Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
ARTICLES » 21-01-2018  |  COLOM, CATALà
10067

Els noms esborrats dels descobridors d’Amèrica

Reproduïm un article antic d'En Jordi Bilbeny en què ens parla de com el nom dels mariners catalans que van anar amb En Colom en els primers viatges transoceànics van ser esborrats o castellanitzats.

Una de les proves irrefutables per saber si un llibre o un document dels segles XVI o XVII ha estat retocat és la multiplicitat de versions divergents que hi ha respecte a un mateix fet aparentment insignificant. Així, com que els cronistes coetanis es contradiuen granment a l'hora d'especificar de quin port va salpar En Cristòfol Colom en el seu primer viatge de descoberta, és de fàcil deducció que el nom del port fou retocat per la maquinària censora. I, així, tenim que tant va salpar de Palos, de Palos de Moguer, de la Barra de Saltes, de Cadis, de Sevilla, de les costes d'Espanya, "del  port que  els espanyols en diuen Palos", com d'enlloc. I, per això mateix, En Colom, també segons els cronistes, nasqué a tants llocs diferents. Però com que el descobridor era conegut del rei Ferran, del qual n'era capità; conegut del rei de França i amic del Papa Alexandre VI i del rei de Portugal, home de lletres i d'una família noble i notable, no podia pas passar per desconegut: l'ocultació dels seus orígens és un altre fet que només podem atribuir a la maquinària censora.

Ara bé, si els censors retocaren els orígens d'un dels homes més universals i amagaren el nom del port des d’on es dugué a terme una de les gestes més principals de la història de la navegació, ¿hem de creure que preservarien intactes a les cròniques la resta de noms importants que hi apareixien? ¿Hem de creure que només eliminarien la connexió d'En Colom amb Catalunya i que els noms i els orígens de la resta de mariners restarien incòlumes?

Jo crec que l'ocultació dels orígens familiars i nacionals d'En Colom i del nom del port d'on sortí l'expedició de la descoberta tan sols són la punta d'un iceberg immens i molt més profund d'ocultacions, falsificacions i interpolacions, dutes a terme per la censura de la corona espanyola. Dintre de les quals, ultra el canvi de nom i nacionalitat d'uns quants cronistes d'Índies, cal comptar-hi, indefectiblement, els noms de tota la resta de mariners que s'embarcaren cap a Amèrica en el viatge de descoberta.

Un nombre desfigurat i malmès de tripulants
La confusió que regnava a l'entorn dels noms i del nombre d'aquests mariners ja la veié En Martín Fernández de Navarrete, el qual, l'any 1825, i després d'una llarga investigació per aclarir el tema, va arribar a la determinació que els homes que anaren en el sobredit viatge foren 88. Aquesta quantitat fou completament desacreditada per l'aparició d'una llista nova, confeccionada per En Fernández Duro, el 1892, i que rebaixava el nombre de tripulants a 60. Uns mesos després, i ja a l'any 1893, En Nicolàs Tenorio amplià la llista a 71 homes. Però el 1911 l'Henry Vignaud, la tornava ampliar a 108. El debat va semblar tancar-lo l'Alicia B. Gould amb el seu impressionant estudi, Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492, que és el que preval avui dia a l'hora de saber i tenir en compte qui va anar amb En Colom i qui no. La Gould va tancar aquell estira-i-arronsa de noms, l'any 1924, fixant la llista en 87 tripulants. Cosa que tampoc no concorda amb les dues dades que ens donen els cronistes: car mentre un bon gruix ens assegura que foren 90, una altra colla ens diu que eren 120.

Per això, la Gould ens diu contrariada: "el fet és que en coneixem 87 i hi ha tantes notícies dels que ens manquen encara, que no em sembla possible que el nombre de noranta pugui ser total. Però també em sembla que els qui a l'època, degueren saber la veritat, donaven aquest nombre com a total, i els qui diuen 120 són els qui segueixen l'Oviedo, escriptor que, en aquest punt, en sabé poc. Veig, així, una contradicció i no tinc  resolta encara la dificultat". Tanmateix, i per la gran quantitat d'historiadors que en fan una referència precisa, jo estic convençut que el nombre exacte de tripulants era de 120. I que, si justament es redueixen a 60, 71, 80, 87, o 90 és per fer desaparèixer noms massa comprometedors. D'altra banda, el nombre de 108 que oferia En Vignaud, i el de 134 amb què es troba la Gould al llarg de la seva recerca -per bé que es resisteixi a prendre'l com a total-, són una evidència claríssima que algú amb prou poder posà més noms del compte en la documentació pertinent a aquella armada.

A més a més, hauríem de tenir present que també hi hagué una desvirtuació dels orígens dels navegants. En Bartomeu Casaus, a la seva Historia de las Indias, ens diu que "fueron por todos noventa hombres marineros de allí de Palos todos los más". Però de l'estudi de la Gould es desprèn que, amb prou feines, hi havia una vintena de mariners d'aquesta vila andalusa: una quarantena no tenen un origen definit, una desena són de Moguer i una vintena provenen de la resta de la geografia espanyola. Aquest fet, ja fou constatat al segle passat per En Roselly de Lorgues, un altre estudiós colombí, el qual manifestà estranyat: "Cosa notable! Cap dels tripulants de la Santa Maria no era de Palos, sinó quasi tots de Sevilla o de la resta de la província de Huelva". No costa gaire d'endevinar, doncs, que el propòsit dels censors fou desconnectar el màxim nombre possible de mariners de Palos i afincar-los arreu d'Espanya, amb la intenció evident d'amagar els seus orígens veritables.

Una de les moltes altres proves de la falsificació dels noms ens la dóna En Rumeu de Armas que, al seu extraordinari llibre Colón en Barcelona, reprodueix un fragment del "Rol o relación de la gente que fué con Cristóbal Colón en el primer viaje". Després d'una breu introducció notarial, en què En Colom explica com els expedicionaris van rebre a Barcelona la resta dels diners que els quedava per cobrar, venien els noms dels mariners que anaren en aquell viatge, però, segons En Rumeu, la relació "ja no és autògrafa de l'almirall".

El fet que el Rol sigui una còpia de 1498, que no sigui autògrafa de l'Almirall, que hi falti un full, que només hi constin quaranta noms dels cent vint mariners que anaren en el viatge de descoberta, i que només n'hi hagi deu de coneguts amb anterioritat mercès a d'altres fonts, no ha fet sospitar ningú de la falsedat de la llista. La Gould ha apuntat: "el Rol ens ha arribat mutilat; tenim tres fulls, dos dels quals porten numeració 30 i 32, però el tercer, de numeració perduda, pel seu contingut, no pot ser el 31 que ens manca, perquè el que manca ha de formar part de la llista de grumets, llista que ja comença al final del vers 30 i acaba en el foli recte del 32. Al final de cada plana En Colom hi ha posat el que suma. Per a qui manegi l'imprès, sembla que les sumes no fan raó i que no guarden cap relació amb els sumands". I en un altre lloc, puntualitza: "Em crida l'atenció que no hi hagi al Rol ni un sol mariner dels que sabem per morts a la Nativitat, llevat d'En Diego Arana, íntim de l'Almirall, que s'hi va quedar com a comandant". O bé: "un mariner tan conegut com En Juan de Xeres no és al Rol". I més endavant ens consigna que tampoc no hi era el conegudíssim Lluís de Torres. Quant a En Joan Viñas, comenta: "segons el nostre parer, ell també seria tripulant el 1492, encara que mai no s'hagi posat a la llista".

Mariners esborrats i mariners afegits
Per si encara fos poca la ingenuïtat de la Gould, cal continuar remarcant les seves paraules d'incomprensió general sobre la superxeria de les fonts, ja que comenta: "pel que fa a la família Niño, em dono per vençuda. Els testimonis no estan d'acord, i divergeixen de tantes maneres, que al final he posat tots els Niño a la classe de «dubtosos», excepte En Juan, En Francisco i En Pero Alonso, encara que crec que en foren més. Però no em sembla gens clar qui eren els altres del primer viatge"; i "sembla que tot el que fa referència a la família Niño està enredat"; o  bé: "estic persuadida que entre els Niño i els  Pinson  hi ha duplicacions i equivocacions, fins al punt que sospito que alguns d'ells no han existit mai"; i encara: "quant a la total tripulació de la caravel·la Niña, no tenim seguretat de ningú, fora de l'oficialitat. Com a més o menys probables hem assenyalat l'agutzil, vuit mariners i tres grumets". Amb els Pérez li passa el mateix, car  assenyala: "m'apresso a dir que,  entre  ells, hi ha duplicacions evidents, i que molts d'aquests tripulants són «falsos»".

Una altra de les fonts que força autors han emprat per confeccionar les seves llistes de tripulants del primer viatge és la prou coneguda Información y Testimonio de como el Almirante fue a reconocer la isla de Cuba quedando persuadido que era Tierra Firme. En aquesta "Informació i Testimoni" hom esmenta tots els tripulants de la caravel.la Niña, que té per nom Santa Clara", que juren que Cuba era Terra Ferma. I aquests noms, doncs, han passat també a formar part de la veracitat històrica, i s'han incorporat a la llista esmentada dels primers tripulants. Tot i amb això, En Caius Parellada, advocat i historiador, després d'un estudi a fons del document, ha arribat a la conclusió que esmento tot seguit: "Dins la informació es fa dir als tripulants -i tots diuen exactament el mateix-, que Cuba era terra ferma, entre d'altres raons perquè «nunca oyó ni vido que isla pudiese tener 335 leguas». També diuen els tripulants que l'Almirall els havia amenaçat de tallar-los la llengua i donar-los cent assots si no ho declaraven. I la comèdia fineix amb la intervenció d'un tal Diego de Peñalosa l'any següent, ço és el 1494, escrivà de la cambra dels reis i «su notario público en su Corte y en todos sus reinos y señoríos» -cosa absolutament inaudita-, el qual afirma que l'Almirall li manà que «catase los registros de F. Pérez de Luna».

"En aquest cas la falsedat es flaira tot d'una. Cuba fou reconeguda com a illa per En Colom, de bell començament, ja al primer viatge, i així ho fa constar en la seva lletra a Santàngel, on diu explícitament que «ya dije como había andado ciento siete leguas por la costa de la mar de Oriente a Occidente por la Isla Juana (-Cuba-), segun el cual camino puedo decir que esta isla es mayor que Inglaterra y Escocia juntas». En acabat, el títol de governador perpetu de l'illa de Sant Salvador [amb què hom esmenta En Colom] no va existir mai per mai ni va ser emprat en cap moment per En Colom. Altrament, Sant Salvador, la primera illa descoberta, era poc important. En el mateix document, els testimonis esmenten el vogi -335 llegües- com a massa gran per a una illa, però que tanmateix implica una illa. És a dir que el falsari, ultra ser tal, gaudia d'una estupidesa sobirana, puix que als seus testimonis, ministrats a fi que diguessin que Cuba era terra ferma, els fa dir i confessar que era illa. A més a més, es parla de la dita Juana com a cosa individuada. I encara, el càrrec imaginari del Diego de Peñalosa, i la seva suposada intervenció en el text d'un altre notari, Pérez de Luna, funcionari, altrament, d'una ciutat tot just acabada de fundar, la Isabela, puix En Colom, el 6 de gener de 1494, aquell mateix any, havia deliberat de fundar-la. I, en fi, ultra tot això, hi ha el fet que entre els mariners -que són citats nominalment i que declaren tots amb les mateixes paraules, mot per mot- hi figura Juan de la Cosa, el patró de la caravel·la Santa Maria en el primer viatge i cartògraf famós, autor del mapa de l'any 1500, el primer i més ben acabat dels obrats en aquell temps. No podem creure, doncs, que anés com a simple mariner -i així es fa constar en la Información- de la Niña, àlias Santa Clara".

Per En Parellada queda ben palès que el document suara examinat és "d'una falsedat total i evident", i es queixa de "la lleugeresa amb què han estat considerades moltes de les qüestions relatives a En Colom", i de la facilitat amb què els historiadors més seriosos han admès, sense fer escarafalls, ni posar retops de cap mena, a tots aquests fraus jurídics evidentíssims.

Testimonis tergiversats deliberadament
Embullada  en  aquesta  xarxa de falsificacions notarials que denuncia En Parellada, la Gould no arriba mai a sospitar el frau de la documentació amb què treballa, si bé en moments molt puntuals, en què la seva desorientació depassava els límits permissibles a tot sentit crític, ha semblat intuir-ho indolentment. Així, revisant els Plets que la Corona incoà contra la família Colom, pot parlar de falsos testimonis, però com si donés a entendre que llurs mentides, cohesionessin encara més la certesa històrica. Diu: "el testimoni que algunes persones s'atreveixen a donar és hilarant. Cinquanta i encara seixanta anys després del descobriment hi ha senyores molt respectades a Moguer que parlen com  a testimonis oculars de la sortida d'En Colom. Tenien en aquella saó cinc i sis anys, poc més o menys; els pregunten, i elles donen el seu parer sobre els assentaments entre En Colom i  En Martín Alonso Pinzón i sobre els càrrecs que tenien, respectivament, En Juan Niño i En Pero Alonso Niño".

En aquest mateix caient, no deixa de ser preocupant el testimoni que presentarà als Plets un tal Pedro Medel, per tal com el fiscal afirma que "essent ell a Castella va veure que els sobredits [En Cristóbal Guerra i En Pero Alonso Niño] arribaven a Galícia". Car, per més bona vista que tingués, era impossible que veiés, des de Castella estant, desembarcar algú a Galícia. I millor vista sembla tenir el mateix testimoni en la transcripció que, de la seva declaració, en dóna el pare Angel Ortega, al volum tercer del seu llibre La Rábida. Historia documental crítica, per tal com el fiscal, aquí, li fa dir "que essent ell a Sevilla va veure que els sobredits arribaven a Galícia". Davant d'això, no em sembla que calgui posar en dubte la salut mental del testimoni, sinó l'escripturació del que els testimonis afirmaren en els Plets. La Gould també ens mostra com un testimoni, present a Huelva, el 14 de gener de 1536, és anomenat Gonçalo a la presentació, però la provança ja li diu Alonso. Tot fa suposar que els testimonis -sempre que no fossin pagats per la Corona perquè testifiquessin d'acord amb els seus interessos- declararien alguna cosa, la qual l'escrivà de la fiscalia anotaria en un esborrany. Però que, en passar- se aquest esborrany a net, ja serien omeses o tergiversades -o les dues coses alhora- les manifestacions dels testimonis i, àdhuc, en força casos, retocats els seus noms. Com que sabem que la tornada d'En Colom fou a Barcelona, la frase del declarant no seria surrealista si la retornàvem al seu marc originari, despullant-la dels retocs i afegits, i en lloc de dir "essent a Sevilla va veure els sobredits arribar a Galícia", li fèiem dir:"essent ell a Catalunya va veure els sobredits arribar a Barcelona".

Podem veure també en un estudi minuciós dels escrits de la Gould, com els qui passaren les declaracions dels testimonis a net supliren certs noms per d'altres completament oposats i contradictoris. Així s'esdevingué, evidentment, amb Palos i Moguer, car ens diu la historiadora que "diverses vegades hem trobat contradiccions, i En Bartolomé Roldan és un cas a propòsit, puix ell mateix parla el 1512 d'uns mariners "que són de Palos, d'on aquest testimoni és". I el 1513 en parla d'uns altres "que són de Moguer, d'on aquest testimoni és". En altres casos les mentides són tan evidents, que la Gould no se les pot creure. Però ho torna a atribuir a lapsus involuntaris. Diu: "hi ha moltes contradiccions entre els testimonis, sense que els deposants tinguin intenció de mentir. Hi ha testimonis irreconciliables, les paraules dels quals no es poden tòrcer". Que hi ha hagut retocs entre el contingut de la pregunta que el fiscal féu al declarant i el text definitiu de què tenim constància, és fàcil de veure també en una altra pregunta dels Plets que fa: "si saben que el dit Pero Alonso Niño, pare del dit Francisco Niño, al temps que l'Almirall va sortir d'aquest regne d'Andalusia a descobrir les Índies del mar oceà...". Car Andalusia no fou mai, jurídicament ni històricament, un regne.

I, referint-se a la declaració d'un tal Juan Domínguez, veí de Huelva, que va declarar, el gener de 1536, que En "Pero Bermúdez, vecino de Palos, iba por capitán de otro navío suyo", la Gould contesta astoradíssima: "a Palos hi havia una família Bermúdez, de gent de mar, alguns mestres de caravel·les, i que viatjaren molt per les Índies i que testimonien, o es parla d'ells, en els Plets; però mai no apareix cap Pero o Pedro Bermúdez. No pas per això resultaria inadmissible aquest testimoni tardà, si es limités a citar-lo com a un de tants tripulants. Però que el faci capità d'una de les tres caravel·les, i sense citar com a tal En Vicente Yáñez -de qui ha parlat a la resposta anterior- resulta totalment inadmissible".

Pel que fa a d'altra documentació consultada, com és ara els Pagaments als mariners, comenta amb una paorosíssima serenitat: "tenim els llibres de la Contractació; però aquesta casa no es va fundar fins al 1503, quan ja feia anys que els supervivents havien rebut els seus diners; així, són només els morts de la Nativitat els que hi consten, mitjançant els seus hereus. A més a més, tenim notícia dels pagaments efectuats, però no sabem res dels mariners els hereus dels quals no aparegueren. Per ells ens cal veure les nòmines. La cèdula amb nòmina completa dels difunts de la Nativitat, que En Navarrete creia tenir, se cita moltes vegades als pagaments, i consta que era datada el 20 de setembre de 1507 (a Burgos), i que per ella, després de tant de temps, es feren els pagaments de 1508, trobats per En Delgado. L'he cercada amb afany, no només a Sevilla, on havia de ser, sinó a Simancas i a Barcelona, i no n'he trobat ni rastre". I continua: "dels pagaments anteriors a la Casa [de Contractació], sabem pel Rol els diners avançats, però no tenim res dels pagaments de la tornada del viatge, els quals (diu En Colom) s'efectuaren a Barcelona el maig de 1493". Per acabar posant l'accent en documents importants que s'han esvaït. Diu la Gould: "en resum: manquen tres documents definitius, que són: un full del Rol d'Alba; la nòmina dels morts de la Nativitat, que s'esmenta com a justificant en tants assentaments de pagament, que ens estranya que no en tinguem còpia; i els comptes del tresorer que va pagar a la resta de la tripulació a la tornada de les Índies a Barcelona, el maig". Les quals asseveracions em refermen la idea que els documents esmentats, per això com contenien els noms i els llocs de procedència autèntics dels mariners que els censors no volien fer públics, també es van fer desaparèixer diligentment.

Però amb quina finalitat? Quin sentit tenia que la Corona espanyola, sostinguda i agombolada per una burocràcia castellana, zelosa per la seva història, fes desaparèixer una documentació capital per a la seva glòria posterior i enterbolís els noms dels herois de la gesta marinera més gran de tots els temps? L'única resposta coherent és que els mariners no eren andalusos, sinó catalans.

Els germans Yàñez Pinson i Catalunya
A finals de 1463, en plena guerra civil contra Joan II, la Generalitat de Catalunya decideix nomenar Pere de Portugal nou rei dels catalans. El monarca arribarà a Barcelona amb un estol de portuguesos fidels a servir-lo. I ocuparan càrrecs principalíssims en el govern del país i en les estratègies militars de la guerra en curs. I, un cop acabada, s'afincaren al nostre país. En Martínez Ferrando n'estudia uns quants a Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II. Però, pel que afecta als germans Yàñez Pinson, tripulants de la primera expedició de descoberta i íntims amics d'En Colom, ha estat la Teresa Baqué la qui els ha relacionat amb la revolta catalana. La Baqué ha resseguit la nissaga dels Yáñez a Catalunya i ens n'ha ofert la següent relació: "ALFONS YÁÑEZ, Procurador reial a la cort de Roma i canonge de la catedral de Coïmbra; ÀLVAR YÀÑEZ, Bisbe de Silves i Ambaixador reial a la Cúria Pontifícia; ÀLVAR YÀÑEZ, escuder reial; YÀÑEZ DE POLVOA, capità del castell de La Bisbal; FERRAN YÀÑEZ, criat del rei En Pere i Lloctinent de Tresorer reial; GÓMEZ YÀÑEZ, escuder de cambra del rei En Pere; PERE YÀÑEZ, armer reial; PERE YÀÑEZ, patró de la caravel.la del Sant Esperit; PERE YÀÑEZ D'AZAMBUJA, capità de la vila d'Hostalric; DIEGO YÀÑEZ D'AZAMBUJA, guardarroba reial; PERE YÀÑEZ LOBERA, capità del castell de Palau Çaverdera; RODERIC YÀÑEZ, ballester reial; RODERIC YÀÑEZ, capellà reial; i VICENÇ YÀÑEZ, que pertanyia «a la casa del Senyor Rei»".

És aquest mateix Vicenç Yàñez el qui participa en un atac corsari al port de Barcelona, perquè la Núria Coll i Julià, exhumà un document català a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el 1950, que especificava aquest fet i, entre d'altres militars, esmentava "Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals".

Com que En Colom, en una carta al rei Ferran, també ens diu que lluità al servei d'En Renat d'Anjou. I atès que En Renat fou rei dels catalans durant l'alçament de la Generalitat, és de fàcil deducció que tant els Yàñez com el futur descobridor lluitaren en el mateix bàndol. I que quan En Colom els anà a cercar, no ho podia haver fet al Palos andalús, sinó al Pals català, que és on realment residien. Per això mateix, tal com escriu En Juan de Castellanos als Varones Ilustres de Indias, abans de sortir de Portugal En Colom els escriví per temptejar l'empresa. No va passar per Palos per atzar, com ha vingut sostenint la història. En Colom sabia d'antuvi on eren els mariners que necessitava per preparar aquella gesta.

La connexió dels Yàñez Pinson amb Catalunya la tornem a trobar documentada en un nou atac, l'any 1479, sobre un bal·lener d'En Bernat Galamó i altres veïns eivissencs. Finalment, la relació catalana d'En Vicenç Yàñez retorna a la claredat amb els acords i les capitulacions presos entre aquest i el rei Ferran, des del 1505 fins a la mort del monarca. Donat que, des del 1504 fins al 1516, En Ferran deixarà de ser rei de Castella per esdevenir-ne tan sols governador i administrador, i tornarà a ser únicament rei d'Aragó, és del tot incontestable que En Vicenç Yàñez només va poder signar els sobredits contractes, com a súbdit que n'era, amb la Corona aragonesa. És, en aquest sentit, reveladora la "carta de mercè de la tinença i alcaldia de la fortalesa de l'illa de Sant Joan a Vicente Yañes Pinzon" que li atorga el rei. En aquesta carta, els càrrecs de rei d'Aragó i administrador i governador de Castella hi queden ben especificats i contrastats. Per tant, és obvi que En Ferran concedeix a En Vicenç Yàñez la predita mercè com a rei d'Aragó i Senyor de les Índies.

Si, per tant, els tres Pinson eren germans, haurien  d'haver  tingut cognoms homònims. Fou així? Per En Casaus sabem que En "Martín Alonso Pinzon" havia estat a Roma a la llibreria del Papa Inocenci VIII. Que havia estat a Roma ho corroboren, a més a més, diversos testimonis dels Plets. Un d'ells, un tal Hernan Peres Mateos, afirma, el 26 de gener de 1536, a Santo Domingo: "sap que el dit Martín Alonso Pinçon era home de la mar; convé a saber: mariner expert i savi en l'art de navegar això en les mars que solia haver des de Nàpols a Itàlia i a Roma i a Espanya". De la qual cosa es dedueix que aquest "Martín Alonso Pinzon" es movia també, amb gran facilitat per les aigües i els estats de la Corona d'Aragó. Com que sabem que l'Alfons Yàñez fou Procurador reial i l'Ambaixador fidel de la Generalitat a la Cort de Roma, la identificació d'aquests dos personatges en un de sol esdevé necessària per entendre la seva consanguinitat amb En Vicenç Yàñez Pinson. Més, sobretot, si sabem que hi hagué un "Alfonso Yáñez" que féu de corsari davant les aigües de "Palos". Com a última prova de la identificació de l'Alfons Yàñez Pinson amb En Martín Alonso Pinzón i de l'afincament d'aquest a Catalunya, aporto un quadre on aquest presumpte mariner andalús és retratat amb les muntanyes de Montserrat al fons, i una fortalesa d'una ciutat que jo identifico amb la vila fortificada de Pals.

També, com que En Feliu de la Penya, als Anales de Cataluña, ens diu que En Colom va organitzar el viatge amb En "Fernández Pinçò", ens trobem novament davant d'una altra contradicció: el "Martínez Pinzón" de qui ens parla En Casaus. Però, per tal com tenim coneixement que En Ferran Yàñez és Lloctinent de la Tresoreria Reial, és fàcil de veure el mecanisme de canvi enginyat pels censors: de Ferran passa a Fernández, i d'aquí a Martínez o Martín, segons el retoc.

Tenint això present, els noms dels tres germans se'ns mostraran ara sense la més mínima fissura: Alfons Yàñez Pinson, Ferran Yàñez Pinson i Vicenç Yàñez Pinson, residents a la vila de Pals.

Que els documents, oficials o no, autèntics o potinejats, asseverin que els Yàñez eren de "Palos", no es contradiu ni un punt amb el que he vingut exposant fins aquí. Per dues raons: l'una, perquè ja hem vist com s'elaboraven els testimonis dels plets; i l'altra, perque "Palos" és la correctíssima i oficial traducció en llengua castellana del Pals empordanès. I que molts documents oficials de la Cancelleria catalano-aragonesa, en aquesta època, ja es redactaven en castellà.

De tot plegat en podem extreure que el cognom Yàñez fou substituït, de mica en mica, per uns altres cognoms andalusos, tot intercalant-hi el de "Martín", a fi de poder-los identificar, posteriorment, amb d'altres "Martín" d'aquelles contrades. Que "Yàñez" i "Pinzon" eren cognoms desconeguts a les terres onubenques ens ho confirma el pare Angel Ortega, en parlar-nos d'aquesta famíla de mariners: "se sap molt poca cosa dels seus orígens. Més que la mancança de documents, tot i ser tan gran, la immensa confusió que regna en la transmissió de cognoms d'aquesta època, que anem historiant -i no menys en les [èpoques] successives, quasi fins als nostres dies, a tota la comarca del Tinto-Odiel-, fa poc menys que impossible tot intent d'investigació genealògica. No seria tal volta  aventurat avançar que el veritable cognom fos Martín, arreladíssim a Palos, molt emprat, com a nom adjunt o duplicat, en la mateixa famíla; i el de Pinzon, adoptat després, no sabem quan, ni de quin origen, etimològic o motival".

Joan de la Cossa i Catalunya
Juan de la Cosa és el mestre i amo de la nau Santa Maria. Company d'En Colom en el primer viatge. És esborrat del Diari de bord de l'Almirall. I a la "Informació i Testimoni" se'l fa passar per simple mariner, en un primer intent de despersonalització. En Casaus ens en diu, de llambregada, que fou "un dels principals en aquell temps" i que "vingué amb l'Almirall quan van descobrir aquesta illa [de Santo Domingo], i després va anar també amb ell en el descobriment de  les  illes de Cuba i Jamaïca". I tot i que  generalment  se'l considera de Santander, ni s'ha pogut trobar mai la partida de naixement que ho corrobori ni se sap res d'ell amb anterioritat a la descoberta d'Amèrica.

Ara bé, com que alguns documents l'anomenen "Juan de la Cossa" i és pintat amb barretina al retrat que és conserva al Museu Naval de Madrid, no és gens agosarada la seva identificació amb En Joan Cossa, un altre militar que lluità al bàndol de la Generalitat contra En Joan II i com a capità d'En Renat d'Anjou. En Joan Cossa fou governador de Provença. Germà d'En Gaspar Cossa, comte de Troia i gran senescal de Provença. En Martínez Ferrando ens diu que "es va fer tan famós per la seva conducta arrogant a l'Empordà" i que ambdós germans "eren personatges de l'absoluta confiança d'En Renat i del Primogènit". En Jaume Safont, en el seu Dietari dels fets d'aquella guerra, ens assabenta que En Gaspar Cossa, capità també del rei Renat, s'estava a la vila de Castelló d'Empúries.

El presumpte Juan de la Cosa santanderí fou també cosmògraf. Però, En Julio Rey Pastor i l'Ernesto García Camarero, en parlar de l'escola cartogràfica de Sevilla, ens comenten: "escola cartogràfica que fou iniciada per En Juan de la Cosa, successora remota de la gloriosa cartografia mallorquina". Amb la qual cosa queda palès que la influència mallorquina només li podia haver pervingut mitjançant els seus més de trenta anys d'estada a Catalunya.

Rodrigo de Bovadilla i Catalunya
Francisco de Bovadilla era, segons En Casaus, "Comanador de l'Orde de Calatrava". Els Reis Catòlics "li donaren provisions i nom de perquisitor, amb el qual va entrar en aquesta illa [de Santo Domingo], i també de governador. És el responsable del mític arrest d'En Colom i del seu trasllat a la Península, carregat de cadenes, juntament amb els seus germans. Va morir, segons En Casaus, en el naufragi que va patir la flota espanyola que tornava de les Índies, el juliol de1502.

Aquest personatge és considerat per En Mitjana de las Doblas i per En Llorenç Gandol el fill d'En Rodrigo de Bovadilla, capità de l'exèrcit joanista, documentadíssim a Catalunya, on residia. En Josep Maria Llobet, arxiver de Cervera, ha fet una col·lecta de 58 documents que parlen d'aquesta família. Per ell, "el personatge principal d'aquesta  família  fou el cavaller  Rodrigo  de Bovadilla, que arribà a la Segarra com a capità d'un conjunt de soldats d'aquest monarca. Les victòries que aconseguí li representaren, l'any 1466, la concessió del Castell i lloc de Castellnou d'Oluja, senyoria que posseí fins al 1480. Durant els catorze anys següents, tingué algunes dificultats a causa de la marmessoria d'En Lluís Roqueta, el qual havia estat senyor de Castellnou d'Oluja; potser per això fou compensat, a partir d'aquell any de 1480, amb una nova senyoria: la de Concabella". Es casà a Catalunya dues vegades: la primera amb la Caterina de Cabrera i la segona amb la Violant de Cabrera.

En Rodrigo de Bovadilla no està documentat a Catalunya durant l'any 1492. La possibilitat d'afirmar que durant aquest lapse de temps anà a la descoberta del Nou Món amb En Colom és  molt temptadora. Oimés  perquè,  segons  un instrument notarial redactat a Barcelona el 7 de març de 1493, féu una donació importantíssima de diners -55.000 sous- al seu fill Joan. Com que he calculat l'arribada d'una nau a Barcelona, a la tornada d'Amèrica, aquell 6 de març, no costaria gaire comprendre que En Bovadilla pagaria aquells sous al seu fill amb el primer or arribat d'Amèrica.

D'altres mariners desfigurats
La Gould, troba un LUIS DUREA, entre els noms que forneixen els testimonis dels Plets, referents al segons viatge, i que no pot identificar amb ningú. Per contra, tenim a  Catalunya En LLUÍS D'URREA, cambrer de la reina Joana Enríquez, que va passar a formar part de la Casa del Primogènit Ferran per nomenament de la mateixa reina, el 2 de juny de 1462. El 1r d'abril de 1466 el trobem ja com a cambrer d'En Joan II. Els d'Urrea foren una família notable de l'època. Cal esmentar especialment l'arquebisbe de Tarragona, Pere d'Urrea; el seu homònim, el governador general i lloctinent general del Regne de València, i En Lope Ximenes d'Urrea, virrei de Sicília. I, segons ens innova En Bernal Díaz del Castillo, al costat d'En Ferran Cortès hi ha un Pere d'Urrea, "que va portar unes butlles del senyor sant Pare".

Un JUAN DE ARAGON testifica als Plets que "veié que l'Almirall Colom va sortir d'aquesta vila i port i riu de Saltes" i que veié "al dit Pedro Alonso Niño en aquesta vila de Moguer, i li digué com havien descobert les dites Índies". D'on es dedueix que es mogué prop d'En Colom i dels mariners que anaren amb ell en el primer viatge de descoberta. Si el sol fet que un simple ciutadà andalús porti el cognom de l'estirp reial catalana, ja em sorprèn, imagineu-vos el resultat de la sorpresa si sabem que de 1496 a 1506 En JOAN D'ARAGÓ, nebot d'En Ferran II, fou lloctinent del Principat, fins que el 1512 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya com a castellà d'Amposta. És enterrat a Montserrat.

Un MIGUEL DE SORIA fou grumet en el primer viatge i un PEDRO DE SORIA, tripulant. La Gould creu que són falsos tripulants, perquè les seves declaracions en els Plets són inversemblants. És evident que ens trobem davant una nova manipulació textual i que, possiblement, els dos tripulants en fossin un de sol: En JOAN DE SÒRIA, escrivà de registre del príncep Ferran. Al Memorial que En Colom va donar a l'Antoni de Torres, el 30 de gener de 1494, perquè el trametés als reis, l'Almirall parla d'En "Joan de Sòria".

Hi ha un PEDRO DE TERREROS de qui, sovint, es parla als Plets. Per la Gould sabem que En Terreros "és l'únic de qui tenim notícia segura que anà en tots els quatre viatges d'En Colom". Ara bé, En Gérard Garrigue ens exposa que "els Colomer i els Terreros eren dues famílies respectables del Conflent de mitjan segle XV"; que "els Terreros vivien retirats a les seves terres de Codalet" i que els arxius dels Pirineus-Orientals permeten encara de retrobar, al segle XVI, diversos membres d'aquesta família, sempre lligada al Conflent". En Garrigue veu En Pedro de Terreros vinculat a aquesta família catalana, pel cognom, per la proximitat que sempre mantingué amb En Colom i per la identitat de nom que troba amb un altre Pedro de Terreros, que, el 1507, exerceix el comandament del castell reial de Puigbalador, al Capcir.

Un DIEGO SALCEDO, que als Plets es convertirà en PEDRO. Ambdós són esmentats com a criats d'En Colom. Curiosament hi ha ben documentat a Catalunya un DIEGO SALCEDO, relacionat amb el servei de la família dels Bovadilla-Cabrera.

Per la seva catalanitat indiscutible no m'estenc en demostracions pel que fa als noms d'En BARTOMEU BIVES, JOAN REINALT (o Reinalts), JOAN BIVAS i JOAN VIÑAS, que anaren amb En Colom en el primer viatge, encara que la Gould posi en dubte que ho feren els dos darrers.

Quant a un "NICOLÁS ESTÉFANO, mallorquín, tonelero", que participà en el segon viatge, En Joan Miralles l'ha identificat amb el mallorquí NICOLAU ESTEVE. I ens diu que era "boter, casat amb l'Agnès. Acompanyant d'En Colom al segon viatge, apareix documentat entre 1471 i 1478".

També hi ha un PEDRO LADRÓN que declara en una provança feta a l'illa de Jamaïca, el 1516. En Carreras Valls documenta En PERE LADRON, fill d'En Jaume Ladron de Pallars i de la Cecília d'Arinyo, que es va casar amb la Beatriu Bovadilla. I, en una altra provança, feta a Santo Domingo el 1512, declara un PEDRO MATEOS que s'identifica perfectament amb En PERE MATEU, capità d'Igualada, que serví l'exèrcit de la Generalitat fins que, el 17 de juliol de 1465, es va passar a la causa joanista.

La llista podria ser interminable. He apuntat aquí tan sols alguns d'aquells de qui es pot dir amb exactesa que tenen un doble precís a Catalunya, als quals hi caldria afegir els CASAUS, BOÏL, BALLESTER, TORRES, BERTRAN, COMA, ARENES, MARGARIT, PONÇ, que, per diverses fonts, sabem que anaren a Amèrica en el segon viatge. I els qui hi anaren més tard: SALA, ESQUILLAT, OMS,PAU, SERRALLONGA, CORTÈS, GRAU, DESPUIG, JANER, VALLÈS, JOVER, PORRES. Hi ha d'altres mariners, com els Herrera, Ibarra, de Arroya, del Corral,  de Arriera o  de Bastidas, de qui només he pogut identificar la família. Serien els, FARRERA, IVORRA, D'ARRÓ, DEZCORTAL, ÇARRIERA i ÇABASTIDA. La investigació, per tant, resta oberta.

Tanmateix, queda clar que el paper que s'ha vingut atribuint a Catalunya en la descoberta i conquesta d'Amèrica, s'hauria de revisar a grans jornades, amb el màxim rigor possible i sense caure en l'ordit d'adulteracions que la censura ens ha parat. Altrament, podem acabar convertint-nos, amb el nostre silenci i la nostra prudència desmesurada, en còmplices de la falsificació i silenciament de la nostra pròpia història.

JORDI BILBENY



Autor: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    08-02-2018 05:34

    Jo no concedeixo res. He aportat alguns textos i enllaços per mostrar a tothom qui vulgui algunes de les dades en què des de sobretot el 1927 ens basem per defensar la tesi de la catalanitat d'en Colom. Colom castellà. D'antuvi cal dir que des de Castella hi ha hagut des de fa segles aquest intent de fer-lo genovès. Si hagués estat castellà ell, la seva empresa,i l'estat que hi ha al darrere, segur que no hi hauria hagut enigma Colom, ni tanta boira. Bé, pensa que la carta d'en Colom a la Joana de Torres en la qual surt aquesta expressió "els meus senyors naturals" hi ha el fet que el descobridor l'adfreça a una valenciana. Per altra banda, hi ha la carta de descoberta que en Colom Adreça a en Gabriel Sanxis Epistola de Insulis Nuper Inventis.http://www.uni-mannheim.de/mateo/desbillons/kolumbus/seite2.html Allí hi veuràs que en Colom està escrit així, amb -m final. També trobaràs Colom en la signatura final d'aquesta carta. Però és que a més en Colom hi parla de "nostro regi". Com que en Sanxis és valencià i un funcionari de la cort d'en Ferran II i no pas funcionari de Castellà, el que es dedueix és que en Sanxis i en Colom compartien el mateix rei, perquè ara només es parla del rei, sense que hi surti la reina. Aleshores s'entén que tant en Colom i en Sanxis eren funcionaris o vassalls d'en Ferran. En una paraula: súbdits i, per tant el rei Ferran és el seu senyor natural directe. També ho és de la reina, es clar, però en tant que consort d'en Ferran. A més a més, cap dels cronistes no el feien de castella. El pare Cases o las Casas va deixar escrit que el descobridor no parla bé el castellà. Altrament hi ha, per exemple una carta del 5 de maig de 1487 en què el tresorer de Sevilla Francisco González l'anomena "estrangero". Tenim també la reial cèdula de natiuralització a Castella d'en Jaume Colom, germà del descobridor. Si en Jaume es naturalitza castellà, s'entén que no ho era d'origen. I, a més no hi ha cap carta de naturalització d'en Cristòfor Colom a Castella. A més quan en Jaume Colom fill mena un plet contra la corona castellana, el fiscal Pedro Ruiz afirmà que Cristòfol Colom era "estranger", no natural del regne ni vei. (Navarrete ob. cit. pàg. 301 i BRAH 80 c. I, pàg 227). Del llibre d0en Caius Parellada i Cardellach "Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible" Edit La llar del llibre 1992.

  2. Antón Martín
    07-02-2018 07:27

    Entonces, si concedes esa única y monolítica acepción al concepto, ¿por qué no un Colón castellano? ¿Acaso no reconoce también a la reina como 'señora natural'?

  3. Francesc 2
    06-02-2018 16:52

    Sí, sí.pel que he pogut llegir l'etapa cronològica és anterior a la unió dinàstica. El que és molt clar és que el concepte de senyor natural en tant que home que té sota vassalltge unes persones pel fet que han nascut en el seus dominis éstà molt arrelat a Castella, precisament ja des dels segles que esmentes.

  4. Antón Martín
    06-02-2018 15:03

    ¿Has leído bien el título del artículo que citas (y que habrás consultado parcialmente, porque la segunda página no se ve)? Porque en la página 163 y siguientes habla del concepto de 'señor natural' en los siglos XII y XIII, mucho antes de la unión dinástica. Rastrear cuatro citas en internet no te convierte en especialista.

  5. Francesc 2
    06-02-2018 13:01

    pàgina 163 i següents. És de l'enllaç tan llarg que he posat en la segona intervenció meva.

  6. Francesc 2
    06-02-2018 12:59

    "Construir la identidad en la edad media,ode y memoria. Poder y memoria en la Castilla de los siglos VII-XV", José Antonio Jara Fuente, Georges Martin, Isabel Alfonso Antón. Ediciones de la Universidad de Castilla-la Mancha (2010)

  7. Antón Martín
    06-02-2018 12:48

    Venga, contraataco con otro diccionario moderno, el DRAE, dado que la carta original está en castellano: [natural]: 8. adj. Dicho de un señor: Que tenía vasallos, o que por su linaje tenía derecho al señorío, aunque no fuese de la tierra.

    No, la gente no escribía cartas bajo vigilancia de un gramático, ni pendiente de la definición de un diccionario que no existía. En ningún foro científico del planeta admitirían semejantes pruebas de tan escasa enjundia.

  8. Francesc 2
    06-02-2018 12:46

    Del diccionari Aguiló: senyor natural : expressió jurídica feudal: «be creem que sabets e devets saber que nos som vostre senyor natural e de lonch temps», Cron. Jacme, 53. 2,Diccionari Aguiló: Volum 5. Lletres M a O.

    https://books.google.es/books?id=ejfGMeLnki4C&pg=PA191&lpg=PA191&dq=senyor+natural&source=bl&ots=MPz577BBIz&sig=VTdCVVUHul6FztmMZWA2jQCBS_0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjti8GtmpHZAhVFOBQKHX9qAtAQ6AEIVTAM#v=onepage&q=senyor%20natural&f=false

  9. Francesc 2
  10. Francesc 2
    06-02-2018 12:26

    De l'Alcover Moll Senyor natural: el qui en el feudalisme tenia autoritat damunt certes persones (els vassalls) per dret hereditari. Tot ço e quant bon vassall és tengut al senyor natural, doc. a. 1452 (Miret Templers 574)

    http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=senyor

  11. Antón Martín
    06-02-2018 10:37

    Francesc, ¿podrías argumentar esa afirmación con datos o pruebas fehacientes, o simplemente se trata de repetir las cosas una y otra vez, a ver si cuela?

  12. Francesc 2
    05-02-2018 17:34

    No, no va així. "Ser natural de" es tracta d'un fet real que ha agafat una dimensió jurídica del tot innegable en els regnes europeus.

  13. Santo Job
    05-02-2018 15:42

    Colón entendía que ya era natural de esos reinos por tiempo de residencia y por haber recibido títulos y cargos. Lo que indican las fuentes primarias, sin embargo, es que era ligur, aunque no me meto ya en el punto concreto, pero parece que de Génova o Savona.

  14. Francesc 2
    05-02-2018 11:59

    Era al servei dels reis, però li eren els seu senyors, els seus snyors naturals. I eren els reis de l'emissor de la carta del receptor. Tots tenien una comuniatat de pàtria. I hi ha això de "reis naturals.

  15. Santo Job
    05-02-2018 10:55

    ¿Colón estaba al servicio de los reyes? Sí, pues ya tenemos ahí la explicación de "nuestros señores".
    ¿Colón vivía en España? Sí. Pues ahí queda el "nostra Spanya". Colón llevaba tiempo, bastante, viviendo en España, lo bastante como para que se le considerase uno más. Más aún considerando que había recibido títulos en estas tierras.

  16. Francesc 2
    04-02-2018 23:28

    A la, carta que en Colom escriu a Antoni de Torres. el germà de Joana de la Torre o Joana de Torres en Colom fa servir l'expressió els meus senyrs naturals. (Textos y documentos completos p. 2549. Si els germans Joana, Jaume, Pere i Antoni i en Cristòfor Colom tenen en Ferran i la Isabel com "els nostres reis i en Colom parle d'aquests reis a la Joana com els meus senyors naturals, això vol dir que els reis eren els senyors naturals de tots.

  17. Francesc 2
    04-02-2018 23:16

    Exacte, "nuestra spanya" la de l'emissor de la carta -en Juame Ferrer- i la del receptor. la de l'un i la de l'altre. En conseqüència, són "espanyols". És la deducció més normal.

    Exacte, "Rei i reina, els nostres senyors" és un formulisme que correspon a una realitat per a moltíssima gent. Per a la gent que n'és súbdita del rei i reina en qüestió.

    A la versió de la Carta des de les Índies que Colom va a dreçar al valencià Lluís de Santàngel, el descobridor explica que va arribar a les ïndies amb la flota que "els il.lustríssms reis NOSTRES senyors em van donar" pagina 220 de Textos y documentos completos: Relaciones de viajes, cartas y memoriales (Alianza Universidad (Au)) – 17 sep 1997, edición de Consuelo Varela; Nuevas Cartas, edició de Juan Gil.

    La carta que Colom va escriure a la "infermera" (segurament "mainadera") del príncep Joan, la Joana de Torres, la família de la qual era catalana (filla del valencià jaume de Torres-- un servidor d'en JoanII com del rei Ferran, com ens indica en Pere Català i Roca a "Antoni de Torres i Joana de la Torre"; Colom i el món català ob. cit p359) i germana d'en Pere de Torres, secretari reial ( R. Carreras Valls, "Catalunya descobridora d'Amèrica; impremta Altés, Barcelona 1929, p.127 i de l'Antoni de Torres, conegut company d'en Colom en el segon viatge i alcaid de l'illa Espanyola. En Colom li parla del "rei i la reina, NOSTRES SENYORS" (citació extreta del llibre d'en Charles J. Merrill "Colom, 500 anys enganyats p. 115. Extreu la citació del llibre citat "Textos y documentos completos" p.435

  18. Santo Job
    04-02-2018 20:19

    "El rey y la reina nuestros señores" es un formulismo ordinario. Por no ocupar espacio innecesario, pongo captura de pantalla del CORDE.
    https://imgur.com/a/h08mT

    La cita del "nuestra Spanya":

    Esto, senyor, digo, porque las grandes cosas que soy cierto aquí se fallarán, tengo
    esperança que serán a gran servicio de Dios y bien de toda cristiandat, specialmente desta nuestra Spanya, y porque, senyor, la reyna, nuestra senyora, me mandó que yo scriviesse a vuestra senyoria de mi intensión.

    Tomada del libro citado, de aquí, pág 247 (252 del pdf)
    https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/9815/tjlb.pdf

    Nada raro ahí, pues tanto Ferrer como Colón vivían en España.

  19. Francesc 2
    04-02-2018 19:49

    Això de "els nostres senyors" d'en Cossa deu ser en algún lloc de les compilacions d'en Navarrete. Prova-ho en castellà.Pel que fa a "la nostra Spanya"segurament deu estar en l'obra que ja he citat "Raphael Ferrer, Letra de Mossen Jaume Ferrer feta al Almirante de las Indias Christofol Colom, Sentencies católicas del divi poeta Dant,1545

  20. Santo Job
    04-02-2018 19:42

    No dicen nada falso en ese aspecto, aunque sí matizable:
    ¿Fue en tiempos del rey Fernando? Sí
    ¿Por consejo de Fernando? Sí, pero no sólo suyo.
    ¿Puso Fernando dinero? Sí, puso 10.000 ducados, prestados por Santángel. Las naves, en cambio, las puso la reina obligando a la villa de Palos y a la de Moguer. La tripulación era un poco de todo, mayormente andaluza, pero también había gente de otras partes como Juan de la Cosa (cántabro), Bernat Boyl (catalán), Bartolomé Fiesco (Fieschi, genovés).

  21. Antón Martín
    04-02-2018 19:38

    Por enésima vez, Francesc: las crónicas, señaladamente las escritas siglos después de los hechos referidos, no son fuente NI PRIMARIA NI FIABLE. ¿Te ves capaz de aportar una sola cita que no esté tomada de las obras de Bilbeny?

  22. Francesc 2
    04-02-2018 18:51

    Del "libre de memòries de diversos sucessos e fets memorables e de coses senyalades de la Ciutat e Regne de Valencia (1308-1644); introducció i notes de Salvador Carrere i Zacarés, Acción Bibliográfica Valenciana. València, 1930, vol II, p. 702
    "En lo present any, per lo Consell y a despeses del Sr Rey Dn Ferrando, foren descobertes les Indies"

    J. Bilbeny ob, cit. 25

  23. Santo Job
    04-02-2018 18:31

    No he encontrado esa carta en la página 361 de ninguno de los 5 tomos. Probablemente esté mal citada la referencia.
    Dejo aquí los tomos digitalizados:
    https://catalog.hathitrust.org/Record/006770997
    Si encuentras la referencia correcta, avisa. Debería estar en algún lugar del primer tomo, que es el tocante a los primeros dos viajes de Colón.

    En cuanto a la catalanidad de Colón, lo que veo es una evidente falta de fuentes primarias y testimonios de primera mano.

    Comentario marginal: creo que hay un problema para pegar enlaces que no sé a qué criterio obedece.

  24. Francesc 2
    04-02-2018 18:29

    Mira a la vikipèdia catalana "Catalanitat de Cristòfor Colom"

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanitat_de_Cristòfor_Colom

  25. Francesc 2
    04-02-2018 18:05

    No sé en quin tom es troba. Suposo que s'haurà d'anar mirant un per un per la pàgina al.ludida.

  26. Francesc 2
    04-02-2018 18:02

    Definició de Senyor natural: definició del diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Adj. De naixença, degut a la naixença, adquirit amb la naixença. P. 1063 (8a. Edició 1988)

  27. Santo Job
    04-02-2018 17:42

    En justicia, la mitad de las Indias le pertenecían a Fernando. Basta fijarse en el Tratado de Tordesillas para ver que figuran ambos reyes, así que a Fernando le tocaría su parte.

    Si te interesa, está digitalizada la copia registral de esa merced.

    AGI, INDIFERENTE,418,L.1. Folios 162v a 163v. Real Provisión a Vicente Yáñez Pinzón, vecino de Palos, haciéndole merced de la tenencia y alcaldía de la fortaleza que ha de hacer a su costa en la isla de San Juan, de donde es capitán y corregidor.

  28. Santo Job
    04-02-2018 17:29

    En el memorial de deudas, que es un suplemento al testamento, especifica el almirante que se paguen esas cantidades sin que se sepa quién las manda pagar. Se supone que el realizador de los pagos tendría que ser Diego Colón, y no sabemos si llegó a pagarlas. Seamos serios, es normal que quisiese que se pagasen en secreto (a mí también me daría vergüenza tener una deuda con alguien durante 30 años). Curiosamente lo que sí hay en Génova es un ejemplar del Libro de los Privilegios.

    Colón entiende que es súbdito por el tiempo que lleva a su servicio y haber recibido títulos y mercedes, aun no habiendo recibido carta de naturaleza nunca. Probablemente no pensase que la necesitase, que él ya se había convertido en natural de los reinos por su larga estancia y notorios servicios.

    Las cartas anunciando el descubrimiento las tengo situadas, pero la de Juan de la Cosa no. ¿En qué tomo de Navarrete está la carta de Juan?

  29. Francesc 2
    04-02-2018 17:22

    Carta de mercè a En Vicenç Yañes Pinzón (1505) per part del rei Ferran. Cal recordar que "entre el 1504 i el 1516, Ferran deixarà de ser rei de Castella per esdevenir-ne tan sols governador i administrador, i tornarà a ser únicament rdei d'Aragó". [...]"...és del tot incontestable que el rei només va poder signar els contractes suara al·ludits [els acords i capitulacions,des del 1505 al 1515, entre els quals aquesta carta de mercè] com a monarca català i no pas castellà[...] La carta de merçè de la tinença i alcaldia de la fortalesa de l'illa de Sant Joan li es concedida, tal com diu el text per "En Ferran, per la gràcia de Déu rei d'Aragó i de les dues Sicílies, de Jerusalem, de València, de Mallorques, de Sardenya, de Còrsega, comte de Barcelona, senyor de les ïndies del Mar Oceà, duc d'Atenes i Neopàtria, comte del Rossellló i Cerdanya, marquès d'Oristany i de Goceà;administrador i Governador d'aquests regnes de Castellà, de Lleó i de Granada per la serenissima reiona Na Joana, la meva i molt cara estimada filla". (Juan Manzano Manzano, "Los Pinzones y el descubrimiento de América. Ediciones de Cultura Hispànica, madrid, 1988, vol III, Apèndix Documental, p. 85). Com era d'esperar, el títol de "Senyor de les Índies" és mencionat dins de les possessions de la nació catalana i no paas entre les castellanes. Aquest posicionament i la intervenció del rei Ferran, com a monarca català, en els assumptes americans, ha fet observarmolt oportunament a En Pierre Vilar que "després de la mort d'Isabel, Ferran parla i actua en les seves convencions amb Castella, com si una meitat de les Índies pertanyés a Aragó" (Pierre Vilar, "Catalunya dins l'Espanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals; Curial Edicions, Barcelona 1981, vol I, p.225

    Del llibre "Petit manual de la descoberta catlana d'Amèrica", Jordi Bilbeny; primera edició: abril de 2011, p.37-38

    "

  30. Francesc 2
    04-02-2018 16:34

    carta d'en Colom a Gabriel Sanxis. Epistola de Insulis Nuper Inventis.http://www.uni-mannheim.de/mateo/desbillons/kolumbus/seite2.html

  31. Francesc 2
    04-02-2018 16:22

    Referències: Raphael Ferrer, Letra de Mossen Jaume Ferrer feta al Almirante de las Indias Christofol Colom, Sentencies católicas del divi poeta Dant,1545

    Martín Fernández de Navarrete y Jiménez de Tejada, Colección de los Viajes y Descubrimienios que Izicieron por Mar los Espanoles desde fines del Siglo XV. Madrid, 1825. p.361

  32. Francesc 2
    04-02-2018 16:14

    Memorial de deutes. Se sap si hi ha una còpia d'aquest memorial en els arxius de Gènova o en la família genovesa Colombo, es a dir el de la línia ascendent Colombo-Fontanarossa? Se sap si hi ha una versió en genovès o en toscà d'aquest document per tal que els receptors l'entenguin bé? O, almenys, es conserva allí el justificant de recepció? Se sap si s'ha conservat aquest mateix document entre les famílies genoveses a les quals va adreçat? Com a existeix en castellà, també? Aleshores vol dir també en castellà "en qualitat de"_ en calidad de mis señores natutrales. Per tant n'és subdit.

  33. Santo Job
    04-02-2018 15:33

    ¿Tienes la referencia de esa carta? Lo que consigo encontrar son cartas de Colón, no cartas a Colón, supongo que por culpa del algoritmo de Google y el sistema de búsqueda de Pares.
    "Como a" también existe en castellano, y está atestiguado desde antiguo.
    En cuanto al memorial de deudas, es normal que esté redactado en castellano. Está hecho en Castilla, y pensado para que lo registre y vea un notario de Castilla. Los testamentos tienen que pasar ante notario para tener validez, así que mejor que el notario lo entienda.

  34. Francesc 2
    04-02-2018 14:46

    Exacte, com s'explica aquest memorial de deutes al testament fet en castellà per un`genovès a un altre genovès?

  35. Francesc 2
    04-02-2018 14:38

    Senyors naturals, i tant que la lectura és unívoca. Mira, precisament, aquí hi ha una catalanada: el "com a”, que es diferencia del "com” a seques. En castellà no es fa aquests distinció. "Com a” vol dir, en català, "en qualitat de” (exemple tret del DGEC: hi anirà com a secretari; en castellà:: "irá como secretari”.) Altrament, en una carta a en Colom de 1495 d'en "Juan de la Cosa” parla dels "nostres senyors la nostra Spanya”. En la carta d'en Colom a Gabriel Sanxis del 15 de febrer del 1493, referint-se al rei Ferran ho fa dient "pro felicissimo rege nostro”

  36. Santo Job
    02-02-2018 11:01

    Un ejemplo de fuente primaria, y creo que esta os va a gustar.

    ACA, REAL PATRIMONIO,MAESTRE RACIONAL,Volúmenes,Serie General,2691.
    Cuentas de la administración de las rentas reales en la baronía y villa de Torroella de Montgrí y en el castillo de Pals, desde el 1/1/1410 hasta el 31/12/1419.

    Digitalizado, por cierto. Son 190 páginas. Seguro que ahí hay cosa interesantes.

  37. Antón Martín
    02-02-2018 10:36

    El único 'retrato' de Juan de la Cosa que posee el Museo Naval es el de los años 70, por eso insistimos ad nauseam en el nulo valor probatorio de determinados documentos que suele esgrimir Bilbeny. El retrato personal, en esas fechas, era algo que no estaba al alcance de casi nadie, y el culto a la personalidad y al ego de nuestros días ni existía ni se lo esperaba. Vamos, que lo más común es que nadie, por alta que fuese su cuna, perdiese ni un minuto en dejar constancia de sus detalles biográficos, fuera de reyes y santos. Y las crónicas que relatan las vidas de estos últimos suelen contener grandes porcentajes de fantasía literaria, pues su fin primordial era propagandístico, no relatar la verdad. Pero hace ya más de medio siglo que la historiografía abandonó los postulados decimonónicos -en los que continua instalado el INH- y concede a las crónicas oficiales únicamente un valor de indicio, para probar las cosas comme il faut se acude a las fuentes primarias.

  38. Sen Jo
    02-02-2018 08:48

    Job: Si el quadre és aquest que dieu, realment és patètic, sí. Estaria bé que en Bilbeny o algú que en sabés alguna cosa pogués replicar, i no amb religiositat barata. Potser hi ha alguna confusió? Francesc, què es pot dir d'això? Un quadre dels anys '70 del s. XX com a prova de res? O en Bilbeny es refereix a un altre quadre? Jo no tinc pas temps de mirar-ho, ni ganes. Sóc un simple, diguem, consumidor passatger, en aquest assumptes.

  39. Santo Job
    01-02-2018 18:52

    Transcribo el memorial de deudas del testamento (AGS, PATRONATO,295,N.61), mantengo las grafías, añado mayúsculas:

    Relacion de ciertas personas a quyen yo quiero que se den de mis vienes lo contenydo en este memorial syn que se le quyte cosa alguna dello. Hasele de dar en las formas que no sepan quyen se las manda dar:

    -Primeramente a los herederos de Iheronymo del Puerto, padre de Venito del Puerto, chançiller en Genova, veynte ducados o su valor.
    -A Antonioto Vaço, mercader genoves que solia vebir en Lisboa, doss myll e quynientos reales de Portugal, que son syete ducados poco mas. A razon de trezyentos e setenta e cynco reales el ducado.
    -A los herederos de Luys Centurion Escoto, mercader ginoves, treynta mill reales de Portugal, de los quales vale un ducado trezyentos e ochenta i çinco reales, que son setenta e çinco ducados poco mas o menos.
    -A esos mismos herederos y a los de Paolo de Negro, ginoves, çient ducados o su valor. Han de ser la una mitad a los unos herederos, y la otra mytad a los otros.
    -A Baptista Espindola o a sus herederos sy el es muerto, veynte ducados.
    Este Baptista Espindola es yerno del sobre dicho Luys Centuryon. Hera hijo de miçer Nicolao Espindola de Locoli de Ronco, y por señas fue el estante en Lisboa el año de mill y quatroçientos y ochenta y dos.

    Luego viene el visto del notario.

    La qual dicha memoria y descargo sobredicho, yo el escrivano doy fee que esta escripto de la letra propia del dicho testamento del dicho Don Xpoval, en fee de lo qual lo firme de mi nombre.
    Pedro de Azcoytia

  40. Santo Job
    01-02-2018 18:19

    Pide dos títulos u oficios característicos de Aragón (virrey y gobernador general) y uno a la manera de Castilla, pero esa otra parte no la mencionas. Cito de las capitulaciones:

    "Primeramente que vuestras altezas como Sennores que son de las dichas mares oceanas fazen dende agora al dicho don Christoual Colon su almirante en todas aquellas islas y tierras firmes que por su mano o industria se descubriran o ganaran en las dichas mares oceanas para durante su vida y despues del muerto a sus herederos e successores de uno en otro perpetuamente con todas aquellas preheminencias e prerrogativas pertenecientes al tal officio e segund que don alfonso enriquez, quondam, almirante mayor de castilla e los otros sus predecessores en el dicho officio lo tenian en sus districtos."

    No, las fuentes primarias que cito repetidamente no están puestas en duda más que por vosotros en tanto en cuanto contradicen vuestros planteamientos.

    En cuanto a lo de "mis señores naturales" presente en el memorial remitido por medio de Antonio de Torres, la lectura no es unívoca. Transcribo (actualizo grafías):

    "Primeramente, dadas las cartas de creencia que lleváis de mí para Sus Altezas, besaréis por mí sus reales pies y manos, y me encomendaréis en Sus Altezas como a Rey y Reina mis señores naturales, en cuyo servicio yo deseo fenecer mis días [...]"

    Aquí se puede leer que se encomienda a ellos como si fuesen sus señores naturales (no necesariamente siéndolo). La forma no ambigua sería "me encomendaréis en Sus Altezas mis señores naturales, en cuyo servicio yo deseo fenecer mis días".

    Ahora déjame que te pregunte yo a ti, ¿cómo explicas que se corresponda el memorial de deudas que Colón adjunta como suplemento a su testamento con las deudas de un Cristoforo Colombo ciudadano genovés? Concretamente deudas con Paolo di Negro, Lodisio Centurione Scotto, Giacomo dal Porto, y Battista Spinola. Otras deudas no están confirmadas por fuentes primarias como la del judío que moraba a la puerta de la judería de Lisboa, o la de Nicolò Spinola de Luccoli de Ronco.

  41. Antón Martín
    01-02-2018 17:27

    Francesc, vuelves a aplicar una premisa falaz para sacar conclusiones (que parecen sacadas ya de antemano). ¿Tan difícil te resulta admitir que existamos personas sin un especial sentimiento identitario, que no nos movemos por la gloria de 'nuestro país'? Ay, piensa el ladrón...

  42. Francesc 2
    01-02-2018 16:29

    Si ere una empresa règia de la reina de Castella i del rei d'Aragó, això vol dir que era cosa de tots dos regnats. però tots sabem que se'ns ha inculcat des de petits que només era cosa de Castella.

    "Els meus reis naturals", càrrecs de virrei i governador general que només tenen existència jurídica a la Nació Catalana, que era noble i entroncat amb la reialesa, que escriu als genovesos en castellà. Tot això no et porta a un dubte raonable?.I saps que fonts primàries és més que dubtós. Que va lluitar amb el rei Rainer contra Joan II sens Fe... No, Santo, no pots acceptar que una glòria del teu país hi hagi dubtes més que raonables que no va proporcionar la glòria per al teu paíis. És així

  43. Santo Job
    01-02-2018 15:40

    Lo de Colón no era una empresa de Castilla, sino regia de Isabel y Fernando. Le dio "las Indias" a los Reyes Católicos.
    En cuanto a la nacionalidad de Colón, las fuentes primarias a lo que apunta es a que era ligur (ya fuera de Génova, Savona, Cogoleto, o algún lugar de esa costa). Insisto, fuentes primarias.

    Curiosamente, con Cervantes tampoco aceptáis las fuentes primarias como el juicio de Miquel Tauler en el que Tauler hizo comparecer como testigo a Cervantes, de quien dice que era "vecino y natural de Alcalá de Henares, de edad de treinta y dos años".

    Tengo que insistir, en investigación histórica lo que importa son las fuentes primarias (documentos generados por o por causa de las personas a las que se hace referencia).

  44. Francesc 2
    01-02-2018 14:24

    Absorbim unes dades sobre el passat de la nostra comunitat,des de petits, les engrandim en la joventut i les confirmem amb l'ajut dels mitjans que ens envolten. I això queda afermat en la nostra memòria profunda en forma de creença. I això ens passa a tots els humans. A tu i a mi. I amb aquest cabal anem per la vida. Quan les circumstàncies externes fan que tot això li trontolli a un que té 40,,50 o,60 anys,la reacció és de rebuig, rebuig davant del sentiment d'amenaça que representa desconstruir el constructe tan arrelat a la ment.I això explica la teva actitud, que és molt humana, d'altra banda. Però sense negar-la, també n'hi ha d'altres d'actituds. N'hi ha d'altres si importa saber la realitat dels fets. I això es tradueix en aguantar racionalment aquesta pulsió, mantenir l'absència de judici i investigar. De tota manera, en el cas que ens ocupa entenc que és francament difícil..Estem parlant de fets històrics que ara són qüestionats amb solidesa i que s'han convertit en el mite troncal de la idea de la formació d'Espanya i de la seva glòria: un genovès que va donar a Castella -la teva terra- un continent i un escriptor dels més valorats del món que es de la teva terra. .

  45. Antón Martín
    01-02-2018 12:31

    Francesc, acabo de leer el párrafo que me dedicas en exclusiva, y no puedo sino agradecerte el tiempo gastado en redactarlo. Ahora estoy reflexionando acerca de tus apreciaciones, seguro de que podré extraer de ellas alguna utilidad. En fin, que tú mismo te delatas situando en conflicto en el plano de las creencias. Y ahí está la cuestión de fondo del INH, que basa toda su argumentación en puras creencias. Ningún dato contrastado aplicando con rigor el método científico, NI UNO, oye. Sólo creencias, como en la caverna.
    Lo de la España autoritaria y toda esa basura ideológica ya es de juzgado de guardia, en la peor tradición del racismo y el supremacismo decimonónicos. A mí ese pensamiento me da hasta miedo, fíjate.

  46. Santo Job
    31-01-2018 23:32

    Sen Jo: "Ahora bien, puesto que algunos documentos lo llaman "Juan de la Cossa" y está pintado con barretina en el retrato que se conserva en el Museo Naval de Madrid, no es muy aventurada su identifiación con Don Joan Cossa,"

    Si eso no te parece usar como argumentos la grafía y el retrato, es que no quieres verlo. El retrato, por cierto, es cosa del pintor Luis Fernández Gordillo, y lo hizo en 1978 por encargo del Museo Naval para decorar la zona en la que está el mapa de Juan de la Cosa. En cuanto a la gorra que lleva Juan en el retrato, está tomada de los soplones que decoran el mapa.
    https://commons.wikimedia.org/wiki/File:MapaCosa_Soplon.jpg
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6c/MapaLaCosa_SoplonIslandia.jpg

    Después de eso, Bilbeny cuenta la vida de Joan Cossa, del que no consta que fuera armador ni nada que pueda acercarlo a Juan de la Cosa salvo el nombre.

  47. Sen Jo
    31-01-2018 22:43

    Sí Santo Job, i què?

    ¿On parla de la grafia -ss- com a demostració de res? Això és vostè que en parla. Si en algun article es diu que la grafia -ss- d'aquest personatge demostra que és català o ho reforça, jo m'hi oposaré enèrgicament. Però no veig que ho digui, aquí, això. Aquí el que es diu és que Cosa i Cossa justament, com el personatge que tenim ben conegut i identificat amb "un altre militar que lluità al bàndol de la Generalitat contra En Joan II i com a capità d'En Renat d'Anjou".

    No sé què diu de la -ss-. I vostè és un Erudit? I vostè es dedica a investigar i no sap sortir d'un embull seu que es fa vostè sol? Que té una obsessió amb les SS, potser?

    I del quadre, el mateix. Què impedeix pensar que aquí s'està dient ço que s'ha dit en molts altres articles, que la pintura posterior, idealitzada, separada per segles de la cosa, però tanmateix de fa més de cent o cent cinquanta anys respecte d'avui, podria seguir simplement una tradició de representar-lo així? Una tradició potser tallada?

    Tanmateix són la tradició iconogràfica i la coincidència amb el nom salvant -s- i -ss- l'únic argument? No. Però l'Erudit no sap entomar i heure-se-les amb aquest personatge militar que ignora, perquè vol ignorar-lo, perquè necessita ignorar-lo. Suposo.

  48. Santo Job
    31-01-2018 17:53

    Sen Jo, cito textualmente del artículo: "Ara bé, com que alguns documents l'anomenen "Juan de la Cossa" i és pintat amb barretina al retrat que és conserva al Museu Naval de Madrid, no és gens agosarada la seva identificació amb En Joan Cossa".

    Francesc, he leído la introducción que hace Bilbeny del Llàtzer de Tormos. Sus análisis léxicos son superficiales y parten de conclusiones, en vez de que las conclusiones partan de los análisis. No toma en consideración la Segunda Parte (Amberes 1555 primera edición conocida) mientras que sí considera la de Juan de Luna (París 1620). Alude a la "lechuga murciana", los cítricos, y las conservas de Valencia como si fueran pruebas de valencianidad cuando una lechuga murciana es un repollo, las conservas de Valencia eran famosas en toda la Península, y los cítricos en Toledo venían del valle del Tiétar. No hace trabajo de fijación textual, aceptando la de Bulbena que es malísima a la vista de las lecturas que ofrece en comparación con Nucio, Canto, Velasco, Sánchez, y Aribau. Argumenta que el hecho de que haya tres ediciones en un mismo año sería síntoma de que son ediciones de estado, cuando las ediciones presentan variaciones sustanciales, especialmente la de Alcalá que tiene interpolaciones (particularmente el episodio de los rostriquemados en el tratado del Buldero). Esto, citando a bote pronto algunos elementos graves que me vienen a la cabeza.
    Hasta ahora el más detallado trabajo filológico sobre el Lazarillo sigue siendo "Las dos caras del Lazarillo: texto y mensaje", de Aldo Ruffinatto, aunque tengo más de una discrepancia con el stemma que propone y su eliminatio codicum descriptorum.

    Sobre Aldana, hay que reconocer que ha habido, y es uno de los grandes problemas de la filología española hasta fechas recientes, un seguimiento ciego a Rodríguez Moñino. Este problema de seguir acríticamente lo que dicen los maestros ha hecho mucho daño a la filología española, especialmente el seguir a Marcelino Menéndez y Pelayo. Sin embargo, con el tiempo se han ido subsanando muchas incorrecciones, como hizo Elias Rivers al dejar claro que Aldana nació en Nápoles, lo que lo pone claramente en la órbita de la Corona de Aragón, así como que probablemente esté emparentado con los Aldana o Aldama de Tortosa o Valencia.

  49. Francesc 2
    31-01-2018 16:40

    Ja em perdonaràs, Santos, però, com en un judici cal escoltar la part "contrària". És a dir, en el que estem parlant, llegir el que diuen els altres. I tu, per ara, no vols llegir els llibres que et podrien donar una visió alternativa. Per què? perquè et fa por, goso demanar-te? I el tema Francesc d'Aldana? Quantes vegades no s'ha repetit aquest esquema?

  50. Sen Jo
    31-01-2018 16:22

    Menys subterfugis, Per què sempre es fa veure que no hi ha el que hi ha: "Joan Cossa, un altre militar que lluità al bàndol de la Generalitat contra En Joan II i com a capità d'En Renat d'Anjou. En Joan Cossa fou governador de Provença. Germà d'En Gaspar Cossa, comte de Troia i gran senescal de Provença. En Martínez Ferrando ens diu que "es va fer tan famós per la seva conducta arrogant a l'Empordà" i que ambdós germans "eren personatges de l'absoluta confiança d'En Renat i del Primogènit". En Jaume Safont, en el seu Dietari dels fets d'aquella guerra, ens assabenta que En Gaspar Cossa, capità també del rei Renat, s'estava a la vila de Castelló d'Empúries."

    Però l'Erudit ens subratlla que Bilbeny vol fer-lo català en base a una barretina d'un quadre ue m'he de creure que és del segle XIX (dieu?) i per la grafia de les dues esses. On parla d'aquesta grafia? Jo veig que posa en cursiva Cossa per destacar que s'assembla a Cosa. No troba Sr. Job? Però potser no és científic relacionar Cosa amb Cossa, és clar, és clar. Guaiti, ara faré el que vostè fa: que no sap que abans de la fixació de normes ortogràfiques les grafies varien molt per a un mateix so? Veu...

    D'això del quadre entenc que si es refereix a un quadre del segle XIX deu donar entenent que possiblement hi ha una tradició que el fa català. Però..."Joan Cossa, un altre militar que lluità al bàndol de la Generalitat contra En Joan II i com a capità d'En Renat d'Anjou. En Joan Cossa fou governador de Provença. Germà d'En Gaspar Cossa, comte de Troia i gran senescal de Provença. En Martínez Ferrando ens diu que "es va fer tan famós per la seva conducta arrogant a l'Empordà" i que ambdós germans "eren personatges de l'absoluta confiança d'En Renat i del Primogènit". En Jaume Safont, en el seu Dietari dels fets d'aquella guerra, ens assabenta que En Gaspar Cossa, capità també del rei Renat, s'estava a la vila de Castelló d'Empúries."

    Però... d'això res, eh. D'això res. Que vostè i els seus amos el tenen detectat eh. I què en diu d'això? Res.

  51. Santo Job
    31-01-2018 16:16

    Me gustó mucho el artículo sobre el sustrato catalán de Nueva Orleans, que es algo a lo que no había prestado interés, pues no es mi período de estudio. Incluso contribuí aportando una digitalización del censo de Nueva Orleans de 1805 o 1810, no estoy seguro. Había un buen puñado de apellidos catalanes o mallorquines.
    También me pareció interesante el tema de los Decretos de Nueva Planta y su análisis desde el punto de vista jurídico, concluyendo la ilegalidad de los mismos.
    Pero cuando os da por meteros en jardines como el Quijote o el Lazarillo, o pretender que Erasmo de Rotterdam fuera catalán, los argumentos son tremendamente débiles, ignoran las fuentes primarias, los testimonios contemporáneos...

  52. Francesc 2
    31-01-2018 15:38

    Alguns dels arguments. Alguns. Però n'hi ha d'altres que s'entén que no. Quins arguments, Santo, et semblen sòlids? Fer-t'ho mirar? No, no cal, Santo. Em sembla que el que et cal, en les qúestions que comentem, és ser honest amb tu mateix.

  53. Francesc 2
    31-01-2018 15:28

    No m'ho crec.Ni tu tampoc tu, es clar. Després de llegir dos-cents, tres-cents articles del que aquí hi ha, no et creus que hi ha coses que et poden despertatr un dubte raonable? Aquí t'hi va alguna cosa de molt més personal. Com ens passa a tots. I més íntima: la memòria col·lectiva que has après rudimentàriament de petit, te n'has amarat a l'adolescència i has vist confirmada en la teva vida adulta per mitjà de llibres, ràdios, televisions i publicitat, mitjans els quals no han ensenyat a contrastar les pròpies creences. I tu, les veus amenaçades, les teves creences. Aqui hi ha quelcom que forma part del teu ésser més profund en forma de creença o de sentiment.. Sí, com si et sentissis amenaçat. . Si no, no té sentit que responguis a l'instant, giarebé irreflexivament,, com si no tinguessis res més a fer, davant l'ordinador tot el dia. I sempre amb aquest coragre que paleses de continu. Vaja, nacionalisme. Tens por que se't desmunti el sistema de creences. Ho trobo comprensible. Això ens passa a tots. Vindria a ser, què se jó, com si de cop i volta tinguessis sospites molt fonamentades o dubtes molt raonables que la teva.parella t'ha estat enganyant durant molts anys. Això se'ns fa als humans molt insuportable i és extremament dolorós. I és per això que hi ha tanta gent, des del món acadèmic o no, que reaacciona amb sarcasme --un sarcasme impostat--, amb indignació i amb agressivitat. I això passa sobretot a Espanya, país en el qual, pel seu vessant pregonament autoritari, l'intercanvi d'opinions ha estat molt més segrestat que en d'altres països que ens enrevolten. La lliure i ben oberta a la contovèrisa pública circulació d'idees té la virtut de poder posar en quarentena les nostres idees, sentiments o creences pregonament arrelades. I Espanya, per la seva constant tradició autoritària, n'està molt mancada. Els seus fills en van coixos, per no dir mutilats. Per això aquesta manca de flexibilitat teva i de moltísssims d'altres. Per això, aquesta resistència a posar en quarentena les pròpies creences per una estona o per sempre davant de qüestions o preguntes que tenen, com diuen, els valencians, molt de trellat. Moltíssims espanyols i moltíssims catalans estan també en aquesta situació. I encara t'aviso d'una cosa. Això que et passa a tu, també passarà factura a les "nostres" creences. O és que et penses que aquesta mena d'impunitat no va comptar amb l'aquiescència de gent "nostra"? Exactament amb l'aquiescència que ara molts catalans,,catalans molt influents, accepten l'estat d'excepció en què vivim?

  54. Santo Job
    31-01-2018 15:25

    Lo mío también es curiosidad malsana. Igual debería hacérmelo mirar, sinceramente. Algunos de los argumentos son de una endeblez particularmente notable, y aún así se esgrimen como si tuvieran la consistencia del granito.
    Por poner un ejemplo: se argumenta sobre Juan de la Cosa queriendo hacerlo catalán en base a que a veces está escrito con doble ese (Cossa), cuando las duplicaciones no son nada excepcionales (he visto duplicaciones de ese tipo en innumerables textos del siglo XVI, con elementos como illustres", "excellentes", "cosser", "assador", etc). Otro argumento es el de la supuesta barretina, cuando el retrato no tiene ningún valor, pues es un retrato imaginario de mediados del siglo XX, basado en un retrato imaginario de comienzos del siglo XX. A Juan de la Cosa lo tenemos documentado repetidamente como "vecino del Puerto de Santa María", "vecino de Santa María del Puerto", y tenemos situada a su familia en Cantabria y el País Vasco. Pongo un par de ejemplos:

    AGS, RGS,LEG,149402,130. Facultad a Juan de la Cosa, vecino de Santa María del Puerto, -en remuneración de la nao en que iba por maestre, perdida en el viaje en que "fueron descubiertas las tierras e islas de la parte de las Indias"-, para sacar de Andalucía, excepto de Sevilla y de su tierra, 200 cahices de trigo, con condición de que lo haga en el término de nueve meses y que lo lleve a Guipúzcoa o a Vizcaya, concediéndosele exención del pago de derechos, salvo los del Almirante Mayor de la mar

    AGS, RGS,LEG,149607,102.
    Que no demanden fuera de estos Reinos a Juan del Hoyo, el de arriba, a Juan del Hoyo de Maida, a Juan del Hoyo de Laredo y a Pero de la Cosa, maestros de naos, los cuales teniendo sus naves cargadas de fruta, vino, etc., estando en La Coruña, esperando buen tiempo se les ordenó que fuesen a la costa de Vizcaya y aquí fueron embargadas sus naves para unirlas a la flota que ha de transportar a la Archiduquesa a Flandes

    Aquí tenemos a un Rodrigo de la Cosa, de Santoña:
    AGS, RGS,LEG,147711,293. A los justicias del puerto de Santoña, a petición de Francisco de Talavera, vecino de Toledo, ordenándoles que cumplan la carta ejecutoria de la sentencia dada contra Pedro de Maeda, Juan de Rocandino y Rodrigo de la Cosa, vecinos de dicho puerto, por haberle robado unas cuantías de maravedís

    AGS, RGS,LEG,147711,320, Emplazamiento a Juan y García Pimienta, Juan Bueno y Juan de Alday, vecinos del puerto de Santoña, a petición de Fernando de Talavera, escudero de D. Abraham Seneor, para que declaren en el pleito que tratan con Pedro de Maeda, hijo de Juan García de Maeda, Rodrigo de la Cosa, y Juan de Rocandio, por haber robado al dicho juntamente con aquéllo

  55. Antón Martín
    31-01-2018 14:24

    No, ninguna de las propuestas del INH me produce dudas, ni a mí ni al resto del planeta fuera de vosotros.
    Y sí, es obvio que la página me engancha por pura fascinación morbosa. Gracias a eso aunentan vuestras visitas, de modo que yo no me preocuparía en exceso. Todo queda en el ámbito de la broma sin consecuencias. Empezando por los descacharrantes artículos.

  56. Francesc 2
    31-01-2018 13:25

    No, es clar. Res a debatre científicament. Imaginació delirant... Jo et toc! Ni el més mínim dubte raonable!. Però tu dia sí, dia també estàs amorrat en aquest web per criticar-ho tot. Però hi ets. Hi ets contínuament. Fa dos o tres anys que tens aquest web per capaçalera. T'agrada la morbositat, pel que es veu. En el fons el que aquí diem et fascina, t'encurioseix i t'angoixa a la vegada, T'angoixa, I et té capficat: no fos cas que haguessis, com ens passa a tots, de refer pel teu compte la memòria col·lectiva de la qual et sents integrant. Més sinceritat amb tu mateix, Antón. Com jo i tants volem ser sincers amb noaltres mateixos. Ni el més mínim dubte raonable? No m'ho crec ni t'ho creus. Mitja hora.

  57. Antón Martín
    31-01-2018 09:47

    Los artículos de Bilbeny no dan ni para rebatirlos científicamente. Las supuestas correspondencias entre nombres y apellidos sólo están en su imaginación delirante, y eso hace innecesaria cualquier crítica u objeción. Es como intentar demostrar la falsedad del portal de Belén.

  58. Sen Jo
    30-01-2018 20:35

    Menys subterfugis. La qüestió és que l'article de Bilbeny presenta un grapat de suposats castellans i portuguesos força desconeguts i els identifica amb noms catalans o de membres dels estats catalans.

    Això és així i no he llegit en cap dels missatges de l'erudit Sanxo Job res que ho rebati científicament.

    I menys encara del seu Anton Martín... de Cervantes, que s'enganya ell tot sol pensant que hom aporta quadres fets segles després dels fets com a prova de font primària. Jo entenc que com a molt se suposa que es degué estar informat sobre la qüestió, si el cas és.

    I així podríem anar afegint una carrendella d'articles, qüestions i personatges i esdeveniments que en Bilbeny i alguns dels seus condeixebles han tingut la virtut de destrenar. Tot sense deixar de reconèixer que hi ha coses en les quals potser s'equivoquen. O segur (penso per exemple en els apunts segurament encertats d'en Sanxo Job respecte a les grafies de la suposada partida de naixement de Cervantes). Ara bé, els nostres dos errants (errats) no accepten aleshores les grafies sobre Palos de Bgr ni les xocants semblances amb els gravats de Palos amb Pals (redemostrat en altres missatges incontestats).

    Vagi bé.

  59. Antón Martín
    27-01-2018 14:43

    Guerau, en el planeta tierra pueden convivir entidades territoriales grandes, e incluso pueden ser vecinas. O sea, que Aragón y Castilla podían poseer 'dilatados señoríos' a la vez; que una sea grande no implica en absoluto que la otra haya de ser necesariamente pequeña. Esto es una perogrullada como un piano, pero en fin.

    Johan, como suele decirse, una golondrina no hace verano. Si tenemos 200 documentos contemporáneos que afirman que Fulanito es murciano, y solo uno de dos siglos después sosteniendo que Fulanito era gallego, la conclusión parece obvia y al alcance del más lego en la materia. La navaja de Ockham y eso.

  60. Guerau
    27-01-2018 14:13

    el que fa gràcia és: "Aragón y sus dilatados señorios", però no quedaven que la grandissima era Castilla, y posa Saragossa moltes vegades com a castellana.

  61. Johan Padró
    27-01-2018 13:41

    Job, pides documentos y cuando te presentamos uno resulta que no te sirve porque és tardío y contiene errores.
    Cierto que hay algunos errores menores, pero esto no invalida todo el texto como tú pretendes. Algunos de los errores pueden ser por la imposición del censor de turno, como lo de Palos de Moguer. El censor pasó por alto el tema de que eran catalanes pero no lo de Palos e impuso este nombre para que no se pudiera relacionar con Palos de Cataluña.
    Lo de los tres hermanos es tu opinión sometida al discurso oficial de que los Pinzón eran tres hermanos por narices.

  62. Santo Job
    26-01-2018 22:08

    Ya que lo has puesto por duplicado, por duplicado te respondo:
    Como "prueba" aportas un documento de 1733 plagado de errores, lo cual hace que carezca de cualquier valor. Transcribo y marco con asterisco los errores:

    "A once de octubre de 1492, aviendo Christoval Colon navegado en busca del Nuevo Mundo, desde el día tres de agosto del mismo año, con tres caravelas que sacó del puerto de Palos de Moguer*, con dos* pilotos, ambos hermanos, catalanes, llamados Martín Pinzón y Alonso* Pinzón; y con ciento veinte hombres de compañía, descubrieron las islas Lucaras* en las Indias, y tomaron tierra en una, llamada Guznami*, entre la Florida y Cuba, desde donde fueron a Batucoa*, puerto de Cuba*, al que llamaron Puerto Real* [...] En este parage fundó Colón un castillo, en el qual dexó quarenta* hombres de guarnición con su capitán Don Diego de Arana."

    * No se llama Palos de Moguer, sino Palos.
    * No eran dos, sino tres.
    * No se llamaban Martín y Alonso, sino Martín, Francisco, y Vicente.
    * Se llaman Lucayas.
    * Se llama Guanahani.
    * Batucoa no tiene nada que ver con esto. Está confundiendo Batucoa con Baracoa, y Baracoa con el norte de Santo Domingo.
    * Confunde Puerto Real con el Fuerte Navidad.
    * En el Fuerte Navidad dejó 38 hombres, pero se acepta el redondeo.

    En resumen, esa fuente carece de valor por no ser primaria, ser tardía, y estar hasta arriba de errores.

  63. Johan Padró
    26-01-2018 21:01

    Felicitats Jordi pel teu article.

    Vui afegir nova proba de que els Anes Pinsón eren portuguesos residents a Catalunya y la gent els considerava catalans.
    Fra José Álvarez de la Fuente predicador general i del rei Felip V, en la seva obra de 1733, quan explica el viatge de la descoberta ens diu que els Pinçon eren catalans.:

    «Ambos hermanos, Catalanes llamados Martin Pinzon, y Alonso Pinzon ... descubrieron las islas Lucares»
    — Diario historico, politico-canonico y moral, p. 217

  64. Santo Job
    23-01-2018 21:27

    Si os interesa investigar cosas de Pals, podéis visitar el Archivo Histórico de Girona. Por lo que veo en el cuadro de clasifiación no deben estar escasos de documentos.

    En Fondos de la Administración Real y Señorial tienen:
    Cort Reial de Girona, 1389, 1402-1857. Seguro que ahí encontráis más de un pleito o sentencia.

    En Fondos notariales:
    Districte notarial de la Bisbal d'Empordà, 1287-1905. No me extrañaría que tuvieran contratos firmados en Pals o relativos a Pals.

    Sin olvidar la Col·lecció de pergamins de l'Arxiu Històric de Girona, 1201-1699

  65. Antón Martín
    23-01-2018 20:56

    Una gran mayoría de las localidades de todos los reinos peninsulares no adquirieron sus 'apellidos' sino hasta el siglo XVIII, cuando se abordan de manera sistemática los siempre postergados catastros y censos generales. Precisamente uno de los motivos de tal oficialización toponímica fue la unificación legislativa que supuso el nuevo estado borbónico, y es entonces cuando se generalizan los 'de la Sierra', 'des Riu', 'de la Frontera', 'de Dalt' y 'de Baix' y todo un rosario de distintivos en pueblos que hasta entonces eran conocidos por 'San Pedro', 'Colmenar', 'Vilanova', o lo que fuere a secas, como correspondía a la vida casi comarcana que era común. También en ese período comienza la forzada -y descarnadamente barroera- castellanización de los topónimos, algunos de los cuales alcanzarían el dudoso honor de perdurar hasta hoy. Lo normal, en la fecha de esos documentos, es que aparezcan sin cognom ninguno. El 'd'Empordà' de Pals le cayó al hilo de aquella campaña oficial. (No confundir esta castellanización impuesta e impostada del siglo XVIII con los exónimos tradicionales del castellano para las entidades importantes, del tipo Gerona, Lérida, Ampurdán o Rosellón; son muy pocos, pero antiguos y con tanto arraigo y 'legitimidad' como para vosotros Saragossa, Conca o Castella).

  66. Santo Job
    23-01-2018 20:39

    Joan, siéntete libre de leerlos, están digitalizados y puedes acceder a ellos a través de PArEs. Ahí te he dejado las signaturas. Si quieres comprobarlos en persona, ve a Simancas, está muy cerca de Valladolid.

    Palos era Palos. Si hubiese alguna referencia en algún documento de Castilla relativo a Pals, probablemente pondría Palos de Cataluña o Palos de Aragón, de la misma manera que pone "Valencia de Aragón" para distinguirla de Valencia de Campos y Valencia de Alcántara. Aun así es bastante poco probable que alguien de Pals diese problemas en Castilla, o uno de Castilla en Pals.

  67. Johan Padró
    23-01-2018 19:47

    Job, seria interesante poder ver estos documentos para comprobar realmente lo que dicen.
    Por cierto, si Palos de la Frontera era tan importante a nivel nautico, ¿Como lo distinguían en la época del otro Palos de Cataluña? que era ni mas ni menos villa real y estaba fortificada cosa que Palos nunca lo ha estado.
    Lo lógico seria poner Palos de Castilla i Palos de Cataluña para poderlos distinguir en los documentos oficiales. Lo mismo que hay otras poblaciones que las diferencia meticulosamente poniendo que es de Valencia ¿Porqué no pasa con Palos?
    O una de dos o Palos de Castilla era muy poca cosa o Pals de Cataluña no es lo que parece a primera vista, viendo sus murallas y torres de defensa.

  68. Santo Job
    22-01-2018 22:26

    Me acabo de tropezar con Pedro Vázquez de Saavedra.

    AGS, RGS,LEG,147809,142. Finiquito a favor del mariscal Fernando Arias de Saavedra por razón de las prendas hechas por su padre, el comendador mayor D. Gonzalo de Saavedra y por él mismo tanto en la villa de Tarifa como en otras partes, desde tiempos de Juan II; lo cual se hace extensivo a su madre D.ª Inés de Ribera y a su hermano Pedro Vázquez de Saavedra

    AGS, RGS,LEG,147712,478. Fecha: 15/12/1477. Al concejo y vecinos de la ciudad de Sevilla, a petición de Juan de Santa Coloma, trotero mayor del Reino, ordenándoles que pongan a éste en posesión de dicho oficio del cual se había desposeído a Pedro Vázquez de Saavedra, por estar en deservicio de SS. AA

    AGS, RGS,LEG,147802,31. Fecha: 12/2/1478. Merced a D. Hurtado de Mendoza, del Consejo, del oficio de alcalde de las sacas y morisco de Sevilla, de que se priva a Pedro Vázquez de Saavedra por pertenecer al partido del mariscal Fernando Arias de Saavedra

    AGS, RGS,LEG,147907,37. Fecha: 11/7/1479. Restitución como alcalde de las sacas de Sevilla a Pedro Vázquez de Saavedra.

    AGS, RGS,LEG,148312,67 . Fecha: 6/12/1483. Notaría mayor de Sevilla a Juan Saavedra, hijo del mariscal Fernand Arias de Saavedra, en lugar de su tío Pedro Vázquez de Saavedra

    AGS, RGS,LEG,149007,419. Fecha: 24/7/1490: Carta a petición de Fernando de Medina para que no se revoque la sentencia dada a su favor en el pleito que trató con su consuegra Doña Inés de Ribera, mujer del comendador mayor Don Gonzalo de Saavedra, por la deuda que tenía con él su yerno Pedro Vázquez

  69. Santo Job
    22-01-2018 22:03

    De Palos, y más puertos, las referencias de los pleitos que tenemos proceden del Registro General del Sello de la Corte, desde donde se emitían las órdenes, requisitorias, ejecutorias, y otros actos generalísimos de la justicia de los reyes. Todos los documentos que he citado son del Registro General del Sello.

    Estoy seguro de que en Cataluña también se conservan pleitos en los registros generales del sello o su equivalente.

  70. Santo Job
    22-01-2018 21:55

    Estás mirando al Fernando Arias Saavedra equivocado. Aquí unos ejemplos del que hablo:

    AGS, RGS,LEG,147605,306. Fecha: 20/4/1476. Confirmación de la alcaldía mayor de la tierra término de Sevilla, en favor de Fernando Arias de Saavedra, señor de las villas del Castellar, del Viso y los Palazuelos.

    AGS, RGS,LEG,147807,71. Fecha: 17/7/1478: Seguro a favor de Diego de Mora y de Alfonso de Illanes, escuderos del mariscal Fernando Arias de Saavedra para que puedan venir cada que quisieren a esta çibdad y tomar a Zahara.

    AGS, RGS,LEG,148002,38. Fecha: 23/2/1480. Merced al mariscal Fernando Arias de Saavedra del oficio de alcalde mayor de Sevilla que en él renunció su hermano Alfonso Pérez de Saavedra

    AGS, RGS,LEG,148006,5. Fecha 13/6/1480: Facultad al mariscal Fernando Arias de Saavedra, veinticuatro de Sevilla, y del Consejo, para sacar de Jerez de la Frontera 200 cahices de trigo

    AGS, RGS,LEG,148311,36. Fecha: 24/11/1483. Sobrecarta al concejo de Sevilla ordenándole ampare a Fernando Arias de Saavedra, mariscal, en la posesión de la mitad del lugar de Gelo de Cabildo, que es del mayorazgo que a su favor constituyó su padre D. Gonzalo de Saavedra, comendador mayor

    Este Fernando Arias de Saavedra murió en 1485, antes del mes de junio, a la vista de este documento:

    AGS, RGS,LEG,148506,199. Fecha: 6/6/1485. Receptoría para Gonzalo de Saavedra, en un pleito sobre la herencia de Fernando Arias de Saavedra sostenido con sus hijos Juan, Alonso y Beatriz.

  71. Johan Padró
    22-01-2018 21:54

    Referente a Fernando Arias Saavedra me sale con fecha muy posterior:
    Titulo Nombre atribuido:
    Juro a favor de Fernando Arias Saavedra Caicedo
    Observaciones sobre Otras Fechas Inicial:
    Segunda mitad del siglo XVI

    Estaríamos hablando de más de 70 años de diferencia entre 1477 i 1550.

    En el documento, tu lees Ferrandaries pero tambien podemos leer FerranYanes o Ferrandanes.

    De casos de robo habría en todos los puertos, el problema es que los de Sevilla, Huelva y Palos se han conservado en sus archivos muy bien y en otros puertos estan desaparecidos.

  72. Johan Padró
    22-01-2018 21:41

    Referente a Fernando Arias Saavedra me sale con fecha muy posterior:
    Titulo Nombre atribuido:
    Juro a favor de Fernando Arias Saavedra Caicedo
    Observaciones sobre Otras Fechas Inicial:
    Segunda mitad del siglo XVI

    Estaríamos hablando de más de 70 años de diferencia entre 1477 i 1550.

  73. Santo Job
    22-01-2018 21:20

    Ya que estoy, señalo que los vecinos de Palos tenían no poca gentuza pirata:

    AGS, RGS,LEG,147710,146. Fecha: 21/10/1477. Carta ejecutoria de cierta sentencia dada por el doctor Antonio Rodríguez de Lillo en el pleito que trata Juan Berenguer, mercader, vecino de la ciudad de Valencia de Aragón, con Juan Perete, vecino de la villa de Palos, y con Pedro Enamorado, que lo es de Utrera, a quienes acusó aquél de haberle tomado una carabela.


    AGS, RGS,LEG,147711,345. Fecha: 20/11/1477. Receptoria en favor de Juan de Meso, vecino de Bermeo, para que se admitan sus probanzas en el pleito que trata con Antonio Martínez Neto y Francisco Fernández Esquerdo, vecinos de la villa de Palos, sobre una carabela que dice que le habían tomado.

    AGS, RGS,LEG,147809,73. Fecha 12/9/1478. Emplazamiento a petición de Felipe Barque (o Verque), vecino de 'Proamuna', en el reino de Inglaterra, contra Juan Martínez de Monja, vecino de Palos, que le robó ciertas mercaderías de su nave, mientras estuvo anclada en el puerto de Muros.

    AGS, RGS,LEG,148310,143. Fecha 9/10/1483. Comisión al corregidor de Jerez de la Frontera, sobre el robo de una carabela propiedad de Juan Martín, portugués, vecino de Mallorcas, en el reino de Aragón [sic], cometido por varios individuos de Palos.

    AGS, RGS,LEG,148407,75 . Fecha 23/7/1484: Provisión a petición de Pedro Bueno, vecino de Jerez de la Frontera, nombrando al bachiller Juan de Paz, juez ejecutor de una sentencia dada contra Diego Rodríguez Paguero, vecino de Huelva, y Fernando Martínez Mero, de Palos, que le atacaron y robaron su carabela cuando venía de 'cabo de Aguer' en tierra de moros.

  74. Santo Job
    22-01-2018 20:37

    Primero: la transcripción que has puesto es mala por tener varios errores. En el documento no pone "Ferran Anes Sayavedra" sino "Ferran Aries Sayavedra" No pone "Gonsalbo de Struyaga" sino "Gonsalbo de Stunyaga" y no pone "Storiano" sino "Floriano" o algo parecido.
    Fernán Arias de Saavedra está documentado como veinticuatro y alcalde mayor de Sevilla, y tenía un escudero llamado Diego de Mora, así que se trata de ese fulano.

    Gonzalo de Stúñiga está más que documentado como pirata y alcaide de Palos. Esto hace pensar que fue Gonzalo de Stúñiga (o Zúñiga según la grafía moderna) quien alistó para esta correría a Vicente Pinzón, de Palos.

    Lo de tratarse como hermanos entre gente de mar es y era lo más normal del mundo. Como señala Antón, tenía más en común un marino de Roses con uno de Laredo, que un marino de Roses con un campesino de los alrededores.

    Lo que roban no es material de poco valor: veinte sacas de lana y una bala de frazadas o mantas. Esto eran mercancías de cierto valor, especialmente la lana, que podían vender con facilidad y sacar buena ganancia a su contento.

    Me parece que en este caso "fusta" se refiere a "embarcación", acepción recogida en el Diccionari Alcover-Moll, en la sexta acepción de "fusta", cuyo uso está documentado ya a finales del siglo XIV. Esto es coherente con lo que se dice en la carta de haber saqueado un ballener.

    No, no has aportado pruebas, aquí el único que ha aportado fuentes primarias soy yo, citando documentos de archivo por sus correctas signaturas.

  75. Johan Padró
    22-01-2018 20:03

    Otra cosa que me choca es que robaran trigo y madera. Hacen un largo trayecto desde Andalucía hasta Barcelona para solo robar unos sacos de trigo y madera. Objetos de poco valor para compensar tan largo viaje. Los piratas robaban cosas de mas valor: dinero, plata, joyas, oro, armas etc.

  76. Johan Padró
    22-01-2018 19:52

    Que este Gonsalbo de Struyaga sea de Sevilla no le quita valor a todo lo que he argumentado. Ya te comenté que en Sevilla había una comunidad catalana. Si són dos o tres los de Sevilla no afecta a los Anes Pinson, que siguen siendo portugueses.

    Y según parece los denunciantes catalanes los conocían muy bien, sabían de memoria sus nombres y sus dos apellidos, algo poco normal.

    1- Vicent Anes, Ferran Anes y Pero Vascas eran una família de marineros portugueses
    2- Eran tratados como hermanos en los puertos de Cataluña.
    3- Los denunciantes los conocían muy bien porque sabían sus nombres, apellidos y cargos, si eran patrones o señores.
    4 - Si eran portugueses de nacimiento también eran súbditos del Rey pues en la cabecera no solo se declara rey de Castilla sino también rey de Portugal. Seguía ostentando este título a pesar de haber perdido la guerra con Portugal.

    ¿Quieres mas pruebas mas evidencias que estas?

  77. Santo Job
    22-01-2018 19:27

    Hay otra mala transcripción en la carta que pones, Joan.
    No es Fernand Anes Sayavedra, sino Fernandaries Sayavedra. En cuanto al tal Storiano, creo que también es una mala transcripción por parte de Nuria Coll y debe ser "Floriano" o algo así.

    En el caso de Fernandarias de Saavedra o Fernando Arias de Saavedra, hay bastante documentación, pues el caballero era caballero veinticuatro y alcalde mayor de Sevilla, aunque no por ello dejaba de cometer algún ataque corsario. Puedes consultar los documentos a través de Pares buscando "Fernando Arias Saavedra" y filtrando por Archivo General de Simancas.

  78. Antón Martín
    22-01-2018 19:10

    Joan, de nuevo dictaminas acerca de lo que desconoces. Si estuvieras bien informado, sabrías de la hermandad antiquísima que une a la gente de mar. En la sociedad tradicional, tenía más en común un marinero de Laredo con otro de Roses, que el de Roses con un payés del mismo pueblo. Hoy no son pocas las localidades costeras donde las familias dedicadas a la pesca viven en una suerte de aislamiento, sin mezclarse con el resto de los vecinos.

  79. Santo Job
    22-01-2018 19:03

    Más hechos de Gonzalo de Zúñiga o Stúñiga. Se ve que en un momento dado se trasladó a Sevilla, pero no dejó de ser lo que era.

    25/8/1484:
    AGS, RGS,LEG,148408,133. Comisión al lugarteniente de asistente de Sevilla, sobre la demanda presentada por Dña. Inés Peraza, señora de Lanzarote y Fuerteventura, contra Gonzalo de Zúñiga, vecino de esa ciudad que le robó una nao con mantenimientos, que la dicha enviaba a las islas de Canaria

    7/2/1485:
    AGS, RGS,LEG,148502,72. Carta de amparo de los bienes de Dña. María de la Cerda, 'cuya es la fortaleza de Castellanos', que se recela que a causa de cierto pleito de Gonzalo de Zúñiga, su marido, con el conde de Cifuentes y sus hermanos 'sobre la toma y cosas pasadas de Palos', las justicias querrán ocuparle sus bienes, como de hecho algunas han intentado

    Abril de 1485:
    AGS, RGS,LEG,148504,57 . Carta de receptoría a petición de Fernando Peraza y su madre Inés Peraza, contra Gonzalo de Zuñiga, vecino de Sevilla, por razón de ciertas cosas que éste había tomado de una carabela que los primeros enviaban a las islas de Canaria, a causa de lo cual había sido condenado.

  80. Santo Job
    22-01-2018 18:57

    Me parece bastante grave el negarse a reintegrar algo que por justicia ha de ser reintegrado, por eso, y por los otros hechos, me parece justo llamarle pirata.
    Si se busca por "Gonzalo de Zúñiga" también algunos procesos.

  81. Santo Job
    22-01-2018 18:46

    En esa carta lo que hay son andaluces, como queda claro por el hecho de que se menciona Sevilla, además de llamarlos "vasallos y súbditos de vuestra serenidad". Fernando el Católico era rey de Castilla en virtud de la Concordia de Segovia, con lo cual los andaluces no dejan de ser vasallos suyos.
    El Pals que se menciona se refiere a Palos (de la Frontera), y es una traducción al catalán de la denominación. Vicente Yáñez Pinzón, de Palos, está acreditado que hizo ataques piratas en tierras de la Corona de Aragón, como queda constancia por documentos de requerimiento a los justicias de Sevilla y Palos, y lo mismo vale para su hermano Martín.

    Por cierto, creo que la transcripción "Struyaga" es incorrecta y que lo que pone es "Stunyaga", que sería una mala transcripción del apellido Stúñiga.
    Hay un Gonzalo de Stúñiga residente en Palos en 1475 que tiene un pleito con el conde de Cifuentes. Hay una carta de mandamiento a Diego García de Hinestrosa, con fecha 8/10/1475, en el AGS. Adjunto la información pertinente:

    AGS, RGS,LEG,147508,607
    Carta ordenando a Diego García de Hinestrosa que tenga en secuestro la mitad de la villa y fortaleza de Palos, sobre cuya posesión debaten el conde de Cifuentes y Gonzalo de Stuñiga.

    Este Gonzalo de Estúñiga era alcaide de Palos y un conocido pirata. Otro documento, de 12/11/1479.
    AGS, RGS,LEG,147911,38
    Comisión al asistente de Sevilla, a petición del comendador Diego del Castillo, sobre cierta mercancía que le fué robada en el puerto de Laredo y que, embargada a los ladrones por Gonzalo de Estúñiga, alcaide y gobernador de Palos, éste se niega a entregar.

  82. Johan Padró
    22-01-2018 18:05

    Crec que aquesta carta dels Consellers de Barcelona és una joia que hauria de estar exposada en el un Museu. Una verdadera perla pels historiadors catalans.

  83. Johan Padró
    22-01-2018 18:01

    Si són portuguesos pels seus cognoms.
    Si eren tractats com a germans en els ports de Catalunya.
    És evident que es tracta dels nostres Anes Pinson que vivían a Catalunya, concretament a Pals, encara que per la guerra siguin fugitius del principat de Catalunya.

  84. Johan Padró
    22-01-2018 17:56

    A mes també és molt significatiu quan diu referent als mariners i patrons:

    "en tots los lochs de la costa de aquest vostre Principat són stats avituallats e tractats com a jermans"

    És evident que eren coneguts en els ports de Cataluña, i tractades com a germans.

    Molt lluny d'uns andalusos desconeguts i estrangers per ser d'un regne diferent.

  85. Johan Padró
    22-01-2018 17:49

    Tex:
    Al potentíssimo y vituosíssimo lo senyor Rey de Castella, de León, de Sicilia, de Portogal e Primogènit d'Aragó. Potentíssimo e virtuosíssimo Senyor: en la plage de aquesta vostra ciutat són arribades tres caraveles armades; de la una diu ésser senyor Ferrand Anes Sayavedra, de la altre Pero Vascas de Sayavedra e de la terça Gonsalbo de Struyaga, e los patrons se dien Diego de Mora, de Civilla, Joan Rodrigues Storiano, de Civilla, e Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals. E per quant dits senyors e patrons són vassalls e súbdits de la Serenitat Vostra, en aquesta vostra ciutat e encara en tots los lochs de la costa de aquest vostre Principat són stats avituallats e tractats com a jermans..... ......han robades quantas fustes han trobades,.........potant-se'n violentment lurs robes e mercaderies, e signantment, trobant als Alfachs un balener d'en Galceran Andreu, per força li han levades e robades vint sachas de lanes e una bala de flassades qui sus dit balener eren carregades del honorable En Mateu Capell, mecader d'aquesta vostra ciutat, home molt virtuós........ De la sereníssima Senyoria Vostra humils servidors, los conselles de Barchinona

  86. Johan Padró
    22-01-2018 17:47
  87. Johan Padró
    22-01-2018 17:45

    Ep no funciona:

    A veure aquesta....

    https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pinsons.jpg

  88. Johan Padró
    22-01-2018 17:41

    Passo l'enllaç amb la carta dels Consellers de Barcelona:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Tesi_del_port_de_Pals#/media/File:Pinsons.jpg

  89. Johan Padró
    22-01-2018 17:38

    Més evidències de que els Anes Pinson eren portuguesos.

    Carta dels Consellers de Barcelona a Ferran any 1477



    És evident que aquest Pero Vascas de Sayavedra era parent directe de Ferrand Anes Sayavedra pel seu cognom Sayavedra i que aquest al mateix temps era parent de Vicent Anes Pinson pel seu cognom Anes, per tant tots tres eren parents. Si Pero Vascas de Sayavedra es clarament portugués pel seu nom i cognoms portuguesos, els altres dos també ho eren per ser familiars directes seus.

    Una proba més que es pot afegir a la llista de probes que esmenta Bilbeny en l'article i que demostren que el Anes Pinson eren portuguesos i no andalusos i per tant vinculats amb Catalunya i la Guerra Civil Catalana de 1462 a 1472.

  90. Antón Martín
    21-01-2018 15:09

    Por cierto, se te olvida que la esposa del rey castellano Alfonso VIII, Leonor Plantagenet (hermana de Ricardo Corazón de León), llenó la corte de Toledo de poetas provenzales. Sí, Castilla podía relacionarse con cualquier reino de Europa sin pasar por Cataluña. Debe de ser porque entonces las autopistas ya eran de peaje, y preferían entrar en Francia por el Golfo de Vizcaya. De verdad...

  91. Antón Martín
    21-01-2018 15:06

    'Español' es un gentilicio cuyo más que probable origen sea el occitano 'espanhol', y pasaría a adoptarse en España a través del catalán 'espanyol'. No sé dónde está el misterio. Lógicamente, los españoles -aunque sea en un sentido puramente geográfico- que tenían más cercanos eran los catalanes, por lo que no tiene nada de raro que el término entre en la Península a través del catalán. Pero eso no significa absolutamente nada, fuera de la aclaración etimológica. El mundo está lleno de ejemplos de pueblos que acaban adoptando como nombre diferencidado un exónimo, porque en la Antigüedad lo usual es que cada grupo humano se autodenominase con palabras en la línea de 'las personas', 'los hombres', etc., entendiendo a todo extranjero como ajeno a la propia comunidad. Sí, 'español' es un manlleu del català. ¿Y qué?

  92. Francesc 2
    21-01-2018 14:49

    Espanyol no és una paraula d'origen espanyol. És un manlleu del català? De l'occità, per part de Castella?

  93. Antón Martín
    21-01-2018 14:22

    Por no decir que lo que habitualmente llamamos 'castellano' debería decirse con justicia 'español', pues la lengua actual, siendo de base castellana, está ya muy alejada del primitivo romance norteño. Las aportaciones leonesas, aragonesas e incluso mozárabes tuvieron bastante peso en la conformación de la lengua común. En el caso de estas últimas, en el siglo XV todavía se documentan en el Reino de Toledo formas que palatalizan (mulier/muller), previas a la velarización. Es lo que tiene lanzarse sin red y sin conocimiento a parir teorías, que te las desmontan en el enunciado. De todos los ejemplos que da Francesc, el único que tiene un origen probado catalán es 'detall' (al detall), y se extendió a partir del siglo XVIII, cuando los comerciantes catalanes desembarcan en la Corte copando el mercado textil, precisamente merced a la Nueva Planta. El español tiene un nutrido grupo de catalanismos, y ciertamente la abundancia de términos marineros jamás se ha negado ni tratado de ocultar por la Filología; antes bien, siempre se ha atribuido a la pujanza naval de los territorios catalanófonos de la corona aragonesa en la Baja Edad Media. No hay ningún misterio aquí, ni se puede probar ningún intento de borrado o cosa semejante.

  94. Santo Job
    21-01-2018 14:06

    Ahora resultará que todas las palabras cognadas son procedentes del catalán en vez de tener un origen común en el latín...

  95. Santo Job
    21-01-2018 13:59

    Añado, respecto al grabado de Theodor de Bry, que ahí no hay una senyera, lo que hay son unas líneas para dar ilusión de movimiento.

    https://www.rijksmuseum.nl/nl/collectie/RP-P-BI-5278
    https://farm4.staticflickr.com/3818/13875740814_33d0cab0a6_c.jpg
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f8/Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG
    http://digital.lib.uh.edu/collection/p15195coll39/item/84

    En cuanto a esas palabras, Francesc, son cognadas en varias lenguas romances: "tagliare", "tailler", y vienen del latín "taleare" que vale tanto "podar" como "talar", de donde adquirió el significado general de "cortar".

  96. Francesc 2
    21-01-2018 13:51

    Perdó si m'hi fico: un petit incís: Tall (tajo), talla,(talla) taller (taller), tallar (cortar, però també tallar), atallar (atajar), retall (recorte), retallar (recortar) detall (detalle) detallar (detallar). Sembla que talle, taller, tallar, detall i detallar són mots castellans que hom ha manllevat del català, no? Però continueu...

  97. Santo Job
    21-01-2018 13:50

    Por no decir que el gorro rojo es un elemento característico de los marineros desde Iliria hasta Bretaña pasando por Portugal y Vizcaya. Si hay un símbolo marino inequívoco del oficio del marino es el gorro rojo, que le pregunten al Jacques Cousteau, por ejemplo.

  98. Antón Martín
    21-01-2018 13:39

    El asunto de la barretina es de los más pintorescos que saltan de vez en cuando en el INH. El propio Joan Amades. en su monografía sobre la prenda, certifica que su uso no se hace general en Cataluña hasta bien entrado el siglo XVII, y no es sino en la centuria siguiente cuando comienza a identificarse el tipo del catalán con barretina. Hasta entonces -y mucho después- era un tocado extendido por muchos puntos de Europa, muy señaladamente entre gente de mar. Al margen de que se trata de una prenda antiquísima, según documenta ya la iconografía romana, que se llevaba muchísimo antes de que aparecieran Cataluña o Castilla como entidades definidas. Y lo de presentar un retrato idealizado del siglo XX como prueba es de juzgado de guardia.

  99. Santo Job
    21-01-2018 13:34

    No sólo no entiendes lo que es un despacho, sino que voluntariamente te niegas a entenderlo. ¿Sabes que sigue existiendo el verbo despachar? Despachar significa dar despacho, o sea, dar una comisión o mandado, aunque ahora ha mutado el significado en "acabar". Esta mutación de significado se debe a que normalmente un "despacho" se daba como acto administrativo finalista.
    En cuanto a la bandera: mencionas la cruz verde e ignoras voluntariamente que también en esa bandera había una F y una Y igualmente verdes y coronadas. Todo ello es una sola cosa, y es símbolo de los reyes Fernando, Ysabel, y una cruz cristiana.

  100. Antón Martín
    21-01-2018 13:30

    'Cossa', 'cassa', 'camissa', 'missa'... grafías de lo más habituales en la documentación castellana. El castellano no fija su ortografía hasta el siglo XVIII, y tardará casi un centuria en hacerse general. Y, por otra parte, el catalán habría de esperar a finales del XIX para establecer sus normas actuales, y estas se configuraron teniendo por modelo el catalán literario del período de esplendor valenciano, fundamentalmente. Cualquier pretendido dato que se apoye en la ortografía de cualquiera de las dos lenguas carece de valor probatorio si no se tienen en cuenta estos 'detalles'.

  101. Johan Padró
    21-01-2018 13:25

    Tema Pinçon:
    Vuelvo a insistir con el tema bandera que llevan los Hermanos Pizón al llegar a América.
    La cruz verde los identifica claramente con la orden militar de Avis y Portugal. Por lo tanto estamos hablando de las mismas personas.

  102. Johan Padró
    21-01-2018 13:25

    Tema Pinçon:
    Vuelvo a insistir con el tema bandera que llevan los Hermanos Pizón al llegar a América.
    La cruz verde los identifica claramente con la orden militar de Avis y Portugal. Por lo tanto estamos hablando de las mismas personas.

  103. Antón Martín
    21-01-2018 13:24

    A ver, Joan, que veo que te falta información. En España no se usa el doble apellido, primero el del padre y luego el materno, hasta bien entrado el siglo XIX. Y lo que había antes era un caos registral, y así encontramos hermanos con el apellido del padre, con el de la madre e incluso gente que toma el tercer o cuarto apellido por diversas razones. Se llega a dar el caso de concordar el género cuando el apellido lo tiene, y podemos ver a un Juan Romero cuya hija aparece como María Romera. Y en cuanto al despacho, la acepción como 'oficina' es bien moderna; anteriormente sólo se usaba referido a un lugar para puestos de suministro: despacho de pan, despacho de la carne, etc., según uno de los sentidos que sigue teniendo 'despachar' hoy en castellano.

  104. Johan Padró
    21-01-2018 13:19

    Tema Pinçon:
    Vuelvo a insistir con la bandera que llevan al llegar a América. La cruz verde los identifica con la orden militar de Avis y Portugal. Por lo tanto estamos hablando de las mismas personas.

  105. Johan Padró
    21-01-2018 13:11

    Job, lo siento, a mi me suena totalmente diferente, "Puesto su despacho todo en perfección es poner en orden la mesa y archivar los papeles, dejarlo todo ordenado antes de partir por largo tiempo. Los papeles que llevaria en el viage los tendría en todo caso que recoger y guardar en el barco. Por la cantidad de documentos que solia llevar nuestro hombre era inprescindible disponer de un despacho o como mínimo de una mesa para escribir, guardar la tinta, las plumas los documentos y los libros.

  106. Santo Job
    21-01-2018 13:05

    También quedó en Sevilla la "calle de los Catalanes", no te olvides, mencionada entre otros por el célebre embajador veneciano Andrea Navagero en su Viaje por España, en el apartado en el que habla de Sevilla.

  107. Santo Job
    21-01-2018 13:03

    Que no, que los Eanes o Anes de Portugal presentes en Cataluña no tenían el apellido Pinson, por más que os lo inventéis. No hay ninguna constancia de ese apellido entre esa familia o linaje, mientras que el andaluz se llama Pinzón, en el cual hay un Yáñez por la costumbre antes referida.

    En cuanto a los marinos de Palos que atacaban las costas de la Corona de Aragón, a veces iban acompañados por portugueses gracias a Pero Vasques de Saavedra o Pedro Vázquez de la Frontera, marino palermo que estuvo al servicio de Portugal.

  108. Johan Padró
    21-01-2018 12:57

    Job, es verdad que hay dos marineros de Sevilla no lo dudo, pero el resto són portugueses por sus nombres: Gonsalbo de Struyaga, Ferrand Anes Sayavedra i Pero Vascas de Sayavedra,

    La presencia de estos portugueses vincula directamente los Pinzón andaluces tuyos con los Anes Pinson catalanes, estamos hablando de las mismas personas pero con nombres manipulados. Sevilla era consulado de mar de Cataluña y tenía una pequeña comunidad de catalanes residentes en Sevilla. De esta comunidad a quedado el testimonio de la Iglesia de Montserrat en Sevilla.

  109. Santo Job
    21-01-2018 12:48

    Joan, no has entendido el texto.
    "Despacho" no significa "oficina", sino "orden, mandado, comisión". " Puso en orden su despacho" no significa "puso orden en su oficina" sino "cumplió con su orden" o "realizó los preparativos necesarios"

  110. Johan Padró
    21-01-2018 12:34

    Aporto una evidencia més de que Colom sortir de Pals i no de Palos de la Frontera.
    Història de las Indias de Fra. Bartolomé de las Casas, cap. 35 "Puesto su despacho todo en perfección, jueves a 2 de agosto de 1492."
    En conclusió Colom tenia despatx a al port de sortida i si en la Relación del cuarto viaje de 1501 des de Jamaica ens diu que "...no tengo hoy en Castilla una teja, y si quiero comer o dormir no tengo dónde salvo el hostal o la taberna" es evident que aquest despatx només podia ser a Pals imposible a Palos de la Frantera perque era territori de Castella.

  111. Johan Padró
    21-01-2018 12:22

    Jordi, excel·lent article, brutal la informació que aportes. Felicitacions pel teu treball.

  112. Santo Job
    21-01-2018 11:03

    Ninguno de los Yáñez mencionados en Cataluña llevaba el nombre de Pinson o Pinzón, mientras que de los Pinzón de Palos sólo uno tenía el nombre de Yáñez.
    Los de Palos eran Pinzón, pues ese era su apellido, aunque todos ellos tuvieran segundos nombres tomados de los padrinos como era costumbre. Así tenemos a Martín Alonso Pinzón, Vicente Yáñez Pinzón, y Francisco Martín Pinzón. En la siguiente generación están Diego Martín Pinzón, Arias Pérez Pinzón, Pedro García Pinzón, Mayor Vicente Pinzón, etc. Lo que les es común es el Pinzón, mientras que Yáñez es exclusivo de Vicente.
    La famosa carta de los consejeros de Barcelona a Fernando dice "Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals", pero también menciona a un buen puñado de andaluces, lo que remite inmediatamente a Palos, villa de la cual hubo varios marinos que hicieron piratería contra las costas de Cataluña, Valencia, y Mallorca. Es más, a Vicente Yáñez Pinzón y a Martín Alonso Pinzón los requieren los justicias de Sevilla por haber tomado un ballener en Mallorca en 1480.
    Es, por tanto, obvio que "Vicens Anes Pinson de la vila de Pals" hay que entenderlo como "Vicente Yáñez Pinzón, de la villa de Palos", en tanto que el documento está en catalán y han traducido los nombres como era costumbre al hablar de nombres en otros idiomas.

    Juan de la Cosa aparece escrito con doble ese en algunas ocasiones. La ortografía no era algo que estuviera fijado en absoluto, así que se puede uno encontrar nombres escritos con dos o tres grafías distintas.
    Usar como argumento la "barretina" del retrato del Museo Naval es para mear y no echar gota. Ese retrato es una figuración imaginaria hecha a comienzos del siglo XX, con lo que carece de valor probatorio sobre el aspecto del señor armador y cartógrafo.

    Ya entraré más en detalle, que escribir desde el móvil es un poco fastidioso.

    P.S: ¿Cuándo vais a subir la comunicación sobre el Lazarillo, que tengo ganas de hincarle el diente?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Francesc Magrinyà recull la línia de recerca oberta per En Jordi Bilbeny sobre la identificació de...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega i dona la data de 1450,...[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]