Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 14-06-2019  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
565 lectures

La fera ferotge

“Els historiadors estrangers coincideixen amb l’Institut Nova Història sobre la falsificació del relat, la destrucció d’originals a mans de la Inquisició i la invenció d’autors clarament demostrada. Quan alguns historiadors ortodoxos llegeixen una referència a l’Institut Nova Història es posen molt nerviosos perquè és molt més còmode i confortable creure’s la història oficial, malgrat la sospita, que escoltar els arguments dels que tenen la valentia de qüestionar-la”. Article de l’Imma Tubella a El Punt-Avui+ del 9 d’abril del 2019.

'A cavall del vent', novel·la de l'Imma Tubella

Aquests dar­rers temps he lle­git molt sobre la con­questa de l’imperi mexicà per docu­men­tar-me per a una novel·la. He lle­git lli­bres publi­cats a l’Estat espa­nyol, amb una visió orto­doxa, la de la història que tots hem estu­diat fins ara; lli­bres publi­cats a Cata­lu­nya, incom­pre­sos i cri­ti­cats per defen­sar una visió hete­ro­doxa, perquè pro­voca un gran males­tar renun­ciar al que sem­pre has pen­sat que era la veri­tat; lli­bres publi­cats a Mèxic, amb una visió de la con­questa o el que ells ano­me­nen ocu­pació que no té res a veure amb el que nosal­tres accep­tem com una veri­tat indis­cu­ti­ble i, final­ment, lli­bres publi­cats a França i als Estats Units que em van aca­bar d’obrir els ulls a la gran mani­pu­lació de la història o el que alguns ano­me­nen històries de des­trucció mas­siva, perquè el relat, si és fals i esbi­ai­xat, pot arri­bar a ser una potent arma de des­trucció.

Els his­to­ri­a­dors estran­gers coin­ci­dei­xen amb l’Ins­ti­tut Nova Història sobre la fal­si­fi­cació del relat, la des­trucció d’ori­gi­nals a mans de la Inqui­sició i la invenció d’autors clara­ment demos­trada. Quan alguns his­to­ri­a­dors orto­do­xos lle­gei­xen una referència a l’Ins­ti­tut Nova Història es posen molt ner­vi­o­sos perquè és molt més còmode i con­for­ta­ble creure’s la història ofi­cial, mal­grat la sos­pita, que escol­tar els argu­ments dels que tenen la valen­tia de qüesti­o­nar-la.

Que Espa­nya es negui a dema­nar dis­cul­pes a Mèxic com li demana el seu pre­si­dent, López Obra­dor, i que l’actual minis­tre d’Afers Exte­ri­ors, Josep Bor­rell, negui un geno­cidi reco­ne­gut per tot el món, demos­tra que la cul­tura de l’imperi con­ti­nua molt viva. La rei­vin­di­cació del paper civi­lit­za­dor dels impe­ris ja no s’aguanta i cada vegada és més clar que perquè la cul­tura impe­ri­a­lista des­a­pa­re­gui defi­ni­ti­va­ment cal que des­a­pa­re­guin les estruc­tu­res que va crear, entre altres, els estats tal com els conei­xem avui, que d’altra banda tenen molt menys poder del que ells es pen­sen. El veri­ta­ble poder, avui, no és a les mans dels estats, és a les mans de les grans mul­ti­na­ci­o­nals amb uns interes­sos i una manera de fer que no tenen res a veure amb els impe­ris polítics clàssics.

Cada dia veiem i vivim exem­ples de la mani­pu­lació del relat, des d’exem­ples sub­tils, pocs, fins a nom­bro­sos exem­ples bar­ro­ers a mit­jans de comu­ni­cació o al Tri­bu­nal Suprem. Només cal aga­far la dar­rera set­mana com a exem­ple i lle­gir com el cap de la bri­gada d’infor­mació de la Pre­fec­tura Supe­rior de Poli­cia de Cata­lu­nya, Manuel Quin­tela, parla de l’ambi­ent pre­re­vo­lu­ci­o­nari pro­vo­cat per l’ocu­pació dels col·legis abans del referèndum amb acti­vi­tats com fes­tes de música, fes­tes pijama i xoco­la­ta­des noc­tur­nes (cito lite­ral­ment), acti­vi­tats que van pro­vo­car un clima de des­con­fiança tan gran que la poli­cia espa­nyola no va gosar tan­car els col·legis sedi­ci­o­sos, tement rebre algun cop de coixí, perquè tots sabem que això és el que passa en les fes­tes pijama, i va deci­dir actuar per sobre dels Mos­sos, no fos cas que en fos­sin còmpli­ces. Un relat que parla de les mas­ses llançant avi­ons de paper, flors o Fairy, posant cara d’odi i fent mura­lles huma­nes, perquè d’això els cata­lans en sabem molt, acos­tu­mats a fer cas­tells. Un relat que pro­voca que els ajun­ta­ments pen­gin pan­car­tes que par­len de Pei­xos Pacífics o Pèsols Prolífics, una tele­visió, la pèrfida TV3, que fa el hash­tag #FAQS­pri­sis­pi­li­ticsTV3 per esqui­var la pro­hi­bició fent ser­vir l’argot de les xar­xes quan es tracta de posar algú en evidència, o com ha pro­po­sat en Màrius Serra que tots ple­gats par­lem de ser­vi­dors públics encar­ce­rats i expa­tri­ats. Tot ple­gat em fa pen­sar que ha tor­nat la fera ferotge, la gallina que diu que no o l’estaca, entre tan­tes d’altres! Com s’ins­pi­ra­ria l’enyo­rat Perich davant de tot això i amb quanta ima­gi­nació ho denun­ci­a­ria!

Aquests dies ha cor­re­gut per les xar­xes aquell poema de Miquel Martí i Pol que diu que la remor que se sent no és de la pluja, ni del vent, ni de parau­les o pen­sa­ments, perquè els han pro­hi­bit, i tan­ma­teix la remor per­sis­teix. A nosal­tres avui ens han pro­hi­bit el groc, el blanc i pot­ser aviat pro­hi­bi­ran el verd Fairy, però tro­ba­rem la manera de por­tar-los posats.

En fi, la història única no exis­teix perquè per fer-la única s’ha de mani­pu­lar. I jo només he vol­gut escriure una novel·la sobre una filla de l’empe­ra­dor Moc­te­zuma que a prin­ci­pis del segle XVI va anar a parar al Piri­neu i que m’ha pro­vo­cat un paral·lelisme ines­pe­rat entre la seva història i la nos­tra, entre el seu temps i el que vivim avui.



Imma Tubella Casadevall
Catedràtica de comunicació
Opinió
Tribuna
El Punt Avui+
7 abril 2019 2.00 h
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1583235-la-fera-ferotge.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    16529 lectures
    2018 S INH Josep Maria Mandado
    Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]
    En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
    En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
    Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+]