Mor la reina espanyola que volia negociar la independència de Catalunya
La primera esposa del rei Felip IV de Castella, Isabel de França, va crear un partit oposat a les polítiques del comte-duc d'Olivares i va negociar el reconeixement de la independència de Catalunya (1641). Article d'En Marc Pons a el nacional.cat del dia 22 de novembre d'enguany.
El 22 de novembre de l’any 1644, fa 376 anys, moria a Madrid la reina consort de la monarquia hispànica Isabel de França, primera esposa del rei Felip IV (1621-1644). Isabel, nascuda a Fontainebleau el 1602, filla del rei Enric IV (el primer Borbó francès) i, per tant, tieta del rei Lluís XIV de França, havia estat casada als tretze anys amb Felip IV (1615). Des del primer moment va manifestar una intel·ligència política extraordinària; i amb un grup de dones de la cort (Ana de Guevara, Luisa de Manrique, Maria de Ágreda) va crear un partit clandestí, radicalment oposat a les polítiques del comte-duc d’Olivares, ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica.
Quan van esclatar les revolucions independentistes de Catalunya i de Portugal (1640), va proposar una sortida negociada al conflicte. En aquell moment era reina regent, per absència del seu marit, que es movia pels diversos fronts de la guerra hispanofrancesa (1635-1659). Des de la seva posició va proposar negociar el reconeixement de la independència de Catalunya (la proclamació de la I Republica catalana, el 17 de gener de 1641, a canvi que la Generalitat trenqués tots els vincles polítics amb la monarquia francesa, pactats en el Tractat de Ceret, del 7 de setembre de 1640). La seva proposta va ser ridiculitzada i tombada per Olivares.
L’estratègia d’Isabel consistia a estimular una “segona Holanda” al sud de França. Des que els Països Baixos havien assolit la independència de la monarquia hispànica (1582), s’havien convertit en un tap que impedia el projecte d’expansió francès fins a la desembocadura del Rin. Isabel pensava que si aconseguia separar els catalans dels interessos de Versalles, farien el mateix que els neerlandesos, però al sud dels Pirineus, amb tot l’estalvi de costos que això representaria per a la llavors arruïnada monarquia hispànica. Fins després de les contundents derrotes hispàniques a Montjuïc (1641) i a Lleida (1642), Felip IV no cessaria Olivares. Però la reina moriria abans d'imposar el seu projecte.
Barcelona,
diumenge, 22 de novembre de 2020.
Marc Pons
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-efemeride-mor-reina-espanyola-negociar-independencia-
catalunya_558693_102.html
Autor: Marc Pons
Interessantíssim.