Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ARTICLES » 17-05-2017  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
943

El dòlar i el seu origen espanyol

"La petjada d'Espanya als Estats Units". "Molts pocs nord-americans saben que la seva moneda té origen espanyol". Article aparegut al diari “abc” de Sevilla l'1 de maig del 2017 a la secció “cultura”.

L'anomenat reial de vuit, o també peso duro o simplement duro, va ser la moneda més important de l'Imperi Espanyol i del món a la seva època. El seu pes era força consistent: 27 grams d'argent. Al revers de la moneda hi figuraven les Columnes d’Hèrcules i el plus ultra: el lema d'Espanya. Les columnes representaven Gibraltar i Ceuta, els dos penyals que van delimitar el final del món conegut fins a les darreries del segle XV. Quan el mític Hèrcules va executar un dels seus famosos treballs, el món finia allí. Era el non terrae plus ultra. Però Espanya el va depassar amb el descobriment d'Amèrica. I, per això, Carles V va encunyar per a Espanya el lema plus ultra.

Els reials de vuit varen ésser coneguts como «tàlers», per la seva semblança amb la robusta moneda austríaca, moneda encunyada a Bohèmia, també en el territori imperial de Carles V. Però allí hi tenia una distribució força menor.

El reial de a vuit espanyol s’encunyava a la Ceca o Casa de la moneda de Méxic, El metall procedia dels jaciments mexicans de Zacatecas o Guanajuato, i de les riquíssimes mines de Potosí, a Bolivia, una muntanya pràcticament tota ella farcida d'argent, el més gran jaciment argentífer que ha existit mai. Els pirates del Carib i de l'Atlàntic tenien  el somni d'atacar un galió espanyol reblert d'aquestes monedes i aconseguir-ne el botí. Sigui com sigui, molts d’aquests galions van naufragar. Alguns d’aquests vaixells naufragats s’han pogut recuperar. El darrer vaixell a fer-ho ha estat el Nostra Senyora de les Mercès, rescatat per la polèmica companyia Odissey. Transportava 574.000 monedes de reials de a vuit. Una veritable fortuna.

Els reials de a vuit van esdevenir la primera divisa universal,`perquè no només circulaven per Europa i Amèrica, sinó també per Àsia a través del famós Galió de Manila espanyol, que feia un trajecte anual entre Mèxic i les Filipines. La primera globalització comercial. En aquest galió s'hi transportaven aquestes monedes per canviar-les pels productes exòtics de l'Orient, com ara sedes, porcellanes o mantons de Manila. I la moneda espanyola, apreciada pels comerciants de tot el món, arribava així a molts racons de l’Orient. De fet, els comerciants xinesos només acceptaven aquests pesos espanyols de plata a canvi de les seves mercaderies.

Però la moneda espanyola també circulava per les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord, i molt abans que aquestes declaressin la seva independència. Per la dificultat de les navegacions, arribaven poques lliures esterlines a les colònies. I era molt més fàcil proveir-se dels més propers i acreditats reials de a vuit, encunyats a Mèxic. Més que no pas de lliures angleses. D'aquesta manera, a les Tretze Colònies la moneda espanyola hi circulava normalment i va ser coneguda de primer com «spanish thaler» i després va passar a anomenar-se «spanish daller» i encara més tard «spanish dollar».

Quan va arribar el moment de l'emancipació de les colònies, els flamants Estats Units van rebutjar formalment la moneda britànica i es van veure en la necessitat d'encunyar moneda pròpia. Però resultava difícil introduir en el comerç un valor nou, i a causa d’això, hom va recórrer a la moneda que aleshores en tenia en grau superlatiu, de valor, i arreu del món: el pes dur, la moneda espanyola reial de a vuit: la referència monetària indiscutible. N'hi havia moltes, d'aquestes monedes en circulació a les Tretze Colònies. I tenien la garantia del seu prestigi i del seu depurat contingut en plata, de manera que el reial de a vuit de la monarquia espanyola es va convertir en la base de la moneda dels Estats Units.

La paritat del dòlar americà va ser unida oficialment a la moneda espanyola, i el «spanish dollar», anomenat així durant molt de temps, va conviure durant un fum d'anys amb el «dollar» americà. Totes dues monedes, l'americana i l'espanyola, circulaven amb les mateixes condicions i amb el mateix valor en els Estats Units. Per cert, llurs ciutadans, com que era idèntic el valor nominal, s'estimaven molt més  els pesos o duros espanyols que no pas els nous dòl·lars americans, perquè els pesos espanyols tenien mes prestigi i un contingut més gran d'argent. La moneda espanyola va restar-hi vigent, als Estats Units, fins l’any 1857, en el qual any hom en va prohibir l'ús.

Pel que fa al signe del dòlar, el conegut «$»,  les barres (comunament es dibuixen dues barres verticals i no pas una) provenen, segons el parer més estès, de les dues columnes d'Hèrcules de la peça espanyola, per bé que més  estilitzades. De fet, quan van sorgir les primeres monedes encunyades pels Estats Units van ser denominades també «pillar-dollar», a causa dels dos pilars o Columnes d'Hèrcules. Quant a la S, es tracta, segons la versió més generalitzada, d'una abreviatura de la paraula «pes», talment com era anomenat el reial de a vuit: amb la P i la S superposades.

En conclusió, la conegudíssima moneda estatunidenca  té el seu inequívoc origen en la vella moneda espanyola. Un capítol mes del llegat d’Espanya a Nord-Amèrica.

Borja Cardelús

01/05/2017 00:59h

Actualitzat 01/0572017 00:59h

http://linkis.com/sevilla.abc.es/cultu/TotMw




versió per imprimir

  1. Santo Job
    17-05-2017 09:26

    El concepto "real de a 8" no lo he visto yo en documentos de los siglos XVI o XVII; lo que sí aparece es "peso de a 8" e incluso he visto "peso de a 9" (concretamente alguien a quien le pagaron "500 pesos de a IX, sean 4U500 reales), pues son la cantidad de reales a los que equivalía ese peso.
    Por lo demás, no dice el artículo nada que no fuera conocido de sobra desde hace tiempo.

  2. CescT
    17-05-2017 09:14

    Diu: Gibraltar i Ceuta, els dos penyals que van delimitar el final del món conegut fins a les darreries del segle XV. Però Espanya el va depassar amb el descobriment d'Amèrica. ( Entenc que la Espanya de més allà del penyal no existia a les darreries del segle XV, potser hi havien uns ports o colònies)

    El reial de a vuit espanyol s'encunyava a la Ceca o Casa de la moneda de Mèxic ( entenc que la - Capital City- de l'imperi era Mèxic)

    El Nostra Senyora de les Mercès, transportava 574.000 monedes de reials de a vuit. Una veritable fortuna. ( Nom catalaníssim per a un vaixell )

    La moneda espanyola també circulava per les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord, molt abans que declaressin la seva independència. La moneda espanyola circulava normalment i va ser coneguda com «spanish dollar». Els flamants Estats Units van rebutjar formalment la moneda britànica. ( Entenc que els flamants Estats Units van rebutjar tot allò que era britànic i van adoptar tot allò que era català – dit espanyol – com la moneda, els marines i els colors barrats de la seva bandera)

  3. Joan soldevila
    17-05-2017 08:39

    Interessant descripció de part de la història del nostre món econòmic

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18094
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
Lluís Batlle - La persecució del castellà durant el Siglo de Oro
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]
En Joan Calsapeu ens ofereix una ressenya del llibre d'En Pep Mayolas, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra...[+]
Segona Part: La restauració de la...[+]
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]