ARTICLES » 07-01-2014 | COLOM, CATALà
13428 lectures
|
Coincidències numèriques entre Cristóbal Colón (genovès) i Joan Colom i Bertran (barceloní)
A partir de les dates de naixement i mort d'En Joan Colom i Bertran i d'En Cristóbal Colón, l'Ivan Giménez arriba a la conclusió que som davant d'un mateix personatge històric
Arran d'un document de l'any 1484 on s'anomena quondam En Joan Colom i Bertran (nascut vers el 1414 i mort al 1484), i, entenent que seria l'any de la seva mort oficial, sorgeixen un seguit de coincidències numèriques entre el descobridor genovès Cristóbal Colón (nascut entre 1436 i 1451 i mort al 1506) i el seu possible desdoblat barceloní –defensat pels estudis d'En Jordi Bilbeny i En Luís Ulloa, entre d'altres–.
No és un fet aïllat, quan comparem personatges vinculats al descobriment i a la conquesta del Nou Món, que hi observem un seguit de similituds entre si; en aquest cas, els anys de naixença i defunció.
Exemples:
Hernán Cortés neix l'any 1484 i traspassa al 1547. Segons els estudis d'En Pep Mayolas, el seu desdoblat seria Alfons VII de Ribagorça. Aquest Alfons neix l'any 1487 i mor al 1550. És a dir, tots dos personatges traspassen a l'edat de 63 anys amb una diferència de tres anys en néixer i en morir.
Martín Cortés, fill d'Hernán Cortés, va néixer l'any 1533 i morí al 1589. Martí de Ribagorça, fill d'Alfons VII de Ribagorça, neix l'any 1525, vuit anys abans d'en Martín Cortés, i mor al 1581: novament, una diferència de vuit anys en relació al Martín Cortés. Ambdós personatges moren a l'edat de 56 anys, amb un desplaçament exacte de vuit anys entre naixement i defunció.
Hi ha molts més exemples per poder comparar, però són investigacions en curs i en el seu moment seran publicades.
En els exemples abans exposats, hi ha una intenció de separar amb exactitud els personatges en el temps. Si aquest desplaçament és intencionat, es pot deduir que darrere de totes aquestes coincidències hi ha una censura que respon a un patró. Llavors, un es fa la reflexió següent: si han desplaçat en tres anys exactes l'Hernán Cortés de l'Alfons de Ribagorça, i en vuit anys precisos els fills d'aquests, En Martín Cortés d'En Martí de Ribagorça, poden haver fet una operació semblant amb Cristóbal Colón i Joan Colom i Bertran?
De les poques dades que tenim amb certesa d'En Cristóbal Colón, una és la seva data de defunció, l'any 1506. Segons l'Andrés Bernáldez, a la seva Historia de los Reyes Católicos Don Fernando y Doña Isabel, puntualitza que el descobridor traspassà "a l'edat de 70 anys, poc més o menys"1. Prenent com a referència aquests 70 anys de vida d'En Colón, poc més o menys, farem les consideracions següents:
Cristóbal Colón | Joan Colom i Bertran | ||
Defunció | 1506 | Defunció | 1484 |
Restem | 70 | Restem | 70 |
Naixement | 1436 | Naixement | 1414 |
Si ens fixem en l'any de naixement d'En Joan Colom (1414), és una casualitat molt remarcable que sumant-li aquests 70 anys, pocs més o menys, ens doni com a resultat l'any on és esmentat en un document com a quondam (1484), és a dir, difunt. Si tota la relació numèrica respon a un patró, fent la comparativa dels anys de naixença i defunció entre Joan Colom i Bertran i Cristóbal Colón, forçosament ens hauria de donar uns resultats similars als dels exemples exposats: el d'Hernán Cortés amb Alfons VII de Ribagorça i el dels seus respectius fills, separats amb un nombre exacte d'anys. Doncs, bé: si prenem l'any de naixença d'En Cristóbal Colón, que segons l'Andrés Bernáldez seria el 1436, i li restem la data en què neix en Joan Colom i Bertran (1414), obtenim que neixen amb una diferència exacta de 22 anys. Fem el mateix amb els anys de defunció (1506 menys 1484), i ens dóna com a resultat uns altres 22 anys. Tornem a veure com ambdos personatges són desplaçats en el temps, ja que tots dos viuen 70 anys, poc més o menys, sobre el paper. És a dir: sembla que en aquest cas hi ha un patró numèric que es compleix igual que en els casos del conqueridor de Mèxic i el seu fill.
Hem dit que viurien uns 70 anys sobre el paper, perquè, en realitat, En Joan Colom i Bertran, si és el descobridor, naixeria el 1414 i moriria el 1506, a l'edat de 92 anys, que són la suma dels 70 anys que li concedeix la història oficial, més els 22 anys del retoc de la censura per desquadrar el personatge real del seu desdoblat.
A tall de cloenda, cal remarcar que aquest joc de coincidències numèriques exactes (22 anys entre les dates de naixement i 22 més entre les dates de defunció) només es compleix, ara per ara, en la comparança entre la cronologia oficial del Cristoforo Colombo genovès i la d'en Joan Colom i Bertran. I això constitueix un indici més, dels molts que ja s'acumulen, per establir que la vera personalitat de l'almirall Cristòfor Colom era la del cavaller, diputat, ambaixador i navegant barceloní Joan Colom i Bertran.
Ivan Giménez
1. ANDRÉS BERNÁLDEZ, Historia de los Reyes Católicos Don Fernando y Doña Isabel; Biblioteca de Autores Españoles-70, M. Rivadeneyra, Editor; Madrid, 1878, p. 679.
Autor: Ivan Giménez
versió per imprimir
"Mi nombre es Cristóbal Colón y soy catalán" - dijo el descubridor al encontrarse con los primeros indios.
"¿Catalán? ¡Que casualidad! ¡Igual que nosotros!" - dijeron los indígenas.
Es curioso porque los números se parecen como un huevo a una castaña.
Toti: Et recomano que si no entens del tot el català, copiis el text per parts i l'enganxis algun traductor (google) i tradueixes al teu idioma (italià?). Bàsicament és el que diu En Lluís. Al llarg dels segles veig com hi ha decenes, fins i tot centenars, de personatges que suposadament estan desdoblats entre sí i tenen aquest mateix punt en comú, separats en el temps a l'hora de néixer i morir en un nombre d'anys exactes. Nissagues senceres! Espero et serveixi el consell del traductor. Salut!
Ai, l'Ivan ja apunta el tema de 1484, amb la doble carambola del 22. Parlava de memòria, havent llegit l'article fa dies. :)
Hola Toti; la gràcia de l'article, és haver trobat una relació numèrica entre els dos personatges Colom que, essent la mateixa persona, a la literatura ha quedat desdoblat a dos. L'Ivan ha agafat varis desdoblaments d'aquests que altres investigadors de l'INH sospiten fermament, i s'ha adonat que hi ha també el mateix tipus de relació numèrica que amb Colom. Aquesta és la gràcia.
La tesi de l'Ivan no casa ben bé amb altres paràmetres, perquè en principi En Joan Colom no era mort el 1484 (això és tot un tema apart) tampoc. Però bé, s'ha de mirar tot més a fons. És una investigació en curs.
La tesi general de l'Ivan, pel que entenc, és que hi ha d'haver un patró numèric per a la falsificació de dates i personatges, que permetés a múltiples censors treballar, amb el pas del temps, cooperativament amb poc risc d'error.
Perdonad que me exprese en castellano ya que no domino el catalán con la suficiente soltura como par expresarme aquí. Entiendo que el artículo dice que debido a que ambos personajes murieron con 70 años, y evidentemente la diferencia entre los años de nacimiento y muerte es la misma Cristóbal Colón es Joan Colom?
Jordi: No t’entenc quan dius que no et quadra cap edat oficial, no ho se si et refereixes a les dates que poso en l’article o a les dates oficials en general. Si és el cas de les que surten a l’article, són dates que les pots contrastar sense dificultat en qualssevol enciclopèdia electrònica o convencional. Respecte al que no creus en un descobridor de 80 o 60 anys, ara em ve al cap un parell d’exemples: Joan II de Catalunya (1398-1479) quan inicia la guerra civil catalana (1462) té 64 anys, quan la finalitzà en té 74 anys. Un altre exemple; Benet XIII (1328-1423) encapçala el Compromís de Casp (1410) a l’edat de 82 anys i el finalitzà amb 84. Perquè no és possible un descobridor amb 78 anys?
No em quadra cap edat de les oficials..ni cap data de neixament...no crec en un descobridor del Segle XV amb 80 0o 60 anys... qui fos el decobridor hauria hagut de neixer com a molt al 1450...
una mica més d'aquestes coses...: http://blogs.elpais.com/historias/2014/01/españa-sin-tizona-y-don-pelayo.html
Ivan, Joan, m'encanta sentir arguments malgrat poder-hi estar o no del tot d'acord, gràcies. D'altra banda Fins quan/Jo/Trinitat... Tot t'ho prens igual. Podries haver contestat sobre Don Pelayo, pero no, et creus més important que el seu fantasma. Llegeix l'article que no et passarà pas res.
Pedrito: Del tema de Don Pelayo no he tingut el plaer de llegir el llibre d’aquest senyor, però ja fa un temps vaig començar a fer observacions respecte aquest personatge, a continuació deixaré aquestes per si algú vol estirar més el fil que ho faci: De Don Pelayo situen el seu any de naixença a l’entorn de l’any 690dC, i la seva defunció l’any 737dC. Doncs bé, si donem un cop d’ull a personatges europeus, observem que Carles Martell (iniciador de la dinastia Carolíngia) neix l’any 686dC i mor l’any 741dC. Tornem a veure com hi ha dos personatges separats a l’hora de néixer i traspassa en 4 anys, però en aquest cas els anys de Don Pelayo queden emmarcats dins dels anys de vida de Carles Martell. Don Pelayo a la batalla de Covadonga l’any 722 evita que els moros avancin cap al nord, amb una diferència de deu anys exactes, Carles Martell a la batalla de Poitiers o de Tours (732) evita que els musulmans avancin cap al nord d’Europa. Don Pelayo és el primer rei d’Astúrias iniciador de la dinastia Astur, Carles Martell és majordom de palau d’Austrasia iniciador de la dinastia Carolíngia. Com una curiositat addicional si ens fixem en el nom d’Astúrias i d’Austrasia són realment similars. A més, vaig tindre una sorpresa agradable llegint una enciclopèdia sobre els orígens d’Espanya que tractava sobre el tema dels reis d’Asturies on citaven a 4 reis Asturians com a reis mandrosos, exactament igual com se’ls hi diu als últims reis dels francs. I veurem que l’últim dels reis mandrosos dels francs abdica l’any 751 i es retirà a un monestir, exactament com passa amb l’últim rei mandrós d’Astúrias que abdica el 791 ( curiosament 40 anys exactes de diferència amb l’altre) i es retirà a un monestir. Ara mateix de memòria i sense els apunts al davant no puc donar més dades comparatives, però hi ha més.Salut!
Fins quan: Considero que tot el territori anomenat com a marca Hispànica (que ens diuen que només era un nom) possiblement era un mateix conjunt i els mecanismes censors se’n encarregat de dividir al màxim tota aquesta extensió i a més a més de desdoblar personatges d’un original nomenant reis, comtes etc... per cada comtat i regne desdoblat. I si vols, fixat amb els primers comtes tant d’Aragó com de Barcelona, llegeix la seva història i veuràs com de similars són. Per cert, en el pròxim missatge contestant a Pedrito parlaré sobre les observacions que estic duent a terme sobre Don Pelayo i el seu possible desdoblat, dóna-li un cop d’ull si et ve de gust, a veure que opines.
Bona Pedrito!. per cert, l'article que has enllaçat conclou amb el desig (utòpic) de trobar un relat de la hstòria d'Espanya que pugui satisfer alhora catalans, castellans, vascos, gallecs... Em demano si els defensors de la historiografia oficial estarien disposats a parlar-ne, sense apriorismes... comencem per ColoM?
Ivan Giménez: em podries aclarar aquesta frase: "Per tot això i molt més, començo a tenir els meus dubtes sobre aquest tema de la unió del Regne d’Aragó i el Comtat de Barcelona"? Gràcies.
Pedrito: ¡vete a tu pueblo!, peró torna ben aviat, eh? La teva tribu ancestral et reclama com a defensor de les esències pàtries catalanes vers els malvats escanyols que només pensan en robar els 16.000 d´Euros anuals del erari públic català!
Fins quan, mira aquests, diuen que Don Pelayo no va existir !!!!! Mare de Deu, que farás tu sense el teu Don Pelayo. Personatge capdal de la historia que tu coneixes i que no es pot tocar. M'extranya molt no veuret entre les critics. Potser allá no queda tan bé el teu paper de "anti-nacionalista" http://blogs.elpais.com/historias/2014/01/españa-sin-tizona-y-don-pelayo.html
Fins quan: Que el comte Ramon Berenguer IV va tindre que esperar fins la majoria d’edat de Peronella per poder-se casar això és evident i és el que ens explica la història. M’has intentat respondre amb lògica el punt que preguntava sobre el risc de la descendència del comte, però el cas és que en cap de les cròniques que he llegit fan menció a cap possible fill bastard i dels seus germans Bernat i Berenguer Ramón moren abans que ell, del primer no saben quan, però del segon mor al 1144. Recordem que Ramon Berenguer IV fa testament sacramental (oral i davant testimonis) dos dies abans de morir, és a dir, en cap moment anterior al testament del 4 d’agost de 1162 deixa constància que si li passa quelcom deixa el comtat al seu germà o fill bastard (abans del 1152 s’entén). A més a més, no me’n passo que Ramir II el Monjo surti del monestir on estava, es casa l’any 1135 amb Agnès de Poitiers, tenen una única filla que evidentment sobreviurà, i Ramir II després de les Capitulacions de l’any 1137 se’n torna al seu monestir on morirà justament 20 anys després. No ho sé, costa bastant de pair. A més, veiem un Romanç d’Alfons el Trobador on diu: El rei d'Aragó, aquell que va trobar, s'anomenava Alfons; i va ser el primer rei d'Aragó, fill d'en Ramon Berenguer, que fou comte de Barcelona, que conquerí el regne d'Aragó i el va prendre als sarraïns. Va anar-se a coronar a Roma; i quan tornava, va morir a Polmon, al burg de sant Dalmaci. I son fill fou fet rei, Alfons, que fou pare del rei Pere, el qual fou pare del rei Jaume. En aquest romanç escriuen clarament que va conquerir (es pot interpretar) no que va rebre en donació. I per últim, que no significa que no tingui més punts per exposar, però per no fer-ho més llarg el comentari, fixem-nos en una curiositat numèrica: Ramon Berenguer III, pare de Ramon Berenguer IV, neix l’any 1082 i mor al 1131. Bé, doncs si ens fixem en l’any de naixement de Ramon Berenguer IV 1113, li restem l’any de néixer del seu pare 1082: són 31 anys. Fent la mateix operació als anys de traspàs observemm que del 1131 al 1162: també són 31 anys. Tots dos, pare i fill, viuen 49 anys amb una diferència exacte de 31 anys al néixer i morir. I per a que vegis que això no és una casualitat puntual sinó un mecanisme emprat per la censura, ara he fet memòria de la conferència que vaig fer de Joan II de Castella i Joan II de Catalunya, on esmentava un cas exacte al que acabo de dir-te del comtes catalans. Prenent a Joan II de Castella (1405-1454) i el seu fill Enric IV (1425-1474) tots dos viuen 49 anys desplaçats en el temps 20 anys exactes alhora de néixer i morir. Per tot això i molt més, començo a tenir els meus dubtes sobre aquest tema de la unió del Regne d’Aragó i el Comtat de Barcelona. Salutacions.
De la donació del petit regne d'Aragó: http://blogs.iec.cat/scej/wp-content/uploads/sites/22/2011/05/5654_DonacionRamiroII.pdf
Ivan: les Capitulacions (matrimonials) de Barbastre, tenen tota la lògica del mòn. En Ramon Berenguer IV tenia que esperar a Peronella tinguès la majoría d´edat en que l´Esglesia pot aceptar el matrimoni entre home i dona católics. L´actual art. 1083 del Codi Canònic mantè, avui encara, aquest precepte: "No puede contraer matrimonio válido el varón antes de los dieciséis años cumplidos, ni la mujer antes de los catorce, también cumplidos". El temps va passar pel comte de Barcelona i futur rei d´Aragó. El regne d´Aragó era una dot amb tota regla, i En Ramon Berenguer tenia que esperar a la majoria sexual de la seva muller. El comte Ramon Berenguer IV és va arriscar a no tenir descendència, veritat, però no sabem si aquest tenia fills bastards reconeguts o no -amb tot el que implicaba-, i si pensaba en el seus germans.
@Fins quan: L’INH no té cap fórmula màgica per fer “Nova Història”. És la pròpia història que ens han explicat, repassada per mecanismes censors, que es contradiu i perd lògica conforme l’anem llegint i estudiant. Ara mateix em ve a la memòria el cas de les Capitulacions de Barbastre, i a veure si algú em pot respondre amb lògica: Com pot ser que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (recordem que el comtat de Barcelona era hereditari), esperi fins als 24 anys (1137) per acordar el compromís, la donació del regne d’Aragó i Peronella, i a més a més esperi uns altres 13 anys per casar-se (recordem que Peronella a l’any 1137 tindria menys de 2 anys)? Si ens fixem el primer fill no neix fins el 1152, és a dir fins que el comte Ramon Berenguer IV té 39 anys. Si fem cas a l’esperança de vida d’aquella època, a la reialesa estaria entre els 40-45 anys. Algú em pot dir com pot ser, que essent hereditari el comtat de Barcelona, s’arrisqui el comte Ramon Berenguer IV a no tenir descendència?
I tant, Roger, la veritat es que no entès res, però gràcies a l´INH i a la seva fòrmula màgica de fer Nova Historia, estic fent un màster d´ Història ad hoc, per refutar teories històriques d´historiadors "acadèmics" esCanyols i escCanyolistes, botiflers (Vicenç Vives, Josep Pla, Fabià Estapé, etc.), "y gente de demás ralea".... que nomès tenen un únic objectiu: Catalunya i els catalans! Moltes grácies per enraonar sobre mi. Petons!
El problema que té Fins Quan és que no ha entès que aquesta pàgina es diu "Nova història". Un pensaria que la història no pot ser nova, però aquí es demostra que no és així. La història pot ser absolutament nova. Felicitats!
Hola a tothom, responent a Fins quan: Dedueixo que no has llegit l’article, sinó no haguessis fet menció de l’exemple de JFK i Lincoln, res a veure. Primerament en aquest cas dels Colom són personatges coetanis separats exactament a l’hora de néixer i morir en 22 anys. Tots dos personatges estan emmarcats en el context històric del descobriment del Nou Món... I a més a més com exemples addicionals menciono al conqueridor de Mèxic, Hernán Cortes i el seu possible desdoblat que seria Alfons VII de Ribagorça, distanciats a l’hora de néixer i traspassa en 3 anys. I per a que vegis que no té res a veure amb l’exemple que has posat dels presidents dels EEUU, veiem que els seus respectius fills i successors també es duen la mateixa diferència a l’any de naixement i defunció, separats en 8 anys, per no mencionar que tan el fill d’un com de l’altre tenen el mateix nom Martí. És a dir, en els personatges que un podria ser el desdoblat de l’altre tenen un mateix denominador comú, estan separats a l’hora de néixer i morir en un nombre exacte d’anys. Per finalitzar podria posar moltíssims exemples més, però si no vaig errat ben aviat es penjarà a la web un article més meticulós sobre les coincidències numèriques entre Hernan Cortés i Alfons de Ribagorça, que potser fins i tot tu mateix, podràs començar a dubte de que siguin coincidències produïdes per l’atzar. Gràcies per comentar.
Aquest article te el mateix esperit que el de Sta Teresa de Jesús. Resulta que hi havia un altre Teresa a Barcelona, segons l´article d´En Jordi Bilbeny de 29-10-2013 (http://www.inh.cat/articles/Una-llegenda-catalana-sobre-Santa-Teresa), i que tenia per nom: Teresa de Cardona i Enríquez, una dona "aristòcrata de la més alta noblesa catalana, amb vincles amb la casa reial". Aquest article d´Iván Giménez es el mateix concepte, però ara en relació a Cristobal Colón. No sóc historiador, tampoc nigromántic, però les coindències numèriques es quelcom habitual al gènere humà. El Pres. Lincoln i JFK van ésser presidents a la dècada del 60 del ss. XIX i XX respectivament. L´assesí del primer va neixer el 1.839, i el del segon el 1.949. Ambdos Lincoln i Kennedy tenen 7 lletras, etc., etc. (http://es.wikipedia.org/wiki/Coincidencias_entre_Lincoln_y_Kennedy)
Fins quan, aquí el terme numerologia té un altre sentit. Cap senit esotèric, es tracta més aviat de regles pnemotècniques emprades pels censors. Altrament, per què és penós? Ho sabries argumentar?
Au, Blavet, que de "numèriques" a "numerologia" és un camí molt estret.. I més en aquest web. Reconec, per això, que tot és un argument penòs.
Segon el Diccionario de l´Institut d´Estudis Catalans, l´entrada "numerologia" vol dir: "Pseudociència que tracta d’explicar misteris i d’efectuar prediccions del futur mitjançant símbols i propietats numèriques". Gran tasca de l´INH troban aquestes "coincidéncies". Enhorabona! I una pregunta, si En Colón va ésser noble, cóm és que un noble tenia necesitat de treballar. No és contradictori tot això? Algú ho havia de dir!