Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 03-05-2012  |  PROJECTE LLEONARD
7465

Beatriu d'AragĂł i la llengua que parlaven les princeses d'AragĂł a ItĂ lia

A través d’una comanda de cartes feta per Beatriu d'Aragó, reina d'Hongria, en llengua catalana, en Francesc Garrido extreu unes quantes conclusions sobre la llengua parlada per les princeses del casal d'Aragó a Itàlia

Tot llegint el llibre Beatriz de Aragón Reina de Hungría, escrit per l'hongarés Albert Berzeviczy el 1908 ("Beatriz Királyné. Magiar Történeti". Ëletrajzok 24, Budapest), i traduït per en Luis de Terán, observo que a la pàgina 59 hi diu:

"Las mujeres de la casa de Anjou eran ya conocidas como jugadoras apasionadas. No se puede, sin embargo, saber hasta dónde llegó la afición de Beatriz en el juego, y si esta pasión fue una de las causas de sus deudas. No conocemos más que un hecho, la índole puede dar alguna luz sobre este asunto: se trata de la compra de ciertas cartas, el uso de las que no estaba prohibido por la policía (3)".

La comanda del joc de cartes ens ha arribat fins als postres dies. L'autor la recull a la nota 3. És aquesta:

Clar i catalĂ : Beatriu d'AragĂł, la que seria Reina d'Hongria, demana "Hun joch de cartes dit trhiunfos". Aquesta dada es pot llegir a la "Cedola d. T. Ar., pĂ g. 208, vol. LXVI".

Amb anterioritat, a la pĂ gina 4, Berzeviczy ja ens ha informat de qui eren els avantpassats del Rei Ferran, i que aquest era fill bastard del MagnĂ nim:

"Pero el nacimiento de Fernando estaba envuelto en el misterio, el mismo origen de su madre no estaba claro, y algunos han buscado el padre de ésta no en el trono, sino entre las clases más bajas, entre los españoles, los turcos, incluso los negros. Sin embargo, combinando las fechas, podemos tener por verosímil que era hijo natural de Alfonso y Gilardona Carlino, noble dama de Valencia, que fue después casada por el rey con Gaspar Revertit, de Barcelona. Fue siempre ella considerada por Fernando como su madre, respetada como tal, y habitaba con su hijo en Castel Capuano, en Nápoles, cuando el cambio de reinado. Es probable que Beatriz naciera también en esta fortaleza".

Caram!. La mare del rei Ferran de Nàpols era una valenciana que el mateix rei Alfons el Magnànim va casar amb un barceloní i, a més a més, ella s'estava amb el seu fill Ferran a Castell Capuano. A mi, tot m'indica que en Ferran parlava amb la seva mare en català; i si encara fos probable que Beatriu naixés a Castell Capuano, possiblement va conviuere amb la seva àvia. Potser totes dues jugaven a "triomfs".

Però hi ha una altra bona dada en aquest llibre. Una vegada Beatriu ja és reina d'Hongria i la seva germana Elionor és Duquessa de Ferrara, en Ferran, rei de Nàpols es casa per segona vegada.

A la pĂ gina 128, Berzeviczy en explica que

"el príncipe Alfonso había marchado a Barcelona con un brillante séquito para traer a Nápoles a su futura madrastra Juana de Aragón, que iba a casarse en septiembre del mismo año, con el rey de Nápoles, a la sazón viudo".

Alfons és el fill d'en Ferran de Nàpols i Joana d'Aragó és la germana d'en Ferran II el catòlic.

Sabeu qui els va casar? A la pĂ gina 131 s'hi diu:

"Las fiestas de boda de Fernando, que se celebraron en Nápoles, en Septiembre y Octubre del mismo año, y en el que dio la bendición nupcial el cardenal Rodrigo Borgia; más adelante Alejandro VI, que procedió también a la coronación de la nueva reina…".

La història oficial diu que Ferran i Joana es van casar el 14 de setembre del 1476.

Observo molt protagonisme de persones catalanoparlants. Per una banda, tenim la mare d'en Ferran, la valenciana Gilardona Carlino, el rei Ferran de NĂ pols, la reina Joana de NĂ pols, que s'estĂ  a Barcelona, i, per acabar-ho d'adobar, apareix Roderic Borja, que casa la parella i corona la reina.

Tot això m'ha fet recordar dos articles que he publicat en aquest mateix web. El primer, que porta per títol "Lluís Vives parlava la mateixa llengua que Caterina d'Aragó", on Vives ens diu que Caterina i ell parlaven la mateixa llengua i que ella era compatriota seva; i el segon, que s'intitula "La relació entre Caterina d'Aragó i Joana de Castella", on es pot veure com Carles V envia un missatge des de Molins de Rei a Na Caterina, que ja és reina d'Anglaterra, en una llengua que a mi em sembla una barreja de català i francès. No en castellà.

Beatriu tenia fama de ser una princesa atractiva. Berzeviczy ens informa que Francesco Laurana va utilitzar Beatriu 13 vegades de model (p. 65). Diu, en aquest sentit:

"Se sabe que Laurana trabajó desde 1472 a 1474 en Nápoles para la corte [...]. Cornelino de Fabriezy ha demostrado que Lauranna es el mismo Francesco Azzarra [...]. M. Wilhelm Rolf después de investigaciones muy extensas y profundas llega a la conclusión [...] que Beatriz sirvió trece veces de tema para el arte de Lausana".

A mi em sembla que a la Beatriu, l'han deslocalitzat. De les 13 vegades que va servir de model, segons Rolfs, només una vegada queda clar que és ella, i està desconeguda. Encara no entenc quin interès ocult pot amagar-se en el fet de deslocalitzar-la.

La imatge que afegeixo en aquest article és la reconstrucció d'un bust, obra d'en Francesco Laurana, que va ser destruït a la 2a Guerra Mundial a Berlín, i del qual en Rolfs diu que és el bust de Na Beatriu d'Aragó (photo by Frederick Muller at A&V, London). A sota del bust s'hi pot llegir això: : "The sitter has been tentatively identified as Ippólita Maria Sforza, the wife of king Alfonso II of Nápoles, but this theory is not based on any secure evidence" (diuen que és Ippòlita Maria Sforza, però no n'hi ha cap evidència certa).

Amb el que he exposat fins aquĂ­, ara podem recapitual i adonar-nos que:

A la cèdula de la Tresoreria Aragonesa hi ha una petja clara que ens dóna entenent que Na Beatriu d'Aragó, que més tard fou reina d'Hongria, emprava la llengüa catalana a Nàpols; la mare del rei Ferran de Nàpols era valenciana i s'estava amb ell a castell Capuano; a la qui seria reina de Nàpols (Joana, germana d'en Ferran II el catòlic), la van a buscar a Barcelona i Roderic Borja la coronaria. Si a tot això hi afegim que Na Caterina d'Aragó, reina d'Anglaterra, era compatriota i parlava la mateixa llengua que en Lluís Vives i que, per tant, Joana d'Aragó, reina de Castella, també parlava la mateixa llengua que en Vives, entenc que els Trastàmara quan van adoptar el cognom dels Aragó també van adoptar la llengua dels Aragó: el català.

El Regne de Nàpols com a extensió de la corona catalana i per la seva proximitat a Roma va esdevenir per força l'epicentre de la Nació. Les grans famílies –el Aragó, els Este, el Sforza etc., etc.– es barallaven i feien aliances al voltant del poder vaticà.

És pertinent pensar que a la Península Ibèrica els Aragó i les altres famílies influents tindrien les seves naus i els seus palaus a ran de mar, a Alacant, a València, a Barcelona, pròximes a Nàpols i pròximes a Roma. Encara no entenc com Felip II va cometre l'error de posar la capital dels Regnes hispànics a Madrid, per on no hi passa cap eix econòmic, i on s'han de construir eixos artificials any sí i any també.

Per acabar, voldria afegir una dada que m'ha cridat l'atenció. A diferència del que succeeix entre la reina Caterina d'Anglaterra i la reina Joana de Castella, he llegit que existeix correspondència entre Beatriu d'Aragó i el seus germans, especialment amb Elionor d'Aragó. Potser caldria que algun filòleg o lingüista la revisés.

Francesc Garrido Costa




versió per imprimir

  1. fraga
    19-01-2013 18:50

    lo que hablaban era fragati osea aragones.vale de mentiras

  2. LluĂŻsa
    11-05-2012 20:01

    Això que dius es una explicaciĂł que sembla lògica però no ho Ă©s. Els ports de mar eren les autopistes i, o els aeroports en aquells temps. A on ses vist una capital sense aeroport. Jo penso que Felip II es va quedar a Madrid perquè els castellans el deixaven fer, no li posaven cap impediment, en canvi a Catalunya hi havia unes corts, havia de demanar autoritzaciĂł per fer segons que. Felip II, segons he llegit per aquestes pĂ gines, estava fins el cap d’amunt dels catalans i les seves normes. Estic d’acord en que posar la capital dels regnes hispĂ nics a Madrid va ser un error i la prova la tens que ara fa poc aquell polĂ­tic anomenat Peces Barba es va preguntar pĂşblicament si no haguĂ©s estat millor quedar-se amb Portugal que amb Catalunya. Imaginat una capital del Regnes hispĂ nics a Lisboa que estĂ  enfocada cap el nou mon. Quantes guerres contra Catalunya i quants bombardejos sobre la ciutat de Barcelona s’haguessin estalviat. Ens ho fan passar molt malament, però ells no acaben de tirar endavant. Ara mateix continuen construint el gran Madrid. Ens arruĂŻnaran, però ells tambĂ© s’arruĂŻnaran. Si amb tants segles, amb tot el poder a favor de Madrid, Barcelona no ha parat de fer-l’hi ombra, no se que mĂ©s han de fer. A mi el que m’agrada d’aquest article Ă©s que Beatriu d’AragĂł parlava en catalĂ  i que s’assembla a la Dama amb un ermini

  3. Jaume RoldĂłs
    11-05-2012 17:37

    Diu en Francesc Garrido: "Encara no entenc com Felip II va cometre l'error de posar la capital dels Regnes hispànics a Madrid, per on no hi passa cap eix econòmic, i on s'han de construir eixos artificials any sí i any també." Tinc una hipòtesi. Feu una prova: Obriu el GoogleEarth i traceu una línia recta entre Barcelona i Lisboa, busqueu el punt mig i...voilà. La interpretació que en faig és que catalans i portuguesos s'havien repartit el món i la capital no podia ser ni Barcelona ni Lisboa; per tant, al mig. I com que no ens agrada viure a la Cort, ens fan el llit; i aquí comença la nostra decadència.

  4. Joan S.
    07-05-2012 20:16

    Ui, fins i tot surt la dona de Maties CorvĂ­ a parlar catalĂ ? Penso que hem de recuperar els nsotres personatges i sense tenir en compte tot a mena de menyspreus que ens han fet durant segles. Potser ja Ă©s hora que ens alcem

  5. Jordi Calvet
    04-05-2012 20:34

    Sospito doncs que vaig bé...

  6. LluĂŻsa
    04-05-2012 19:18

    Aquesta es la qĂĽestiĂł

  7. Jordi Calvet
    04-05-2012 17:35

    Creieu que s'hi assembla a la "Dama amb un ermini"?

  8. Joan Manel
    04-05-2012 14:23

    Segons el meu oncle que és de Catània (Sicilia) sempre ha senti dir que a la Sardenya els més vells parlaven espanyol.

  9. Francesc
    04-05-2012 10:38

    Segur que eren tan guapes aquestes princeses? Amb tanta consanguinitat....

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19636
PresentaciĂł de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la BĂ­blia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin Ă©s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quins fets ens narren els vitralls d'aquesta catedral belga? Com s'hi ordenen els escuts d'armes i els sĂ­mbols?...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]
En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]