i el port vistos de Montjuïc |
Així, veiem que els ports no eren més que la platja i, amb una mica de sort, amb el temps s'hi va construir un espigó pel costat de llevant, per protegir una mica els vaixells. Però també qualsevol entrada de la costa podia servir de recés per resguardar els vaixells.
Aleshores, si fem la hipòtesi que en Colom va sortir de Pals, anem a veure la Platja de Pals si hi podia haver un port o no.
La platja de Pals s'anomena el Grau, denominació que trobem a molts altres indrets de la costa i que ens consta que funcionaven com a port, com són el Grau de València, el Grau de Castelló, Es Grau de Menorca, el Grau de Vinaròs, de Gandia, de Moncofa i Nules, Burriana, Cullera i algún més.
A més, podem veure que tots el topònims amb la denominació de "Grau" es corresponen a un mateix patró: un port, al davant o dins d'una albufera, aiguamolls, estany o desembocadura d'un riu –de fet, un bon lloc per resguardar les naus–.
Però, respon el Grau de Pals a aquest mateix patró?
Si observem el plànols antics de Pals, fins ara havíem vist que s'intuïa una entrada del mar davant de la vila. Però aquest estiu vaig anar a fer una visita al Monestir de Poblet i, potser per vici, ho vaig anar fotografiant tot.
A la sala que correspon a l'antic despatx de l'abat, hi ha un mapa de Catalunya del 1720, que també vaig fotografiar.
El seu autor és un tal Josep Aparici, que el va fer per encàrrec de Felip V i diu "añadidos algunos lugares al presente año de 1769".
Al plànol hi podem veure ben dibuixat l'Estany de Pals, una albufera alimentada pel Daró i amb sortida al mar i també la torre de Pals (actual Torre Mora) que faria de far o referència per l'entrada del port.
Després de veure aquest mapa, podem mirar ara el planells actuals de Pals de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que són els millors que hi ha, tant topogràfics com geològics.
L'aplicació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya que hi ha a internet permet superposar el mapa topogràfic i el geològic, de manera que podem veure les imatges del subsòl, i es veu perfectament on eren els sediments salins, resta de l'antiga entrada del mar, i que representen perfectament on era el port de Pals.
Mapa topogràfic de Pals |
Mapa geològic de Pals |
Superposició del mapa topogràfic i geològic de Pals |
La situació general del port de Pals seria aquesta, delimitada pels sediments salins indicats en color rosa en el mapa geològic.
Primer hi trobem una entrada oberta del mar que seria un primer lloc de protecció per les naus, i els Masos de Pals (antigues cases de pescadors) a la vorera sud.
S'hi observa que ens trobem amb una entrada del mar fins a un pas més estret entre el Mas Gelabert i el Mas Pinell. Aquesta entrada interior arribava fins al Moli de Pals, que tancava un estany o aiguamolls alimentats pel Daró.
Ara tenen força sentit les cròniques que descriuen que es podia navegar fins el Molí de Pals, fet que amb les imatges es veu evident.
El resultat seria un paisatge molt semblant al que tenim actualment a "Es Grau" de Menorca.
Es Grau de Menorca i l'albufera |
Al meu entendre, el port va desaparèixer per raó del desviament del Ter (al mapa geològic surt el Ter nou i en el de Poblet el Ter vell que desembocava davant de l'Estartit), a la falta d'aigua del Daró i per l'aprofitament dels aiguamolls com a lloc de cultiu.
Ara, a la vista de tot el que acabo d'exposar, podem assegurar que a Pals no hi ha port... però n'hi havia!
I això tot sol demostra que en Colom i tota la expedició van sortir de Pals?
Axó sol, no. De fet, jo m'he preguntat molts cops per què van sortir de Pals, i no de Palamós, Mataró, Badalona o Barcelona. Però aquesta, ja n'és una altra història.
Albert Fortuny
Enginyer Industrial
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya
Febrer del 2011
Autor: Albert Fortuny
versió per imprimir
http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1478/rec/12
Albert, veig que l'article està datat del març del 2011, un any i mig abans que jo contactés amb l'INH. I és curiós però sense haver-ho llegit abans veig que hi escrius quasi bé el mateix que deia jo, tres anys després, pensant en el que eren aleshores molts "ports" antics que no tenien ports naturals: que es feia servir la platja per emmagatzemar les mercaderies, amb els vaixells més lluny i que el dit Port de Barcelona era tal com el veig en el gravat.
. Si hagués llegit l'article aleshores no hauria dit tot allò que vaig dir; hauria vist els mapes i el veritable port de Pals tal com surt a les imatges que es mostren.
Després del 2011 ha plogut molt i ens has corroborat de manera magnífica, sobretot a la conferència de la 2ª Universitat d'estiu de Montblanc, la veracitat de les investigacions demostrant la versemblança del port de Pals i la conseqüent sortida de Colom amb les seves tres naus, cap a les Índies.
Queda ja alguna cosa per demostrar, al respecte?
Permeteu-me dos exemples actuals. Del Topònim "Grao/Grau" el Grao de Castelló (al Port) ja sabeu que la ciutat, és a un parell o tres kilòmetres a l'interior del seu port.
El Grao de Gandia (el seu port) és a potser, a uns quatre kilòmetres de Gandia ciutat.
També és curiós que els americans acabin construïnt Radio Liberty d'on probablement en Colom va partir en el seu primer viatge. Vés que no sigui un argument de màrqueting...
http://www.raremaps.com/gallery/enlarge/22525 En aquest enllaç hi ha un mapa de catalunya dePascual porta i margarit 1867, on encara s'hi pot veure el port de pals.Es d'una colecció privada d'en Barry Lawrence Ruderman.Salut
A Occitània, al límit entre Lleguadoc i Provença trobem El Grau del Rei, (lo Grau dau rèi) El port més important de la corona francesa al mediterani a la seua època. Com sabeu tots el català i l'occità a l'edat mitjana era considerada la mateixa llengua i cultura. El sistema d'estanys aiguamolls i albuferes i ports a Occitània seria la mateixa que a la costa catalana.
Molt curiós, perquè a més cal recordar que just davant Es Grau a Menorca hi ha una illa anomenada "Illa d'en Colom".