Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 06-02-2016  |  ALTRES FIGURES CATALANES
12121 lectures

Paulo V Borghese, un altre papa d’origen català

La Montse Montesinos ha redactat un interessentíssim estudi sobre el papa Paulo V, que era un descendent de la familia Burguès barcelonina. Va beatificar Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Santa Teresa de Jesús.

Papa Pau V.

1.- Troballa

Tot fullejant el Tractat d’Armoria d’En Jaume Ramon Vila, llibre manuscrit del segle XVII on s’hi poden trobar dibuixats i pintats gairebé tots els escuts d’armes que tenien aleshores quelcom a veure amb la Corona Catalano-Aragonesa i que es custodia actualment a la Biblioteca de Catalunya, em vaig trobar amb els escuts de la Santa Seu i el de l’Església Romana com a entitats genèriques (1). A aquests escuts en segueix un altre, també a tota pàgina, mostrant les armes del Papa Paulo V Borghese i que va acompanyat d’una amplia i detallada explicació (2), redactada pel mateix Jaume Ramon Vila. Em va estranyar aquesta particularitat, ja que era l’únic papa en tots els quatre volums de l’obra que té aquest tracte de preferència, de manera que vaig sentir curiositat per saber el perquè. Així, doncs, em vaig posar a llegir amb cura.

Mentre avançava en la lectura, va aparèixer en el text el mot “Barcelona”, i, a continuació, salta la sorpresa: llegeixo que, arran de la seva recent elecció com a Pontífex Màxim --parlem de l’any 1605--, els representants del Consell de Cent de la Ciutat volien enviar-li una carta de felicitació i reconeixement com a fill d’una família barcelonina que en temps reculats havia marxat a establir-se a Itàlia.

Un Papa Borghese d’arrel catalana? Un membre d’una família tan poderosa a Roma, originària de Barcelona? Vejam.

Així doncs, llegeixo com En Jaume Ramon Vila relata de manera molt detallada i amb mostres evidents d’alegria, la seva reverència envers el nou papa contemporani seu i de llinatge barceloní. Després arribo a un paràgraf que resulta ser la transcripció de la carta escrita en llatí que van enviar els Consellers de la Ciutat de Barcelona al papa electe. Està datada el 30 de Juliol de 1605 (3), i està escrita en un llenguatge ampul·lós, repetitiu i barroc, ple de lloances, d’enhorabona i bons desitjos envers el nou Pontífex. Alhora, se li recorda la seva procedència catalana. Tot seguit apareix la carta de resposta papal, datada el mes de novembre del mateix any, en llatí també (4), adreçada amb tota amabilitat i amb el to paternalista que comporta el seu càrrec, als “Dilectes fills Cònsols de la República Barcelonesa”, en la qual es pot llegir que reconeix la seva ascendència barcelonina.

Llegint el text amb més deteniment, em va sorprendre trobar-me davant d’un document que semblava inèdit. En efecte, estem parlant d’un fet històric del qual els manuals i les enciclopèdies no en diuen res. Només ho fa En J. R. Vila en aquesta digressió histórica (2).

...en principi dels presents llibres de Armoria (en los quals se aportan tots los escuts de Armes pertanyents...a cosas del Principat de Cathalunya tant del estament Ecclesiastic, com Militar , y Reyal) que las de la Santedad del Papa Paulo Quint....per lo interes i honrra que al present Principat ...li ha redundat de la sublimació al Sumo Pontificat de la sua persona, per quant la casa, y familia tan principal dels Burguesos de la qual ell devalla encara que de algun temps a esta part estigua domisiliada en Roma...te son principi de Cathalunya...qui son los qui fan la Aligua negra en camp de or: Es en los escuts dels militars dels presents llibres...que en lo primer volum del llibre segon en la lletra B se amostra: las quals armes dels Burguesos..., aporta... el Papa Paulo Quint en son escut per esser de esta familia...com se veu en la part superior dell. I encara que en la part inferior aporte un drac de color de or, en camp blau, deu esser que quant los de esta casa...sos passaren de Cathalunya a italia, degueren emparentar, y succeyr allí a alguna casa principal de alla que feien las ditas armas del drac...y lo afegiren ...en la part inferior del escut...”

Busco en el volum I la pàgina a la qual fa referència (5) i ens trobem amb l’escut de l’àliga negra i amb el nom de Burguès a sota. Al darrere, la nota explicativa ens diu: “Lo camper d’or. Una aguila de sable, membrea de güella, armea d’or. De esta casa de Burgues que ha temps es acabada en Catalunya devallan los Burguesos de Roma de la qual lo Papa Paulo Quint daquest nom”. Aquesta imatge coincideix amb la que té l’escut papal en la part superior. Continua en Vila:

En saberse en Barcelona que fonc per lo mes de Juny del any 1605 la elecció ...del Cardenal Camillo Burgues...(o Burguesio)...en Summo Pontifice...a 16 de Maig del dit any...y en ella prengue per nom Paulo Quint fou molt gran i universal lo contento que en esta ciutat se tingue, aixi i las esperansas del bon gobern...com que son llinatge dels Burguesos te de esta terra;”

Per això els Consellers van enviar-li una carta al Papa i al cap d’uns mesos van rebre la seva resposta. De les dues lletres, Vila ens informa que “...se son tretes dels originals que estan en lo Archiu de la Casa de la Ciutat...”

En Francesc Magrinyà, company de l’INH, expert en filologia clàssica, em va enllestir les traduccions al català i amb elles la prova fefaent que demostra l’ascendència catalana d’aquest Sant Pare.

Resumint la carta dels Consellers podem llegir expressions de felicitació, mostrant en ella els seus sentiments amb paraules com aquestes: “...hi ha una certa inclinació particular del nostre esperit envers el nom de V.B., el qual nom ens anuncia un honor i una benevolència a l’entorn de V.B no pas petits... I donem gràcies ...a tot aquest Principat de Catalunya —des del qual la teva nissaga guia el llinatge— ...I això serà amb un admirable desenvolupament de les nostres terres...”

En els paràgrafs més significatius de la resposta pontifícia hi constatem que el papa assevera que és descendent del patriciat de Barcelona: “...ens fa feliç el fet que ens recordeu que la nostra família procedeix de la noble ciutat vostra... Esperem que sigueu, merces als llaços de parentiu, mes obedients a nós... Pel que fa a nós, mirem d’aprofitar tota ocasió per expressar fins a quin punt us estimem, aixi com sabeu per experiència...”.

La “digressió històrica” que segueix a l’escut d’armes papal acaba aquí. Res més ens diu En Vila respecte al papa Borghese. Ell va deixar constància dels fets per a la posteritat en el seu llibre manuscrit.

2.- Comprovació

Com que havia llegit que aquests documents els havia copiat dels existents a l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona, vaig considerar indispensable corroborar la troballa i fer l’acarament amb els documents originals. Per tant, hi vaig anar.

Un cop a la sala-biblioteca de l’Arxiu em porten el lligall corresponent a totes les còpies manuscrites de les cartes enviades pels Consellers de l’any 1605 (6) i en el lloc i data que pertoca apareix la còpia de la lletra que van dirigir al Papa, en llatí, exactament tal com la mostra En Vila. La meitat de la feina és feta. Ara toca buscar la resposta del Pontífex. Em porten un altre lligall on s’hi troben les cartes originals manuscrites rebudes i adreçades al Consell de Cent, ordenades segons la data. Busco amb tota atenció però no hi ha res que s’hi assembli. Miro més endavant i més endarrere de la data però tampoc no trobo res. En tot el plec de cartes no hi és la del Papa. Ho dic al personal que té cura de la biblioteca de l’Arxiu i em donen a entendre que les meves referències deuen estar equivocades, perquè tot està al seu lloc i res no es pot perdre. Jo insisteixo dient que les referències són les mateixes que les de la carta anterior i que és una carta papal i que no pot haver desaparegut, que és un paper important. Amb tot l’afany de col·laboració em duen uns altres plecs que poden tenir possibilitats, com per exemple, cartes de reis, però el document no surt per enlloc.

Les bibliotecàries no saben on buscar. Ja em concedeixen credibilitat però troben inversemblant que falti un document perquè això no passa mai. Quan ja arribem a un punt mort, amb el desànim conseqüent d’ambdues parts, com a últim recurs però sense gaire esperança, m’indiquen una prestatgeria on s’hi veu una col·lecció de volums perquè busqui allà. Són llibres impresos i agrupats ordenadament per dates, que contenen tots els documents antics de l’Arxiu editats en anys successius del segle XIX. Es tracta del Dietari de l’Antic Consell Barceloní, dit també Manual de Novells Ardits.

Agafo el volum VIII, del 1899, que correspon a l’any que m’interessa, 1605, i sense remenar massa em trobo la carta de Paulo V allí, impresa, en llatí, exactament igual a com la tinc manuscrita. Gairebé no m’ho puc creure! Aquesta carta impresa en aquest llibre demostra que, evidentment, l’original era a l’Arxiu, almenys fins al 1899. Hi va estar dipositada allí durant quasi bé tres-cents anys!

El personal de la biblioteca de l’Arxiu es queda estupefacte. No és possible que hagi desaparegut un document! I encara més d’un papa! Les bibliotecàries em diuen molt amablement que ho posaran en coneixement dels arxivers i que m’enviaran un correu amb les conclusions. Mentrestant, encarrego un pdf. amb les còpies de tot el que he trobat i de moment em dono per satisfeta pel fet que puc demostrar de manera definitiva el que m’interessa: hi ha constància certa i demostrada que les cartes són verídiques (7).

L’endemà rebo un correu on se’m notifica “que el més probable és que la carta no s’hagi conservat”. Vaja, és evident, però això haurà passat en algun moment al llarg del segle XX. I és que la categoria del remitent de la carta i el fet que aquest proclami la seva procedència barcelonina potser no va agradar a algú, o bé va agradar massa. No sé si es pot parlar de censura o de rapinya. Sigui el que sigui, la carta va ser retirada amb tot el sigil. Només es van oblidar de fer desaparèixer la còpia impresa al “Dietari...”

Una altra prova d’autenticitat

Ara bé, el manuscrit del Tractat d’armoria i la seva còpia impresa de les cartes creuades entre els Consellers i el Papa, ¿són tal vegada els únics documents que han guardat la seva confessió com a descendent d’una família barcelonina i per tant catalana?

Aquesta és una pregunta que jo m’anava fent des del primer moment. Tenia interès a saber si Paulo V va manifestar públicament la procedència del seu llinatge. El silenci que s’ha guardat arreu sobre aquest aspecte, el desconeixement que es té de la seva persona, que no sigui la que es desprèn de l’aurèola de prohom romà i gran pontífex del Barroc ja ens podria donar la clau de perquè ha passat a la posteritat com a descendent d’una eminent família italiana. I punt! El seu primitiu cognom català, italianitzat tan fonèticament com ortogràfica, va quedar silenciat. Si els seus antics conciutadans el guardaven a la memòria, amb el pas del temps es va anar oblidant. Les cartes que explicaven el fet van ser desades com calia a l’arxiu de Barcelona i tan sols els erudits de l’època en deurien recordar la existència. Record que de mica en mica també es va anar esvaint.

Però En Pep Mayolas, investigador de l’INH, sabedor del tema que jo tenia entre mans, justament quan buscava altres dades del seu interès, em notifica que ha trobat, casualment, la següent entrada extreta d’un dietari d’En Jeroni Pujades (8), jurista, contemporani del Papa i d’En Vila, corresponent al 20 de maig de 1605, o sigui dos mesos abans que els consellers escriguessin al Papa. (M’ho envia gentilment, per reforçar aquest article, tot i que ell acaba de fer el descobriment paral·lel de la descendència catalana del Papa Borghese).

En aquesta entrada es pot llegir:

Divendres a 20 per una tartana que venia de Gènova i havia tocat a Quedaqués se sabé que era mort Papa Leó successor de Clement, que sols havia viscut elet [...] sinc dies naturals. Y que per mort sua era estat elet Paulo Quint que era cardenal Burgesio. Diuen se fa català i de Barcelona, que preten baixar de la casa de Don Joan Burguès, senyor de Talavera, en Segarra. Y en effecte es besnét de català. I lo abbat de Sant Pere de Rodes micer Francesch Charaps me ha dit que estudià en Bolonya ab dit Burgesio i ab un germà seu. I jo he vist, parlat i tractat en Barcelona al senyor Aeneas Burgesio, fill del dit germà del Papa. Lo que Aeneas stigué molt temps al carrer d’en Pedritxol en companyia del capiscol de Barcelona T. Tarragó i després se n’anà a Tarragona ab lo prior Carnisser i allí emprenyà una donzella de gent honrada i ne hagué un fill i se n’anà a Roma. Y com lo cardenal ho sabé féu casar ab procura al dit Aeneas ab la dita donzella i ell cada any la provehia de 200 lliures, i lo Aeneas morí”.

M’informa En Pep Mayolas que aquest Jeroni Pujades “era un jurista amb vocació d’historiador, títol que més d’un acadèmic li atorga gustosament per la seva dèria d’anotar esdeveniments notables i actes històrics (com el desenterrament de les despulles de sant Oleguer o el descobriment de les restes del comte Borrell II a Sant Pau del Camp). Havia heretat el costum del seu pare de dur un dietari amb aquesta mena de notícies, però ho fa amb una gràcia especial, posant-hi cullerada quan és testimoni directe de la notícia o com quan coneix la persona objecte de l’apunt, com en el cas de l’Aeneas Burguesio”.

Es fa necessària la recerca d’informació sobre aquest parent papal per poder estirar el fil conductor i identificar les arrels familiars. I altre cop, En Pep M. em remet generosament a un estudi fet per Dolors Sanahuja i Torres (9) que parla de Els Burguès, una família de mercaders a la recerca de l’ascensió social. La família es mou per Viladecans, Gavà, Barcelona...” Aquest estudi és molt complet i aporta moltes dades, encara que l’autora no sap que està parlant de la família del Papa Borguese.

Faig un resum, centrant-me en el que interessa en aquest cas:

Aquest Joan Burguès, parent del papa, del qual parla En Jeroni Pujades, és fill d’En Galceran Burguès, de Viladecans i d’Isabel de So, de Cervera. Quan el pare mor, deixa a en Joan diverses possessions i castells. En Joan també aconseguí del rei Felip II, l’any 1586 el títol de baró de Talavera. Però en Joan mor sense descendència i amb ell s’acaba la nissaga que entroncava per via directa amb En Guillem, el primer Burguès del qual se’n té notícia, senyor de Viladecans i Gavà, germà d’En Bartomeu i veïns tots dos del barri de Santa Maria del Mar de Barcelona des de mitjans del segle XIII. Una família de mercaders, amb botiga, que treballaven en el comerç del cotó, espart, lli, estopa, llana... Representants tots dos de l’estament de Ciutadans Honrats de la Ciutat.

La descendència d’En Guillem anà prosperant i adquirint noves terres i fent inversions com a base de prestigi social. Els seus fills i néts augmentaren el patrimoni i mercadejaren per tot el Mediterrani implicant-se amb la política d’expansió dels Comtes-Reis. Branques de besnéts arribaren a establir-se a Mallorca, Nàpols i Sardenya:

Arnau Burguès (besnet), s’estableix a Mallorca al segle XIV.

Francesc Burguès (besnet). Establert a Barcelona, del segle XIV.

Jaume Burguès (besnet), s’estableix a Sardenya al segle XIV.

A Nàpols està documentat com a seguici d’ambaixadors. No es parla d’assentament pròpiament dit, tot i que és possible. També hi ha una llarga relació de dades de la branca familiar que recala a l’illa de Sardenya de la qual és possible que un Burguès fes el salt cap a Siena. De la branca barcelonina, la família segueix la tònica de l’ascensió social fins al segle XVI en què ens trobem el seu últim descendent, En Joan: “representant de la família tan principal de la qual ell (el Papa) devalla”.

On es troba, doncs, la baula que uneix la família del Papa amb la d’En Joan Burguès i de So? Això ho hem d’anar a buscar a Itàlia (10).

Se’ns diu que el fundador de la dinastia Borguese fou un mercader de llana sienès, de principis del segle XIV, anomenat Tiezzo di Monticciano. Segurament una filla seva deuria entroncar amb els Burguès catalans i el fill d’aquest matrimoni va donar nom a la descendència: els Burguesio. Una altra possibilitat fora que el mateix Burguès de Sardenya anés a establir-se a Siena com a mercader de llana i més tard se li hagués modificat el nom per convertir-lo totalment en italià.

Fos com fos, trobem als segles següents, una sèrie de descendents d’aquesta família que aconseguiren una certa preponderància pública, tot ascendint en l’escala social:

Agostino Borghese, combatent, anomenat comte palatí, al S. XIV-XV.

Niccolo B. literat i polític. S.XV.

Pietro B. Instal·lat ja a Roma. Senador. S.XV-XVI.

Marcantonio B. Pare del Papa. Jurista, degà dels advocats consistorials. S.XVI.

Recordem que hem llegit que En Guillem, de Barcelona, al S. XIII era un ric comerciant de tota mena de fibres tèxtils; que els seus fills segueixen el negoci i recorren la Mediterrània i que alguns s’estableixen a Sardenya i potser a Nàpols. Ja els tenim a Itàlia. No costa imaginar que fent el mateix tipus de negocis, les relacions entre comerciants poden arribar a ser més amicals i propiciar nous assentaments i fundar famílies. Si el Papa es diu ell mateix besnét de català, corroborem, tal com assegura en Jeroni Pujades que aquesta és la seva família catalana per via directa. Tot això sense desdenyar la possibilitat que un Burgues mateix fós anat a establir-se a Siena i se n’hagués censurat el nom.

3.- El personatge

Cal que parlem una mica d’aquest Papa Paulo V. Després de tot el que s’ha dit, ens preguntem com era personalment, quina va ser la seva actuació durant un pontificat que es va desenvolupar al llarg de quinze anys, encara que no és el propòsit d’aquest article fer un extens anàlisi de la seva vida i mandat, que, per altra banda, ha estat objecte d’estudis minuciosos. Es tracta sols de donar una visió general i ressaltar i entendre alguns aspectes que ens interessen, sempre amb vistes al que s’ha exposat anteriorment. Fem-hi una repassada:

Camillo, futur papa Paulo V, va néixer a Roma el 17 de setembre de 1552 en el si d’una família de l’oligarquia dominant: els Borghese-Astalli, que s’havia anat enriquint i posicionant gràcies a una política matrimonial i a la compra de diverses possessions dins i fora de la capital (11). (Tot això ens recorda el procedir de la seva família catalana que actua de la mateixa manera a Barcelona).

Seguint la tradició familiar, Camillo va fer brillants estudis jurídics i eclesiàstics a Bolonya, que, per cops de sort, el van apropar a les persones dels Pontífex regnants aleshores, que era el que tothom intentava fer: Gregori XIV, Climent VIII, i Lleó XI, del qual va ser successor. Al conclave va ser elegit papa per la seva fama de moderat i allunyat de partidismes. Un cop al Soli, va defensar els drets de la Santa Seu en els conflictes generats a la República de Venècia i amb el Rei d’Anglaterra, entre d’altres.

Va condemnar les obres d’En Copèrnic al 1616 i va vetar les d’En Galileu, amb qui s’havia entrevistat quan aquest va ser jutjat per heretge (12). La Història posterior l’ha jutjat severament pel seu nepotisme (cosa, per altra banda, molt comuna a l’època en tots els àmbits del poder), pel fet d’afavorir alguns membres de la seva família amb grans títols i distincions nobiliàries, que van encimbellar a perpetuïtat el seu cognom i llinatge a les més altes esferes italianes.

Se li deu l’embelliment de Roma i l’acabament de la basílica de Sant Pere, fet que el va dur a relacionar-se amb diversos grans artistes de l’època. Tenim, entre d’altres, un magnífic retrat seu d’en Caravaggio. També és gràcies a la seva intervenció que s’enriqueix la Biblioteca Vaticana amb nombroses aportacions i l’Arxiu, el qual ja va començar a envoltar de secretisme (13).

Va canonitzar sant Carles Borromeo i beatificar Felip Neri, Ignasi de Loiola , Francesc Xavier i Teresa de Jesús. Respecte a aquesta última, En Pep Mayolas, que estudia la vida de la Santa relacionant-la amb una abadessa del Monestir de Pedralbes de Barcelona, em fa arribar la notícia trobada en un article de la Doctora Maria Toldrà, al blog Castell interior (14) del desembre del 2014, on es comenta l’interès entusiàstic de les ciutats de Tortosa i Tarragona, tan allunyades d’Àvila i dels afers de les ciutats de la Meseta (¿hem de recordar que aleshores Castella era un altre estat governat per un rei compartit?) per adherir-se a la petició de beatificació de Teresa, cosa que no deixa de sorprendre.

Llegim el següent a l’esmentat l’article: “...la Relación de 1615 inclou una descripció de les festes de Tarragona, que comença recordant les tres súpliques trameses des de la ciutat al papa a favor de la beatificació {...} les cartes van ser enviades pels procuradors de Tortosa i els cònsols de Tarragona al papa... on s’afirmava de Teresa “ser ella natural de aquestos regnes”....”i la gran obligació que tenim com [que era] natural de la Espanya Tarraconense”.

En Pep M. també m’aporta informació extensa i contrastada, continguda en l’obra de l’Eric Frattini La Santa Alianza, Cinco Siglos de Espionaje Vaticano (15), en la qual es retrata la cara fosca d’aquesta alta personalitat papal i on m’avança (16) en una brillant síntesi que es tracta d’un “...Pontífex que transforma una part de la xarxa d’espionatge del Vaticà en un escamot d’assassins de personatges estratègics que puguin destorbar d’alguna manera els interessos de l’Estat Pontifici: un cos policial i persecutori, com una Inquisició dins del Vaticà. En aquest sentit és un papa sinistre”.

La frase sencera és d’una contundència que tomba d’esquena, però repassant el llibre vaig veient que és així i que no és pas l’únic ni el primer. Vegem-ho: a mitjans del segle XVI, el papa Pius V, dit l’Inquisidor, funda la secreta “Santa Aliança” l’any 1566 (17) (que com a tal mai ha estat reconeguda oficialment per l’Església Catòlica) “...amb l’únic objectiu d’acabar amb la vida de l’heretge Isabel I d’Anglaterra i recolzar la catòlica Maria Estuardo” (18). Però la dita Institució no s’atura aquí i creix al llarg dels anys per preservar la puresa de la fe catòlica en front de la creixent envestida de la reforma protestant. Es tracta d’una xarxa d’espionatge política i religiosa que s’estén pels regnes europeus i que, després de Paulo V, continuarà segles i segles. La documentació i els fets que aporta l’obra d’Eric Frattini fan feredat.

Mirat amb els nostres ulls d’ara ens esgarrifa pensar que el més alt dirigent polític i religiós del món conegut aleshores pogués actuar així, sense escrúpols i amb total impunitat, però situats en el pensament catòlic del segle XVI, amb els “enemics de la fe” escampant-se per Europa, introduïts dins dels diferents estats, el pensament dominant era lluitar a mort contra aquesta invasió per aturar-la i reduir-la tot el possible amb tots els mitjans a l’abast. Aquesta premissa passava per davant de tot, i per altra banda el Concili de Trento, al segle anterior, va marcar fèrriament el devenir de la política de l’església durant molts segles.

Això és sols un apunt per perfilar la seva personalitat. El que ens interessa ara és la seva possible relació amb el Principat i amb Barcelona, al llarg de la seva vida i si aquests perfils poden significar alguna cosa en la dita relació.

Els estudis biogràfics que s’han confegit sobre ell expliquen que abans de ser nomenat cardenal, “...és enviat pel papa Climent VIII a Madrid, com a Nunci Extraordinari prop de Felip II el 1593, a causa dels seus alts coneixements en matèria jurídica. Allí, va establir bones connexions amb els alts membres de la cort i amb el mateix Felip II. Mercès als serveis prestats a Espanya, Climent Vlll li va concedír la púrpura cardenalícia...” (19). O sigui que coneixia Espanya perquè hi havia fet estada durant tres anys: del 1593 al 1596, “...on va tractar d’obtenir del monarca espanyol la seva cooperació per a contenir l’amenaça dels turcs contra la Cristiandat” (20).

El nunci papal va portar un diari d’aquest viatge, que està recollit en un manuscrit a la Biblioteca vaticana (21). És important per a nosaltres perquè ens indica l’itinerari que va seguir a dins de la península: Borghese va estar a “Palamós (arribada?), Barcelona, Martorell, Montserrat, Igualada, Cervera, Lleida, Fraga, Bujaraloz, Saragossa i Madrid”. Els noms indiquen els llocs on va fer estada. Per tant, a banda de visitar Montserrat com era preceptiu aleshores, va estar a Barcelona.

Em va cridar l’atenció que fos el mateix Paulo V qui es proclamés català i de Barcelona. Pel que es diu, sembla que els barcelonins no ho sabien i ell els ho recordà, la qual cosa vol dir que tota la seva ascendència, durant tres-cents anys, va transmetre de generació en generació la memòria dels orígens i potser també un cert contacte amb la família troncal de Barcelona, ja que estava al cas del seu últim descendent, en Joan Burguès i de So, mort feia uns 50 anys.

També se’n desprèn d’això que proclamar aquesta estirp donava prestigi: ser barceloní era molt valorat aleshores i el Papa s’enorgulleix de procedir d’una família del Principat.

En Francesc Magrinyà, en anotacions adjuntes a la seva traducció de la carta del Papa, em fa adonar d’alguns detalls importants en el paràgraf on diu: “...pel que fa a nosaltres mirem d’aprofitar tota ocasió per expressar fins a quin punt us estimem, així com sabeu per experiència...” on hi troba indicis “...que el papa vulgui dir que fa els possibles per afavorir Barcelona, cosa que ja havia fet anteriorment”, diu. “I quan ho havia fet això?”

En un primer moment no vaig saber-lo relacionar amb res concret, però després de rebre l’entrada d’En Jeroni Pujades vaig entendre que aquesta experiència no podia ser d’altra que la que feia referència a l’episodi que s’explica sobre Aeneas Burguesio, el nebot del Papa que a Tarragona va deixar prenyada una donzella honrada i que la va abandonar sense reconèixer-ne el fill i fugí cap a Roma. Però el seu oncle cardenal se n’assabentà i el féu casar per poders i cada any dotava la vídua, ja que se’ns diu que Aeneas mor, amb dues-centes lliures. O sigui que tenim una mostra de dignitat d’un familiar que vol reparar el dany d’honor d’una donzella i aquest familiar és el cardenal, ara ja Papa, que segueix afavorint una tarragonina en situació desvalguda, no solament donant-li la honorabilitat de dona casada, sinó també amb una dotació econòmica anual. I això ens deixa entreveure que és un personatge que, malgrat tenir les seves ombres, ens mostra l’altra cara més humana, amb un alt sentit de la justícia.

Altrament també podem pensar en la bona disposició envers la seva antiga pàtria a l’hora de recollir les súpliques arribades des de Tortosa i Tarragona per la beatificació de Teresa de Jesús, Ignasi de Loiola i Francesc Xavier, tots tres nascuts en terres que ell havia visitat, la història dels quals degué conèixer de primera mà.

Així doncs, podem proclamar la retrobada existència d’un Summe Pontífex d’estirp catalana, l’últim de la llista que va inaugurar Benet XIV, el papa aragonès de la família dels Luna als segles XIV-XV. És interessant adonar-se que Camillo Borghese, que no va tenir cap recança de reconèixer una llunyana procedència catalana, pertany a aquella mena de personatges, tan influents i poderosos, que van contribuir a enlairar i perpetuar el poder de l’Església catòlica fent ús de tot tipus de mitjans: els ortodoxes i els “altres”. Però la història dels pobles i la de les religions té colors diversos i la política i la diplomàcia de l’església també ha usat en tot temps tant de la mà dreta com de l’esquerra.

Pensem que, si no fos per l’entrada del jurista Pujades i dels llargs comentaris històrics d’En Vila, aquell prevere desconfiat que va escriure la història de puny i lletra sense permetre que passés per l’impremta per mor de la censura, l’ascendència catalana d’aquest Sant Pare no sortiria recollida en cap altre lloc conegut fins ara, i menys en cap document oficial. També podem pensar, fins que no es demostri el contrari, que si alguna manifestació va fer o es va escriure a favor del seu origen català en alguna crònica al seu pas pel país, o posteriorment, un cop a la Seu de Roma, forces hi hagueren que no en van permetre la publicació o bé aquesta va ser censurada tot seguit. En cap de les seves biografies s’esmenta altra cosa que la seva nissaga sienesa.

El Papa Paulo V va morir a Roma el 1621 d’una apoplexia als 69 anys d’edat. Està enterrat a la sumptuosa capella que porta el seu nom, obra de Bernini, a l’església de Santa Maria la Maggiore d’aquesta ciutat.

Montse Montesinos

Bibliografia:

1.- Jaume Ramón Vila, Tractat d’Armoria, volum IV. Pàgs. 2 a 5. Manuscrit. Sala de Reserva. Biblioteca de Catalunya.

2.- Idem, pàgs: 6 a 9.

3.- Idem, pàgs: 7 i revers.

4.- Idem, pàgs: 8, revers i 9.

5.-Idem, volum I, pàgs: 143 i 144.

6.- Lligall de còpies de cartes manuscrites enviades pels Consellers de la Ciutat de Barcelona, amb data de l’any 1605. Arxiu de la Ciutat de Barcelona.

7.- Dietari de l’Antic Consell Barceloní, dit també Manual de Novells Ardits. Barcelona 1899.

8.- Jeroni Pujades: Dietari. Vol.15 (1601 – 1605), pàgs 386-406. Editor, Jose Mª Casas Homs / Rafael Dalmau 1975.

9.- Dolors Sanahuja i Torres. “Els Burguès, una família de mercaders a la recerca de l’ascens social”. Anuario de Estudios Medievales, Vol 27, nº 2, 1997

10.- Historia de los Borghese de Siena. https://es.wikipedia.org/wiki/Borghese

11.-Treccani: Paulo V. Enciclopèdia (electrònica) dels Papes. Volker Reinhard. La Cultura Italiana: http://treccani.it/enciclopedia/paolo-V_%28Enciclopedia_dei_Papi%29/

12 i 13.- Idem.

14.--Dra. Maria Toldrà. Blog: https://castellinterior.wordpress.com/2014/09/08/santa-teresa-de-jesus-patrona-despana/ Desembre 2014.

15.- Eric Frattini. La Santa Alianza. Cinco Siglos de Espionaje vaticano, Ed. Espasa Calpe S.A., 4ª edició, febrer 2005.

16.- Pep Mayolas. Mail personal del 19 de Maig de 2015.

17 i 18.- La Santa Alianza...Obra citada. Introducció, pag.16-18.

19.-“Diario de la Relación del viaje de Monseñor Camillo Borghese, auditor de la Re. Cámara de Roma en España enviado a la Corte como Nuncio Extraordinario del Papa Clemente VIII en 1594 al rey Felipe II” publicat per Alfredo Morel Fatio al seu llibre “L’Espagne au XVI et au XVII siècle” Heilbronn 1878 (entre altres referències).

20.- Idem.

21.- “Relazione del viaggio e legazione di Monsegnor Camillo Borghese, poi Papa” manuscrit de la Biblioteca Vaticana, cod. IV, 280, indicat per Fouché-Delbosc, 1944.



Autor: Montse Montesinos




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Muntsa2
    12-07-2016 23:15

    Dedueixo que aquest nebot del Papa porta a Roma la còpia de la Bíblia de Ripoll des de Catalunya. Se sap si des de Barcelona? Se sap com es deia aquest nebot i de quina branca dels Burguès era? La de Barcelona feia poc que s'havia extingit (mitjans del S. XVI).
    Si el nebot en qüestió la porta a principis del s. XVII, segurament és que va anar a veure el seu oncle. Es possible saber la procedència documentada d'aquesta dada que s'aporta?
    Sembla que va ser un regal portat personalment al Papa quan el nebot el va a veure i el Pontífex l'inclou a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Sens dubte és un regal de categoria i el nebot deu ser un personatge, sigui noble o comerciant, de cultura i de diners.
    Agraeixo la informació però demano a la persona que la aporta que ens doni tot el context possible perquè estirant el fil es podran trobar nous detalls per enriquir la història

  2. 12-07-2016 02:20

    una còpia de la Bíblia de Ripoll, ara a la Biblioteca Apostólica Vaticana, va ser portada a Roma per un nebot de Pau V, a principis del XVII

  3. Francesc D.
    19-05-2016 18:29

    Hola Montse! l'escut que faig referència és el que està esculpit en una de les cuatre bandes del sepulcre de l'esmentat Gonçal ximenes de quesada a la catedral Primada de Bogotà. l'única fotografia que he pogut veure per la xarxa , correspon a un compte de Twitter i només s'intueix un lleó amb espasa i en el segon quarter una muntanya amb arbres sobre onades.En el cercador si escrius "Bogotà histórica on Twitter, Catedral primada" ho veuràs.Jo no tinc Twitter.Potser no vol dir res aquest escut però,penso que aquesta muntanya amb arbres, podria pertanyer als Casa-saja o Casasagia, "Casasaia italianitzat" i que estaben emparentats amb els burgès i també eren navegants-comerciants. No he pogut trobar l'escut dels Casa-saja per enlloc només, seria per a descartar-ho. Salut!

  4. Muntsa2
    12-04-2016 20:47

    Perdó per l'errada: rectifico: "conquesta"
    Agraeixo tanmateix tota la llarga informació que dóna Andreu Marfull sobre la família Burguès , juntament amb la font: Armoria catalana, que segur que és una eina molt útil per trobar-hi rastres d'aquest Gonzalo Giménez de Quesada. Altra cosa és que jo tingui sort i ho sàpiga trobar.

  5. Muntsa2
    12-04-2016 20:29

    Francesc D. Crec que pots tenir raó. Hi ha uns Burguès que tenen llunes cap per avall al seu escut.
    Jo no he pogut entrar a la informació que esmentes perquè el link queda fragmentat i no sé si és complet. Si poguessis escriure'l de manera que es pogués llegir sencer però separat, encara que fos en dues ratlles, no es perdria cap lletra. Jo ja l'escriuria tot seguit i podria identificar millor l'escut. Ho he provat de moltes maneres però no se'm mostra.
    He buscat informació a internet sobre aquest conqueridor i surt un altre escut. O sigui: no el que se li atorga per llinatge a Bogotà, sinó el que li han adjudicat els castellans arrel de la conquista,. No té res a veure. Es nota que li neguen els orígens.

  6. Francesc D.
    07-04-2016 22:04

    Gracies Montse per donar la teva opinió molt més experta.He observat que en el sarcòfag on és enterrat a la catedral de Bogotà, també apareixen els diferents escuts que hem vist fins ara, un a cada banda del sarcòfag però, n'hi ha un que crec que és el que pertany al seu llinatge o família.És el que està a la banda dels peus i que en l'enllaç que penjo no s'aprecia, només es veu l'àliga.
    http://www.banrepcultural.org/node/102029/zoomify
    L'he pogut observar de cantó en alguna foto a internet però no es veu clar.l'escut és aquest.
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a1/Armas_de_Gonzalo_Jim%C3%A9nez_de_Quesada_-_AHG.jpg
    Penso que en aquest escut pot estar la clau,No entenc massa d'heràldica però crec que les llunes menguants que hi surten poden ser dels burgés catalans.

  7. Muntsa2
    07-04-2016 20:05

    Hola, sóc la Montse M. altre cop. Si mireu al Google l'estudi de la Dolors Sanahuja Torres, que jo esmento a l'article, que es diu "Els Burgès, una família de mercaders a la recerca de l'ascens social", amb referència:
    httpp://estudiosmedievales.revista.csic.es/index.php//
    estudiosmedievalis/article/view/629/640
    Veureu que és molt extens i parla de les diferents branques de la família. Parla entre elles de les que es van establir a Mallorca, Sardenya i la que va anar a Nàpols però no se sap si es va establir allà.
    L'escut del papa Borghese, té a la banda de dalt l'àguila negra dels Burguès i a la banda de baix un drac, que crec que correspon a la seva família materna, els Astalli.
    Si el conqueridor Gonzalo J. Q. només té una àguila, crec que hauríem de buscar entre el parents que no s'han establert a Itàlia: els que quedaven a Barcelona abans que s'extingís la nissaga el segle XVI, per ex...
    Per altra banda penso que si a l'altre quadre té les barres de Catalunya, no necessàriament ha de ser de família reial catalana sinó que podria significar que pertanyia a la companyia, batalló o grup de conquesta que anava sota les armes de la corona catalano-aragonesa. Podria ser? I que el seu superior si que fos un familiar de la nissaga reial.
    A veure si ho anem perfilant.

  8. Francesc D.
    07-04-2016 13:07

    Aquest és un altre dels escuts que ens mostren del "licenciado Gonzalo Jimenez de Quesada"
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a1/Armas_de_Gonzalo_Jim%C3%A9nez_de_Quesada_-_AHG.jpg
    Curiosament, el cognóm Quesada, si fem un exercici d'imaginació, podria esdevenir Casa-Saja o Casasagia o Casasaia. Bé!, els Burgés eren També Casasagia o Casa-saja. He mirat els escuts d'armes pertanyents aquesta família i no surt res excepte aquest de ben curiós.
    http://www.heraldrysinstitute.com/cognomi/Casasaia/Italia/idc/18136/lang/es/ Els Burgués també d'uien unes llunes menguants en les seves armes com es pot veure en el primer escut.
    http://www.armoria.info/libro_de_armoria/BURGU%C9S.html
    Aquest triangle Burgués,Santcliment, Casa-saja és molt sospitos car, no hi ha massa coses a gratar.

  9. Francesc D.
    04-04-2016 09:44

    També pot ser interessant el fet que aquest Gonçalo Ximenes de Quesada de vegades duu afegit , el cognom ( i Rivera).He mirat un tal Ponç Burgués senyor de la torre Roja de Viladecans que té una filla dita Elisabeth i aquesta un fill dit Joanot de la Riba. Aquest "de la Riba" podria ser un "i rivera"???amb aquest personatge es perd el cognom Burgués.Les dates no tenen coincidència encara que, podrien estar desplaçades.

  10. Francesc D.
    04-04-2016 09:25

    Ho comento per si algú té alguna informació addicional.D'entrada em va sobtar que uns el feien de Granada i uns altres de Cordoba i sense tenir cap prova, ho donaven com a vàlid. Al mirar la iconografia i pintures ràpidament t'adones que hi ha gat amagat. La guspira se'm va encendre al llegir aquest article de la Montse sobre els Burgués i les seves armes.Un altre detall que em va semblar revelador és l'escut de Santa Fe de Bogotà car és força semblant a l'escut dels Burgués Italians. Jo sospito de Marcantonio Borghese I car, era jurista al servei del Papa i perquè les dates de naixement i mort son quasi les d'en Gonçalo ximenes de Quesada. També algun cronista diu que tenia tres germans i una germana( Alessandro Borghese,Pier francesco Borghese i na Camilla Borghese maridada amb Antonio Bulgarini) però de moment només és una sospita car els noms no coincideixen( de Moment). També podria ser algun de la branca Catalana i de Mallorques.

  11. Guerau
    04-04-2016 05:20

    dels pocs textos que se n'han pogut salvar de Gonzalo Jiménez y Rivera aquest està ple de catalanades:

    http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/elantijovo/antijo2.htm

  12. Muntsa2
    04-04-2016 01:00

    Francesc D. He mirat les referències que dónes i és cert: en una pintura de Gonzalo Jiménez de Quesada es veu un escut amb les quatre barres vermelles sobre fons d'or.
    En una altra pintura s'hi pot veure una àguila negra sobre fons daurat. ÉS INTERESSANT.
    No puc obrir cap més link aquí. Investigaré pel meu compte i si trobo alguna cosa ja ho comunicaré. En la biografia de Wikipédia hi ha molts punts foscos, típics de casos censurats: no és segur que naixés a Granada, no se sap segur l'any de naixement, s'han perdut la majoria de les seves obres...Els claríssims escuts que apareixen en les pintures (I pintats als segles XIX i XX !!!) Gràcies per la informació

  13. Francesc D.
    29-03-2016 17:25

    Com a curiositat:http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b5901130f/f1.item.zoom

  14. Francesc D.
    28-03-2016 21:06

    bandera i escut de bogota
    https://es.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A1#/media/File:Flag_of_Bogot%C3%A1.svg
    https://es.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A1#/media/File:Bogota_%28escudo%29.svg

  15. Francesc D.
    28-03-2016 21:02

    He observat que el fundador de Santa Fé de Bogota dit per la història oficial Gonçalo Ximenez de Quesada, surt pintat amb les armes catalanes i d'altres vegades amb un l'àliga negra molt semblant a la que duen els burgués. L'escut de Santa fé de Bogota també és aquest de l'àliga.Aquest Gonçalo jimenez de quesada sembla ser que era jurista i a la família dels burgués també n'hi han uns quants i no seria d'estranyar que, aquest dit Gonzalo jimenez de quesada, porti gat amagat.
    http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/jimenez.htm
    http://pueblosoriginarios.com/biografias/quesada.html
    https://es.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A1#/media/File:Flag_of_Bogot%C3%A1.svg
    ho deixo per als més experts.

  16. 934
    23-02-2016 21:28

    Sant Ignasi de Loiola, el precussor de tots els mals que ha estat patint la humanitat des que es va instaurar als EUA la dictadura militar jesuïta. La mateixa orde que ens va posar als peus dels normands amb Bonaparte i va acabar amb totes les possessions d'ultramar.

  17. Nicasi
    15-02-2016 21:52

    Per no parlar de Antonio Esteve, parella d'Amaya en Los Tarantos, que tampoc era andalús precisament, sinó català de soca-rel.

  18. Al lloru
    10-02-2016 13:59

    Felicitats Montse per aquesta gran troballa, que ens ajudarà a portar molta més llum al nostre passat.

  19. Francesc D.
    09-02-2016 20:25

    Tot ara llegint l'article,força interessant, m'ha vingut al cap que,la torre Roja de Viladecans, abans es deia torre burgesa degut, a que n'eren propietaris els burgés.Si els burgés eren negociants i mercaders, l'expressió "ser un burgés" podria venir d'aquí?

  20. Guerau
    09-02-2016 16:57

    Respecte a a manipulació del Regne de València, és evident la causa castellano-aragonesa que és la mateixa: castellanitzar el País Valencià, no cal anar enrere ho veiem dia a dia. Avui dia encara l'estat castellà intenta per terra mar i aire castellanitzar tot allò valencià. Per dir d'una vegada als llibres d'història "nunca se habló catalán en el Reino de Valencia porque fue aragonesa" per tant castellana segons la seva ideologia.

  21. Montse
    07-02-2016 23:10

    Andreu. Aquest vincle entre Paulo V i les beatificacions me'l va servir en safata en Pep Mayolas que, com ja dic, em va passar l'article de la Dra. Maria Toldrà que és qui va trobar la informació. Jo el vaig relacionar i el mostro aquí per perfilar més el vincle entre el Papa i Catalunya i donar-li un possible sentit. També m'he basat en l'estudi de Dolors Sanahuja que n'ha fet suposar que la nissaga papal prové dels Burgès de Sardenya. Naturalment assimilant l'ampli estudi sobre aquesta família i la seva descendència.
    De moment deixo l'article tal com està. Si sorgeixen nous indicis segur que els tindré en compte.
    Gràcies per l'oferiment i la amable disposició.

  22. Andreu Marfull-Pujadas
    07-02-2016 13:31

    Hola Montse, m'alegra que t'interessin els apunts que he donat. M'ha agradat moltíssim el vincle entre el Papa Paulo i les beatificacions que cites, fet que apunta directament a un camí ja fa temps traçat per INH. Així mateix, estic segur que les teves fonts geneaològiques són molt més àmplies, però penso que ajuda molt veure els vincles familiars per comprendre la gran història que hi ha al darrere i la importància de les Ordes religioses-militars en aquella època, abans de la creació dels exèrcits monàrquics.
    Les meves arrels familiars són un misteri i desconec si hi ha cap vincle amb Jeroni Pujades. Els meus Pujadas són amb AS final i la font més antiga que tinc documentada és del 1798, a Sant Andreu de Palomar. Els Pujadas hi apareixen al segle XVIII, en unes terres on entre els segles XIV i XVI s'hi havien implatantat els Ferrer, els Gualbes i els Sant Climent, en una època on el Rec Comtal li conferí una posició privilegiada, lliure de jurisdicció feudal. Hi va haver una Torre de Jaume Burguès, a Sant Andreu, al segle XIV, però s'ha perdut el rastre.

    Si t'animes a completar aquest article restaré pendent. Si trobo res de nou interessant t'ho faré saber.

  23. Montse
    06-02-2016 22:04

    Agraeixo de veritat a tots que us agradi l'article.
    Andreu: un magnífic apunt; documentadíssim. La Història és un pou molt profund on mai s'acaba de pouar.El meu escrit no pretén ser més extens que el just per no cansar el personal i relacionar els referents familiars que portin a trobar l'ascendència d'aquest Papa que ens diu ell mateix per dos vessants diferents que prové de família catalana de Barcelona, cosa que es remunta a quasi bé 300 anys. Ja dic que he resumit la genealogia per anar al gra.
    Pregunto: El teu cognom Pujades i la teva erudició, conflueixen en un parentiu teu envers el Jeroni Pujades d'aquesta història?

  24. Francesc
    06-02-2016 21:08

    La meva més gran enhorabona per aquest fenomenal article de la Montse Montesinos!

  25. Guerau
    06-02-2016 19:50

    Els Borja es van endur més de 300 famílies catalanes a Roma, però els trastàmara de Ferran I d'Antequera també es van endur 300 nobles castellans i s'hi van instal.lar a la Corona de Catalunya-Aragó al segle XV. D'aquests nobles castellans instal.lats a la nació catalana se'n deriven molt a la conquesta de Nàpols i d'Amèrica per Ferran II d'Aragó,

  26. Andreu Marfull-Pujadas
    06-02-2016 17:43

    Em deixava les fonts. Hi podreu trobar més detalls.

    Autor: Francisco José Morales-Roca

    ARMORIA CATALANA
    PRÓCERES EN CORTES DE CATALUÑA I
    PRÓCERES EN CORTES DE CATALUÑA II
    CIUDADANOS Y BURGUESES HONRADOS HABILITADOS COMO SÍNDICOS DEL BRAZO REAL EN LAS CORTES DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA
    PRELADOS, ABADES MITRADOS, DIGNIDADES CAPITULARES Y CABALLEROS DE LAS ÓRDENES MILITARERS HABILITADOS POR EL BRAZO ECLESIÁSTICO EN LAS CORTES DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA I
    PRELADOS, ABADES MITRADOS, DIGNIDADES CAPITULARES Y CABALLEROS DE LAS ÓRDENES MILITARERS HABILITADOS POR EL BRAZO ECLESIÁSTICO EN LAS CORTES DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA II
    CABALLEROS DE LA ESPUELA DORADA DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA
    DIGNATARIOS DE LA CORONA ASISTENTES A LAS CORTES DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA

  27. Andreu Marfull-Pujades
    06-02-2016 16:44

    El Pare de Joan de Burguès i de So era fill de Galzeran Burguès i de Gualbes, senyor de Talavera i Conseller en Cap el 1579. El seu avi Galzeran, abans citat, fou el Procurador Reial de Mallorca. El seu tiet avi, en Francesc Burguès de Sant Climent i Sestrada, germà de l'anterior, va ser també Procurador Reial de Mallorca, i el seu fill, per tant, el tiet segon de Joan de Burguès i de So, de nom Frances Burguès de Sant Climent, fou cavaller de l'Orde de Sant Joan, essent el Procurador de Miquel de Ferrer, Gran Prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan entre els anys 1537-1550, justament quan el comanador de l'Orde a Barcelona fou en Francesc Ferrer, el germà d'Isabel Ferrer, la dona que fundà la branca femenina de la Companyia de Jesús, fins que el Papa la tancà el 1547. Companya inseparable d'Ignasi de Loiola. La dona del comanador citat es deia Inès de Pujades. És a dir, el vincle amb la Companyia de Jesús, l'Orde de Sant Joan, en Jeroni Pujades i els Burguès és proper. Aquest home, Jeroni, fou el que va escriure la Història de Catalunya, estant vinculat a Companyia de Jesús.
    Jeroni de Pujades era fill de Miquel de Pujades, síndic de Figueres, provinent de la Torre Pujades de Sant Feliu d'Alella.
    Però la família Pujades tenia llaços a tota la Mediterrània.
    La família Pujades-Casasagia, ascendents del Jeroni citat, s'implantà a Sicíli al segle XV. En Mateu fou Lloctinent General del Regne de Nàpols i Ambaixador del Rei davant la Santa Seu i davant la Cort del Soldà de Tunis. El seu germà Guillem, l'ascendent directe, fou Lloctinent General del Regne de les Dues Sicílies, Tresorer del Rei, Conservador de la Corona d'Aragó i Ciutadà Honrat de Barcelona, essent el senyor de la Torre Pujades abans citada. Nambé s'hi troba Nicolau Pujades, germà dels anteriors, Conservador Apostòlic de l'Arquebisbat de Tarragona i Arquebisbe de Palerm a finals del segle XV.
    Poc a poc es va encerclant el vincle del poder al voltant del Sr. Pujades i el Papa, sota l'ombra de la Companyia de Jesús i l'Orde de Sant Joan (o de Malta).
    Potser caldria anar a Alella i consultar arxius privats...

  28. Andreu Marfull-Pujadas
    06-02-2016 15:04

    Joan Burguès i de So era nét de Galezeran Burguès de Sant Climent i de Casasagia. Era nebot de Francesc Burguès de Sant Climent i Sestrada, noble el 1488. El seu cosí llunyà era Mateu de Sant Climent i de Pujades, cavaller el 1544 i veguer de Barcelona. El fill de l'anterior fou en Gaspar de Santcliment i de Pujades, dignificat com a noble el 1586, com en Joan Burguès i de So. Així doncs, es tracta de la poderosa família Sant Climent i el vicle amb els Pujades, com l'historiador citat, és familiar. Els Sant Climent - Pujades eren família dels Sant Climent - Requesens - Sabastida Hostalrich, estretament vinculats a Ignasi de Loiola. Un cosí dels Sant Climent - Pujades fou ambaixador a Flandes i Austria en temps de Felip II, i participà a la Batalla de Lepant. És a dir, el vincle entre els Pujades i els Burguès era familiar, i era proper als poderosos Requesens i a Ignasi de Loiola. Poc a poc es va estrenyent el cercle que apunta al Papa Paulo V Borghese. Els So, com ha sabeu, estaven emparentats amb els Castre-Pinós i els poderosos almiralls Vilamarí. Un d'ells fou ni més ni menys que el comanador de l'Orde de Sant Joan a Constantinoble i a Rodes abans de l'ocupació otomana el 1453. Totes elles són part de la història de Catalunya que cal explorar a fons. Tot forma part d'una gran història.

  29. Lluís
    06-02-2016 14:49

    Marquesito: però segons la documentació recollida l'article, aquest papa es va vantar de venir de catalans. I alhora cal pensar perquè aquest llinatge català no l'explica ningú en cap biografia seva.

  30. Marquesito
    06-02-2016 11:37

    Lluís: La hipótesis del robo me parece la más razonable. Algún estudioso que se encontró un documento de un papa y no pudo resistir la tentación de quedárselo.
    ¿Habéis escrito al archivo vaticano para saber si allí tienen un traslado del original o el original? Sabiendo lo concienzuda que siempre ha sido la cancillería pontificia y teniendo la fecha de la carta, no debería ser difícil de obtener. Igual os cuesta un par de euros de reprografía y otros dos de envío. Si queréis, hssta lo hago yo, que tengo carnet del Archivo Secreto Vaticano.
    En lo referido al origen catalán, pues puede ser. Sería un origen lejano, como si yo digo que soy de origen italiano porque un abuelo de mi abuela era de Florencia (caso real).

  31. Jospe Maria Vila
    06-02-2016 10:27

    Un article excel·lent. Gràcies Montse.

  32. Marquesito
    06-02-2016 00:44

    Sobre la carta desaparecida, no sé de qué se extraña uno ya a estas alturas de la película. Respetables cátedros que mangan en archivos o bibliotecas no han de ser tan raros. Un servidor conoce dos casos: un difunto profesor de Valladolid que afanaba documentos en Simancas escondiéndoselos en los calzoncillos, y un difunto profesor estadounidense que se agenció una comedia manuscrita española del siglo XVII de la Biblioteca Casanatense.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36930 lectures
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]
Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del...[+]