EN
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]  Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]  Hem tocat punts sensibles amb la bandera dels EUA, oi? Doncs en tenim per estona, perquè fins ara En Jordi...[+]  Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+] |
Si fas un viatge per Occitània veuràs que la gran majoria es consideren francesos, i gairebé cap es considera part de la Nació Catalana.
Com la gent de Catalunya. Teniu, vulguem o no, molt més en comú amb els castellans que amb els occitans.
La cultura occitana del s. XXI? De veritat? Cóm és, David?
Que sigui una sola llengua o dues és una qüestió purament acadèmica i que acorden els acadèmics, si pot ser sense interferències polítiques. Recordem el cas del serbi i el croata o el més proper del gallec i el portuguès.
El que sí és indiscutible és la proximitat cultural entre dos pobles o inclús la història comuna, per moltes divergències geopolítiques que hi hagin hagut.
Sofia Canals no és més que un dels mateixos trolls que han canviat de nom i que, a sou, es dediquen a embrutar aquest espai amb comentaris al marge del contingut estricte de l'article; i si s'escau, menystenint qualssevol altre comentari i persona. Amb arguments circulars, demagògics i fantasmagòrics.
Espero que els administradors ho tinguin en compte i, a més, comprovin que ja ha sobrepassat el límit dels tres comentaris; com jo també ho he fet, no en faré cap més.
Sofia, o no en coneixes cap o els que coneixes no són experts.
I tant que fa 3000 anys es parlaven altres llengües per aquí: ja no hi són, però el català-occità sí. I el castellà; amb la diferència que trobaràs centenars d'edictes, dels castellans, prohibint el català però no cap que dicti el contrari.
I d'obsessió la tenim, no pel passat, sinó per l'autenticitat del passat; la por que teniu és que revelar el nostre passat, treure'l de sota la catifa on l'heu posat, revelaria al seu torn la fal·làcia del vostre.