Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'√ļnic deure que tenim amb la hist√≤ria √©s reescriure-la."
Arturo Pérez-Reverte
ARTICLES » 06-05-2017  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
730

El ball de cognoms sobre l’humanista Lorenzo Valla

Publiquem la comunicació que en Francesc Magrinyà va presentar al 16è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. L’humanista Lorenzo Valla ha estat conegut fins de set maneres diferents.

Objectiu d’aquesta comunicació

Amb aquest escrit ens proposem de mostrar que l'humanista Lorenzo Valla no sempre ha estat cognomenat Valla, sinó que també ha estat conegut, ja en vida seva, amb d'altres denominacions. Fins i tot, ell mateix, en la seva correspondència, no s'autoanomenava Valla. De primer, però, exposarem els fets biogràfics més rellevants de la vida de l’humanista així com ens han arribat fins a nosaltres. Per fer-ho, ens fonamentem bàsicament en la Viquipèdia Catalana1 i en la Gran Enciclopèdia Catalana2

En Lorenzo Valla: apunts biogràfics

Aquest humanista va n√©ixer, segons les fonts documentals de qu√® disposem, a Roma al 1406. I √©s en aquesta ciutat on va morir l'any 1457. Els seus pares eren ‚Äēpotser‚Äē de Piacenza. El pare apareix cognomenat com Della Vallea. El fill, en Lorenzo Valla, fou un humanista que va renovar la llengua llatina del seu temps segons els escrits de Cicer√≥ i Quintili√† i va redescobrir alguns autors cl√†ssics en aquest idioma, els quals prova d'imitar en els seus escrits. Sobretot el citat Quintili√†. Va aprendre grec, sembla que a Flor√®ncia, i va traduir al llat√≠ autors de l'antiguitat que havien escrit ¬†en aquell idioma, com ara Homer, Tuc√≠dides, Her√≤dot i Isop, les faules del qual dedica a l‚ÄôArnau de Fenolleda3, secretari barcelon√≠ del rei Alfons el Magn√†nim. El 1431 esdev√© prelat. Havia de ser, doncs, una persona de bona nissaga. D'all√≠ an√† a Pavia, ciutat en la qual obt√© la c√†tedra d'eloq√ľ√®ncia i on roman fins al 1433. A la universitat hi apr√®n l'an√†lisi cr√≠tica dels texts. Escriu el di√†leg¬†De Voluptate (sobre el plaer), en el qual s'oposa fermament a la moral estoica i a l'ascetisme medieval i sost√© la possibilitat de conciliar el¬†cristianisme, recondu√Įt ¬†al seu sentit original,amb l'hedonisme. Trenca, doncs,amb l'ideari asc√®tic i de resignaci√≥ que proposava el cristianisme de l‚ÄôEdat Mitjana. Les pol√®miques que van derivar-se del llibre el van obligar a deixar Pavia. Aleshores, diuen les fonts, va con√®ixer el rei Alfons el Magn√†nim, al servei del qual va entrar el 1435 i va estar-se al seu costat fins al 1447. Alfons el f√©u el seu secretari personal i el defens√† dels seus enemics i l'encoratj√† a obrir una escola a N√†pols. Escriu, segurament el 1438, el llibre¬†De libero arbitrio, adre√ßat al bisbe de Lleida Garc√≠a Azn√°rez de A√Ī√≥n. El 1439, durant el pontificat d‚ÄôEugeni IV (1431-1447) public√† un panflet, intitulat¬†De falso credito ementita Constantini donatione o¬†La falsa i inventada donaci√≥ de Constant√≠.4. En aquesta obra, Valla demostra amb arguments hist√≤rics i filol√≤gics, la falsedat del document segons el qual l‚Äôemperador Constant√≠ hauria institu√Įt el papat com a cap de l'imperi Rom√† d‚ÄôOccident. En Valla conclou, doncs, que el document √©s ap√≤crif. I √©s que, en efecte, a partir de la suposada donaci√≥ de l'emperador Constant√≠ a l'Esgl√©sia de Roma, aquesta justificava la seva aspiraci√≥ al poder temporal damunt la part occidental de l'antic imperi rom√† i, es clar, tamb√© damunt les terres del sud d‚Äôit√†lia recentment conquerides pel rei Alfons de Catalunya. Avui dia se sap que es tracta d'un escrit del segle VIII o IX. Altrament, en l‚Äôobra ¬†De Professione¬† Religiorum (1442-1445) pos√† en discussi√≥ la utilitat de la vida mon√†stica, acusant-la d'hipocresia, la qual cosa suscit√† la ira de les altes jerarquies¬† eclesi√†stiques. D‚Äėaquesta manera, fou obligat a compar√®ixer davant el tribunal de la Inquisici√≥ i reeix√≠ a sostreure's de les seves acusacions gr√†cies a la intervenci√≥ d'Alfons el Magn√†nim. El 1444 visit√† novament¬†Roma, on tenia encara molts i potents, adversaris. Reeix√≠ a salvar-se de la mort disfressant-se i fugint a¬†Barcelona, d'on va retornar cap a¬†N√†pols. A partir de 1445, va dedicar bona part del seu temps a la composici√≥ dels tres llibres¬† de la Hist√≤ria de Ferran d‚ÄôArag√≥5 (Ferran I rei de Catalunya des del 1412 fins al 1416), no pas sense controv√®rsia amb l‚Äôhumanista conegut com Bartolom√© Facio.El febrer de 1447, despr√©s de la mort del Papa¬†Eugeni IV, es presenta de nou a¬†Roma, on fou rebut pel nou pont√≠fex¬†Nicolau V (1447-1455), qui el nomen√† secretari apost√≤lic. A partir del 1450 assum√≠ el c√†rrec de professor de¬†ret√≤rica. Va ser aleshores quan va comen√ßar a aplicar als texts b√≠blics els mateixos m√®todes filol√≤gics que havia emprat amb les obres de l'antiguitat pagana. Amb el papa Alfons de Borja o¬†Calixt III (1455-1458), s√ļbdit d‚ÄôAlfons els Magn√†nim, Valla assol√≠ el cimal de la seva carrera: esdevingu√© secretari apost√≤lic. Els seus darrers escrits palesen un fort retorn a l'ortod√≤xia del catolicisme escol√†stic. D'aquest darrer per√≠ode de la seva vida, en destaquen el discurs De mysterio Eucharistiae i un elogi de Sant Tom√†s (1457). Mor√≠ a¬†Roma l'1 d'agost del 1457.

Algunes variants del cognom

Hem comen√ßat aquest escrit afirmant que no hi ha, des del segle XV en√ß√†, unanimitat pel que fa al cognom de l'humanista. I √©s aix√≠. Nosaltres hem fet una lleugera recerca sobre aquest cognom, i cal dir de seguida que la denominaci√≥ m√©s estesa √©s, de molt, la forma Valla. Per√≤ no √©s l'√ļnica. En una primera aproximaci√≥ al tema, ens hem centrat en el que en diuen, sobre el fet, les versions de¬† la wikip√®dia en els seg√ľents idiomes: en catal√†, en castell√†, en euskera, en esperanto, en franc√®s, en itali√†, en alemany, en portugu√®s, en angl√®s i en holand√®s. A continuaci√≥, hem¬† resseguit el cognom del nostre home de lletres a trav√©s del cercador Google en llibres¬† antics i moderns.

El cognom Valla i les seves variants a la vikipèdia:

D'antuvi cal dir que a la vikip√®dia hi ha, quant a la q√ľesti√≥ que comentem, dues classes de refer√®ncies. Per una banda, les que nom√©s citen el cognom Valla i, de l'altra, les que, ultra d'anomenar-lo aix√≠, tamb√© es fan ress√≤ d'altres variants. El nostre home apareix nom√©s amb el cognom Valla en les vkip√®dies en angl√®s, en holand√®s i en portugu√®s. En canvi, les vikip√®dies en catal√†, castell√†, euskera, esperanto, franc√®s, itali√† i alemany ofereixen, a m√©s, una cognominaci√≥ alternativa. Deixarem, doncs de banda, el primer grup perqu√® no incideix significativament en la nostra recerca i ens centrarem en el segon:

1.- Vikipèdia en català:

‚ÄúEls seus pares eren de Piacenza (el pare era l'advocat Luca della Vallea)‚ÄĚ.6

2.- Vikipèdia en castellà:

‚ÄúLaurentius Valla¬†en su nombre¬†latino. Su familia proced√≠a de Piacenza; su padre, Luca della Valla‚ÄĚ.7

3.- Vkipèdia en euskara:.

‚ÄúLatinez: Laurentius Vallensis‚ÄĚ. Traducci√≥: ‚ÄúEn llat√≠ Laurentius Vallensis.‚ÄĚ8

4.- Vikipèdia en esperanto:

‚ÄúLorenzo Valla, aŇ≠¬†Laurentius Vallensis". √Čs a dir, ‚ÄúLorenzo Valla o Laurentius Vallensis".9

5.-Vikipèdia en francès:

‚ÄúLorenzo Valla¬†(n√©¬†della Valle), dont le nom latinis√© est¬†Laurentius Valla, connu dans les lettres fran√ßaises sous le nom de¬†Laurent Valla.‚ÄĚ10

6.- Vikipèdia en italià:.

‚ÄúLorenzo Valla √® stato un¬†umanista,¬†filologo e¬†scrittore italiano. Si presentava anche con il nome latino¬†Laurentius Vallensis. Nato a¬†Roma da genitori di origini piacentine (il padre era l'avvocato Luca della Valle).‚ÄĚ11

7.- Vikipèdia en alemany:

‚ÄúLorenzo Valla¬†(auch¬†Lorenzo della Valle,¬†lateinisch Laurentius Valla; zwischen 1405 und 1407 in¬†Rom; ‚Ƭ†1. August 1457).‚ÄĚ12

Aix√≠, doncs, En Lorenzo Valla tamb√© ha estat anomenat d'altres maneres. B√†sicament de dues. Centrem-nos-hi. La primera. Quan √©s citat pel seu nom i cognom en llat√≠, el trobem, generalment, com Laurentius Vallensis. Aix√≠ ho fan les vikip√®dies en euskera, en esperanto i en itali√†. La denominaci√≥ llatina que presenten la vikip√®dia francesa, l'alemanya i castellana √©s una mica diferent: Laurentius Valla. Aquestes enciclop√®dies virtuals segueixen, doncs, i tamb√© en llat√≠, la cognominaci√≥ diguem-ne est√†ndard: Valla. La segona. D'altra banda, constatem la designaci√≥ Della Valle. Aquest Della Valle no √©s sin√≥ la traducci√≥ literal en itali√† del Vallensis llat√≠. El sufix ‚Äďensis forma adjectius i indica sempre en aquesta llengua que l‚Äôadjectiu en q√ľesti√≥ d√≥na entenent proced√®ncia d'una persona o el lloc on alg√ļ √©s nascut. Amb tot, tamb√© hauria pogut succeir a l'inrev√©s: que rere aquest Vallensis s'hi amagui o el Della Valle sobredit o una expressi√≥ semblant en una altra llengua. No cal ni recordar que al segle XV el llat√≠ era nom√©s llengua d'escriptura. Ja no era aleshores cap llengua vern√†cula ni parlada espont√†niament per ning√ļ. Per tant, √©s del tot l√≤gic i raonable que aquesta¬† paraula llat√≠na substitueixi un gentilici d'un idioma efectivament parlat. En conseq√ľ√®ncia, √©s infinitament m√©s versemblant i l√≤gic que la primera forma vingui de la segona que no pas a l'inrev√©s, √©s a saber, que el gentilici Della Valle o un gentilici en una altra llengua natural sigui tradu√Įt per Vallensis. El Della Valle √©s recollit de forma literal a les wiki francesa i italiana. En llengua catalana i castellana no apareix exactament Della Valle, sin√≥ Della Vallea i Della Valla, respectivament. Altrament, les vikip√®dies d‚Äô'aquests quatre idiomes recullen directament o indirecta que el cognom del pare d‚Äôen Valla era Della Valle. No cal dir que si aquest era el cognom patern, el del fill hauria de ser el mateix. En itali√†, l'humanista s'hauria de cognomenar Lorenzo della Valle. En canvi, en la majoria de texts, apareix com Lorenzo Valla. La pregunta que en resulta √©s √≤bvia. Per qu√® aquesta diferent manera d'anomenar-lo, una manera d'anomenar-lo que s'allunya de la del seu pare?

El nom i cognom de l’humanista en alguns incunables del segle XV

Els escrits del nostre humanista van passar de bona hora per les premses. Aix√≠, ens han arribat obres seves que, en la versi√≥ original llatina, es van imprimir ja a la segona meitat del segle XV. S√≥n doncs, llibres incunables. En la majoria d'aquests, el ¬†secretari del rei Alfons II de Catalunya-Arag√≥ hi apareix registrat com a Laurentius Valla. De tota manera, d'entre aquests incunables, n'observem alguns que citen el nom de l'autor amb l'esmentat Laurentius Vallensis o, en cas genitiu, Laurentii Vallensis i en cas acusatiu. Laurentium Vallensem. Hem a√Įllat aquesta cognominaci√≥ en l‚Äôesmentada versi√≥ llatina en els t√≠tols seg√ľents:

  • ‚ÄėLaurentii Vallensis‚Äô patricii romani commentariorum grammaticorum secundum elegantiam linguae latinae: liber primus de nomine verboque et ex his duobus composito participio incipit prooemium. Venetiis: per me, M. Nicolaum Ienson ... impressum,[abans del juliol] .MCCCCLXXI. [1471].13

  • ‚ÄėLaurentii Vallensis‚Äô viri clarissimi Elegantie ad breue quodda[m] ac perutile redacte conpendium,.Ulrich Gering, Martin Crantz i Michael Friburger [edit.], entre 1478 i 1484? Par√≠s.14

  • Ilias, per ‚ÄėLaurentium Vallensem‚Äô,... e greco in latinum translata et nuper accuratissime emendata. Dexteritate & impensa Ioannis Tacuini de Tridino, 150215

Altres referències

Aquesta  cognominació alternativa a la més corrent de Valla no desaparegué del tot amb el pas dels anys. Hi ha, per exemple, l’obra que ve a continuació:

  • Memoria¬† intorno alla vita¬† e agli scritti di Lorenzo della Valle. C. Poggiali. Piacenza 1790.

Aquesta obra √©s citada pel fil√≤leg Walther Schwahn en la nota 1, p√†gina 1 del seu llibre sobre en Valla.16 D'aquesta obra d'en Schwahn en parlem en el seg√ľent apartat.

Una  biografia sobre En Lorenzo Valla a finals del segle XIX

L‚Äôany 1896 el fil√≤leg alemany Walther Schwahn va publicar una biografia sobre l‚Äôhumanista Lorenzo Valla, la qual ha estat reimprimida l‚Äôany 2016 en forma de facs√≠mil. En Jordi Bilbeny me la va prestar. L‚Äôobra s‚Äôintitula aix√≠: Lorenzo Valla, ein Beitrag zur Geschichte des Humanismus17 (Lorenzo Valla, una contribuci√≥ a la hist√≤ria de l‚Äôhumanisme). Doncs b√©, despr√©s de fullejar-la una mica, em topo amb el fet que en Schwahn comen√ßa la seva biografia aix√≠: ‚ÄúLorenzo¬† della Valle wurde im Jahre 1407 in Rom geboren, wo sein Vater Luca della Valle Doctor beider Rechte und Advokat des Konsistoriums war‚ÄĚ18, √©s a dir, ‚ÄúLorenzo della Valle va n√©ixer el 1407 a Roma, on el seu pare Luca della Valle va ser doctor de tots dos drets i advocat del Consistori‚ÄĚ. Per tant doncs, el fil√≤leg alemany comen√ßa el rep√†s sobre la vida de l‚Äôhumanista anomenant-lo sense contemplacions Lorenzo della Valle. Aix√≠ tal com sona. Segurament el cognomena d'aquesta manera perqu√® era conscient que el seu pare tamb√© s'hi cognomenava. Per√≤ hi ha m√©s teca. L'investigador, despr√©s del mot Valle, introdueix una nota a peu de p√†gina amb la seg√ľent informaci√≥: ‚ÄúEr nennt sich selbst in seinen Briefen stets Vallensis‚ÄĚ.19 ‚ÄúEll s‚Äôanomena constantment a si mateix Vallensis a les seves cartes‚ÄĚ. El fet que l‚Äôhumanista s'autoanomeni sempre en llat√≠ amb el gentilici vallensis devia refermar tan s√≤lidament la tesi del fil√≤leg alemany sobre la seguretat del llinatge Della Valle, que va considerar-la un fet provat. I b√©, nosaltres pensem el mateix. Si l‚Äôhumanista s'anomena a si mateix amb el gentilici Vallensis, en dedu√Įm que el cognom en llengua materna havia de ser tamb√© un gentilici, un gentilici que en itali√† fa Della Valle. Ras I curt, l‚Äôhumanista Lorenzo Valla hauria de ser ¬†conegut en tosc√† com Lorenzo della Valle. En tosc√†.

El ball de cognoms

Efectivament, pel que fa al nostre home assistim a un ball de cognoms. √Čs a dir, que el secretari del rei Alfons i del papa Calixt III ens √©s conegut de moltes maneres. I aix√≠ ho trobem a l‚Äôobra Renaissence Rethoric (1460-1700) de Lawrence D. Grenn i James J. Murphy, editada l‚Äôany 2006.20 Aquesta informaci√≥ tamb√© me la va proporcionar molt gentilment en Jordi Bilbeny. El resum del llibre fa aix√≠:

The most accurate inventory of Renaissance rhetoric yet attempted, this substantially revised and expanded volume provides a complete list of the printed sources for study of the pervasive influence of rhetoric on Renaissance culture. It includes 1,717 authors and 3,842 rhetorical titles in 12,325 printings, published in 310 towns and cities by 3,340 printers and publishers from Finland to Mexico prior to 1700. The catalogue is presented in alphabetical order by author surnames, with place, printer, date, and library locations for each publication. An extensive introduction explores the state of bibliography in Renaissance rhetoric today.

Vet ací la traducció:

‚ÄúAquest volum, l'inventari m√©s prec√≠s mai intentat de ret√≤rica renaixentista, substancialment revisat i ampliat, proporciona una llista completa de les fonts impreses per a l'estudi de la penetrant influ√®ncia de la ret√≤rica en la cultura renaixentista. Inclou 1717 autors i 3842 t√≠tols de ret√≤rica en 12325 impressions. Aquestes impressions van ser publicades abans del 1700 en 310 poblacions i ciutats per 3.340 impressors i editors. I aix√≤, des de Finl√†ndia fins a M√®xic. El cat√†leg √©s presentat en ordre alfab√®tic segons els cognoms dels autors, amb el lloc d'impressi√≥, l'impressor, la data i les ubicacions de la biblioteca per cada publicaci√≥. Una √†mplia introducci√≥ explora l'estat actual de la q√ľesti√≥ de la bibliografia sobre ret√≤rica renaixentista.‚ÄĚ

Doncs bé, a la pàgina 441 del llibre, quan es parla de les obres de retòrica d'en Valla, aquest hi surt  anomenat de set maneres diferents:

  1. Valla, Lorenzo
  2. Delle Valla, Lorenzo;
  3. Della Valle, Lorenzo
  4. De Valle, Lorenzo
  5. Valle, Lorenzo
  6. Vallensis Laurentius
  7. Valla, Laurentius

La veritat √©s que em sorpr√®n constatar tantes maneres diferents d'anomenar una persona. La pregunta √©s obvia: per qu√® aquest ball de cognoms en les edicions de les seves obres des del 1471 fins al 1700? √Čs l√≤gica? No es presta a confusi√≥? Per qu√® succeeix aix√≤, si ell s'anomena constantment a si mateix, com remarca en Schwahn, Vallensis, gentilici que en tosc√† fa Della Valle o De Valle? Com √©s que topem cont√≠nuament amb el llinatge Valla en itali√† fins a dia d'avui i en detriment de Della Valle, que era el cognom del seu pare i d'ell mateix?. Per quin motiu, doncs, se li canvia el cognom Della Valle, que no dubtem que √©s m√©s proper a l'original? Per qu√® no apareix Della Valle per tot arreu on el tosc√† √©s llengua parlada o si m√©s no llengua¬† de cultura?

Pel que venim dient, sembla que una for√ßa major fa que s'imposi la variant Valla, una variant que no √©s la m√©s adient per designar correctament la vera identitat del nostre humanista. De quina for√ßa major es tracta? Aquesta for√ßa major desnaturalitzadora, ¬Ņtindria quelcom a veure amb els estrets lla√ßos que uneixen el nostre home amb personalitats de la Naci√≥ Catalana com el rei Alfons IV, el papa Borja Calixt III¬† el bisbe de Lleida i el secretari de cort Arnau de Fenolleda?

Conclusions

1a) L’humanista és conegut generalment ja des del segle XV en italià com Lorenzo Valla.

2a) El seu pare era conegut, en llengua toscana, amb el nom Lucca i amb el gentilici Della Valle. Si el seu pare era cognomenat Della Valle, sembla del tot lògic que el seu fill s’hagués de dir, també, Della Valle.

3a) En la seva correspondència en llatí, en Valla sempre s’autonomena Laurentius Vallensis. El mot Vallensis també és un gentilici que, en principi, caldria traduir per la dita forma Della Valle en toscà. Si l’intel·lectual no fos conegut a la manera toscana, perquè era originari d’un territori amb una altra llengua, hauríem de trobar una forma anàloga en aquesta altra llengua. En català, per exemple, tindríem  De Vall, De Valls, De la Vall, De les Valls, Desvall o Desvalls. Potser també (De) Sa Vall.

4a) Sembla que hi hagut un interès especial que aquest llatinista fos conegut com Lorenzo Valla.

Francesc magrinyà

NOTES:
1https://ca.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla.   
2Gran enciclopèdia catalana, vol.4; pagina 261   
3enciclopedia.cat/.../gran-enciclopèdia-catalana/EC-GEC-00690.56....   
4Lorenzo Valla, La Falsa i inventada donació de Constantí; edit. Adesiara, 2012      
5https://ca.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla. Opus cit.
6
https://ca.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla. Opus cit.   
7https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla.  
8https://eu.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla.    
9https://eo.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla.  
10https://fr.wikipedia.org/wiki/Laurent_Valla    
11https://it.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla.  
12https://de.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Valla.    
13https://books.google.com/books?id=Yp6plwEACAAJ.
14https://books.google.com/books?id=3rBStwAACAAJ   
15https://books.google.com/books?id=jLUGMwEACAAJ   
16Walther Schwahn, Lorenzo Valla, Beitrag zur Geschichte des Humanismus;1896.Nota 1,pàg 1.   
17Walther Schwahn, opus cit. Passim
18Walther Schwahn, opus cit.; pàgina 3
19
Walther Schwahn, opus cit.; pàgina 3, nota 1   
20Lawrence D. Grenn i James J. Murphy, Renaissence Rethoric (1460-1700); 2006. Pàgina 441.




versió per imprimir

  1. Santo Job
    06-05-2017 10:32

    No parecen variaciones significativas, son todo variantes a partir de dos formas: Valla y Della Valle. Sobre por qué triunfa Valla frente a Della Valle no hay una explicación clara, pero Lorenzo tenía un primo llamado Giorgio que también fue un importante humanista, especialista en lengua griega.
    Esto de la variaci√≥n de los nombres era relativamente com√ļn en el Renacimiento, sobre todo la helenizaci√≥n de los nombres, aunque sea m√°s caracter√≠stica del siglo XVI (Oporinus, Bibliander, Oecolampadius, Melanchton, Dryander).
    Lo que parece claro es que acabó triunfando el uso de Valla frente a Della Valle, aunque sepamos que el nombre era Della Valle.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19347
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]