Sopar P.Maning-Mat.Elna

Els que no van venir al sopar s'ho van perdre, com va dir l'Albert Fortuny, ens pensavem que seria un rotllo i l'Assumpta ens va explicar coses que tothom hauria de conèixer, molt emotiu..

Copiat d'Internet..sobre la Maternitat d'Elna...

La maternitat d'Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra.

Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li només el caparró. L'arena li feia de manta. Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana.

Jo estava embarassada i només el fet de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.

Mercè Domenech (Portbou 2004)

Assumpta Montellà i Carlos (Mataró,1958) és historiadora. Ha fet incursions en la creació literària en forma de petits relats i en
articles de premsa, però la seva veritable vocació és mirar i remirar papers, burxar en la memòria de la gent, parlar i escoltar la història menuda per poder descriure després el pols del seu país. La maternitat d'Elna (Ara Llibres) és el seu primer gran treball publicat sobre investigació històrica.