Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 16-01-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
2104

Demostració que el 'Regne d’Espanya' començà el 1870

En Marcel Mañé demostra que el "Regne d'Espanya" -i amb ell la Nació Espanyola- va començar de dret en un any tan recent com el 1870. Durant els dos mil anys anteriors, la denominació "Espanya" era un concepte geogràfic, equivalent a Península Ibèrica. Oficialment, Espanya només té 148 anys d'existència. Comunicació presentada al 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (2016).

Amadeu I de Savoia, el primer rei d'Espanya (1870)

1. Edat antiga
Cap a l’any 196 abans de Crist, els romans dominaven dues zones de la Península Ibèrica. Les van denominar, en llatí, Provincia Hispania Citerior (que comprenia aproximadament els actuals territoris d’Aragó, Catalunya, València i Múrcia) i Provincia Hispania Ulterior (que comprenia aproximadament l’actual sud d’Andalusia).

Devers l’any 27 abans de Crist, el poble romà ja havia sotmès pràcticament tota la Península Ibèrica. La tenien dividida en tres zones, que havien denominat, respectivament, Provincia Hispana Lusitana (que incloïa més o menys les actuals terres de Portugal i Extremadura), Provincia Hispana Betica (que abastava si fa no fa l’actual Andalusia) i, a l’últim, la Provincia Hispana Tarraconensis (que abraçava la resta de la Península Ibèrica). El nom genèric de totes les zones de la Península Ibèrica era Hispania. Ara bé, el més normal era que les zones de la península fossin designades per mitjà del terme Hispaniae: la forma en plural d’Hispania. Amb el temps, Hispania ha passat a dir-se Espanya i Hispaniae a ser anomenada amb el mot Espanyes o les Espanyes.

2. Jaume I
La foto que hem introduït a sota mostra el paràgraf 6 del llibre Crònica o Llibre dels Feyts, escrit pel rei Jaume I (1208-1276). En ell, aquest rei fa un balanç del regnat del seu pare, el rei Pere el Catòlic, després de la seva mort el 1213. Vet ací el que diu, Jaume I de son pare el rei Pere I el Catòlic:

E Nostre Pare lo Rey en Pere fo lo pus franch rey q anch fos en Spanya. És a dir, “EI nostre pare, el rei En Pere, fou el més generós rei que mai fos a Espanya”. Aquest rei va regnar, a la Peninsula Ibèrica, sobre els actuals territoris de Catalunya i Aragó. Jaume I tenia en compte el sentit que els romans havien atorgat al mot  Hispania. Amb el terme Espanya el monarca es refereix a tota la Península Ibèrica.

Al paràgraf 33 del mateix llibre, és a dir la Crònica o llibre dels Feyts, hi apareix l’escrit següent, també confeccionat per l’esmentat rei Jaume I. S’hi referèncien accions esdevingudes poc després del 1213. En el paràgraf, un tal don Ferrando diu a Jaume I:

E a mi sots-ne tengut per lo parentesch que he ab vos, e ab don Guillem de Montcada, perque rey d’Espanya no ha tan honrat vassall com vos havets d’ell.

És a saber, Jo sóc retingut pel parentiu que tinc amb vós i amb don Guillem de Montcada, perquè cap rei d'Espanya no té tan honrat vassall com vós teniu d'ell. La conclusió que podem treure d’aquesta frase és clara: si hi havia diversos reis d’Espanya, vol dir que Espanya era un altre nom per anomenar la Península Ibèrica.

A la imatge que ve a continuació, s’hi reprodueix un altre paràgraf del citat  llibre Crònica o Llibre dels feyts. És el paràgraf 34. Aquest fragment es fa també ressò de situacions posteriors al 1213. El rei hi diu: En Guillem de Cervera, senyor de Juneda, era en [el] consell d’ella [de la comtessa d‘Urgell], e per ell faia mes que per hom del món, e aconsellava-la en ses faenes, per ço car ell havia hauda la mare d’ella per muller, e car ell era hom antic e dels pus savis hòmens d’Espanya. És a dir, El senyor de Juneda era en el consell de la comtessa d'Urgell, perquè ell era home antic i dels més savis homes d'Espanya. Per tant, en aquest passatge es veu també que el mot Espanya no designa cap consell unitari, sinó que era un altre nom de la Península Ibèrica.

Encara un altre paràgraf de la Crònica o llibre dels feyts: el 392. Allí s’hi afirma: Catalunya, que es lo meyllor regne d’Espanya. És a dir: Catalunya, que és el millor regne d'Espanya. Per tant, Catalunya era un regne, un regne que, juntament amb d’altres, feia part geogràfica d’Espanya. Així doncs, tornem a afirmar que el terme Espanya era un altra manera d’anomenar la Península Ibèrica.

3. Ferran II i Isabel I
Avancem dos segles i mig. Vet ací un altre escrit. Aquest és del 1491. Som a l’època dels Reis Catòlics. S’hi fa avinent els títols que ostentaven. En fem la transcripció:

Don Fernando y doña Isabel por la gracia de Dios Rey y Reina de Castilla, de León, de Aragón, de Sicilia, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorcas, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córçega, de Murcia, de Jaén, de los Algarbes, de Algeciras, de Gibraltar, conde y condesa de Barcelona, y señores de Vizcaya i de Molina, duques de Atenas y de Neopatria, condes de Rosellón y de Cerdeña, marqueses de Oristán de Gociano.

Així mateix, en altres documents el rei Ferran és denominat com a rei Ferran V de Castella, III de Lleó, II d’Aragó, II de Sicília, II de València, II de Mallorca, II de Còrsega, II de Barcelona. La seva esposa, la reina Isabel I, hi és anomenada Isabel I de Castella. Observeu que ni l’un ni l’altre monarques són citats com a rei i reina d’Espanya.

4. Felip I de Castella
L’escriptura següent reprodueix la Concòrdia de Villafáfila, que s’esdevingué el 27 de juny del 1506 entre Ferran II  d’Aragó i Felip I, que llavors era rei de Castella, de Lleó i de Granada. Pareu esment que aquí tampoc cap dels dos sobirans hi és anomenat rei d’Espanya.

5. Joana I
A la miniatura que ve hi mostrem un document del 12 de desembre del 1511, la transcripció del qual oferim tot seguit:

SEPAN QVANTOS Esta Carta de privillegio e Confirmacion vieren  como yo Doña Johana por la gracia de Dios Reina de Casthilla, de León, de Granada, de Toledo, de Gallicia, de Sevilla, de Cordova, de Murçia, de Jaén, de los Algarves, de Algezira, de Gibraltar e de las islas de Canaria...

Adoneu-vos que la reina Joana no és anomenada reina d’Espanya ni d’Aragó.

6. Carles I
Carles I va convocar corts a Catalunya. Les decisions varen sortir estampades gràcies a la impremta. Són les Constitucions de 1520. Doncs bé, hi ha una versió en català i una altra en llatí. Reproduïm les sengles portades de totes dues i per aquest ordre. La que està en llatí indica que en aquell any Carles —per la data deduïm que es tracta de Carles I— era emperador. I a més, rei de Castella, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Nàpols, de Sardenya, de Còrdova, etc. Observeu que la denominació Rei d’Espanya no apareix enlloc.

7. Felip II de Castella i I de Catalunya
A les dues escriptures que mostrem tot seguit s’hi fa palès que el 2 de setembre del 1558 en Felip II de Castella i I de Catalunya era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, etc. Noteu-hi que aquest rei tampoc hi és intitulat com a rei d’Espanya.

8. Felip III de Castella
Els títols que tenia el rei Felip III el 6 d’agost del 1603 eren els que transcrivim a continuació segons una reial cèdula signada per ell. Són a saber,el de rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Tampoc aquest rei es conegut com a Rei d’Espanya, a pesar que domini sobre tots els territoris de la Península Ibèrica.

9. Felip IV de Castella
Les dues fotografies de més avall mostren que el 10 de novembre del 1654 el rei Felip —que per la data de l’escriptura es dedueix que es fa referència a Felip IV de Castella i III de Catalunya — era rei de Castella, d’Aragó, de Lleó, de Sicília, de Jerusalem, de Portugal, d’Hungria, de Dalmàcia, de Croàcia, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. A més, firma com a “Yo, El Rey”. En cap d’elles podem llegir que és anomenat rei d’Espanya.

10. Carles II
Introduïm seguidament l’edició impresa del Testament del rei Carles II. Per aquest testament sabem que el 3 d’octubre de l’any 1700 Carles II havia estat rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sardenya, de Sevilla, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. No és pas rei d’Espanya.

11. Felip V de Castella i IV de Catalunya
A tot el que hem anat exposant, hi afegim ara la portada i la segona plana del Decret de Nova Planta de Catalunya. Van ser estampades el 16 de gener del 1716. En elles s’hi indiquen els títols del rei Felip, que per la data sabem que es tracta de Felip V. Felip V era aleshores  rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Tampoc ell és conegut com a rei d’Espanya.

12. Ferran VI de Castella
El fill de Felip V i hereu dels seus dominis va ser en Ferran VI, tal com podem deduir de la data del gravat: el 5 de novembre del 1754. També aquí podem llegir els regnes on governava. És a dir, rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc.  No hi llegim que sigui citat com a rei d’Espanya.

13. Carles III
La figura següent mostra que el 27 de maig del 1766 el rei Carles (per la data sabem que és Carles III) era rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Ni rastre de la denominació rei d’Espanya.

14. Carles IV
El mateix passa amb el seu fill, el també anomenat Carles. Efectivament, segons que ens informen els dos fulls, les dues figures següents mostren que el 13 d’agost del 1795 el rei Carles IV exercia el seu poder sobre Castella, Lleó, Aragó, les dues Sicílies, Jerusalem, Navarra, Granada, Toledo, València, Galícia, Mallorca, Menorca, Sevilla, Sardenya,  Còrdova, Còrsega, Múrcia, Jaén, Algarve, Algesires, Gibraltar, les Illes Canàries, etc. Al primer full no hi veiem el títol de rei d’Espanya.

15. Josep I
L’any 1808 els exèrcits de Napoleó envaïren la Península Ibèrica i hi van instal·lar una nova dinastia en la figura de Josep Bonaparte i sota el nom de Josep I. Aquest monarca va fer redactar una constitució, promulgada el 8 de juliol d’aquell any. Parem-hi atenció perquè ara José I és considerat rei de les Espanyes i de les Índies. El significat de Espanyes està explicat en l’anterior apartat 1.

16. Ferran VII
Quan els francesos varen ser foragitats de la Península —i amb ells el rei Josep I—, va ser restituïda la dinastia dels Borbons per mitjà del Rei Ferran VII de Castella. En efecte, les quatre figures següents mostren que el 13 de setembre del 1815 Ferran VII, a diferència de Josep I, tornava ser, com els seus antecessors dinàstics, rei de Castella, de Lleó, d’Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaén, d’Algarve, d’Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, etc. Ferran VII. Tampoc va ser anomenat rei d’Espanya.




17. Isabel II
La imatge que oferim més avall està extreta de la Gaceta de Madrid del dia 23 de maig del 1845. Aquesta imatge ens informa que Isabel II, filla de Ferran VII, era reina de les Espanyes, talment com ho havia estat Josep I. Quant al significat del mot Espanyes, tornem a remetre el lector a l’apartat 1 d’aquest estudi.

18. Amadeu I: el primer rei d'Espanya
La figura següent està extreta de la Gaceta de Madrid de l’1 de gener del 1873. Ens informa que hi ha un nou rei a tots els territoris peninsulars i illes adjacents llevat de Portugal. Es tracta d’Amadeu I de Savoia. Doncs bé,  Amadeu I és membre d’una altra nissaga reial que el reusenc general Prim va introduir al país: la casa de Savoia. Cal fer-hi especial esment per al tema que tractem. Amadeu I va rebre el títol de rei d’Espanya. D’aquesta manera, és aquesta la primera vegada en la història de la Península Ibèrica que un rei és intitulat oficialment rei d’Espanya.

19. Alfons XII
Després que Amadeu I regnés sobre Espanya des del 1870 fins al 1873 i que s’establís la Primera República Espanyola durant un any i deu mesos (1873-1874), es va reinstaurar per segona vegada al país la dinastia borbònica en la persona d’Alfons XII, que va governar com a rei. Pel que fa al títol amb què ho va fer, La Gaceta de Madrid del 29 de novembre del 1878 mostra que va exercir el càrrec també a tall de rei d’Espanya. El segon rei d’Espanya.

20. Alfons XIII
El 23 de maig del 1902 la Gaceta de Madrid mostra que el fill de l’Alfons XII, és a dir l’Alfons XIII, exercia el poder sota la denominació de Rei d’Espanya. El tercer rei d'Espanya.

21. Joan Carles I
El Boletín Oficial del Estado del dia 29 de desembre del 1978 reprodueix la Constitució recentment refrendada i aprovada. El seu títol II ens advera que el rei és el Cap de l’Estat. Per la data sabem que el monarca és en Joan Carles I. En Joan Carles I regna amb el títol de Rei d’Espanya. El quart rei d'Espanya.

22. Felip VI de Castella i V de Catalunya
La imatge que a continuació presentem pertany al Diario de Sesiones de las Cortes de Generales del 19 de juny del 2014. En ell s’informa de la proclamació com a Rei d’Espanya sa Majestat En Felip VI de Borbó. Curiosament, el Boletín Oficial del Estado d’aquests dies no ho menciona. El cinquè rei d'Espanya

22. Conclusions
1a.- S’anomenen reis (i reines) de Castella els següents monarques:

  • Ferran V el Catòlic-Isabel la Catòlica
  • Felip I
  • Joana I
  • Carles I
  • Felip II
  • Felip III
  • Felip IV
  • Carles II
  • Felip V
  • Ferran VI
  • Carles III
  • Carles IV
  • Ferran VII

¿Qui pot gosar oposar-se als reis i corregir-los quan ells mateixos passen per escrit el seus propis títols en documents oficials? Tot això, a pesar que en algunes monedes o en textos secundaris es mencionin títols que necessariament han de ser breus.

2a.- S’anomena rei de les Espanyes i de les Índies:

  • Josep I

3a,- S’anomena reina de les Espanyes:

  • Isabel II

4a.- S’anomenen reis d’Espanya:

  • Amadeu I
  • Alfons XII
  • Alfons XIII
  • Joan Carles I
  • Felip VI

5a.- Fins al rei Ferran VII, les numeracions són les de Castella. La reina Isabel II, el rei Alfons XII, el rei Alfons XIII i el rei Felip VI s’apropien de la numeració del regne de Castella. Amb això pretenen que el Regne de les Espanyes i el Regne d’Espanya siguin els únics regnes continuadors del Regne de Castella.

6.-El Reino de España va començar el 1870 amb el regnat del primer rei d’Espanya: Amadeu I. Els seus dominis  comprenien el territori de la Península Ibèrica (menys Portugal i Gibraltar), les illes Balears i territoris més llunyans. Els dos mil anys anteriors, Espanya era el nom geogràfic amb què era coneguda la Península Ibèrica, tal com s’ha mostrat en els anteriors apartats 1 i 2.

Marcel Mañé Pascual

 






versió per imprimir

  1. Antón Martín
    19-01-2018 17:16

    Francesc, había aduanas y portazgos incluso a nivel municipal, lo que encarecía los productos incluso en trayectos de media jornada. Y por supuesto, los diferentes reinos y entidades de la corona aragonesa estaban representados en la Corte con instituciones propias y específicas. Catalanes y castellanos llevaban siglos compartiendo espacio geográfico; pretender presentarlo como si fueran planetas lejanos carece de todo argumento serio.

  2. Joan Català
    19-01-2018 14:15

    ".. es bien patente es el espíritu inquisitorial de que hacen gala los administradores del INH, con la piel tan fina que censuran cualquier dato que ponga en evidencia la falacia argumental en que se apoyan.."

    Jo, a un lloc on em tractessin d'aquesta manera, no hi tornaria a entrar mai més!

    ·X·

  3. Francesc 2
    19-01-2018 11:26

    No,, fins al 1715 és compartia rei i prou. Cada regne tenia les seves lleis, la seva estructura política i els súbdits d'un mateix rei eren d'un estat o corona diferent. Els catalans eren estrangers a Castella i a l'inrevés. i hi havia duanes entre un estat i l'altre.

  4. Antón Martín
    19-01-2018 09:47

    Estas disquisiciones monárquico-dinástico-titulares son por completo irrelevantes. La identidad española, así como la de los españoles sensu lato, es decir, el conjunto de los súbditos de la corona con independencia de su nación, está perfectamente documentada y asentada desde mucho antes de la unión dinástica de Aragón y Castilla. Hay un cerro de ejemplos, el artículo es humo.

  5. Francesc 2
    18-01-2018 18:17

    I Ferran el Catòlic també era Rex Hispaniarum

  6. Francesc 2
    18-01-2018 18:14

    Estem parlant de situacions formals, formalíssimes més no poder, com veiem en els textos de més amunt. El que es clar és que rei d'Espanya no correspon als Borbons.I se'n van dir. I això és heretgia. I trenquen amb el príncipi de l'herència dinàstica. i això està molt mal fet per a una monarquia.

  7. Antón Martín
    18-01-2018 17:50

    Más sencillo: mostrad una sola misiva extranjera dirigida al rey de Castilla, de León, de Aragón... y toda la retahíla de títulos, porque lo corriente era poner 'Roi d'Espagne','King of Spain', etc. Lo de numerar a los reyes como 'de Cataluña' ya es para nota si conseguín un solo documento donde figure así. El artículo lo único que demuestra es el mal hacer de su autor, nada más.

  8. Santo Job
    18-01-2018 16:59

    El título de "Rey de las Españas" o "Hispaniarum Rex" lo hacían acuñar tanto Borbones como Austrias en sus monedas. Es obvio que usaban el Rex Hispaniarum porque cuando te gastas una lista de títulos más larga que un día sin pan, lo de acuñarla es imposible, así que se reducían a lo general.
    Basta que busques "Hispaniarum Rex" en las imágenes de Google para que veas que ese título se lleva usando desde bastante antes de José Bonaparte.Si no me equivoco, el primero en poner este título en las monedas fue el César Carlos.

  9. Francesc 2
    18-01-2018 16:45

    Hi ha una altra cosa que també em crida l'atenció. El canvi de les autodenominacions succeeix quan hi ha un canvi de dinastia. En Josep I Bonaparte, membre d'una altra nissaga reial,no cita la rastellera de regnes,comtats, senyorius etc. de la dinastia borbònica ni tampoc ho fa l'Amadeu I, rei que pertany a una altra familia. Aquest fenomen té, es clar, la seva lògica. Des de la perspectiva de la nació Catalana, ni Josep I ni Amadeu I podien adduir el seguit de títols que havien tingut els reis de Catalunya o bel·lònides ni els Aragó (Trastàmares) ni els Àustries ni els Borbons. El mateix s'esdevé a partir de la corona castellanoarragonesa. Per què? Doncs perquè cadascun dels reis que van pertànyer a les citades dinasties rebien per herència aquests títols. No va ser pas aquesta la stuació d'en Josep I i l'Amadeu I: Aquets no havien rebut dels seus antecessors els títols nobiliaris o reials. Per això, a l'un i a l'altre els calgué cercar nous títols. Però el que resulta més cridaner de tot plegat és que els successors borbònics de l'un i l'altre (Isabel II i Alfons XII) aprofiten les noves denominacions. "Reina de les Espanyes" per Isabel II i "rei d'Espanya" per Alfons XII i els seus sucessors. Ara bé, en agafar aquestes noves denominacions,, els borbons de finals del XIX fins a l'actualitat trenquen amb la seva pròpia tradició immemorial,.la qual cosa no és legítima perquè els dos monarques citats no són legítims i perquè van ser introduïts com a reis no pas des de l'herència o continuïtat dinàstica --cosa que és el criteri que avala la monarquia-- sinó per un nomenament aliè. Aleshores els borbons que els han succeít haurien d'haver reprès els títols que els donaven legitimitat, els que els venien dels avantpassats. No pas el de "rei de les Espanyes" o "rei d'Espanya". Aquests títols no formen part de la tradició familiar dels Borbons. Dit altrament, "Rei de les Espanyes i Rei d'Espanya" no és gota legítim. Dir-se "Rei d'Espanya" és il·legítim i, per tant, suposo que haurem de concloure que és il·legal. Una mena de cop d'estat, no? Uixxx, aquests borbons pfpfpfppfpfpf.....

  10. Francesc 2
    18-01-2018 13:27

    Sí, es clar, Catalunya forma part de sempe d'Espanya. Així com Grècia forma part de sempre dels Balcans o Noruega d'Escandinàvia. Ara, la qüestió és quin tipus de relació hi ha entre l'entitat més petita amb l'entitat més gran. I la relació bàsica entre els tres exemples és que el territori més petit respecte el més gran ha estat una relació purament geogràfica. Així, pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya, aquesta ha estat geogràfica fins al 1870. Almenys oficialment. De tota manera, cal dir que de fet la relació actual neix ide fet amb el Decret de Nova Planta. del 1716. D'altra banda, el que trobo molt interessant, també és l'enumeració amb que els reis s'autodenominen: les Isabels, els Ferrans, els Alfonsos, els Carles..Ho fan seguint la numeració dels reis de Castella. No cal dir que és tota una declaració de principis. Espanya és des de Felip IV de Catalunya i V de Castella una construcció nacional que gira a l'entorn del Regne de Castella, a la qual els altres regnesi estan subordinats. En resum, hi ha un abans i un després de la Guerra de Successió.. La data del 1870 no fa sinó constatar oficialment l'estat de coses nascut de la derrota de la Guerra de 1700-1714. Salutacions..

  11. Lluís Busquets
    18-01-2018 10:40

    Estic al.lucinant amb aquest article perquè més enllà de la significació que li vulguin donar al terme Espanya, l'autor ha trobat un compendi de proves que des de temps de Jaume I, la gent pensava que Catalunya és Espanya! Em fa l'efecte que no és el que volia l'autor però ho ha demostrat perfectament.

  12. Antón Martín
    17-01-2018 09:40

    No sé si España existió alguna vez o no, pero lo que es bien patente es el espíritu inquisitorial de que hacen gala los administradores del INH, con la piel tan fina que censuran cualquier dato que ponga en evidencia la falacia argumental en que se apoyan. En fin, que no me extrañan las acusaciones a 'Castilla' de manipulación y apropiación, porque cree el ladrón...

  13. Antón Martín
    16-01-2018 21:20

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23265
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]
Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l'error...[+]